miércoles, 3 de enero de 2018

Paranoies RiKanna 51: Impressions prèvies a la temporada d'anime hivern 2018

Hola, després d'aquesta aturada tan bèstia que ha tingut el blog (plenament conscient i culpable). Una de les entrades que més pendent tenia de posar-me a fer (sobretot pel que em costa) és la dels animes de temporades, que en el meu cas, si sou habituals o almenys us heu passat per alguna de les anteriors és de mangues. Bàsicament crec que aquest cop, per no fer-me tan extensa us parlaré només dels que conegui l'original i dels que em cridin suficientment l'atenció passant de les xorrades d'animes o coses que no m'interessin. A veure si aconsegueixo fer-ho tot plegat més curt (és mentida, segur que m'enrotllo igual...). Abans de res, passo de posar l'interès previ que tinc en els animes ja que en el cas dels mangues no tinc cap, després de les meves impressions dels originals, parcials o no, teniu a baix els animes originals o que adapten altres coses que em criden l'atenció, no crec que posi gaires.

-Nanatsu no Taizai (temporada 2)
D'aquest manga només he pogut llegir 5 capítols dels probablement més de 100 que porta així que podeu imaginar-vos que la meva opinió no té gaire pes sobre els que podeu trobar a una segona temporada. Reconec que últimament els hi estic donant oportunitats als manga shonen de batalles, un gènere que havia ignorat completament perquè m'havia cansat fa força temps de les seva tendència a allargar-se i que no li tinc gaire afecte perquè a mi les batalles em cansen força. Ara bé, aquest manga/anime està tenint força èxit així que pensava que almenys seria quelcom entretingut de llegir, i sí, però la quantitat d'ecchi que m'he trobat en aquest manga no me l'esperava i ningú m'havia avisat. Vull dir, està en els gèneres que el classifiquen i és més culpa meva que una altra cosa, però m'ha semblat tan exagerat i a moments de simplement tan mal gust. A més, que la noia no sembla que faci absolutament res, i si bé estic acostumada a noies que sempre estan per sota dels nois en quan a força o poder en els shonen (passa sempre, almenys tot el que he llegit), almenys sempre tenien habilitats interessants o algun tipus de poder, tot i que se les sexualitzés pel camí o simplement acabessin no fotent res perquè venia el noi de torn. Aquesta noia és completament inútil i el pitjor de tot és que en cinc capítols només tenim que moments, de tot tipus on el protagonista la toca per totes bandes i on està simplement per ser un tros de carn amb potes. Vull pensar que se li donarà entitat i ja en aquests primers capítols volen que simpatitzis amb que ella mateixa es sent inútil, però és molt difícil empatitzar amb un personatge que està constantment sent objectiu d'assetjament sexual i tothom s'ho pren com una broma fins i tot ella mateixa, perquè, en fi, només és el protagonista fent de les seves. Simplement feia molt de temps que no veia un personatge femení tan horrible de llegir i fet tan expressament per fanservice i òbviament el protagonista va inclòs en això perquè estic un pel cansada de l'humor basat en robar calces, tocar tetes (volent o sense voler) i d'imaginar-me mentalment a una noia cridant “hentai!”, és a dir pervertit. En fi, és probable que segueixi llegint com tots els mangues que tinc oberts però costarà força que arribi el moment i ja ni us dic posar-me al dia que dubto que passi.
-Dagashi Kashi (temporada 2).
Si em recordo, que és probable que no passi, us deixaré la ressenya de la primera temporada aquí. En qualsevol cas, com podeu veure pel que acabo d'escriure, vaig veure'm el primer anime i segueixo llegint des de llavors el manga, que per ser comèdia sobre dolços que són a vegades més joguines que una altra cosa (o més aviat joguines comestibles) és entretingut tot i que tremendament repetitiu. Els personatges tenen els seus rols assignats que òbviament no evolucionen, hi ha un abús de les tetes de la Hotaru i en general, els personatges no donen molt de sí. Ara bé, són nou pàgines per capítols i descobreixes xorrades sobre dolços. No és que sigui quelcom especialment recomanable però en fi, serveix per passar l'estona. Sobre l'anime, em crida molt l'atenció l'aparició d'un nou personatge que, a no ser que la meva memòria no funcioni (la qual cosa no seria tan estranya) jo no recordo haver llegit en el manga. No sé, simplement curiositat de qui és.
-Citrus.
Sospir llarg. Fa temps que tinc ganes de llegir més yuri, últimament ho estic intentar fer més i Citrus portava en el meu punt de mira des de fa força temps per ser una de les coses més populars del gènere. Ara bé, les coses com són, tenia molta por i les meves pors s'han confirmat. Tota la presentació del manga és mig sexual i ens trobem amb un cas típic de manga romàntic amb contingut pseudo-eròtic gairebé a cada capítol forçant situacions que no tenen ni sentit. De debò, avançada la trama i la relació entre les dues té cert sentit que veiem constantment escenes mig sexuals (de moment crec que encara no s'han despullat mútuament o almenys no del tot, de nou que jo recordi) per la tensió d'aquest tipus, però veure-les des del principi fa que la cosa sigui incòmoda de llegir i falti consentiment, com sempre. I això com sempre va per la quantitat de mangues romàntics amb contingut eròtic que no sé si estan forçats els autors o no, però des del principi necessiten escenes picants, encara que no tingui sentit per la trama.
A més de tot això, tot i que el manga és entretingut, la relació entre les dues és mitjanament passable. Tenim els típics personatges que es posen entre mig, un grup de noies que totes resulten enamorar-se d'altres noies però que en la majoria dels casos no es qüestionen la seva sexualitat o l'afirmen, simplement ha passat i no tenen res a pensar al respecte. D'altra banda, està tot el morbo que li volen posar a la relació entre les dues per com a més de compartir gènere, de sobte, estan vivint com germanes... I no sé, en general, el manga peca de tantes coses, que si drama exagerat, que si personatges amb gelosia extrema (sobretot penso en una secundària) que no els hi importa si han d'amenaçar o fer xantatge i el manga no sembla prendre-ho gaire seriosament, només com quelcom convenient per avançar la trama i com una mena de trapelleria del personatge... I tornant a la relació principal, hi ha un problema de comunicació important, vull dir, és habitual en tota història de romanç tirar de malentesos per fer drama, és fàcil i resulta, el problema de Citrus és que, tot i que de tant en tant intenta fer que la coneguem, la Mei segueix sent sempre distant i, sincerament, a mi arriba moments que se'm fa difícil veure si de debò té interès per la protagonista, a part de sentir-se atreta a nivell sexual i tenir moments estranys (i suposo que pretenen ser monos) de la noia posant-se vermella. A més, si no recordo malament hi havia algun moment de posar-se gelosia que era on la noia més demostrava el seu amor, i sincerament, fins als ovaris de les escenes d'aquest tipus com a mostra d'amor...
Les coses com són si us agrada el yuri que tira més cap allò sexual (gairebé fanservice, perquè si fos una sexualitat sense complexos o almenys reflexionés al voltant d'això, la cosa seria molt diferent...) suposo que ja coneixereu el manga i sinó tindreu l'ull posat a l'anime perquè sens dubte popular és. Ara bé, jo en general tinc molts problemes amb el manga i no el recomano especialment. Això sí, el dibuix fa que les noies siguin molt atractives i almenys en l'anime, tot i que no m'acaben d'agradar els tons dels colors, el que es veu en el tràiler té bona pinta...
-Saiki Kusuo Psi-Nan (temporada 2).
Porto llegint aquest manga més o menys des que van estrenar la primera temporada de l'anime i el cert és que li tinc força afecte. He de reconèixer que quan se m'han acumulat molts capítols a vegades se'm fa un pel pesat de llegir, sobretot perquè hi ha capítols molt bons i d'altres força normalets, però tot i així, segueix fent-me força gràcia el seu humor i és probablement un dels còmics d'aquest tipus que més graciosos em semblen. Bàsicament, quan es posa meta i trenca la quarta paret (lamentablement últimament no ho ha fet gaire), quan es posa a parodiar gèneres, però fins i tot quan fa comèdia amb els personatges, tots amb els seus estereotips, el cert és que funciona força bé. Precisament els personatges són el que més em falla o almenys que a vegades m'acaba superant per com la majoria de personatges són detestables, vull dir ha arribat un punt que fins i tot els hi tinc certa estima per com el punt de vista que seguim, el Saiki, que predisposa tan bèstia a considerar a tothom molest al final m'ha generat l'efecte contrari, però el cert és que tot i que existeixen només per la comèdia a la mínima que la comèdia no funcioni o estiguis poc receptiu és fàcil odiar a tots els personatges.
En qualsevol cas, tot i que això soni negatiu, el cert és que almenys jo encaixo força bé amb el tipus d'humor que planteja i té moments memorables suficients per perdonar mediocritats. Em sembla entre curiós i estrany que la primera temporada s'emetés en un format de 120 capítols de 5 minuts de duració, i no sé que faran amb aquesta, però el cert és que si bé, crec que el format de capítols curts afavoreix molt a l'humor i a la condensació del que en un capítol llarg podria ser avorrit, em sembla força impressionant el número de capítols. En qualsevol cas, és una d'aquestes coses que no recomano llegir/veure tota de cop, però que si us agrada l'humor amb tocs meta i de paròdia amb un protagonista amb tot tipus de poder que està un pel fart de tothom, però acaba sempre envoltat de gent, crec que val força la pena.
-Card Captor Sakura Clear-Card hen
L'exercici de nostàlgia bèstia de la temporada al que m'he sumat amb el manga. Sakura és un dels primers animes que vaig veure juntament amb La màgica Do-re-mi (Ojamajo Doremi) i amb el pas del temps sempre he guardat molt millor record del primer que del segon tot i que en el seu moment la meva obsessió bèstia va ser amb la Doremi. En qualsevol cas, la cosa és que tinc moltes ganes des de fa temps de llegir-me el manga de Sakura original però com no he trobat el temps i tenia aquesta ressenya pendent he acabat llegint aquesta mena de seqüela amb el record de l'anime original. I el cert és que tot i que he gaudit per nostàlgia i per com és molt fàcil de llegir, el cert és que tinc certes coses que em molesten.
Primera és una qüestió força simple de l'argument i la decisió de fer el que fan amb el Shaoran (m'és igual si està mal escrit, en català el pronunciaven així i per mi sempre serà així, acabo de descobrir que sí que està escrit així almenys al myanimelist, flipo perquè als scans que he llegit estava d'una altra manera i en castellà crec que també... en fi...) ja que el que a mi m'encantava de la Sakura era la seva relació amb ell i tot i que sigui important, la qüestió argumental amb aquest personatge em sembla una excusa per no saber com desenvolupar la parella. En fi, també la cosa es fa un pel estranya quan penses que estan en edat de primer de l'eso i s'havien emparellat a sisè de primària...
L'altra qüestió és la de la diversitat sexual i és quelcom que crec que no és tan culpa del manga com de la quantitat de reivindicacions a posteriori des d'occident de que Sakura tenia gran quantitat de personatges homosexuals. Amb això vull dir que jo ja estava gairebé convençuda (més aviat tenia grans esperances) d'almenys veure indicis més evidents que els de l'anime original de la relació entre el Touya i el Yukito que per mi sempre ha estat més que amistat, però el manga no sembla estar gens preocupat en això. I la Tomoyo, vaja, jo ja l'havia fet lesbiana totalment però dubto molt que el manga/anime vagi per aquí... En fi, que Sakura segueix sent un manga força infantil i que dubto que els hi doni per ser inclusius de sobte i que totes les parelles que es poden mig intuir siguin explícites. Ara bé, jo seguiré shipejant al Touya i el Yukito i la noia nova amb la Tomoyo. Si algú té fanfics de qualitat que els passi (sobretot dels dos primers...).
-Koi wa Ameagari no You ni.
El manga de la noia jove que s'enamora de l'home de quaranta anys... Sincerament, sempre tinc certs problemes amb les diferències d'edats tan bèsties com és en aquest cas, (bàsicament perquè a nivell legal crec que és pedofilia) ara bé, el romanç és força innocent, veiem normalment la perspectiva de la noia que s'enamora per l'amabilitat de l'home, però vaja almenys se'm fa més agradable de llegir que si la perspectiva fos inversa. A més, la reacció de l'home és més o menys l'esperada en un cas així, i en general, tot i que no em sembli la gran cosa, el cert és que almenys és entretingut. D'altra banda està la qüestió del trauma de l'Akira que, almenys per mi és el que fa que el manga tingui una mica més de substància, juntament amb la insatisfacció de l'home amb qüestions laborals. En aquest sentit, el manga procura fer que els dos estiguin en una situació semblant (un moment força baix de la seva vida, o almenys una desconfiança gran per seguir allò que els apassiona) i si tira cap aquesta direcció, que és el que sembla, potser m'acabarà convencent la relació. També cal dir que precisament l'enamorament de la noia potser és massa ràpid pel meu gust i no sé si les coses s'estan desenvolupant amb la velocitat adequada.
Després suposo que hauria de parlar-vos d'altres personatges que treballen a la mateixa cafeteria amb un que fa la típica funció de rival que, sincerament, és el tipus de personatge que em molesta per com es tracta de forma molt lleugera el xantatge i diguem que només serveix per contraposar les dues cites... A més, està l'altre noi que fa una mena de triangle amorós amb l'altre noia que posteriorment el converteix en quadrat. Tinc cert interès en veure si la relació secundària progressa perquè a mi em cal força poc per entretenir-me amb un romanç, la principal també em genera curiositat però poc més.
Sobre el dibuix és inusual i tot i que sóc un desastre descrivint dibuixos la protagonista està molt estilitzada i atractiva en general, contrastant amb la resta de personatges i sobretot, amb l'home del que s'enamora ja que és un senyor força normal. He vist un tràiler que, tot i que visualment era molt agradable, no em resol el dubte de si en moviment seguirà sent igual, perquè amb estils tan poc habituals com el de la protagonista no sé com s'ho faran. En qualsevol cas, últimament la veu d'Aimer m'està agradant més que en un principi i el cert és que la música sona bastant bé (comentari random del dia).
-Karakai Jouzu no Takagi-san
Aquest manga vaig començar a llegir-lo fa força temps per pura casualitat i el cert és que em va sorprendre perquè per l'estil de dibuix, força simple i tal, no sabia que esperar-me. A més, amb la meva estúpida mania de llegir tots els mangues que trobo d'un autor, havia llegit prèviament obres més curtes i no m'havia generat gaire interès, tanmateix aquesta és força divertida i li tinc cert afecte. Bàsicament el manga són les diferents maneres en les que un nen competeix amb una nena per tal de que aquesta admeti que ell ha guanyat en qualsevol estupidesa, el que passa, és que la Takagi és força més llesta que ell i sempre se les empesca per fer que s'avergonyeixi o fer-lo perdre de les formes més simples. La gràcia de tot això òbviament són els sentiments que hi ha entremig dels dos tot i que el manga sigui molt innocent. L'únic problema, i que després de força capítols llegits es comença a notar molt bèstia, és com es fa molt repetitiu. És un tipus de manga que no té cap evolució que es basa en el gag recorrent i que tot i que fa gràcia arriba a un punt que satura i sens dubte no crec que sigui gaire recomanable llegir-ne molts capítols seguits. Pel que sembla, si ho entès bé també adaptaran part de Ashita wa Doyoubi un altre manga de l'autor amb un trio de noies que van a la mateixa classe que els protagonistes així que potser així evitin la repetició que té el manga de que agafa títol l'anime, no sé. No recordava gaire d'aquest altra manga però ara mirant-lo per sobre és simplement la comèdia entre les tres noies, però si ho aconsegueixen enllaçar de forma més o menys natural pot estar bé.
-Kokkoku.
D'aquest manga he llegit només els 12 capítols que he trobat i en fi, se'm fa un pel difícil pensar sobre ell. Vull dir, crec que és el tipus de manga que està massa centrat en la narració fins i tot quan intenta parlar de personatges. Però per narració em refereixo sobretot a diàlegs, una quantitat ingent de diàlegs que fan d'aquest manga un que sorprenentment és fa lent de llegir. No és quelcom que odiï de fet normalment és una sorpresa agradable si el manga té alguna cosa a dir i precisament aquest cas crec que el problema està aquí. El món congelat té la seva gràcia però, serà qüestió personal meva potser, però com agraeixo veure una família protagonista, no és quelcom tan habitual en el manga, em fa ràbia, molta, que el manga no li doni gaire importància a les relacions entre els membres de la família. Vull dir, hi ha un noi que no sé si és hikikomori o simplement és que no va a treballa i no fa res i sembla que això causa conflictes, també la mare soltera, però el manga tot i que en un principi ho presenta en dotze capítols sembla que progressivament ha abandonat l'interès per parlar de la família així que és força decebedor i sobretot per fer-ho per tractar les característiques del món parat en el temps... Però en fi, tot i que no tinc gaires expectatives em molaria seguir llegint si puc. Almenys l'animació del tràiler sembla reproduir força bé el dibuix del manga, que d'altra banda em sembla molt genèric, però el monstre estrany sí té un disseny interessant i almenys l'han reproduït bé.
-Poputepipikku.
Probablement el què nassos acabo de llegir més bèstia de la temporada. Vull dir, ens trobem amb un humor irreverent, ple de paròdies amb trencaments de quarta paret i amb tot ple de coses que la meitat no entenc. Recordo particularment una tira còmica que parlava de com només el 20% del manga s'entenia i em vaig sentir molt identificada. En general estava completament perduda mentre llegia i no afavoreix gaire el format 4-koma sense cap tipus d'interrelació un cop passada la tira còmica ja que cada pàgina és una nova forma d'incomprensió totalment nova i no tens ni idea de per on et poden sortir les protagonistes (si es que surten). D'altra banda, molt de tant en tant trobava alguna vinyeta que coneixia la referència i em va fer molta gràcia que seguint la lletra de l'opening 1 de la Do-re-mi tirés els deures que li feien mal de cap ben al fons de la paperera... Però com podreu imaginar, això em va fer gràcia perquè he crescut amb aquest opening, la quantitat de referències que ni sé de que són és massa. És d'aquests mangues que molaria llegir amb una edició que t'expliques tota les referències, però en fi, es fa el que es pot. En qualsevol cas flipo que hagin llicenciat això en anglès però puc entendre que té el seu públic i en part ho trobo molt curiós. Igual que el tràiler amb entrevistes a gent real. Vull dir, d'aquí poden sortir memes, referències i de tot com es faci una mica popular i crec jo que és probable, a saber. Això sí, us ha d'agradar l'humor passat de voltes.
-Gin no Guardian – Yin zhi Shoumuren(temporada 2)
D'aquest manhua he aconseguit llegir 10 capítols, de nou, res a veure amb el que pugui aparèixer a la segona temporada però bé, volia fer-me una idea del que anava i guau, el nivell d'originalitat té tela... Vull dir, un noi que entra en un videojoc estrany on ha de defensar una tomba, on es troba amb el seu avi i es posa a lluitar. El noi té pinta de que totes les batalles li aniran prou bé per ser l'Escollit. A més d'això en 10 capítols li ha donat temps a posar diverses escenes amb posicions mig sexuals, a que el noi hagi de tocar gairebé els pits d'una noia, l'hagi besat i hagin tingut força contacte físic tot per conveniència del guió per tal de que funcioni la màgia, òbviament molt necessari. A més de la vestimenta tan curiosa que porta la noia i com ella, que està des força abans que el noi, necessita de la seva ajuda i sembla no poder fer la gran cosa per si mateixa... En fi, no pinta gens bé, no tinc gaire interès, però com tots els còmics que llegeixo per aquestes entrades es queda obert.
-Killing Bites.
Probablement la cosa que menys m'atreia a primera vista, que he seguit odiant quan l'he llegit i que normalment em poso a seguir tots els mangues que començo a llegir en aquest cas em donen moltes temptacions de deixar de ser masoquista per una vegada i deixar-ho en els 9 capítols que he llegit, que em sembla massa i tot. A veure, Killing Bites és l'excusa per posar noies mig despullades que lluiten i a sobre es transformen mig en animals per fer batalles més o menys interessants entre animals i posar gore. Sincerament que comenci amb un intent de violació en el que la protagonista mata a tots els violadors de forma explícita i que el noi que condueixi el camió/cotxe sigui el protagonista (el manga deixa clar que el pobrissó l'han pillat de ximple i que no s'atreveix a fer res al respecte de la violació, a més de no donar-li temps a actuar, edito, ara ho he tornat a llegir i bé, és cert que al noi li fan xantatge i a més està a punt de dir que es nega quan ja han matat a tothom...) simplement em mosqueja. Sobretot perquè l'escena d'intent de violació és totalment gratuïta ja que si la noia anava a matar-los a tots crec que perfectament ho podria haver fet abans de que passés res i no obrir amb aquestes pàgines. En qualsevol cas, a part d'això tenim tota la idea del món de Killing Bites de híbrids que lluiten conforme a les característiques dels animals que són que almenys ensenya coses sobre animals i pots aprendre sobre l'existència del ratel, quelcom que probablement no t'interessi (o potser sí, qui sap) però que mai està de més conèixer. En qualsevol cas, entenc que té el seu públic i si us agrada l'ecchi i l'acció doncs endavant, ara bé a mi veure a noies mig despullades mig animals lluitant i quan no estan mig despullades constantment veient calces doncs no, no és quelcom que tingui ganes de veure/llegir.
-Yuru Camp.
Nenes mones se'n van d'acampada. He llegit els vuit capítols que he trobat i sincerament és un manga molt oblidable. Ara bé, si sou gent que us agrada anar habitualment d'acampada i si teniu un interès especial per acampar a Japó, sobretot en llocs propers a la muntanya Fuji, doncs és probable que aquest manga us agradi o almenys us serveixi com a guia turística. Segons el traductor de la versió que he llegit tots els càmpings existeixen, fins i tot en els detalls més estranys com el preu i la gent que els regenta diuen que són acurats la qual cosa em fa pensar si això és un manga publicitari o exactament què. En qualsevol cas, he de reconèixer que m'ha fet gràcia veure alguna cosa sobre els materials d'acampada ja que en algun moment de la meva vida sí que he plantat alguna tenda de campanya i en fi, que llegible és però no és quelcom que recomanaria especialment. Almenys, això sí, les protagonistes em cauen bé, que ja és molt, però sobretot la noia que va a acampar tota sola. I vaja, suposo que l'altre atractiu del manga són les vistes, que si bé en el manga no és que siguin gaire espectaculars tot i que els personatges ho comentin, potser en l'anime s'aprofita més. A part d'això jo no entenc les ganes que tenen els personatges d'aquest manga de passar fred.
-Yowamushi Pedal (temporada 4).
Tenia pendent posar-me a llegir el manga des de l'emissió de la temporada 3 (o potser la dos, qui sap) i el cert és que per fi ho he fet. Òbviament ni de conya he llegit el material que cobriran en aquesta temporada ja que només m'ha donat temps a llegir 10 capítols però el cert és que en aquests pocs capítols sorprenentment m'ha enganxat. No sé, jo és que últimament tinc una relació molt estranya amb l'spokon em fa un pal terrible posar-me a llegir i després m'enganxa moltíssim, pel que sigui paro de llegir i em torna a passar, torno a posar-m'hi i de nou m'enganxa... En qualsevol cas, el cert és que tot i que és terriblement exagerat tot com en la majoria d'aquests mangues a mi el protagonista amb la seva ferma intenció de fer un club d'anime m'ha fet gràcia i tinc ganes de saber com acaba acceptant entrar al club de ciclisme. Ara bé, tenim el mateix problema de sempre, la noia entusiasta que sap molt de l'esport però que només fa de suport, no participa. En fi, és quelcom que sembla comú en els mangues d'esports i simplement és frustrant (us ho diu la que no llegeix gaire manga d'aquest tipus pel que ha sentit ha dit i el poc que ha llegit). A més d'això no deixa de semblar-me curiós que amb aquesta siguin quatre temporades de l'anime i crec que totes llargues de moment...
-Gakuen Babysitters.
I de nou, gent cuidant de nens petits. Sembla ja un gènere ell mateix i jo he de reconèixer que al final li he agafat gust o almenys el tolero. En aquest cas particular tenim un noi de secundària que bàsicament fa de mainadera de tots els nens petits de professors d'una escola, per raons que us expliquen al primer capítol i no tinc ganes de posar-me a explicar, a més del seu germà i a cada capítol ens explicaran alguna història relacionada amb algun nen dels que cuida. Porto 26 capítols i tot i que el to general és força amable sempre tira cap al drama (dintre de certs límits) basat entre les relacions familiars i el cert és que he de reconèixer que en general l'estic gaudint força. De nou, com tots els mangues mencionats, no crec que sigui una meravella ni res especialment revolucionari, és simplement un slice of life basat en els problemes que sorgeixen entre les famílies i molts cops acaba tornant a la situació dramàtica en la que es troba el protagonista que s'ha quedat orfe de pares ja que han mort en un accident i la seva vida ha canviat completament. És un tipus de drama que sempre acaba de forma favorable pels personatges en general, així que més que sofrir és un manga per relaxar-vos i perquè us faci gràcia veure un món on tot acaba sent flors i violes tot i que els personatges puguin sentir-se malament a moments. A més d'això tenim moments còmics i la violència d'un germà gran amb el petit pel meu gust desmesurada i que em costa molt d'entendre com a comèdia, però en fi. A més de tot això tenim el problema típic de “la noia”. Vull dir, d'un total de cinc nens petits només hi ha una nena. Però en general a tota la sèrie hi ha també una altra noia que sembla estar en el paper de “la noia”. Sinó recordo malament això sí, apareixen diverses mares (també pares), que vulguis que no després d'haver llegit diversos mangues sobre homes cuidant criatures està bé veure alguna que altra...
A part de tot això el tràiler em fa pensar en una adaptació que potser abusa de la dolçor dels nens petits si m'haig de fiar dels colors pastells i la veu del protagonista se m'ha fet molt estranya d'escoltar ja que no me l'imaginava així... De nou, comentaris sense gaire sentit per dir alguna cosa de l'anime.
-Mitsuboshi Colors.
Per ser un manga d'unes nenes petites que fan malifetes és força entretingut. La gràcia és que són nenes força entremaliades que tenen les seves bogeries i que es diverteixen fent grans plans que acaben en no-res tot i que s'autoproclamin les guardianes de la ciutat. No és que sigui la gran cosa, i només he llegit 7 capítols així que tampoc us puc dir la gran cosa, però el cert és que a mi se m'ha fet molt entretingut i les nenes tot i que exagerades se m'han fet força creïbles. En qualsevol cas és per evadir-se i no pensar gaire però jo tinc debilitat per tot el que sigui slice of life i no passi absolutament res així que, en fi, a mi m'ha semblat molt entretingut.
-Ramen Daisuki Koizumi-san.
Una altra debilitat, i en aquest cas més estúpida que l'anterior, un manga sobre una noia que li encanta al ramen (a nivells obsessius) i que és completament asocial i de com diferents noies van tenint converses amb ella i tot acaba sent sobre el ramen, sobre les diferents varietats, la manera en la que es fa i qualsevol curiositat variada. Sincerament les curiositats sobre el ramen no són quelcom que m'interessi en absolut, però de moment la interacció, una vegada i una altra, de la Koizumi no volent parlar amb les altres i acabar fent-ho gairebé només de ramen sorprenentment m'ha semblat entretinguda. Ara bé, és d'aquestes coses que sé que em pot acabar saturant molt bèstia i sincerament és força dolent... En qualsevol cas no val gaire la pena i suposo o espero que faran capítols curts perquè no dóna per més.
-Hakyuu Houshin Engi.
Es veu que el manga que he llegit, del qual només he decidit llegir un capítol i prou, està basat lleugerament en alguna llegenda xinesa i a més resulta que ja havien fet una adaptació d'aquest manga però ara per algun motiu han decidit fer-ne una altre. A part d'això la qüestió és que això és un shonen acabat de 200 capítols que ara mateix (i dubto que mai) tinc molt poques ganes de llegir perquè sincerament només llegint el primer capítol m'ha semblat tremendament avorrit. S'introdueixen força conceptes d'aquest món pel meu gust massa ràpid per acabar amb el punt central de l'argument que és eliminar una quantitat ingent de gent immortal. En fi, sincerament no tinc cap interés per la història i dubto que el tingui però com sempre si algú que llegeix això és més aficionat a les històries d'aventures i acció potser això l'interessi més que a mi, i tot i que només he llegit un capítol em dona la sensació que he llegit coses força millors que això en el gènere.
-Miira no Kaikata.
Com cuidar a una mòmia. Gran títol... En fi bàsicament el manga va d'això, de com cuidar una mòmia, però que en aquest cas és una mòmia petita que és comporta sempre de manera força simpàtica i fa monades. És el típic manga mata-neurones sobre coses mones que més simple no pot ser i que a mi, en aquest cas particular el cert és que m'ha entretingut força en els 16 capítols que porto. Com dic, és la xorrada més grossa que us podeu posar a llegir, però és una d'aquestes coses que de nou, no passa res importat, quotidianitat a tope, i que són perfectes per no pensar i llegir. A més, el disseny de la mini-mòmia em sembla força mono, i en teoria a mi les coses mones no m'agradaven... En fi, jo ja no sé que pensar però veure a la mòmia bevent del tap d'una ampolla em va semblar que tenia uns nivells de “monositat” força elevats. Ja veieu que aquest manga no és bo per la salut i em fa dir xorrades molt grosses.
-Hakumei to Mikochi.
En aquest cas ens trobem un altre manga de quotidianitat que de nou, m'ha agradat força. També té un factor de ser “mono” ja que ens trobem amb la vida quotidiana del que semblen una mena de gnoms, però el cert és que veure a les dues noies mentre treballen, van a comprar o fan qualsevol cosa m'ha entretingut molt bèstia en els pocs capítols que porto i tinc ganes de seguir llegint. Només he llegit 8 capítols així que la meva idea del manga tampoc està gaire elaborada però el cert és que el paisatge pel que es mouen els personatges està molt ple de vida i en general no sé que tal estarà l'animació però pot aprofitar-se força. En qualsevol cas un altre manga de desconnectar i veure la quotidianitat dels personatges.


Sobre els animes originals/adaptats de coses que no sigui manga he de reconèixer que l'únic que crida força la meva atenció és Violet Evergarden perquè la gent sembla que s'ha posat molt boja amb els primers capítols que van sortir fa temps i sembla que les expectatives són molt altes. Jo no sé que pensar-ne però almenys l'animació sembla que estarà prou ben feta i a més és Kyoani. A més la nova pel·lícula que té pinta de ser drama sobrenatural exagerat com sempre, en la que està implicada Mari Okada, Sayonara no Asa ni Yakusoku no Hana wo kazarou que també em crida l'atenció.

A part d'això suposo que hi ha segona temporada d'Overlord de la que no tinc interès en general i dubto que em posi a veure la primera temporada. Hi ha adaptacions de light novel que, basant-me en les aparences em semblen força genèriques i d'estils/temes que a primer cop d'ull no em criden l'atenció (com sempre veuré que diu la gent). Més Fate, sembla que la gallina d'or no acaba (tot i que crec que el joc en particular del que es basa té jugabilitat i ha estat popular, no sé?). A sí, Ryuuou no Oshigoto! Té pinta d'acabar sent una xorrada que no valgui la pena però sent comèdia slice of life no m'importaria veure-la si no és tan dolenta com pinta pel pòster (gran informació sens dubte) sobretot per l'estructura de harem... Sora yori mo Tooi Basho que no deixa de sorprendre'm pel concepte, col·legiales que se'n van d'expedició al Pol sud, si algú m'explica la lògica, s'ho agraeixo. Sanrio Danshi que té pinta de ser un mal anime però almenys té personatges masculins que volen sentir-se còmodes agradant-lis mascotes kawaii. Vull dir, probablement sigui pensat com a comèdia però almenys en teoria segons la sinopsi aprenen a no sentir vergonya pels seus gustos així que, bé, m'alegraré si el plantejament és aquest, però igualment no té pinta de que d'aquest projecte surti res gaire bo, qui sap tant de bo m'equivoqui i estaré a l'aguait del que digui la gent.

I mangues que no he trobat està Takunomi que no sembla ser gran cosa però no m'importaria llegir-la i Slow Start que també és un manga que no pinta gaire bé, o almenys l'estil de dibuix no em genera confiança però no m'importaria provar si el trobés. 25-sai no Joshikousei que és el porno classificat per dones de la temporada, en portem ja uns quants les últimes temporades, tots amb relacions que pinten ser més tòxiques impossibles i on la sexualitat no sap viure's d'altra manera que no sigui una violació o almenys amb consentiment molt dubtós i lamentablement no hi ha manera de trobar els mangues. Més que res perquè m'agrada sofrir i ser masoquista, però coses que passen. I un comentari més sobre un altre anime és Idolish7 que m'he descarregat el joc en japonès i suposo que no em viciarà tant com m'ha viciat el LoveLive (ho admeto, he caigut...), bàsicament perquè l'idioma no ajuda, però en fi que ha fet que tingui certa curiositat per l'anime tot i que és molt probable que no el vegi.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario