sábado, 24 de junio de 2017

Yuri!!! on Ice, MAPPA (anime)

Un altre anime més al bloc.
Títol: Yuri!!! on Ice
Extensió: 12
Format original: anime
Estudi de l'anime: Mappa
Director/a: Yamamoto Sayo
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Michiko to Hatchin (directora)

T'agradarà si: t'agrada fer-te parelles i el fanservice yaoi, t'agraden els animes d'esports i que t'animen a donar-ho tot pels teus somnis, t'agrada particularment el patinatge artístic.
Ni ho intentis si: et costa creure segons que relacions si tiren de fanservice, els animes d'esports en general o basats en el desenvolupament professional d'un personatge no et convencen.

Sinopsi
El Yuuri Katsuki era tota una promesa del patinatge artístic sobre gel japonesa, però després de la seva mala posició en l'última gran competició es plantejarà que fer amb la seva vida i si hauria de continuar amb la seva carrera com a esportista. No obstant això, després que el gravin patinant un exercici propi del seu gran ídol Victor Nikiforov, sorprenentment, després de que el vegi el seu idol decidirà dedicar-se a ser el seu entrenador.
Opinió
Inseriu aquí un llarg sospir. Sé que probablement no sigui la millor manera de començar aquesta ressenya però crec que és la manera més ràpida de reflectir els meus sentiments sobre aquest anime. Però en fi, deixeu-me matisar el sospir a la ressenya i començar pel principi. Yuri!!! on ice va ser un dels animes (si no el que més) més seguit de la temporada en la que va sortir, des de l'inici d'emissió va despertar força elogis per la qualitat de l'animació tant entre fujoshis com gent que normalment evita i fuig davant de qualsevol cosa que sembli que pugui tenir gays, en qualsevol cas tot això feia que jo estigués molt predisposada a veure l'anime. Per una banda, m'agrada estar atenta a tot anime/manga popular i més si té algun component de yaoi o de parella masculina homosexual i el cert és que vaig acabar caient en el hype continu que veia per totes bandes i vaig veure'm l'anime en un sol dia crec que el mateix dia que va acabar d'emetre's. En qualsevol cas, em va entretenir prou la tarda que el vaig veure però sincerament, les expectatives van trair-me i simplement em va decepcionar molt, sobretot en qüestió de representació, però en general em sembla un anime prou mediocre que encara no m'explico el seu èxit, tot i que puc llençar algunes hipòtesis.

Començant pel que em va decebre més crec que cal que parli del romanç, del yaoi i del fanservice. Em van vendre aquest anime com un gran anime per la representació d'una parella homosexual que per fi no necessitava vendre's com un anime “yaoi” sinó que era d'esports però simplement apareixia una parella homosexual. I sí, fins a cert punt podria ser cert però crec que tenim un problema greu si veiem aquest anime com una bona representació de l'homosexualitat. De debò llegeixes segons quines coses sobre com aquest és un anime on per fi tenim una parella homosexual mostrada amb naturalitat i és per posar-se a riure, molt bèstia. La manera que té en presentar la parella l'anime és tota l'estona jugar a l'ambigüitat, en tot moment veiem escenes que podrien ser una cosa, podrien ser una relació entre amants o en canvi podria ser una relació d'admiració entrenador-entrenat, tota escena des de moments de contacte físic a el mític moment dels anells l'anime deixa la doble interpretació oberta i deixa que l'espectador pugui interpretar de les dues formes sense conflicte. Ho resoldria tot que és decantessin per afirmar obertament com hem d'entendre la relació? Probablement no, però ajudaria ja que l'anime utilitza tots els codis típics dels animes amb fanservice consistent en emparellar gent lgtb pel gaudi pressuposat de l'espectador. Em refereixo amb els codis a la manera en com es constitueix la relació, començant des de l'inici veiem sempre que la manera en que tenen de mostrar-nos la suposada intimitat és la del contacte físic, un contacte que no té cap explicació i que és excessiu. Per una banda intenten donar-li algun sentit fent que provingui del Viktor la majoria i per tant com és estranger no hi ha problema en que actuï de forma estranya o almenys a mi em fa pensar en el típic gag repetit fins a la sacietat en l'anime/manga de l'estranger que de sobte fa un petó/abraçada i que el que l'ha rebut es pensa que ho deu haver fet perquè és estranger fins que s'adona que no, que hi ha alguna cosa més. En aquest sentit, el contacte físic que mai es qüestiona i que s'intenta trivialitzar o almenys no problematitzar gaire és el típic de qualsevol anime amb fanservice d'aquest tipus, que si abraçades amistoses, que si donar-se la mà. El que passa amb Yuri!!! on ice és que el contacte físic arriba a moments on és difícil fer-lo passar per simple “emoció del moment” o amistat/admiració per la qual cosa tot faria pensar que la relació entre els dos personatges hauria de ser amorosa hi hauria avançat el suficient per tal de no importar-lis en absolut abraçar-se enmig d'una pista de patinatge on tothom els està veient. Lamentablement, no és del tot així per com no sembla que cap dels dos pensi de l'altre d'aquesta forma. Vull dir, els personatges d'aquest anime no tenen gran introspecció psicològica, però si que seguim els pensaments i els dubtes del Yuri al llarg de tota la serie, per mi no aconsegueix gaire tampoc amb aquest retrat de la frustració de no poder aconseguir ser el millor però això és un altre tema. Tanmateix, no recordo cap moment en que el Yuri pensi en relació al que està passant amb el seu entrenador, entenem que l'admira profundament i tampoc demano que sigui el centre però crec jo que el mínim seria que pensés no només en clau esportiva amb el seu entrenador. Però precisament aquí veiem els codis del fanservice, el que hauria de ser la seva parella o interès amorós només existeix mediatitzat per l'esport així que mitjançant aquest tens l'excusa per fer que el personatge s'interessi per l'altre i deixar sempre la porta oberta en que només ho faci en relació a aquest tema i que no existeixin sentiments d'altre tipus.
Precisament l'escena dels anells és on ja em sembla que l'anime es passa, ja que el que hauria de ser definitiu, en canvi, per la narrativa de l'anime és molt fàcil desmentir-ho, ja que de nou, és difícil de creure en una relació de la qual només hem vist que es desenvolupa des de l'admiració unilateral d'un personatge i una obsessió per part de l'altre que l'anime no crec que hagi aconseguit explicar gaire bé. A més si ens centrem en el que hi ha entre els dos només veig contacte físic i l'esport de per mig la qual cosa fa difícil creure que s'hagi desenvolupat tan ràpid una relació i hagin arribat a convertint-se en una parella compromesa matrimonialment, de debò. I, sí, almenys no tenim una relació abusiva i tòxica com la majoria de yaoi però sincerament crec que la gent s'ha alegrat massa amb aquest anime en qüestió de representació i a mi em sembla que a part de tenir uns codis que clarament segueixen en el fanservice i que neguen en el tipus de narració la possibilitat de creure en l'existència de la parella, fan que la relació entre els dos -sigui del tipus que sigui- que està al centre argumental de tota l'obra en estar tan mal tractada per mi acabi per empitjorar l'anime.
Ara bé, entenc que hi hagi gent que s'alegri de tenir més animes on s'intueixen relacions homosexuals sense tenir que ser necessàriament un gènere específic. Així que deixeu-me anar-me una mica de tema i parlar de categories d'animes, que crec que amb Yuri!!! on ice dóna bastant peu a qüestionar-les. Sincerament, els gèneres sempre són un problema i normalment els tendim a donar massa per suposat, jo la primera, però en el cas de l'anime/manga ens trobem amb un món on normalment s'estableix la classificació pel tipus de revista on es publica el manga en qüestió la qual cosa fa que, alhora, el tipus de revista en la que es publica una obra també condicioni en certa manera al contingut de l'obra i a la manera en que és llegida. Aquest és el cas del yaoi i m'encantaria entrar en més detalls de com la majoria d'obres són necessàriament publicades en revistes yaoi especialitzades doncs en aquest gènere i com s'estableix aquesta categoria per definir el gènere com si fos necessari separar les històries d'amor entre homosexuals de les d'heterosexuals. Em recorda en certa manera aquesta mania de treure's de la màniga el gènere del LGTB a la literatura (sobretot a la juvenil) com una forma de classificació més per tal de caracteritzar un llibre pel tipus de relació que surt en ell la qual cosa no deixa de ser ridícula si et poses a pensar-la. En el cas de Yuri!!! on ice la gent està molt contenta de que no sigui un “yaoi” per definició i que el seu gènere sigui esportiu i en això crec que comparteixo l'alegria però alhora no puc treure'm del cap la idea de que si s'hagués anunciat com a yaoi potser ens trobaríem amb un anime completament diferent on tindríem una relació que podria creure'm molt més i no em semblaria tan mediatitzada pel discurs basat en les tècniques del fanservice. Tant de bo pogués ignorar tot això, de debò, però és que per molt que jo em vulgui creure la parella i fins i tot la pugui emparellar i l'anime em vulgui donar motius per creure-la, el mateix anime ho narra de tal forma per tal de que dubti del que m'està explicant i fracassi en fer una relació creïble.

Havent-me tret de sobre el tema principal sobre el que us volia parlar intentaré no repetir-me i parlar de com l'argument més basat en la competició tampoc em sembla la gran cosa. Per una banda tenim la història de com evoluciona el protagonista i com intenta competir i arribar al màxim, una trama clàssica d'anime d'esports però que aquí se li afegeix un discurs molt més proper al de les disciplines artístiques que competitives, la qual cosa m'ha semblat prou interessant. Tot l'anime tracta el patinatge artístic sobre gel més com un art que com un esport, tots els personatges volen transmetre alguna cosa a través dels seus moviments i com tots els animes d'aquest tipus per mi cau en un discurs molt exagerat. D'altra banda a això s'afegeixen les típiques històries de personatges secundaris que aprofiten per explicar-les amb les actuacions i fer que aquestes siguin les que en teoria ens haurien de transmetre tots els sentiments i frustracions que cadascun dels personatges senten. Sincerament, crec que hi ha massa secundaris dels que ara no recordo absolutament res i que s'expliquen massa històries que en general recordo que queien en dramatismes varis exagerats i personalitats molt excèntriques. En aquest sentit crec que l'anime si aconsegueix fer una bona representació del patinatge tot i que suposo que precisament en aquest intent de captar la competició més o menys de forma realista fa que caigui en una repetició que tot i que no em va arribar a exasperar si que hi havia moments de pensar que potser no calia veure tantes vegades la mateixa actuació o que es podria haver plantejat d'alguna forma diferent. Però en fi, tornant a la història del Yuri més o menys no em molesta que es triï per algú que vol arribar al màxim tot i que el final si que em molesti força per com fa que l'anime acabi de forma innecessàriament oberta i que sembla que l'únic pel que serveix el final és perquè esperis una segona temporada que és probable que tinguem si l'anime ha tingut tant d'èxit com aquí a Japó. En qualsevol cas més o menys la accepto tot i que em sembli molt bàsica i poc desenvolupada és la típica història que es pot seguir de forma més o menys entretinguda, el meu problema estar amb la història del Victor i amb el seu personatge en sí. Crec que era molt fàcil haver fet una bona història que ens desmitifiques la seva figura com el gran patinador i que ens expliqués perquè ha decidit de sobte deixar-ho tot per entrenar algú com el protagonista, i sí, ho intenten però crec que fracassen absolutament en fer creïble el personatge, en mostrar-lo desidealitzat i en explicar perquè ha deixat de patinar, vull dir de debò, aquesta última pregunta té moltes respostes segons a quin espectador preguntis però pel que fa a mi com a espectadora l'anime no m'ha oferit res que em deixés contenta respecte això. D'altra banda el tercer en discòrdia en Yurio per a mi és un personatge massa utilitzat al llarg de l'anime pel poc que el desenvolupen, sincerament en general l'anime s'entesta en posar personatges i en intentar donar-lis històries a cadascun o almenys algun context i per mi perd massa temps fent-ho i en general crec que tot hagués anat millor si s'hagués centrat en que la història principal o almenys en fer que el Victor tingués una història més definida.

En qualsevol cas passant a altres qüestions crec que l'opening és probablement el que m'agrada més de l'anime, ho dic no tant per la música tot i que també m'agrada en certa manera com per l'animació de debò que és un conjunt que fa que esperis força de l'anime. En qualsevol cas em posaria a parlar de com l'animació en un principi era una passada per com feia que els patinadors es moguessin amb molta fluïdesa però amb el pas dels capítols però ja ho ha dit tothom així que no cal dir gaire més d'aquest aspecte. Bé, potser era curiós com hi havia cert vídeo on comparaven les diferents actuacions de Yuri del tema Agape i eren gairebé exactament iguals així que la sensació de repetició era real... En fi, sens dubte la qüestió de l'animació repetida és normal fins a cert punt en qüestió d'economitzar treball però crec que podrien haver plantejat d'alguna altra manera tot l'anime per no haver de repetir-se tant, no em pregunteu com això sí. Sobre la música a part de l'opening que reconec que s'enganxa amb massa facilitat tenim els temes diversos de les actuacions que és molt fàcil que se't quedin gravats en la ment o bé per la repetició o bé per mèrits propis. Els dos Agape o el mateix tema yuri on ice tenen força gràcia com a temes i crec que no m'importava tant l'abús de les repeticions gràcies a la música. I sens dubte la cançó del J.J és d'aquest tipus de xorrades que m'encanten, el personatge en si mateix, tot i que li donin cert transform crec recordar que em va semblar una xorrada per com estava desenvolupat però ni que sigui per la música xorra valia la pena que existís el personatge... D'altra banda, repassant la banda sonora hi ha certes cançons prou memorables i versions de peces que també valen prou la pena per exemple el Shall we Skate em fa prou gràcia. En fi, xorrades meves us deixo l'opening i aquesta cançó.

Resumint, segur que podria dir-vos coses més interessants si no hagués tardat tant en fer la ressenya i si tingués ganes de pensar més però crec que ja he dit el que més m'urgia comentar de l'anime que tenia més a veure amb el tema de la representació, per a mi fallida, de la parella principal. En qualsevol cas a mi l'anime em sembla que fracassa tant en l'intent de ser una història d'amor com en el de ser una de superació personal i que en cert sentit el que aconsegueix en certa manera és plasmar el món del patinatge artístic de gel però vaja, tampoc no tinc ni idea d'aquest món així que potser m'equivoqui. En fi, per mi Yuri!!! on ice ha estat una decepció perquè podria haver estat molt més del que és i crec que es desaprofita molt de potencial, ja sigui per qüestions de fer un parella creïble i una història d'amor o per fer una bona història de superació personal. Però en fi, també té molt a veure anar amb certes expectatives i veient com l'anime era tan popular, que passa el que passa...

El millor: entretingut, veure el patinatge artístic sobre gel.
El pitjor: els personatges, la manera de narrar, que per mi no deixi de ser fanservice, que la història tampoc estigui gaire aconseguida...

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario