viernes, 15 de septiembre de 2017

Daytripper, Fábio Moon i Gabriel Bá (còmic)

Daytripper, Fábio Moon i Gabriel Bá (1 volum, 10 capítols). Any de publicació: 2010.

El cert és que és força estrany que acabés llegint aquest còmic, sempre dic que vull llegir més còmic que no sigui manga (o el que és el mateix llegeixo massa manga) però sempre acabo anant a l'opció més fàcil per mi que és el conegut. Hi ha alguns “clàssics” del còmic que sempre penso que algun dia acabaré llegint però m'hi costa molt posar-m'hi, sigui per disponibilitat o per vagància sempre vaig allargant la lectura. En aquest sentit Daytripper tot i que no és un còmic completament desconegut tampoc és que figuri entre els més populars, així que tenint en compte tot això que us acabo d'explicar suposo que enteneu perquè fins i tot a mi em sembla estrany que l'acabés llegint. Però en fi, la qüestió és que per certs motius vaig acabar llegint-lo i tot i que és interessant i la manera en la que construeix la realitat en diverses capes em va agradar força el cert és que ara quan us estic escrivint la ressenya, havent passat diversos mesos des de la seva lectura no guardo gaire bon record i fins i tot recordo que contenia frases tan òbvies que em va fer odiar una mica el to en el que estava escrit, però òbviament tot això és personal segur que a vosaltres us agrada, o potser no, però la qüestió és que he llegit diverses opinions favorables.

Si hi ha una cosa que destaco molt positivament, com ja us deia abans, és el continu qüestionament sobre la realitat o no del que t'estan explicant i en quin pla de la realitat estem situats, és una ficció feta pel protagonista, per algú altre, un somni... Particularment em va semblar que tenia molta gràcia la continua mort del protagonista (no és spoiler, em nego a pensar que ho sigui) al final de cada capítol a partir de la qual s'escriu ell mateix una epístola explicant alguna cosa de la causa de la mort. Això té sentit, se m'oblidava explicar-vos-ho, perquè el protagonista és el redactor de les esqueles d'un diari i la mort continuada a la que es sotmet (probablement ell mateix) és fàcilment comprensible si l'entenem com una mort metafòrica a causa d'algun esdeveniment crucial de la seva vida, normalment dramàtic. En aquest sentit és interessant veure com l'obra va afegint cada cop més capes argumentals que es contradiuen amb les anteriors desafiant al lector, en certa manera, a intentar pensar què pot ser o no real de tot el que està explicant, com s'explica aquesta coexistència d'esdeveniments i què poden significar. I sens dubte seria interessant que us digués que en penso i recordo que com a exercici metaliterari em va semblar prou interessant, però el cert és que recordo poc del que vaig pensar en part suposo perquè no em va semblar que fos la gran cosa. Vull dir, sempre és agradable trobar-se narratives que et desafien com a lector i que intenten coses diferents, però en aquest cas concret em va semblar que tot i que ho feia de forma que convertia la història en quelcom més interessant que si s'expliqués de forma lineal, i li donava tot el context de ser una història dintre una història i dubtar si no pot ser que tot sigui una història explicada per algú, el cert és que a part d'això la resta em va semblar completament buida d'interès.
O almenys tot a part del dibuix que si no recordo malament em va semblar interessant, sobretot en la tria de disposar les vinyetes per la pàgina o els “plans” que es decidien enfocar crec que en el seu moment em van semblar interessant i si no recordo malament ajudaven als moments onírics de l'obra on es dubta força del que s'està veient. Repeteixo això de que dubto dels meus records ja que repassant en una cerca ràpida per internet les pàgines del còmic són molt tradicionals i no semblen que siguin tal i com les recordava, així que o bé només era alguna pàgina que per algun motiu em va quedar gravada o potser els meus records em traeixen, ni idea.

D'altra banda un dels aspectes que més vaig odiar de la lectura, i sí, odiar són les frases grandiloqüents i el to de l'obra. Potser sóc minoria però llegir coses com la vida és com un llibre que s'ha d'arribar al final per tal de valorar-la em sembla ridícul, obvi i que si això us fa reflexionar sobre la vida ho celebro però a mi em fa pensar perquè haig d'aguantar aquest to de lliçó moral en una obra. De debò, aprofitar els moments que semblen insignificants, les relacions amb la teva família abans que sigui massa tard o amb els teus amics està molt bé i tots ens hi apuntem ràpidament a la doctrina de l'optimisme (o si més no de tant en tant crec que tots necessitem pensar-ho ni que sigui per no suïcidar-nos, però només de tant en tant), ara bé, que ens la vulguin inculcar a la força i de forma gens subtil mai és agradable. O almenys a la gent que l'optimisme exagerat ens fa por i fins i tot certa repulsió ens molesta i incomoda que ens el vulguin fer empassar sense miraments.
A més suposo que us hauria de parlar de la relació del protagonista amb el seu pare que em va resultar la típica relació complexa entre pare i fill (sempre masculina) que estic una mica farta de veure, serà perquè han coincidit algunes històries que no m'han convençut que anaven del mateix tema o perquè em sento particularment aliena al tema, però el cas és que recordo que la relació no se'm va fer particularment agradable o interessant, però com tot en aquesta ressenya tinc poc a dir al respecte perquè la meva memòria em falla. També recordo que el tema de l'amistat era interessant com estava tractat i que vaig tenir certs problemes amb les dones. Vull dir, la manera en que totes les relacions importants a la seva vida no són amb dones, i que quan se suposa que s'enamora profundament idealitza completament la dona i mai sembla interessar-se per la persona, de nou és el que crec recordar així que potser no sigui així, no em va acabar de fer el pes.

En fi, acabo ràpid la ressenya per falta de memòria. No és un mal còmic, o almenys he llegit coses pitjors, però a mi no em va convèncer. Té idees interessants m'agrada la barreja de ficció i realitats, la manera en la que es narra, el descontrol al que arriba però no suporto ni el to ni la majoria de personatges per la qual cosa tot i que va ser una lectura força entretinguda i interessant en la manera en que s'explica no en guardo gaire bon record. Això sí, sent un còmic tan curt i de fàcil lectura a poc que us cridi l'atenció jo us recomanaria que li donéssiu un cop d'ull.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario