jueves, 1 de febrero de 2018

Mystic Messenger, Cheritz (novel·la visual)

Mystic Messenger, Cheritz. Any de publicació 2016. Duració aproximada segons vndb.org – Molt llarga més de 50 hores (11 dies reals per ruta, cinc rutes més extres).

Aquest joc és diabòlic, no el comenceu o morireu entre terribles sofriments! D'acord, exagero, deixeu-me explicar i enrotllar-me. Vaig conèixer aquesta novel·la visual per la companyia que l'ha produït, és una companyia que produeix jocs per dones (es declaren així en la seva presentació, i sí, em sembla problemàtic però otome ve a ser el mateix...) a Corea del sud i que tradueix a l'anglès tots els seus jocs. Els tenia en el punt de mira des fa temps ja que portava anys amb ganes de començar amb els otomes ja que fins fa poc les traduccions en anglès eren gairebé inexistents així que veure que aquesta companyia traduïa els jocs a l'anglès la feia una ferma candidata per començar amb el gènere. En aquest sentit vaig trobar fa temps que sortiria aquest joc però vaig oblidar-me completament d'ell. El que no m'esperava és que de sobte tothom comencés a parlar del joc, fins i tot gent que no tenia ni idea de què són les novel·les visuals o els otomes en particular així que òbviament m'havia de descarregar el joc. El problema va ser que en un principi no tenia on poder jugar-lo ja que la meva tablet del moment era un ipad molt vell que el pobre no tenia capacitats per fer funcionar el joc així que vaig intentar jugar amb un emulador d'android des l'ordinador i tot i que al principi semblava que funcionava se'm va bloquejar al final de la ruta del Zen així que fins que no he aconseguit una nova tablet no hi hagut manera.... En fi, xorrades a part el que vull dir amb tot això és que ha estat un camí llarg i dolorós per poder jugar aquest joc i el joc va a temps real així que acabar les cinc rutes principals més els extres també ha estat llarg (per acabar les rutes necessites 55 dies, però a més per aconseguir de forma gratuïta els rellotges de sorra pels DLC i after story de tothom diguem-ne que pots trigar uns quants dies més...). Abans de començar la ressenya en sí cal que us digui que estic escrivint això a l'agost (perquè veieu que passen coses entre que escric una ressenya i la publico) i que està a punt de sortir una “ruta” o història del V que llegiré així que suposo que afegiré un nou paràgraf quan l'acabi a la ressenya, no sé si això passarà abans o després de publicar-la, veure'm. Així que dit tot això comencem. Bé, abans de començar, el cert és que és graciós però ara està a punt de sortir la ruta del Ray així que vaja, suposo que la jugaré tot i que no tingui grans ganes i potser, si em recordo afegiré un paràgraf sobre aquesta.

El més característic d'aquest joc és, curiosament, tot i ser una novel·la visual, la jugabilitat. El joc funciona a temps real a no ser que vulguis gastar diners en el joc, la qual cosa si no teniu paciència suposo que és una opció però en el meu cas us parla una jugadora que no ha gastat ni un cèntim i ha llegit tot el contingut que l'interessava (excepte algun intent que vaig fer d'aconseguir algun final dolent i en el qual vaig fracassar estrepitosament). Tanmateix també us dic que vaig jugar amb guia, quelcom que és completament innecessari ja que és força senzill acabar en el final bo de tots els personatges, però que pot ser útil per conèixer alguns dels detalls del joc. En aquest sentit em refereixo per exemple al consell d' obtenir el final normal i el bo en una mateixa “partida” guardant al final sense haver confirmat als convidats l'últim missatge o les respostes dels convidats de la festa que a vegades són un pel complicades d'encertar sense guia (exemple un gat que només que et deixen escollir entre nyanay o unyanya.), a més de saber coses com que per aconseguir un final bo necessites un mínim de 10 convidats o que el joc és bastant permissiu i si entres al 50% més o menys de les conversacions cada dia és fàcil que arribis al final bo.
Però en fi, crec que encara no he parlat del més bàsic. El joc té probablement una de les jugabilitat més encertades o lògiques en el context de la història ja que la protagonista es troba un mòbil amb una aplicació instal·lada que és una mena d'aplicació de xat per la qual cosa la manera que té de parlar amb els personatges és únicament a través d'aquest xat que és mitjançant el qual podrem jugar la història. I sí en aquest cas ens trobem amb un joc on constantment tindrem que decidir entre diferents diàlegs que pugui dir la protagonista que només parlarà segons el que decidim nosaltres ja que no té cap tipus de personalitat ni tan sols de cara. Tanmateix, cal dir que tot i que normalment odio les protagonistes en les que se suposa que has d'inserir-te com a jugadora, en aquest joc funciona bastant bé per com hi ha força interacció a cada conversació. Però vaja encara no he comentat el que ha fet famós aquest joc en termes de jugabilitat i el que em sembla més “nou” i fins a cert punt esclau del joc: el temps real. Com us deia el joc té 11 dies per ruta en els quals cada dos o tres hores més o menys, a vegades cada hora, (en un horari de 7:00 A.M a 3 A.M amb alguna variació) es van obrint conversacions que resten obertes fins que s'obre la següent. Amb aquest sistema com podeu imaginar cal estar força pendent del joc i exigeix cert horari que pot incomodar a diversos jugadors i treure bastant de polleguera. Tanmateix, he de dir que la meva experiència no ha estat tan horrible com la d'altres jugadors, hi hagut dies on he estat tot el matí dormint i no hi ha hagut problema en arribar al final que desitjava i en general el joc és força permissiu i et deixa llegir les conversacions passades tot i que no hi puguis participar la qual cosa fa que no sigui gaire problemàtic haver-te perdut alguna conversació. Si és cert que quan no estàs en una ruta has d'estar més o menys pendent de participar en les conversacions en les que està el personatge amb qui vols relacionar-te per intentar aconseguir el màxim possible de cors però, de nou, els personatges apareixen a horaris molt variats així que és relativament fàcil aconseguir els cors necessaris (els cors s'aconsegueixen per interaccions favorables als personatges que vols aconseguir). En aquest sentit no trobo que sigui necessari gastar rellotges de sorra per recuperar conversacions si no creieu que necessiteu urgentment cors pel personatges o us fa especialment gràcia participar en alguna conversació. Tanmateix, em sembla una exageració gastar rellotges de sorra per totes les conversacions perdudes i recomano que aconseguiu els 70-80 (no ho recordo ara amb exactitud, perdoneu) per les rutes secretes Jumin i 707 i que us arribi per al secret ending 1 i 2 que és on es descobreix tot els misteris de la RFA i tot i que personalment em sembla molt qüestionables les coses que succeeixen si voleu jugar al joc de forma completa és imprescindible conèixer tot això i si no recordo malament després d'haver fet totes les rutes vaig tenir suficients rellotges de sorra per llegir totes les parts que són 14 i crec que valien 10 rellotges de sorra cadascuna. Pels rellotges de sorra recordeu que a la pantalla de convidats després d'haver aconseguit convidar-los a la festa en algun final us donen un rellotge de sorra per cadascun si els cliqueu i llegiu el comentari d'algun dels personatges del joc en relació al convidat i que cada 100 cors que aconseguiu us donen un rellotge de sorra. He llegit gent queixant-se força del sistema però si no gasteu de forma desmesurada us arribarà per fer-ho tot. Cal dir també que jo no he utilitzat les opcions de trucada així que entenc que hi hagi gent que li hagi resultat més complicat aconseguir tots els rellotges de sorra pels extres. De fet, si no recordo malament també vaig aconseguir suficients rellotges de sorra pels after story de tots els personatges que no és quelcom que sigui gaire necessari i que tampoc els recomano gaire a excepció de si us interessa molt algun personatge (a excepció del de la Jaehee que per molt que us caigui simpàtica, que a mi m'agrada força el personatge, em sembla una estafa, però vaja...). En aquest sentit els especial de Valentí van ser més interessants i el DLC de Nadal és força entretingut també així que si teniu temps lliure podeu intentar seguir aconseguint rellotges de sorra per aconseguir-los tots. El April's Fool em sembla una de les coses més absurdes-divertides del joc així que també el recomano si us va l'humor, ara bé, és una xorrada molt gran, jo aviso. Però en fi, descrita la jugabilitat que és probablement com he dit una de les coses que més criden l'atenció del joc i que en general jo l'he trobat còmoda (sobretot saber quan acabaran les rutes és una de les coses que més agraeixo ja que estic molt farta de novel·les visuals on mai saps quan et queda per acabar una ruta) i entretinguda crec que hauria de parlar-vos de com tot i que Mystic Messenger m'ha entretingut durant uns dos o tres mesos és en general, al meu parer, problemàtic en molts sentits i mediocre com a història. Ara bé, també cal dir que gràcies a la “convivència” forçosa amb el joc és fàcil acabar tenint certa simpatia pel joc, tot i que no pugui evitar odiar profundament moltes de les coses que succeeixen i personatges. En fi, toca començar suposo...

Bé, abans de començar amb la història i personatges dir que fa molt de temps des que vaig començar a jugar com haureu pogut deduir i que en fi, que si hi ha una cosa que sí que m'ha molestat la jugabilitat en general és la repetició. Amb això em refereixo a que per una banda tenim conversacions idèntiques que hem de llegir tres vegades si volem aconseguir tots els finals de les rutes normals i per l'altra tenim temes de conversacions que no evolucionen, que sempre donen voltes sobre el mateix i interaccions entre personatges que són sempre les mateixes. Vull dir, vull entendre que és pel sistema de conversació per com és un xat i no dóna gaire peu a la narració i llavors han de recrear-se en qualsevol cosa que passa i si un personatge no ha participat en l'anterior xat ha de comentar el que ha passat, ho entenc i dóna realisme però arriba un punt en algunes rutes que si el personatge no et cau bé o com em va passar a mi amb la del Zen que ja l'havia llegida fins a la meitat entres en un bucle de repeticions on les coses no avancen i només llegeixes les conversacions per aconseguir els cors. Vaig tenir aquesta sensació tant en la del Zen pel que ja he comentat com la del Yoosung més que en les altres per com els personatges no em cauen gaire simpàtics (tot i que no són els que més odio, ja us en parlaré, ja del meu odi per cert personatge) però fins a cert punt era una sensació a totes les rutes. D'altra banda, i tot i que sembli contradictori el viure en temps real l'evolució dels personatges en certa manera fa forçada la relació romàntica que s'estableix entre la protagonista i el personatge, sobretot perquè a partir del dia en que ja entres en les rutes hi ha algunes on la cosa va massa de pressa i ja sembla que el personatge està perdudament enamorat de tu, però vaja val a dir que hi ha alguns personatges de la RFA que estan obsessionats per tenir parella...
D'altra banda, i abans d'anar ruta per ruta comentant el personatge i els aspectes de la història en si, val a dir que hi ha una altra cosa força positiva del joc que és l'humor i les referències a la cultura popular. L'humor sobretot a càrrec del Seven em feia molta gràcia (i per això és el meu husbando preferit lol... no he escrit això) i crec que és de les coses que em va fer sentir més propera al que estava explicant, tot i que no sempre funciona, crec que hi ha moments que es perd per la traducció que tot i que si bé crec que van millorant té moments que fins i tot jo, algú que té un anglès instrumental és a dir que l'entenc llegit però em puc perdre subtileses i dobles sentits notava que la cosa no funcionava, i en l'especial de Nadal és molt exagerat i sincerament, tot i que en teoria havien arreglat certes coses el cert és que hi havia problemes greus. I sí, almenys tenen la sort que en el format de xat permet els errors en l'escriptura i fins i tot a vegades són intencionats i els personatges els comenten però no deixa de ser problemàtic que la traducció no sigui del tot correcta. A més, em fa patir si algun cop jugo algun altre joc de la companyia amb quin tipus de traducció em trobaré. Però tornant al que deia l'humor és el que dóna un bon ambient als xats i fa més o menys entretingudes les interaccions que arribes a moments on tot dóna voltes sobre els quatre conceptes que representen a cada personatge i avorreixen. I les paròdies amb coses de la realitat, de nou, també aconsegueixen que el joc es sentir proper al jugador i que tinguis la sensació de versemblança i de que realment estàs convivint amb aquests personatges ficticis, com en l'escena que tot i que és probable que hagi llegit més de cinc cops no em deixa de fer gràcia en la qual el Zen té un somni on tots els personatges són robots que estan programats per dir coses. I sí, en els moments en els que el joc és metanarratiu i és conscient del que fa he de reconèixer que em fa moltíssima gràcia i no puc evitar tenir cert afecte per això però la resta ja... En fi, inseriu un sospir molt llarg i comencem a parlar de rutes que això es farà llarg.

Abans de parlar de les rutes en sí deixeu-me dir-vos que us les deixo en l'ordre que la gent recomana per llegir i com les he llegies jo, jo no sé si ho trobo gaire necessari en aquesta novel·la visual però si que us recomanaria deixar-vos les rutes secretes pel final i la del Seven l'última. Entenc que pot ser exasperant si odieu algun dels personatges i si no voleu llegir totes les rutes suposo que és igual, entenc que hi ha molta gent que no completa les novel·les visuals i només llegeix les rutes que els hi interessen, però si us agrada deixar-vos el millor i el que fa més sentit pel final, deixeu-vos la del Seven pel final.

-Zen. L'insuportable egocèntric amb al·lèrgia als gats. I amb aquest gran títol us ho resumeixo tot, així que millor no us parlo dels seus aires de drama queen i les frases estúpides tipus, déu va cometre un error deixant que tal bellesa com jo existeixi en aquest món o m'he espantat de la bellesa que mostra el mirall quan em reflecteix i les mil xorrades semblants. De debò, i el pitjor de tot és que si vols seguir la seva ruta el joc t'obliga a seguir-li la beta i dir-li que sí, que és l'home més bell en tota la terra i mil xorrades més. I bé, a part de la personalitat del noi que crec que en la primera vegada que vaig intentar seguir la seva ruta no em va semblar tan horrible però que en la segona que és quan la vaig completar em va resultar insofrible, suposo que us hauria de parlar tant dels seus problemes familiars que no em van importar el menys mínim i del personatge de l'Echo Girl que es la que aporta el conflicte a la trama però sincerament m'era absolutament igual tot el drama i entenc que pugui tenir el seu interès i té sentit en el context i la resolució té el seu grau d'interès però se'm fa difícil que em caigui simpàtic un personatge com el Zen que té frases quan està completament enamorat de la protagonista que fan força vergonya per cursis i que després té el tema de la bèstia... Odio profundament aquest tòpic, i mira que l'he vist en milers de jocs otome/shojo/josei però no l'aguanto, em refereixo òbviament la idea de que els homes tenen una bèstia interior i que si la protagonista femenina fa alguna cosa que l'inciti a pensar sexualment li diuen que pari ja que sinó no podrà controlar la seva bèstia interior, de la mateixa manera que si es queden sols en una mateixa habitació no podran evitar llançar-se-li al damunt. Cal que expliqui com és horrible el tòpic o s'entén per si mateix? Vull dir, em sembla un model de masculinitat molt problemàtic ja que implica la sèrie d'estereotips de l'home que només pensa en sexe i a sobre que no té control sobre si mateix però que això es consideri moe (o adorable) i que sigui consumit com a fantasia és també problemàtic perquè d'aquí a considerar una escena sense consentiment com a desitjable hi va molt poc. A més, si no recordo malament també crec que el Zen en algun moment de la seva ruta o extres deia l'altre típic tòpic que odio profundament que és el de la roba, el “no vull que cap home et vegi excepte jo perquè ets maquísima” que és el mateix que dir, et vesteixes com jo ordeno que per alguna cosa sóc la teva parella adornat. De nou, no cal que expliqui perquè em sembla problemàtic, veritat? Suposo que és evident. En fi, crec que és un personatge que a la gent li agrada força i tampoc és que sigui a qui més odio però en general em va semblar poc suportable, així que era divertit trolejar-lo per l'especial de l'1 d'abril.

-Yoosung. Amb aquest personatge tenia les meves expectatives, normalment tinc certa simpatia pels personatges amables i que sembla que no tenen gaire èxit entre les noies i que tenen cert aire infantil. Ara bé, com sol passar en massa otome si hi ha un husbando amable de bones a primeres hi ha un 50% de possibilitats o més que tingui algun moment en el que es torni yandere. I sí, el Yoosung en algun final el té i odio els yandere com a personatges que et pots lligar. D'altra banda cal dir que normalment no és així i ens passem mitja ruta del noi veient com vol trobar en la protagonista una substituta de la Rika la qual cosa es fa pesada de llegir i et deixa amb poques ganes d'estar per ell. A més, això cal afegir-li que l'altre tema present a la seva ruta és el de “convertir-se en un home de debò” per poder ser digne de la protagonista, ser responsable, poder-la protegir i deixar de ser un viciat als videojocs. No sé, si la meva memòria em juga males passades amb això de ser tot un home, però sé que les línies anaven per aquí i que el verb protegir, com tot otome en aquest món (quants cops hauré pensat en diversos otomes de beure'm un xupito per cada cop que algun dels personatges digués que volia protegir a la protagonista? Llàstima que no m'agradi l'alcohol, que si no...) no fos cas que la protagonista fos independent, no fos cas. D'altra banda, està el tema de que cal que el noi deixi de ser un viciat a un videojoc ja que això no és atractiu. Perdona? Una cosa és que entenc que està addicte al videojoc i que per culpa d'això pugui tenir males notes i tingui problemes amb altres aspectes de la seva vida personal la qual cosa em sembla correcte intenta canviar, i fins i tot que t'ajudi algú altre, ara bé, canviar completament per algú que has conegut i aquesta visió tan negativa del que ha estat part de la seva vida que fins i tot ens ho posem com una mena de sortida al trauma de que se li morís la Rika? De debò era necessari? Em sembla molt qüestionable en general tot aquest enfocament cap als videojocs i com el Yoosung ha de canviar de manera radical, però en fi...

-Jaehee. Un dels personatges que més m'ha agradat d'aquest joc però com no podia ser d'una altra manera el joc no ha fet altra cosa que indignar-me. El queerbait és el mal i no hauria d'existir. De debò, que costava fer una relació lèsbica, de debò, no crec que ningú s'hagués espantat, si no t'interessa simplement no jugues la ruta, ningú t'obliga però d'aquesta manera juguem a un rol confús entre millor amiga de l'ànima i intentar animar-la en la seva relació amb el Zen. No té sentit perquè en tot moment sembla jugar a dues bandes i no acaba de decidir-se si vol enfocar-ho cap a la relació lèsbica que no s'atreveix a fer explícita o a fer una parella amb el Zen cosa que tampoc s'atreveix a fer per com és un personatge que alguns dels jugadors voldran per a si mateixos per tant no volen donar-li una altra relació. En fi, em fot molt i tot i que a l'after ending ens trobem una merda d'escena curta que, de nou, si no recordo malament, durava segons, almenys en l'especial de sant valentí tenim una escena prou dolça (no hi ha joc de paraules ni res) tot i que òbviament, no podien fer res explícit i fins i tot utilitzen el típic truc de tallar la conversació quan semblava que anava a haver-hi una mena de confessió amorosa o alguna cosa semblant, sempre ens quedarà el dubte ja que ho deixen en ambigu i em molesta, em fot i em donen ganes de matar algú. De nou, repeteixo, la ruta de la Jaehee és una de les que he trobat més entretingudes i amb la que més he simpatitzat, m'era fàcil indentificar-me amb el rol d'amiga i d'intentar convèncer-la que el millor que podia fer era deixar la feina amb el Jumin, tot i que sigui complex deixar un bon sou i una estabilitat com aquesta, precisament per això em dol tant que la relació amb ella no pugui ser romàntica. No costava res, de debò.

Jumin. El meu personatge més odiat i que anava predisposada a odiar. Primera cosa a tenir en compte és que he vist vàries comparacions de la seva ruta amb la de Toma d'Amnesia només que en una versió més light, i sí, les comparteixo, i si no voleu anar a la meva ressenya de l'altre otome us resumeixo que vaig odiar completament aquella ruta i que aquesta m'ha passat quelcom semblant. L'altra comparació que he llegit en diversos llocs és la del Christian Grey, i de nou, hi ha semblances, i per tant, un altre motiu per odiar amb profunditat. Odio els controladors, possessius, bojos, yandere i que volen protegir la protagonista independentment de si això significa coartar la seva llibertat completament o fins i tot la seva dignitat com a ésser humà. Així que res, tancar a la gent a llocs és divertit tan de dia com de nit. De debò, vull respectar completament els gustos de la gent, però segueixo sense entendre com pot ser que aquest personatge hagi quedat segon en una enquesta de popularitat. En teoria, i no ho tinc comprovat crec que és menys popular a occident que a Corea, vull pensar-ho o almenys és la sensació que tinc, però sigui com sigui que aquest model de relació tan semblant a 50 ombres de Grey on la noia no fa absolutament res amb la seva vida i es deixa cuidar pel ric que pot complir tots els seus capritxos i fantasies sigui desitjable no deixa de resultar-me inquietant. De debò que es quedi amb la gata i que deixi tranquils als demés. Ja em resultava un pel pesat el personatge amb la seva gata però almenys em semblava divertit quan parlava amb el Zen i els hi veia bona química (sí, com els dos personatges no m'eren simpàtics, els emparellava, així és la vida...), però és entrar en la seva ruta i voler-ne sortir corrents. En fi, d'altra banda també cal comentar que una de les bromes continues amb el Jumin és que pot ser homosexual per com mai se li ha conegut vida romàntica i sincerament, és horrible haver de patir bromes al respecte de la seva orientació sexual perquè com no podia ser graciós que algú fos homosexual? Hahaha, em parteixo. I sí, amb aquest tipus de comentari és fàcil veure perquè la relació entre la Jaehee i la protagonista no podia ser lèsbica... En fi, ara em direu que Corea del sud no és el país més progressista del món ideològicament i sincerament si Japó només el conec per l'anime/manga de Corea en ser encara menys així que no tinc ni idea, però la gent diu que sí que en aquest tipus de qüestions no està gaire obert, però tant és, em segueix semblant problemàtic i sigui en el context que sigui es caure en estereotips i tòpics que són fàcils de trencar. De nou, era molt fàcil no fer motiu de conya la possible orientació sexual d'un personatge.

-707. I aquí ens trobem amb el personatge amb el que més he gaudit del joc. En general per com s'ho pren tot a conya en les altres rutes se'm feia molt simpàtic ja que qualsevol personatge que faci bromes continuament i que no es prengui seriosament res em cau simpàtic. Ara bé, la cosa es posa bastant seriosa a la seva ruta i tenim el DRAMA de tota la història que personalment em va fer riure. No tant pel personatge del que us parlo que segueix sent el meu preferit del joc i que durant la seva ruta és bonic veure com hi ha certa reticència per part seva en certes qüestions, sobretot comparat amb altres personatges, sinó per tota la resta. El seu drama particular, tret del context que el fa possible em va semblar fins a cert punt creïble i que s'hi podia empatitzar. El problema és tot el que l'envolta que descobrim en els serets ending que segueixo pensant que és una solució de pel·lícula de sèrie B o C o D si existeixen. Però això és en els finals secrets així que suposo que hauria de parlar-vos més del Seven. Segueixo pensant que també com a personatge és problemàtic en alguns moments i crec que també tenim al verb preferit dels otomes en aquesta ruta (protegir, per si algú encara no ho sap) però en general em va resultar força simpàtica l'evolució del personatge. Tanmateix en els intents de fer interaccions romàntiques entre ell i la protagonista no sé si el joc s'ensurt gaire bé. Recordo l'últim que he llegit, l'especial de Sant valentí que tenia dos finals i sincerament el final on es volia un 707 més agressiu per mi trencava amb el personatge i era pur fanservice i per mi funcionarien millor els moments en que es sent més incòmode amb la protagonista o sense saber gaire que fer en una relació d'aquest tipus. De nou, crec recordar que com he dit a la ruta del Zen quan els nois es posen afectuosos amb la protagonista arriben a nivells molt cursis, i no ho he comentat a la del Yoosung on també passava i era exagerat i algunes de les interaccions donaven molta vergonya de llegir, vull dir, de debò, et veuré en somnis? Qui coi diu aquest tipus de frases? I en el Jumin eren simplement terrorífiques, no crec que oblidi mai el moment en el que en una trucada diu, a vegades penso que m'agradaria tancar-te en una gàbia com a la gata. No tarda en afegir que és broma, però qui coi troba graciós això? De debò, qui? En fi... En el cas del Seven sigui per predilecció o perquè tarda en arribar les vaig tolerar més però també crec recordar algun moment un pel més cursi. Però passem als finals secrets.

(pot haver-hi algun spoiler en el proper paràgraf, aviso). A MÉS, comento la ruta del V.
Les sectes pseudo-religioses i la bogeria com a solució de tot i per justificar-ho tot em semblen una excusa completament patètica per fer una història interessant, ho sento. De fet, vaig fer-me spoiler abans d'arribar-hi per mi mateixa i em va semblar ridícul, però llegir-ho em va semblar encara més. De fet, em vaig assabentar de tot això perquè vaig trobar un article on explicava de forma molt interessant com era molt problemàtic la visió de les persones amb malalties mentals que dóna el joc. Però és que ja no és qüestió de mala representació que pot ser ofensiva pel col·lectiu, és simplement ridícula, ningú es pot creure el que està passant, i se suposa que ho volen fer passar per versemblant, em sembla una verdadera barbaritat i una manera molt pobre per no dir nefasta d'explicar certes coses de la RFA i de perquè la protagonista aconsegueix entrar-hi. Sincerament, per fer aquest final amb la relació de la Rika i el V inclosa, no calia, de debò no calia. I em fa molta por veure la suposada història o ruta del V perquè no sé que coi faran però tant si és una mena d'història precedent a l'original on vivim com la relació entre els dos esdevé una relació tòxica o fan una història nova dubto que aconsegueixin fer-ho bé, més que res perquè tota la història que ja sabem de com acaba la Rika em segueix semblant de les coses més imbècils que he llegit en temps. Ja no només per la suposada ideologia que hi ha al darrere que no té cap mena de sentit, sinó simplement perquè algú se li hagi ocorregut que era bona idea posar això. De debò, quina puta merda és tot això? Sóc l'única que pensa que posar organitzacions sectàries de per mig sempre (o gairebé sempre) acaba sent una mala idea? I que aquest joc en concret ho porta fatal? En fi, no direm res més.

Ja que comento això us vaig parlar una mica del que recordo de la ruta de V. La primera sensació és que tot era molt llarg, les converses em semblaven molt més llargues que l'original i les històries en mode de novel·la visual molt més freqüents. L'altre assumpte és que des del principi era molt fàcil veure que hi hauria ruta del Ray per com està organitzat tot. I sobre l'organització de la ruta l'única cosa que m'ha agradat és el nivell meta que li posa el Ray quan li diu a la protagonista que està jugant a un joc i que són robots. A part d'això, el final en el que et pots anar a menjar pollastre fregit i no jugar és meravellós. Vull dir, la broma de com la protagonista és gilipolles no, el següent, en les rutes originals per agafar un mòbil i anar a una adreça desconeguda sense problemes és una cosa que tots hem pensat i veure que aquí tenim la possibilitat mola bastant. En qualsevol cas, sobre la ruta en si tenim tot el drama del V i no se m'ha pogut fer més carregós, “no, és que jo no puc dir-ho perquè em sento molt malament i perquè no puc involucrar a ningú, he de portar jo tota la càrrega”. En fi, el paper de màrtir em matava, fi. No és que fos massa fan de V però tela... I amb el Ray, bé, diguem que sentiria compassió per ell sinó fos perquè tot el que està passant em sembla ridícul. Després hi ha l'assumpte que tal com està la ruta podrien fer una ruta de Rika però amb l'odi que té la pobra suposo que no passarà i encara que passés, ja està bé d'esprémer a gallina, no? Aquesta ruta i la propera del Ray estan per pur fanservice, perquè la gent vol rutes de tots els seus personatges (quan la de Vanderwood ja que estem...) i no aporten res de nou...

Passant a altres temes haig de dir-vos que l'opening és de les coses que més se m'ha enganxat durant els mesos que he estat jugant i que fins i tot el tenim en versió instrumental quan vas a la pantalla d'inici per la qual cosa sembla que et persegueixi. D'altra banda, els gràfics en general no estan malament en les CGS però a mi hi havia algunes que no m'acabaven de fer el pes i no sé gaire ben bé perquè. D'altra banda, és cert que en el dlc de Nadal hi ha una baixada de qualitat o canvi d'estil en els dibuixos que vaja, entenc que pot ser molesta però tampoc és que m'hagi molestat especialment. A més el joc està parcialment doblat i les trucades, això si, tenen veu. Em sembla molt divertit que tot i que ja ho havia vist en altres jocs deixin un espai perquè els dobladors puguin parlar que opinen del joc o de certes qüestions i em sembla curiós que hagin deixat un espai d'aquest tipus en l'especial de Nadal o de les bromes. Potser em faltaria, ja posats a demanar i sent una cosa que he vist en altres jocs un comentari d'altres posicions com l'escriptor o els dibuixants, però vaja a mi personalment són coses que em fan gràcia suposo que hi haurà gent que no l'importarà gens si estan o no i ni les llegirà.

En fi, acabem ja aquesta llarga ressenya i deixeu-me dir-vos que el joc m'ha entretingut i ha conviscut amb la meva vida diària durant uns quants mesos així que no puc odiar-lo del tot. També és cert que té dos personatges que em cauen força bé, però és que fa tantes coses malament té una història tan estúpida en el final i en general té unes idees tan ridícules i problemàtiques que, sincerament, és fàcil que acabi pensant que l'experiència ha estat en certa manera més negativa que positiva. I no és cert del tot pel que dic, perquè valoro positivament que m'hagi fet passar estones mortes i perquè la jugabilitat li fa guanyar punts però les pegues que té són grosses...

Fins aquí el meu avorriment.

Has dinat ja? Recorda que dinar és molt bo per la salut, has de menjar sempre, eh? No et saltis cap àpat, d'acord? - Mystic Messenger en un principi volia ser una aplicació per controlar el que menges i el que no però van decidir posar-hi una història i uns quants husbandos... En fi, és conya però no deixa de ser curiosa l'obsessió del joc per preguntar-te si has menjat i la diferència amb Corea del sud de l'hora en la que es fan els àpats, fent que et preguntin a les cinc de la tarda si ja has sopat... En fi, una no podia evitar riure en aquests casos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario