sábado, 23 de diciembre de 2017

¿Quién es el 11º pasajero?, Moto Hagio (manga)

He tornat! Després de dos mesos (gairebé, no ha arribat), no estaba muerta, solo completamente estresada (y vaga, porque no decirlo...). Pero en fin, que espero ponerme las pilas pronto (no me lo creo ni yo, tranquilos...).

¿Quién es el 11º pasajero?, Moto Hagio (1 volum, 7 capítols) Any de publicació 1975 (la primera part) 1976-1977 (la segona part)

Tenia moltes ganes de llegir aquest manga i en certa manera tenia por que em decebés. Vull dir, sempre tinc ganes de llegir més shojo clàssic, i manga clàssic en general si es pot dir així, però alhora algunes opinions que he llegit sobre el manga no han estat completament positives o almenys no semblaven completament contents amb l'obra. A mi el cert és que m'ha agradat força a excepció d'un detall dels personatges que m'ha interromput una sensació general positiva i el que en general m'estava deixant amb molt bon sabor de boca. D'altra banda, cal dir que l'edició de Tomodomo em sembla una meravella i tant de bo que publiquin obres antigues semblants si tenen l'oportunitat perquè val la pena. Sobretot dic això perquè en aquest manga ens trobem en realitat dues històries que originàriament es van publicar per separat i tot i que la que dóna nom al volum em sonava perquè té la seva fama (tot i que la realment famosa és l'autora en general, de la que m'encantaria seguir llegint obres seves, per cert), la continuació no la coneixia i m'ha agradat força també, però en fi anem per passos.

Com dic l'obra es divideix en dues històries completament diferents. Mentre que la primera és una mena de thriller que funciona amb la típica situació on persones que no es coneixen de res es veuen obligades a col·laborar per sobreviure, en aquest cas en una nau, amb les tensions que sorgeixen de forma inevitable en un espai tancat amb perills i convivència forçosa, a la segona ens trobem una trama política que per les poques pàgines aconsegueix ser força densa i al meu parer bastant interessant i entretinguda. I sens dubte és un volum dens, això cal dir-ho, que els lectors de manga normalment ens trobem amb obres en les que en una pàgina potser trobem dos o tres diàlegs (i en casos excepcionals pàgines i pàgines sense diàlegs com algun manga de romanç on només hi ha mirades...) i aquí tenim pàgines que arriba moments que et fa pensar si a l'autora li faltaven pàgines per la quantitat d'informació concentrades, tant en dibuix com en text. Tanmateix he de reconèixer que m'agrada molt la manera d'aprofitar l'espai de manera tan completa i que la quantitat de vinyetes fa que t'aturis força en la lectura. A això cal afegir-li que tot i ser una història més o menys curta la segona té una gran part la descripció del món on succeeix, que crec que aconsegueix fer força bé sobretot tenint en compte les pàgines del volum, així que la densitat de la informació a vegades arriba a nivells com tota una pàgina explicant-te els cicles lunars del planeta, que sí, que òbviament pots mirar-t'ho per sobre o pots intentar entendre tota la informació que hi ha a la pàgina, això ja va a gustos, però no és tan habitual trobar-te obres d'aquest estil, o almenys jo no en llegeixo tantes en aquest format així que he quedat prou satisfeta.
Pel que fa a la primera història crec que pel que és ho fa bastant bé, crea una situació interessant en la que han de sobreviure els protagonistes i crec que en tot moment té ganes de saber qui pot ser l'onze en tot això i què faran a continuació per sobreviure. Però a més, tot i que no sigui central, l'autora sap dotar de cert context cultural als seus personatges de forma molt lleugera però que de debò fa que notis que els personatges tinguin els seus moments per compartir informació i curiositats dels seus planetes d'origen. Em sembla molt interessant per exemple una conversació molt fugaç que potser durarà una vinyeta o dues on diferents personatges plantegen que tenen un mite molt semblant per parlar dels problemes d'aproximar-se massa el sol i de l'ambició pel saber, parlo d'aquest exemple perquè trobem d'altres més semblants i tot i que no tenen una rellevància clau en la trama ni són transcendentals em sembla que coses com aquestes són un recurs senzill però que ajudaria a moltes obres on conflueixen gent de diversos mons, planetes, països o el que sigui i en canvi sembla que no tenen cap tipus de diferència cultural entre ells ja que mai s'aprofita per parlar de banalitats. De debò, crec que a la mínima que coneixes algú d'un context cultural diferent al teu, o simplement consumeixes una obra que no sigui del teu país, tothom ens posem a comparar, a veure el que ens estranya en l'altre i així, alhora, a vegades estranyar-nos de les nostres pròpies costums o del que donem per normal i el cert és que crec que és un procés molt sa i interessant si es fa amb respecte, òbviament, que és molt fàcil caure en patriotismes o idealitzacions d'allò no propi, massa fàcil. Així que tot i que sigui anecdòtic ho agraeixo.
Ara bé, en aquesta història es troba el punt que m'ha decebut més d'aquest manga, que no m'esperava i que m'ha irritat moltíssim, les qüestions de gènere. Sempre he tingut moltes ganes de llegir el grup de mangues shojo clàssics escrits per dones (ni idea de quin és l'any famós pel qual es coneix el grup ara mateix, però crec que sabeu de qui parlo) per precursores del gènere, perquè sempre es destaca que feien històries de qualsevol gènere dirigides per noies (com sempre segueixo tenint problemes amb això de classificar històries segons el target al que va dirigit i més quan es fa per gènere, però això a part) i perquè segons tinc entès algunes d'elles van reflexionar sobre el gènere i la sexualitat, així que tenia moltes ganes de veure quin tipus de mangues feien i segueixo amb moltíssimes ganes de llegir Versailles no bara que espero posar-m'hi amb ell dintre de poc. En qualsevol cas, en aquest manga apareix un personatge té conflictes de gènere que podrien donar per molt, de fet em sembla molt interessant la idea de gènere que planteja en aquest suposat planeta, però la resolució d'aquest conflicte personal em va semblar irritant, molt irritant, per tot el que representa, per com nega completament els seus dubtes i encara pitjor, perquè trivialitza i ho fa massa cops des de l'humor quan tracta el tema i com deia, la resolució banalitza els conflictes que podrien haver estat interessants de veure. Per culpa d'això em queda aquest punt amarg en una lectura que per tota la resta havia gaudit força.
A més, crec que la relació amorosa que tenim en el manga també hagués tingut molta més profunditat si el tema de gènere estigués millor tractat i que, com no ho està, lamentablement, es queda en una interacció completament típica i on fins i tot diria que tenim estereotips típics de la noia escandalosa i no gaire reflexiva i molt resolutiva, amb el noi calmat i intel·ligent. A tot això m'agradaria recordar una escena que em va semblar terriblement irònica i que no tinc gaire clar que ho fos en la que un personatge diu que les diferències entre homes i dones ja no són les que eren tot just després de que cert personatge expliqui certes qüestions sobre el seu passat que indicarien el contrari... En fi, no sé, millor ignorem el tema.

D'altra banda la segona història canviem completament de tot gairebé, i ens trobem amb els conflictes d'un planeta amb els seus veïns i els problemes de governar-lo que té un dels personatges que coneixem a la primera part que van a visitar-lo dos altres personatges que serviran d'espectadors per seguir tot el conflicte polític del país. El cert és que aquesta part crec que és més llarga que la primera i crec que en certa manera va acabar agradant-me més que la primera. Sobretot perquè no em vaig haver de tragar els problemes que tenia amb els personatges almenys en la seva forma més exagerada, segueix sent problemàtica la relació de parella però és totalment secundària i aquí el que interessa és el politiqueig i, sincerament, feia temps que no llegia quelcom així i que em semblés alhora tan entretinguda. Potser un detall que em va resultar que anava massa ràpid és el destí tràgic de cert personatge. Siguem sincers, en general aquest manga és massa narratiu i poc de personatges, els personatges en la seva majoria no acaben de desenvolupar-se tot el que podrien però el cert és que en el cas del que estic pensant em sembla que podria haver donat per un drama força interessant si ens haguessin deixat entrar en el seu conflicte del personatge però acaba massa ràpid. I d'altra banda la història de venjança tot i que, de nou, em sembla interessant crec que mereixia més desenvolupament i el pitjor de tot, la resolució del personatge era completament innecessària, s'executa sense cap mena d'explicació i encara que em sembla un gir problemàtic pel personatge i dubto molt que si m'intentessin explicar la relació me la cregués, no col·labora gens trobar-te amb això al final sense cap mena d'explicació.

En fi, no em vull estendre més tot i que crec que m'he deixat alguna cosa interessant per dir i per exemple del dibuix en sí no us he parlat i el cert és que té un estil d'una altra època però no crec que us molesti ja que crec que és força agradable a la vista, i com dic a mi la composició de pàgina tan densa i amb tant de detall em semblen molt interessants per explicar aquesta història i el dibuix crec que està força bé, precisament per això, perquè hi ha moltíssim treball per pàgina, o almenys és la sensació que tenia, que jo d'aquestes coses no tinc ni idea. En qualsevol cas, he gaudit força del manga tot i que he tingut greus problemes amb les relacions entre personatges i la qüestió de gènere que us he exposat abans, però em quedo amb la segona història força complexa però també la primera perquè em va resultar molt entretinguda. En general he quedat amb ganes de llegir més de l'autora tot i que tinc certa por a que tingui problemes semblants al que he tingut amb aquest manga, tanmateix alguns dels seus mangues tenen molt bona pinta i és una llàstima que siguin difícils de trobar.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario