sábado, 22 de julio de 2017

Nimona, Noelle Stevenson (còmic)

Nimona, Noelle Stevenson (272 pàgines) Any de publicació 2015.

Reconec que aquest còmic em va decepcionar i que a part d'aquesta decepció poc més recordo. De fet, suposo que el problema va ser que havia escoltat crítiques molt favorables que em van fer creure que em trobaria amb una altra cosa i, un cop llegida, tot i que no va ser una mala experiència i se'm va fer molt curta em va semblar que no era res de l'altre món. Una llàstima no poder compartir l'entusiasme de tothom perquè li tenia moltes ganes a aquest còmic però el resultat no va ser tot el que esperava.

Em van vendre el còmic sobretot per la idea de la representació, gens típica en un tipus d'història com és aquesta, un conte força clàssic de bones a primeres, del gènere i la sexualitat. A més, tot narrat amb to humorístic, no massa seriosament així que en general tenia tots els elements per agradar-me, i sí els he trobat, però crec que en aquest cas no m'han estat suficients. Reconec que tenim una història molt típica però que s'atreveix a trencar amb els pitjors tòpics pel que fa sobretot a rols de gèneres i alguns maniqueismes en els personatges fent que els dolents no siguin els típics imbècils que només saben fer el mal per algun motiu normalment poc interessant i els bons siguin personatges unidimensionals que només saben fer allò correcte. I tot això hi és i el còmic és ple d'humor, però alhora no he pogut evitar ignorar la sensació de que si bé estava “subvertint” algunes de les coses més típiques que podríem trobar en una història clàssica de fantasia tampoc em semblava que estigués fent res especialment rellevant ni que estigués aconseguint posar-me dins de la història i en general sentia una distància amb tot el que succeïa.
Potser un dels problemes que he tingut amb el còmic ha estat tant el ritme com el dibuix. Pel que fa al ritme crec que tot anava massa ràpid i que quan per fi estava empatitzant amb els personatges el còmic entra en el seu moment final. D'altra banda, pel meu gust, el còmic té tanta acció i hi passen tantes coses que tot i que com a lectura lleugera, sobretot si us agrada el gènere, funciona bastant bé, els personatges no tenen ni de lluny temps per desenvolupar-se ni ells mateixos ni les seves relacions. No dic que no ho facin, ho fan, però per mi ho fan tant ràpid que és molt difícil de que resultin creïbles o almenys que al lector les pugui pair bé. Pel que fa al dibuix és un problema molt personal ja que crec que és un bon dibuix però a mi m'ha costat moltíssim acostumar-m'hi. És un dibuix molt senzill però que crec que va força bé al tipus d'història que vol explicar i al final em va acabar semblant agradable, però em va costar molt acostumar-m'hi. A més, pel meu gust, i de nou això és una xorrada com una catedral, però em va passar, les pàgines se'm feien massa atapeïdes, plenes de vinyetes i diàlegs la qual cosa, ni que fos perquè estic massa acostumada al manga se'm va fer una mica estrany de llegir. En qualsevol cas, són xorrades però tot plegat va col·laborar a que no entrés amb bon peu al còmic i no acabés d'entrar-hi o almenys ho vaig fer massa tard.
D'altra banda tot i que la història la recordo poc sé que em va semblar que al cap i a la fi era molt típica i tampoc em va aportar res de nou, és cert que l'humor sempre ajuda ja que almenys el fa conscient d'alguns del tòpics, però en general tampoc em va semblar ni especialment graciós i com deia abans els personatges no tenen cap temps per desenvolupar-se de forma natural, o almenys aquesta va ser la meva sensació. Sobretot perquè recordo que tenia escenes de quotidianitat on la Nimona i el Blackheart compartien moments graciosos i molt agradables i es feia una relació de camaraderia molt interessant de la que volia veure més, lamentablement el còmic estava més interessat en l'acció i en salvar el món així que no li dedica gaire temps. De la mateixa manera tinc problemes amb la relació entre els dos homes que crec que mereixia molt més desenvolupament, sobretot perquè tenia potencial, se'ns presenten els seus malentesos i és fàcil veure i entendre perquè s'han distanciat, així que volia gaudir amb més profunditat de la seva història i sobretot veure més moments d'ells junts. Lamentablement, com tot en aquest còmic, no li queda temps, està anant d'una banda a una altra contínuament i el de menys són els personatges que per mi es queden en un esbos.

I sí, el còmic és simpàtic, té bones idees, en ocasions és molt tendre fins i tot a nivell de representació entenc que té coses per alegrar-se, però sincerament, em sembla que no és res de l'altre món i com he pogut comprovar escrivint aquesta ressenya us puc assegurar que amb el pas del temps el meu record del còmic s'ha esborrat completament, sobretot pel poc impacte que em va causar. I de nou, penso que és una llàstima perquè tothom el posa pels núvols, i ja us dic el vaig gaudir llegint-lo però no em sembla que n'hi hagi per tant.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario