miércoles, 6 de septiembre de 2017

Todos adorábamos a los cowboys, Carol Bensimon (llibre)

Todos adorábamos a los cowboys, Carol Bensimon. (214 pàgines). Any de publicació: 2013.

El cert és que aquest llibre el vaig acabar llegint per un seguit de casualitats. Prefereixo no explicar-vos la meva vida així que simplement diré que em va atreure la relació lèsbica que prometia ja que fa molt de temps que tinc moltes ganes de llegir obres d'aquest tipus. Sonarà estrany i sóc la primera que té molts problemes amb que es classifiqui la literatura segons el gènere dels integrants de la parella, però està molt de moda, massa, posar LGTB+ com a gènere d'obres i en fi, és per posar-se a plorar. Tanmateix, paradoxalment o no, el cert és que m'he passat massa part de la meva vida llegint obres sentimentals protagonitzades per una parella de gais (a part de les heterosexuals, que també n'he llegit força, sobretot en format manga) així que sempre m'he quedat amb ganes de llegir històries lèsbiques (i de fet sempre penso que tinc ganes de llegir bones representacions d'altres sexualitats i en general les altres sigles del col·lectiu que lamentablement crec que posem massa a la lleugera quan la majoria de vegades acaba sent només sobre homosexualitat sobre el que parlem) ja que gaudeixo de tot tipus d'històries sentimentals i probablement sigui un dels gèneres que més m'entreté. I vaja, després de llegir això m'he quedat amb moltíssimes ganes de més. Però la gràcia d'aquest llibre no només està en la relació sentimental, la narradora i el seu sarcasme, la naturalitat amb la que flueix tot, fins i tot la moda, que és probablement una de les coses que menys m'interessa en aquest món, em va semblar interessant com estava tractada en el llibre, i vaja a part de tot això caldria afegir-li el Brasil que és on passa tota la història i el road trip en el que transcorre tot això així que quedaria bé posar aquí la mítica frase quan es parla de rellevància de països o de ciutats en un llibre però ja ho enteneu, veritat? No cal que digui que és un protagonista més i quedar xupiguai de la vida, veritat? Oh no ja ho he posat! No, el drama! En fi, és igual, diguem alguna cosa interessant del llibre.

Si em poso a pensar en aquesta novel·la el cert és que el primer que recordo és a la seva narradora la Cora, és molt fàcil empatitzar amb ella (o almenys a mi personalment m'ho va ser) per tot el sarcasme que acostuma a tenir la seva manera de narrar i per com acostuma a ser força crítica amb totes les violències que hi ha darrere la paraula normalitat. No, de fet, suposo que no tant, però sí que té moments molt interessants i de debò no sé si és perquè consumeixo massa yaoi on la sexualitat dels personatges està pel suposat plaer del lector però llegir quelcom com això on la sexualitat, en aquest cas bisexualitat (que de nou, ganes tenia de llegir personatges així, que sembla que els bisexuals no existeixin si llegeixes segons quines coses...) no està idealitzada (em refereixo a la quantitat d'històries on la sexualitat no és problemàtica i simplement tot és bonic i meravellós i ei, d'acord, a molts ens agradaria que el món fos així però lamentablement segueix imperant una heteronormativitat asfixiant que em fa veure, en la majoria de casos, com irresponsables aquest tipus d'històries) però tampoc cau en el drama més absolut (és a dir tampoc cal matar a tots els personatges amb sexualitats no normatives, gràcies, de debò que va haver una època on l'única representació possible semblava aquesta així que de nou, és bo saber que les coses poden canviar...) i de debò, potser a vosaltres no us sembli tan interessant o important però veure un enfocament tan fresc, un personatge tan carismàtic que s'ha plantejat la seva sexualitat (de nou, no sé si sóc jo però he llegit massa coses on el personatge no és ni gai ni lesbiana ni bisexual o simplement es planteja la seva sexualitat quan es comença a enamorar d'un personatge que és del seu mateix gènere i arriba a la bonica conclusió que s'ha enamorat d'ell exclusivament, no que hagi de replantejar-se la seva sexualitat), que en part pot haver tingut conflictes per això però que no ho viu com una completa tragèdia i s'ho pot prendre amb humor. Així que sí, em sembla que la representació de la sexualitat té el lloc que li correspon i que el personatge sigui tan carismàtic, què voleu que us digui fa que el viatge sigui molt més entretingut.

I parlant del viatge (guau, no s'ha notat ni res la manera de canviar de tema aprofitant l'última frase, no, què va...) el cert és que em sembla molt interessant la manera que s'utilitza el road trip per tal de crear aquesta situació de fugida on les coses poden tornar a funcionar. He de reconèixer que les històries de retrobaments després d'uns anys de persones que han tingut algun tipus de relació sempre em fa certa gràcia. A més de situar-ho en aquest espai on només hi són elles que fa més fàcil la possibilitat de tornar a intentar-ho. I la veritat és que és fàcil gaudir de com s'entrellacen al llarg de la novel·la records que ens fan conèixer com han arribat aquesta situació i van superant la distància entre les dues i les reticències de la Júlia, i el cert és que hi ha certa tensió entre els personatges que és molt interessant veure com va augmentant (també a nivell sexual, ara bé no us emporteu la impressió que això és una novel·la porno, perquè quedareu decebuts, hi ha erotisme, tampoc gaire, val a dir, no m'hagués importat més...) ja que tot i que les dues s'atrauen i tenen cert passat, les coses han canviat molt i és complicat donar el primer pas així que és força interessant la manera com es crea aquesta tensió (o de manera barroera, va beseu-vos d'una vegada, ho esteu desitjant, i ho sé, jo ho desitjo, tothom ho desitja, d'acord, no tan exagerat, però oi que m'enteneu?).
Però a part de la relació, de la tensió, del sarcasme de la Cora i la visió força crítica de la societat en general, el cert és que el propi viatge en sí també té força de cerca. I sona a tòpic però aquest llibre aconsegueix que sigui una cerca tant d'aquesta relació entre elles que han perdut, com de la identitat nacional de la qual les dues s'han allunyat com de si mateixes. I això de la nacionalitat em sembla interessant per com en el viatge gairebé senten un estranyament davant del seu propi país, davant d'una cultura que els hi és pròpia i aliena alhora i aquí entren les botes i la roba, suposo. La identitat de la Cora i la relació amb la nacionalitat però també amb la “normalitat” i la heteronormativitat s'expressa de forma força clara amb la roba, i tot i que soni profundament ridícul de part meva, crec que és la primera vegada que em prenc seriosament la roba com a marca d'identitat. I em direu que és la cosa més òbvia de l'existència i que des de sempre et diuen que la roba diu molt de la persona i sí, en algun racó de la meva ment estava la idea però alhora, no podia evitar pensar rebutjar-la, per com em semblava superficial, innecessari pensar-hi gaire i simplement mai he tingut interès i mai he entès la moda (si m'interessés la roba com a forma d'expressió portaria quelcom que no estigués de moda, per la qual cosa crec que és fàcil entendre perquè he encaixat amb la protagonista, que en part és dissenyadora) però la manera en la que acaba “resolent” o almenys conciliant en certa part a través de la roba cert problema identitari és comprensible, i també m'encanten les botes en tot això.

I en fi, no m'enrotllo més. El cas és que vaig gaudir molt més del llibre del que esperava, no sabia que necessitava llegir-lo, vull dir, segur que us sona exagerat, però el cas és que feia temps des que no llegia quelcom que trobés tan proper a mi, que fos tan fàcil pensar com la Cora, que representés problemes d'identitat a tants nivells tan propis del moment i tot i que no és una lectura que quan l'estigués llegint em semblés tan especial, el cert és que després de llegir-la en guardo molt bon record i el més probable és que aparegui entre les preferides de l'any. De debò no sabia que necessitava llegir un personatge com la Cora i ja generalitzant més un personatge bisexual, així que tot i que m'encanta sentir-me a certa distància dels personatges i odiar-los o tenir-lis cert afecte quan llegeixo, feia massa temps que no em sentia tan propera a algun personatge de ficció així que de nou, si teniu l'oportunitat llegiu-lo, que el llibre no és gaire conegut (tampoc l'editorial que l'ha publicat en castellà, almenys jo l'he conegut amb aquest llibre) i si us atrau la sinopsi val molt la pena.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario