jueves, 31 de agosto de 2017

El cor de les tenebres, Joseph Conrad (llibre)

El cor de les tenebres, Joseph Conrad. (188 pàgines) Any de publicació: 1899.

Feia molt de temps que tenia pendent llegir aquest clàssic. Val a dir que tampoc és que en tingués gaires ganes, sabia que tard o d'hora el llegiria però tenia la sensació de que no m'anava agradar per tot el que havia sentit a parlar-ne i sí, les meves impressions han encertat, no és que l'hagi odiada ni que m'hagi resultat una lectura especialment densa però no m'ha acabat de fer el pes, sobretot perquè havia escoltat massa vegades com era una meravella i les últimes paraules que deia un personatge eren tan significatives precisament per la falta de sentit a la que apel·len davant aquesta mena d'experiència intransferible i que per tant no pot ser útil i mil teories més que segur que us interessen més que a mi i podeu trobar en llocs que us facin reflexionar sobre la novel·la i el cert és que després d'haver escoltat tantes vegades certes coses tenia expectatives de que m'impactés més, almenys llegit en context, però no ho va aconseguir. El cas és que fins a cert punt entenc que els narradors i la delegació de la història sigui interessant, entenc que pot ser rellevant literàriament però tot i que anava amb ganes el cert és que em va deixar molt freda. Tant que recordo molt poc de l'obra i que tot i que hi havia moments interessants el cas és que em trobo amb un dels casos frustrants on tothom parla meravelles d'una obra i no m'hi puc sumar per com no m'ha arribat a agradar o impressionar com esperava o volia així que... No sé, una llàstima suposo.

Anem per parts, suposo que com he dit sempre el que sigui un conte llarg o novel·la curta no ajuda a predisposar-me favorablement ja que en teoria m'agraden les coses llargues. I dic en teoria perquè cada cop em sorprenc més enamorant-me d'obres de poques pàgines així que no, es veu que els gustos canvien i tal, en qualsevol cas si que és cert que segueixo tenint el prejudici de que si una obra és curta no aconseguirà agradar-me tant com una llarga. Però en aquest cas concret això se li afegeix suposo que és una novel·la d'aventures o més aviat una deconstrucció d'una novel·la d'aventures on s'acaba veient que per construir una aventura necessites una noció d'alteritat que no pot ser una altra cosa que violència. I sincerament si que em sembla interessant que una novel·la de finals del XIX pugui ser llegida com una crítica al colonialisme, a més que tota la idea del no-res, d'aquest horror, que ja us deia abans que me l'han repetit fins a la sacietat és interessant és potent. Crida també l'atenció també com la novel·la es construeix amb ambigüitats tan sobre el que passa, com sobre qui ho està dient, o sobre com se sap, la qual cosa sempre deixa entre ombres, gairebé de manera frustrant, el que se'ns promet que se'ns explicarà. Però en fi, vaig donant voltes sense gaire sentit així que tornem al colonialisme i aquesta manera de capgirar l'experiència del visitant a la terra on suposa que va a fer el bé, el cert és que llegint aquesta obra i amb tota la influència que ha tingut no podia evitar pensar en com els animes isekai que tant de moda estan últimament (un personatge, normalment masculí, es troba en un món nou on tot és meravellós i totes les noies estan per ell) necessita quelcom com El cor de les tenebres molt bèstia i espero que dintre de poc. O almenys a mi em farien molt feliç ja que el gènere em fa un pel de fàstic, però vaja tot i que el context sigui molt diferent si que crec que la comparació té algun sentit, tot i que les connotacions del isekai vagin molt més en direcció de l'alienació i l'evasió fàcil però segueixo pensant que seria meravellós que algun anime isekai fos un viatge com aquest, horrible, inexplicable i sense sentit. Val a dir tanmateix que hi ha gent que considera que la novel·la no serveix com a crítica al colonialisme per com tracta els autòctons del Congo Belga així que opinions per tots els gustos i el cert és que fins a cert punt també és comprensible aquest tipus d'opinió.

D'altra banda també està el tema dels narradors que és una de les coses que més vegades he sentit respecte aquesta novel·la i com no se sap gaire bé des d'on es narra la narració que fa el Marlow i després està la idea de com els dos rius es reflecteixen o es superposen però sincerament és d'aquestes coses que com escoltes abans de llegir el llibre no saps si per tu mateix haguessis caigut o si després ho descobriries i et sentiries com un imbècil per no haver-ho pillat. En qualsevol cas també està la idea de com normalment la narració oral té algun tipus de coneixement al darrere però en aquest cas el mateix narrador, que observa a Marlow, diu que les seves històries no acostumaven a tenir cap tipus de “conclusió” o alguna cosa així i sí, a partir d'aquí segur que trobeu gent que us diuen que Déu ha mort i aquestes coses. Vull dir, ja sabeu, que a finals del XIX hi ha el gir lingüístic (depèn de a qui preguntis és a la revolució francesa perquè mai és tard per posar l'inici de la modernitat a la revolució francesa, mai...) i que vaja el “déu” que mort no és el cristià només sinó el sentit de l'existència i com l'ésser humà es troba davant la foscor (lol, no acabo de fer-ho, no) i de l'horror (lol de nou). I vaja se suposa que Conrad va inspirar a molta gent que després tindria rellevància precisament per això, per la falta de sentit que tant ha triomfat després...

En fi, no sé si us passa però a mi amb aquesta novel·la i altres clàssics és llegir sobre ella, pensar-hi veure que sí, que és molt interessant i que realment hi ha tot un pensament al darrere que fa que això sigui rellevant però a l'hora d'enfrentar-s'hi no hi ha manera de que, tot i que sàpigues perquè funciona com ho fa, què se suposa que significa i en general tinguis almenys unes eines per enfrontar-t'hi, t'agradi, a tu, com a lector. Entenc que hi haurà gent que això no l'importi, i tampoc demano que em resulti “entretinguda” tot al contrari, de fet crec que vaig llegir-la molt ràpid i no se'm va fer gaire densa, el que demanava és que a mi, deixant a una banda (o almenys parcialment) tot el que sabia de la novel·la, em semblés tan interessant com deien i com podeu imaginar no, no ha estat així i sempre és decebedor.

Millor deixar-ho aquí, que em trobo amb una de les tantes ressenyes que ni sé per on enfocar ni per on continuar així que no val la pena. El cas és que la seva lectura no crec que suposi un esforç immens tan per quantitat de pàgines com per densitat, o almenys aquesta va ser la meva experiència, així que no crec que hagi estat una mala experiència del tot, simplement és que quan has sentit ha parlar tantes vegades de com és una meravella i com és una obra tan ancorada en el canon occidental no pots evitar o considerar-te una mala lectora que l'obra ha estat superior a tu o que simplement des del pla més afectiu de l'experiència lectora la novel·la no era per tu, i tot i que no ha estat malament no t'ha encantat perquè no tot a la vida perquè sigui bo t'ha d'agradar a tu com a individu, suposo.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario