viernes, 11 de agosto de 2017

Inspector Disaster: Operación Navidad, Carmen Fernández (il·lustracions de Pablo Matera) (llibre)

Inspector Disaster: Operación Navidad, Carmen Fernández (il·lustracions de Pablo Matera), 187 pàgines. Any de publicació: 2016.

Abans de tot crec que haig de confessar que sóc un desastre d'ésser humà. D'acord, exagero, sí, però tenia aquesta obra pendent de ressenya des de fa molt de temps (més del que m'atreveixo a dir, la veritat) i després d'haver aconseguit temps lliure durant les vacances se m'havia passat de la llista de pendents i la tenia oblidada així que sí, lamentablement no estic en les millors condicions de ressenyar i a sobre és un llibre autopublicat que l'autora em va presentar per si volia ressenyar així que tot plegat em fa sentir més culpable encara... En fi, dit això, cal dir que el llibre està gratuït que el podeu baixar d'aquest enllaç (espero recordar-me de posar-lo sinó busqueu inspector disaster i us sortirà fàcilment) i que en teoria està plantejat com una possible saga o sèrie de llibres segons la rebuda que tingui, així que si teniu interès ja sabeu. Però suposo que abans de tot això us hauria de dir davant de quin tipus de llibre ens trobem i què n'he pensat al respecte així que comencem.

El llibre és humor pur. Situacions, llenguatge, paròdies, tot està posat per l'humor tot i que enmig trobem una mena d'aventura que està més per contextualitzar les gràcies que una altra cosa, i probablement per culpa de l'aventura no hagi acabat de gaudir del llibre tot i que el tipus d'humor a vegades encaixi força amb mi, però això ja intentaré explicar-ho més endavant. Al cap i a la fi si una cosa em sembla positiva de l'obra és com des del principi es pren molt poc seriosament a si mateixa i no para de posar humor en qualsevol moment. No sé si a vosaltres us passa, però a mi que una obra tiri cap a la comèdia i a riure's de si mateixa em predisposa favorablement cap aquesta. No vull dir amb això que no m'agradi un bon drama però sempre puc perdonar més coses a una obra que es presenta des de l'humor cap a ella mateixa que una que ho faci des la grandiloqüència i fracassi. En aquest cas en concret recordo que l'humor es basava a vegades en la descripció de situacions grotesques d'imaginar, però també continuava en els personatges i en els diàlegs. El meu problema, a part de la qüestió d'estil o ritme que intentaré parlar-ne després, hagi estat probablement que els personatges que pretenen ser estereotips o almenys els típics personatges amb quatre característiques extravagants de comèdia on sempre entenem com actuaran o què faran en base al tòpic o reacció que representen no m'han convençut gens i reconec que com a personatges en si no em feien gens de gràcia la majoria de vegades, de la mateixa manera els diàlegs crec que no m'acabaven de fer el pes. Ara bé, pel que fa la narració amb descripcions de situacions que sempre tenien el punt humorístic o els moments en el que el llibre utilitza un to elevat o paraules complexes per descriure situacions absurdes em semblaven força graciosos i tot i que segueixo tenint problemes en general amb tot el llibre el cert és que no puc evitar sentir certa simpatia pel que he llegit per coses com una paròdia del famós poema de Quevedo del nas que em va fer molta gràcia.
La qual cosa crec que em permet parlar-vos d'una de les coses que més m'ha estranyat al llarg del llibre que és la barreja constant del to i el públic al que pot estar dirigit. Per una banda té tocs que semblarien que el fan una lectura infantil per l'aventura, però en general l'humor s'allunya en moltes ocasions del que, almenys per mi, pot agradar algú amb poca edat, sobretot pels cultismes o algunes referències que crec que se li poden escapar completament. En aquest sentit se'm feia molt estranya la barreja constant de tons al llarg de l'obra i en certa manera se'm feia incòmode.
Relacionat amb això està l'estil o el ritme de l'obra que han estat el principal factor que han impedit que no acabés d'agradar-me el que estava llegint. Encara no tinc clar si denominar-ho com a estil ja que no crec que estigui mal escrit en general i ja us dic que hi ha moments amb fragments que em semblen molt graciosos, el meu problema crec que ha estat més en la poca fluïdesa que trobava al text. Se'm fa difícil de descriure-ho de manera exacta però la qüestió és que em donava la sensació que la trama, que tampoc és que sigui la gran cosa ni pretengui ser-ho, s'interposava contínuament en el camí de l'humor dificultant les dues coses, si això té algun tipus de sentit, que probablement no el tingui. Contínuament interrompia un diàleg entre personatges que era simple humor per dir de manera no gaire encertada pel meu gust que havien de dirigir-se a una altra localització o tocava fer una altra cosa i sincerament, aquest tipus d'incitació en el text per canviar de lloc o de moment em resultava innecessària i en molts moments ja no en aquest tipus d'interacció concreta si no amb altres coses em donava la sensació que el text no acabava de funcionar tot el bé que podria. I em sap greu precisament perquè l'humor, a moments em semblava, molt bo així que no sé, personalment em semblava que l'obra guanyaria amb una reescriptura, o reestructuració per no notar aquesta sensació de que tot avança molt a cops. D'altra banda crec que fer que la coexistència entre trama i humor no acaba de ser tan compensada com podria i per això, perquè he vist algunes coses que m'han agradat força tot i que l'experiència general no hagi estat tot el positiva que hagués desitjat m'agradaria veure que el projecte segueix en marxa i que surten més episodis d'aquest detectiu i potser fins i tot m'animaria a donar-hi un cop d'ull per veure si llegint-ne una altra aventura m'aconseguia enganxar i no tenia tants problemes amb l'estil.

Em sap greu acabar tan ràpid amb la ressenya però la memòria no em dóna per gaire i crec que ja he dit el que més m'urgia de l'obra tot i que potser hagi sonat un pel negativa. Sobretot em sap greu en casos com aquest ja que crec que val prou la pena pel que és, però òbviament sent un blog personal tan petit com aquest tampoc crec que arribi a gaire gent la difusió de l'obra així que en aquest cas crec que em consola saber que hi ha força blogs que han llegit l'obra, suposo perquè han intentat promocionar-la, i en general les opinions no són del tot negatives les que he llegit així que de nou, tot i que no m'ha convençut us animo a donar-li una oportunitat. A més, és gratis, GRATIS, repeteixo, i a la teva vida falta una paròdia d'un poema clàssic, la necessites, ho veig en els teus ulls. Fora conyes, probablement trobar-me la paròdia que us comentava abans va ser una de les coses que em va fer més gràcia així que deixeu-me amb les meves tendències a la repetició.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario