viernes, 6 de octubre de 2017

Furari, Jiro Taniguchi (manga)

Furari, Jiro Taniguchi (1 volum 15 capítols). 2011.

Les meves experiències amb aquest mangaka havien tingut els seus daltabaixos, concretament després de llegir El almanaque de mi padre, que en el seu moment em va deixar satisfeta tot i que la història sigui típica amb ganes, tenia moltes ganes de veure si altres obres de l'autor m'aconseguien conquistar més ja que almenys l'estil (de dibuix sobretot ja que les frases que acompanyen no són gaire afortunades) és agradable i que els seus protagonistes majoritàriament siguin adults no és tan habitual en el món del manga (almenys el més popular i conegut, òbviament). Tanmateix vaig llegir Un barri llunyà i em vaig trobar que el ritme de la narració no estava gaire ben dirigit i en general vaig quedar amb la idea de que no trobaria res que m'acabés de fer el pes de l'autor així que estava segura que aquest tercer i últim volum que havia adquirit de l'autor seria una autèntica decepció, a més les crítiques eren força més negatives, o almenys menys entusiastes, que amb els altres dos mangues de l'autor així que gairebé tenia clar que no m'acabaria de fer el pes. Sorprenentment les expectatives tan baixes han col·laborat a que si bé no m'hagi semblat res de l'altre món i crec que és una obra que m'ha deixat força indiferent, el cert és que llegint-la m'ho he passat força bé.

Suposo que la gràcia de l'obra és que com ella mateixa diu és un “passeig sense rumb fix”. I el cert és que és força entretingut acompanyar al protagonista en els seus interminables passeigs per mesurar quantes passes fa a Edo al segle XVIII i es veu que el protagonista està basat en una figura històrica real. El cert és que llegint el manga havia pensat que tenia tota la pinta d'estar basat en algú que hagués existit pel tipus de manga i com explica el seu somni de fer un mapa de Japó que es veu que el senyor va aconseguir fer. A més que en el manga apareixen alguns altres personatges que també són figures històriques rellevants com algun poeta de haikus de l'època. Però vaja l'aspecte històric del manga és rellevant però crec que no és el més important.
Per mi el més important és l'ambient contemplatiu i com a través d'aquests passejos ens transporta tant a l'ambient de la ciutat com a una constant metamorfosi d'animals per part del protagonista fent que es canviï constantment la perspectiva des la que veiem la ciutat, a ulls de gat, d'àguila, de formiga. Em sembla un recurs narratiu molt interessant per part de l'autor ja que no desentona amb el realisme de l'obra ja que els fa passar per somieigs del protagonista i alhora ens ajuda a entendre el desig de veure món i d'aconseguir mesurar Japó que té el nostre protagonista. Potser sigui de les coses que més m'ha agradat el manga perquè em sembla que és una manera original d'interrompre un manga en el que no passa absolutament res.
I quan dic que no passa res no exagero, de debò, i el cert és que és quelcom que m'ha sorprès força perquè en els altres dos mangues que havia llegit de l'autor ens trobàvem amb mangues amb un drama principal i força clar i amb algun tema central que els personatges havien d'afrontar. Tanmateix, aquí a banda de la creació del mapa no tenim absolutament res. És cert que en els passejos el nostre protagonista “descobreix”, o potser seria més correcte dir troba, coses però en general són qüestions completament quotidianes que li alegren el dia i poc més. D'altra banda, aquesta absència de conflicte permet tenir un to molt més distès al manga que els altres que havia llegit molt dramàtics i almenys fa que guanyi en qüestió de narració.
Amb això de la narració em refereixo que, a part d'aquest recurs de l'animalització del protagonista que em sembla interessant, el manga tot i que segueix tenint els monòlegs del protagonista no necessita tant de monòleg dramàtic i que sovint m'acabaven resultant amb frases que pretenien ser més del que eren que trobàvem en els altres mangues i va per un enfocament més visual en el que, almenys és la impressió que m'ha donat, és més important entrar en l'ambient del manga que no pas el que t'estan explicant. La idea del passejant preval sobre tota la resta del que vulgui explicar-te i em sembla que ho fa prou bé.

Sobre els personatges he de reconèixer que en tots els mangues que he llegit d'aquest mangaka ens trobem amb personatges masculins com a protagonistes i sempre tenen vincles més importants entre homes, almenys llegits els dos anteriors semblava que la relació paternofilial era quelcom molt present a l'obra d'aquest autor i tot i que en aquest manga no sigui així el paper que fa la seva dona no deixa de ser en certa manera incòmode de llegir. D'acord, segle XVIII Japó, ho entenc, però no deixa de fer mal veure com té un rol tan de suport i de no tenir absolutament res per ella mateixa ni deixar-nos cap tipus d'informació sobre la seva persona, de debò, fa mal. Sobretot si ho comparem amb un altre personatge totalment secundari com podria ser el poeta famós que escriu haikus, veiem una relació d'amistat d'iguals en la que es poden interessar mútuament pel que fan i el protagonista admira aquesta capacitat artística. En canvi, la seva dona es vista gairebé com un suport, que és el que acabarà sent finalment única i exclusivament, com un impediment gairebé per la seva vida professional en certs moments. I em fa ràbia que el manga no dediqui res a la figura de la seva dona que ha après a mesurar amb els artefactes i a prendre notacions però que, en canvi, no sabem quin tipus de formació té, si l'interessa el que fa el seu marit o si simplement té algun desig a la seva vida que no sigui servir al seu marit. I repeteixo que entenc que parlem del segle XVIII però ni que sigui com a personatge crec que mereixia més desenvolupament.
Però tornant al personatge del poeta m'agradaria fer un comentari purament anecdòtic, sóc l'única que troba terriblement pedant (tot i que en certa manera també romàntic, ho accepto) que la gent vagi recitant poesia en trobar-se amb algú per primer cop? Jo que sé és com si la primera frase que digués a un total desconegut, o recités a mi mateixa en veu alta fos quelcom com És quan dormo que hi veig clar i iniciés una conversió a partir d'això, sóc l'única que ho troba com a mínim idealitzat?

Tanmateix tot i que la ressenya en general sigui prou positiva he de reconèixer que el manga no m'ha resultat la gran cosa. Vull dir en el moment de llegir-lo l'he gaudir molt més del que esperava i no em penedeixo d'haver-lo llegit, però el cert és que estic molt segura de que oblidaré fàcilment aquest manga i que no m'ha acabat de dir la gran cosa. A més, també vull passar una temporada llarga sense llegir res d'aquest autor, no perquè em sembli horrible ni res per l'estil, els seus mangues en general són lectures agradables tot i que no em convencin del tot, però crec que de moment he llegit massa de l'autor i vull distanciar-me una mica d'ell durant una temporada.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario