viernes, 18 de agosto de 2017

Hatoful Boyfriend, Mediatonic and Hato-king (novel·la visual)

Hatoful Boyfriend, Mediatonic & Hato-King (2011) Extensió: 2-10 hores, curta (segons vndb.org)

Qui tingui interès en les frikades i en el món dels videojocs, l'anime/manga o els mars abismals de xorrades que hi ha internet és molt probable que hagi llegit i rigut davant la idea estrafolària en la que es basa aquest joc que sovint és més citat com a exemple de cosa estranya provinent de Japó que llegit. I sí, jo m'incloc en les que durant molt de temps només sabia de la premissa: una humana lligant amb coloms, però ja fa un temps que m'havia cridat prou l'atenció i que havia coincidit que havia llegit diverses opinions que deien que darrere la conya que és el joc fins i tot tenia una història interessant. I, sincerament, no diria tant, però per prendre's tan poc seriosament està prou bé i té suficients estupideses com per riure una estona, tot i que personalment em frustrés en les rutes per culpa del sistema, però no m'avanço.

Com deia si no vaig gaudir tan com podria d'aquesta obra va ser pel seu sistema de lectura que no inclou una opció per passar el text que ja has llegit i en les rutes es fa completament pesat haver de tornar a fer moltes vegades el mateix i passar el text el més ràpid que pots i estar pendent per si et saltes alguna escena. Probablement per això, però també per com el to i la història canvien completament, vaig gaudir molt més la ruta final on l'anada de l'olla cal dir que és brutal i que crec que val prou la pena. Però encara parlant-vos de les rutes, el cert és que tot i que en general totes tenen bones idees s'acaben tot just quan comencen a interessar-te. El joc és curt i és paròdic en tot el que fa així que és normal que no s'estengui gaire en cada personatge ni que aprofundeixi i només serveixi per introduir històries en alguns casos amb moments on es nota que el joc gaudeix posant qualsevol parida (només cal veure la ruta de l'Okosan i la seva cerca del pudding...) i el cert és que fa gràcia i jo sóc la primera que va gaudir d'algunes rutes però semblen molt poca recompensa per un sistema que t'ha obligat passar ràpid un text de forma manual que ja havies llegit i sincerament tenia més la sensació d'estar fent una tasca necessària que d'estar llegint o gaudint del que m'explicaven. Tanmateix reconec que la ruta del Nageki em va agradar tot i que fos una xorrada em va semblar que el drama tenia potencial i que tot i que acabés massa ràpid aconseguia fer-te entrar una mica en el que t'explicava. D'altra banda l'altra ruta que recordo especialment és la de l'Angel que a part de ser un chuunibyo (tot i que crec que per la data en la que va sortir no era tan típic trobar-se personatges d'aquest tipus), el cert és que hi ha un moment on es canvia fins a cert punt el gènere de l'obra que em va fer molta gràcia. Em refereixo al final de la ruta i sobretot m'encanta com en certa manera fa quelcom molt simple però alhora trenca les convencions de dos gèneres. Vull dir, en utilitzar els paràmetres típics de dating sim com els corresponents a una batalla tipus RPG, en certa manera, almenys per mi, que usa els codis de dos gèneres que tenim naturalitzats i els utilitza en un context diferent i així, es podria dir, que ens fa veure quin tipus de convencions acceptem quan juguem a videojocs. Sens dubte, serà una xorrada però a mi aquesta manera de jugar amb convencions em va semblar força graciosa. Continuant repassant les rutes recordo que hi ha rutes de personatges secundaris o que no coneixes tant com els altres ocells que em van semblar més interessants que alguna d'algun “principal”. Recordo que la del Yuuya se'm va quedar molt curta (com totes, però això és una altra qüestió) i a més el final també és una xorrada (tot i que després en el final fins i tot t'ho fan encaixar així que ei, bé pel joc que dintre de l'anada de l'olla gegant que és fa que les coses que passen i les rutes tinguin certa cohesió entre elles) i la del Sakuya em va frustrar que tingués dos finals ja que un era totalment innecessari si no recordo malament. També recordo el Shu ja que, vaja, és un personatge inoblidable per bé o per mal, i suposo que ja se sap, no hi ha otome sense bojos de per mig, fins i tot si és d'ocells. I d'altra banda està el professor del qual tot i que en la ruta final també descobrim moltes coses (i de nou sorprenentment hi ha idees al darrere no tan mal desenvolupades i fins i tot dramàtiques) en la ruta no sabem res i només ens quedem amb el misteri i amb ganes de saber-ne més, que en el seu moment es va traduir en frustració ja que tampoc imaginava que obtindria alguna explicació al final.
Tanmateix on les coses comencen a posar-se “serioses” és a la ruta final. Les cometes hi són perquè tot i que realment la trama esdevé dramàtica és molt difícil prendre seriosament algunes de les xorrades i conspiracions que hi passen, ara bé, em va resultar molt entretinguda, em va arribar a enganxar per com en part té alguna cosa de misteri i sembla gairebé que els ocells estiguin investigant i és força entretingut de seguir i de sorprendre't veient com encaixen totes les peces i personatges a la trama. Sincerament, per ser un joc tan xorra, fa encaixar a tots els personatges i les seves rutes molt millor que altres novel·les visuals que es prenen seriosament, així que personalment ho vaig agrair força. Ara bé, com deia abans, això no treu que la manera de resoldre sigui d'anada de l'olla total però d'un joc que va de lligar amb ocells (que et presenten, si vols, també amb una forma humana com alternativa a la seva forma d'ocell) no podia resoldre's de forma normal. D'altra banda també cal dir que el doble sentit del títol tot i que només es conservi en japonès no deixa de ser graciós per com en aquesta ruta canvia completament de sentit. A tot això cal afegir-li que aquesta ruta la vaig gaudir força més que les anteriors perquè no em tocava haver de repetir una vegada i una altra les mateixes escenes així que tot i que ara no tinc gaire gran record del joc sí que reconec que en el seu moment em va deixar amb un bon sabor de boca per com el final em va semblar força entretingut.
I de nou deixeu-me lamentar la meva memòria perquè reconec que fa uns mesos des que el vaig jugar i no he guardat gaire record del que vaig pensar. Ara bé, cal reconèixer que si una cosa fa bé el joc és riure's d'ell mateix així que com sempre ho agraeixo moltíssim. L'humor de Hatoful Boyfriend va des de situacions curioses ocasionades per l'estil de vida que porten en aquest món on conviuen els coloms intel·ligents i els éssers humans fins a jocs de paraules que poden arribar a ser molt bàsics però ei, a mi em van fer gràcies (everybirdie en la traducció anglesa...) fins a estranys moments incòmodes on la protagonista podria estar menjant pollastre o coses així parlant amb coloms i que sincerament no deixa de ser curiós o incitar al canibalisme si no recordo malament en el tros del festival. El que està clar és que aprofita bastant el seu potencial com anada de l'olla i fins i tot com deia abans aconsegueix més que ser només humor amb una trama que si bé no desenvolupa tan com podria és força satisfactòria. I de nou, no deixa de ser trist (o potser no) que aquesta novel·la visual faci coses més interessants argumentalment i fins i tot amb els personatges tenint tan poc espai (que jo he enyorat línies, com ja us he dit) i prenent-se tan poc seriosament.
De la música i el dibuix no crec que hi hagi gaire a destacar, la música em va semblar molt genèrica excepte algun tema que crec que és música clàssica o versió que tampoc es que destaqui però vaja, està bé, i el dibuix em sembla correcte sense més i recordo que els fons em semblaven a part de genèrics amb uns colors massa estridents però ara no sé si era només els fons o era en general els menús el que em va portar aquesta sensació. Tanmateix cal dir que els coloms són fotos reals així que ei, gràfics realistes... En fi, deixeu-me, ja deliro.

En fi, crec que dono voltes sobre el mateix així que acabo per aquí. Recomano Hatoful Boyfriend més enllà de la broma? El cert és que sí, però lamentablement em va resultar una experiència molt frustrant per culpa del sistema de joc i que no em deixés saltar les escenes ja vistes, però a part d'això és sorprenentment entretingut, dramàtic en ocasions, i és fàcil deixar-se emportar per les xorrades grosses que arriben a ocórrer. I tot i que no és la gran obra mestra us asseguro que l'he gaudit força més que moltes novel·les visuals que opten per ser serioses. Així que res, si algun dia tinc ganes de gastar-me diners i temps em compraré el fandisc per veure amb què em sorprenen. Per sort són jocs els dos que a l'Steam estan en rebaixa moltes vegades així que crec que acabarà caient.

Fins aquí el meu avorriment.
Els coloms dominaran el món, no ho dubteu.

2 comentarios:

  1. Went in expecting A funny little meme game but walked away with a serious case of the feels.
    * dragon ball super | animeyt

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. lol something like that I suppose...

      and wow your spam.

      Eliminar