viernes, 1 de septiembre de 2017

La canción de Aquiles, Madeline Miller (llibre)

The song of Achilles (La canción de Aquiles), Madeline Miller (352) Any de publicació: 2011.

En fi, aquí vinc a ressenyar-vos un altre dels llibres amb protagonistes homosexuals masculins que ha tingut una mena de mini-boom entre booktubers als que els hi agrada el gènere i com jo de tant en tant m'agrada llegir coses que es llegeixin soles i que em matin neurones doncs vaig decidir que l'acabaria llegint. Començant pel principi cal dir que cada cop crec que o tinc més mala sort amb aquest tipus d'història o simplement les trobo més estúpides perquè vull entreteniment que no em faci pensar però fins a cert punt. I sí, cada cop que torno a pensar en Captive Prince m'adono que tot i que va servir prou bé com a passa-pàgines és summament problemàtica però almenys sí em va entretenir, així que alguna cosa va aconseguir. En fi, és igual jo us venia a parlar de The song of Achilles i a dir-vos com em sembla un llibre molt mal aprofitat, m'atreviria a dir mal escrit si sàpigues suficient anglès i pogués fer una crítica a consciència i que simplement, per llegir això més em valia buscar un fanfic que construís millor als personatges. Però en fi, anem per parts.

Fa potser uns dos anys vaig llegir Ilíada d'Homer i suposo que seria fàcil anar als arxius del blog i mirar quan van ser però deixe-m'ho en que no tinc ganes de buscar quan va ser. La qüestió és que recordo perfectament que em va avorrir força (sobretot per les enumeracions interminables de personatges que desconeixes per complet, que segur que en algun moment en el que es recités la gent sabia qui eren, que t'importa una merda que morin i en quin ordre o qui va atacar primer...) però tenia la seva gràcia perquè llegir una obra tan antiga i amb tant de misteri al darrere (qui la va escriure, com la recitaven, va ser l'única que van escriure, per què ens ha arribat aquesta...) i sobretot recordo emparellar Aquil·les amb Patrocle perquè la història dóna molt de peu a que hi pensis. De fet, recordo que em va fer molta gràcia quan vaig descobrir que el tema de si eren o no parella i si Aquil·les estava enamorat o no era molt debatut a l'antiga Grècia, i segons Foucault la posició que prenia Aquil·les en la relació (si era l'actiu o el passiu, vaja) era font de debats intensos per com se suposava que Patrocle era el més adult de la relació i, per tant hauria de ser l'actiu, però deixar un heroi en la figura de la passivitat treia força el “glamour” a l'heroi ja que, de nou, si ens fiem de Foucault la passivitat era considerada com a negativa i només en els homes joves tenia sentit ja que eren éssers en projecció. Però vaja tot això no us interessa o potser sí, la qüestió és que quan vaig descobrir aquest llibre em va fer molta gràcia de la mateixa manera que quan trobes qualsevol fanfic que utilitza qualsevol parella que tenies a la teva ment i t'encantaria llegir sobre ella però el material original no et permet gaudir-ne et fa gràcia trobar-te si és mitjanament decent (dit això cal dir que fa poc he començat a llegir fanfics i el meu cos em demana més però es fa difícil llegir-ne sobretot sobre obres originals que no coneixes, ja que no té gaire sentit) així que sí, tenia ganes de veure com portava l'autora aquesta parella i què en feia.
Havia sentit diversa gent dient que era una autora informada, que li molava l'Ilíada i sentia la necessitat d'explicar la seva versió de la història i ella mateixa ho posa no sé si als agraïments en els llibres com necessitava escriure-la i gairebé sembla que es senti que és la seva gran missió i fins i tot es sentís una revolucionària quan, siguem clars, la majoria dels mortals ja havíem emparellat aquests dos i no és res nou. De fet, em sento una mica cruel dient això però l'autora donava la sensació que havia estat tota la vida pensant en aquests dos personatges i la seva història d'amor pel que escriu al final del llibre i sí per això li han donat les seves fantasies certament sona decebedor. Suposo, i vull suposar favorablement, que l'autora no volia renunciar a fer una mena d'aproximació didàctica a la història que ens explica la Ilíada i els mites grecs ja que deu estar interessada en el tema, però per fer el que ha fet, sincerament, em quedo amb l'original i la meva ment ja s'encarrega d'emparellar els personatges, la veritat. Dic això perquè el llibre vol estendre's durant un període de temps considerable, des de la infància fins la mort dels personatges, vol donar una mica de context “històric-mític” del moment, vol incloure la trama familiar estranya que es pot deduir de les interpretacions dels mites (no ho dubto, simplement desconeixia en profunditat la mare d'Aquil·les que no té cap mena d'importància a l'ilíada, si no recordo malament i em sembla interessant conèixer aquesta faceta tot i que surti mal parada) i a tot això li afegeix la història sentimental que jo buscava. Em queixo que el llibre no sigui exclusivament la història d'amor? No, simplement si no tens espai per fer tot això, o fas el llibre el doble de llarg, o no té sentit fer el llibre. Per mi no té cap mena de sentit fer un llibre reivindicant la relació entre els dos personatges per fer que aquesta acabi sent rellevant però no el suficientment central ja que has d'assegurar-te que els lectors coneixen el context. A veure, tots sabem de que està parlant, fins i tot sabem com acaba la història, la majoria coneixem els detalls i ens hem tragat ni que sigui alguna adaptació, si es vol reivindicar la parella dic jo que aquest tipus de relat demanava uns personatges construïts, amb mil detalls, amb conflictes, amb molt de drama ja que la història o demana i de nou, que ens poguéssim creure la relació entre els dos i sofrir perquè el seu destí està fixat.
Tenia la sensació llegint-lo que perdia temps explicant coses que ja sabia, i que la parella quedava en un terrible segon pla per culpa, sobretot, dels salts temporals que es donaven constantment. Recordo que m'interessava força la part en la que eren petits i convivien, volia més d'això, volia que es recreés, però no tardava en anar a la convivència amb Quiró, de nou, em va semblar interessant donava per més, però també, s'acaba just quan podia crear una quotidianitat necessària per tal de que els personatges fossin interessants, coneguéssim en temps de pau la seva relació i com va evolucionant, els problemes que poguessin tenir, però no, en algun moment el llibre intenta crear aquesta quotidianitat i diria que ho podria haver aconseguit però és frustrant veure un Patrocle i un Aquil·les tan desdibuixats i amb una relació tan poc interessant. Coi, que la història dóna per molt se suposa que és algú que l'ha viscut intensament i que està molt interessada en aquestes històries, esperes quelcom a l'altura i una interpretació dels personatges profunda. I de nou, llegint això i pensant-hi no puc evitar que m'entrin temptacions de buscar algun altre intent de fer això que resulti més reeixit que aquest perquè ben fet em sembla que és una història que voldria llegir.

En fi, seguim en la tònica de ressenyes curtes, la qüestió amb aquest llibre és que em sembla que està molt mal enfocat, que els personatges demanaven a crit que fossin el principal i acaben sent el que menys interessa al llibre, i que per fer una versió dels mites grecs i explicar-nos una història que ja coneixem crec que el mínim que es pot oferir al lector és alguna cosa nova i no em serveix emparellar a Aquil·les i Patrocle, no hauria de ser suficient. Simplement, si el llibre hagués estat centrat en fer una novel·la de personatges basada en el mite hagués estat una altra cosa, però de debò quin sentit té explicar una història que ja coneixem tots, sense afegir-hi res d'interès, en un estil que és purament funcional i on la parella protagonista tampoc és explorada en profunditat? No ho entenc, i em frustra perquè crec que es podria haver fet quelcom molt millor així que si coneixeu un bon fanfic o llibre publicat que reprengui Aquil·les i Patrocle o qualsevol altre parella famosa de qualsevol gènere recomaneu. Però estaria bé que no caigués en explicar la història que ja sabem fent que la parella sigui el centre però sense aconseguir fer-la carismàtica. Vaja, que m'ha decebut molt, com podeu imaginar.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario