jueves, 22 de junio de 2017

Wolfsong, T. J. Klune (llibre)

Un llibre més al bloc.
Títol: Wolfsong
Autor/a: T. J. Klune
Altres llibres de l'autor/a: Tell me it 's real, The lightning-Struck Heart
Pàgines: 400
Format original: llibre
Any: 2016

T'agradarà si: tens interès en el romanç paranormal, les relacions homoeròtiques entre homes i et ve de gust una història d'amor amb tints dramàtics.
Ni ho intentis si: no t'entretenen massa les històries d'amor, no pots llegir en anglès, busques alguna cosa més que entreteniment.

Sinopsi
L'Ox és un noi que es va quedar traumatitzat després que el seu pare el fes fora de casa dient-li que no faria de bo en la seva vida. No obstant això, l'Ox començarà a canviar quan es trobi a un noi de camí a casa que començarà a parlar-li, no trigarà a assabentar-se que aquest noi no havia parlat durant molt de temps i que el que l'ha motivat a tornar a parlar ha estat la seva trobada.
A partir d'aquí l'Ox coneixerà a tota la seva família i a descobrir-ne els seus secrets.

Opinió
Ja sabeu, o probablement no, ja que dubtaria d'algú que em digués que llegeix totes les meves ressenyes, fins i tot jo les trobo bastant pesades, que després de llegir clàssics o novel·les denses en general (i acabava de llegir Solaris, que no ho és tant però abans havia llegit l'Ulisses...) m'agrada llegir alguna cosa distreta, que pugui llegir-se ràpid i que m'entretingui sense fer-me pensar gaire, i normalment aquest tipus de descripció la compleixen a la perfecció, per a mi òbviament, les novel·les d'amor i preferentment entre homes homosexuals... Segueixo qüestionant-me perquè les gaudeixo més o m'atrauen més que les de romanç entre un home i una dona o entre dones i tinc les meves teories però en tot cas només espero entretindrem quan llegeixo i un mínim de carisma en els personatges. En aquest cas he de reconèixer que tot i que sigui una novel·la que ha gaudit força la gent que li agrada el gènere jo em quedo amb la saga Captive Prince que sí va aconseguir que m'entretingués. En qualsevol cas, com a entreteniment si sou més fans del romanç paranormal que jo és probable que us entretingui i si sou consumidors de novel·les sentimentals en general us pot agradar però jo no puc evitar tenir certs estàndards molt estúpids fins i tot quan busco entretenir-me i aquest llibre no ho ha aconseguit del tot.

Probablement la meva petita decepció amb aquest llibre (recordo que només espero entreteniment quan llegeixo aquest tipus de llibre així que tampoc hi vaig amb gaires expectatives) ha estat en part per l'estil, no tinc res en contra de les primeres persones, al contrari crec que és un recurs molt fàcil i còmode per usar en aquest tipus de narratives però que normalment funciona bastant bé perquè empatitzem amb un dels dos integrants de la novel·la, però en aquest cas he detestat l'estil. Vull dir, potser “detestar” és massa ja que normalment l'estil és invisible en aquest tipus de narracions i hi és com quelcom purament funcional, però en aquest cas particular sí que hi ha certa pretensió estilística però a mi no m'ha convençut gens ni mica. Reconec que mentre la llegia no vaig pensar en com la novel·la estava escrita d'aquesta manera de forma coherent amb les característiques psicològiques del personatge, que la novel·la es cansa de repetir que té problemes a l'hora d'expressar-se i que no és gaire hàbil amb les paraules, i sens dubte, no ho és. Perquè haver de llegir frases curtes que pretenen ser poètiques amb una insistència que m'esgotava en certes expressions i situacions no és de les coses més agradables que es poden fer. Vull dir, entenc la intenció de donar aquest toc a l'estil de flux de consciència en certa manera, però per dir certes coses com les que diu aquest llibre, per entrar en la ment d'aquest personatge tant poc interessant i fent que la resta de personatges no acabin de veure's gaire representats no crec que valgui la pena. I, sincerament, repetir mil vegades que We're pack no crec que tingui gaire mèrit com a forma de deixar-nos clar el seu vincle místic, o les majúscules per comunicar els pensaments que pensen quan estan mig animalitzats o els colors que veuen les emocions, de debò, crec que hi ha maneres més intel·ligents d'expressar tot això i de formes menys directes. I d'altra banda no espero d'aquest tipus de novel·les una prosa interessant així que quan em trobo amb algun tipus d'artifici tot i que, vaja, almenys l'autor ha tingut la decència de pensar que potser l'estil té algun tipus d'importància en una novel·la i el seu mèrit pot tenir, crec que pel que ha fet no valia la pena i a mi m'ha molestat més que una altra cosa.

L'argument m'ha recordat, no sé ni com ni si justament a Crepuscle, dedueixo que és per culpa del romanç paranormal i per com jo no sóc gaire fan d'aquest subgènere i no n'he llegit gaire, però alhora crec que té a veure amb la qüestió de la família, però bé és igual. El meu problema amb l'obra crec que està més aviat en que jo volia consumir una història d'amor i diguem que aquí el més rellevant no és exactament això. Sí, tenim la parella principal i en un principi me la podia creure però a mesura que passaven les pàgines cada cop m'interessava menys, però el principal és l'amor familiar (concepte de família no només lligat als vincles de sang, òbviament) i la superació del drama i fins i tot en certa manera un pel d'acció, i vaja entenc que hi ha gent que l'interessen més les novel·les que tenen amor que no pas les que només tenen amor però en el meu cas quan busco no pensar com era amb el cas d'aquesta novel·la prefereixo que l'amor sigui el principal, sobretot perquè com passa en aquest cas el cert és que la resta no m'ha convençut, el protagonista m'era molt difícil de suportar i com tot orbita al seu voltant el cert és que es fa difícil preocupar-te per alguna cosa si com jo el protagonista no et convenç. La idea dels vincles familiars i la manera de superar el dolor conjuntament tot i que podria ser una idea curiosa, si més no, el cert és que es porta d'una manera estúpida on al final sembla que vagin adjuntant-se gent al seu voltant com si afegissin gent d'amiga al facebook (d'acord, una comparació desencertada, sens dubte) i el drama m'era absolutament igual perquè, de nou, no em puc preocupar per un protagonista que té greus problemes per articular una frase subordinada en els seus pensaments. Digueu-me elitista, però si hi ha una cosa que no suporto en un personatge és que sigui imbècil i el cas d'aquest llibre ho és, i molt i de nou, és l'únic a qui coneixem realment el seu punt de vista és el d'algú que, com sol passar en molts llibres d'aquest tipus, té un complex d'inferioritat molt gran però resulta que té un carisma enorme (que tothom el sap veure excepte el lector, o almenys jo no entenc perquè tothom li va al darrere, en més sentits que el romàntic) i per acabar amb els tòpics resulta que té un trauma familiar de quan era jove (de debò quants personatges hauré llegit en contexts d'obres amb romanç que tenen traumes familiars? No ho vull saber...). A més, l'altre personatge que hauria de ser principal entre que la segona meitat de la novel·la diguem, per no fer spoiler, que té poca presència i que durant la primera només m'havia semblat un nen petit i poc més el cert és que se'm fa molt difícil creure'm la relació entre els dos.
I precisament la relació entre els personatges és el que més m'ha dolgut no creure'm, ja no només la romàntica que sincerament, se'm fa difícil sobretot per tot el rotllo de la connexió mística. Vull dir, sóc conscient que l'adjectiu místic no és el més adequat, però és que crec que precisament el que fa que els llibres de romanç paranormal no m'agradin és precisament aquest intent de dotar de la relació entre els personatges d'una mena de predestinació, de aura màgica i d'intentar donar-li més valor pel fet de que la seva relació no és normal sinó que té un component màgic en ella i per a mi, intentar fer-la especial mitjançant la màgia no em serveix, i de fet em repel·leix ja que sembla que no puguem dubtar dels seus sentiments i no cal que ens expliquin com es formen els sentiments, simplement passen perquè l'aspecte màgic ha fet que sigui així, i sincerament em sembla més un recurs per no detallar la relació que no pas quelcom que em pugui atreure. Però òbviament sé que hi ha gent que li passa al contrari que aquest “plus” de les relacions amb criatures fantàstiques és precisament el que fa que li agradi el romanç així que tot culpa meva.
Tanmateix, relacionat amb això anterior el llibre abusa i es recrea en els vincles no tangibles i màgics i sincerament si per explicar-me relacions entre personatges has de recórrer a quelcom sobrenatural crec que tenim un problema greu, vull dir, tot el llibre va d'això d'individus que s'uneixen i entren en contacte els uns amb els altres i formen part d'una mena de grup especial en el que tots estan connectats i es senten gairebé com una unitat en alguns moments, i d'acord m'alegro per ells, però em nego a creure que l'únic rellevant que em puguis dir de les seves relacions sigui quelcom sobrenatural, de debò no pot costar tant intentar fer una relació més humana entre ells i intentar fer relacions creïbles.

Potser hauria de parlar-vos de personatges però crec que l'únic del que us puc parlar és de l'Ox i com m'ha cansat per com em resulta molt poc interessant, és el bona persona típic portat al màxim, actua com esperaries de qualsevol personatge sense personalitat en la seva situació, per una banda té problemes de comunicació segons ell i segons la manera en que llegim el seu pensament però alhora d'alguna manera que segueixo sense entendre és capaç de fer que tothom l'adori. I per això també em recorda a qualsevol protagonista d'una obra d'amor que sembla que és la persona més normal del món, que fins i tot és un pel imbècil però que la resta de personatges sembla que està a punt d'anar a construir un temple en el seu honor i anar a adorar-lo... A més d'això hauria de parlar del tal Gordo i de com a part de ser el típic personatge bona persona però que es fa al dur i que a més serveix de figura paterna al protagonista he de reconèixer que és l'únic personatge que mitjanament m'ha interessat i he vist un esforç (pobre, tot s'ha de dir) de caracterització. I sabeu per què? Perquè durant tota la novel·la es deixa entendre la seva anterior (i actual en part) relació amb un altre home que com podeu endevinar l'autor està planejant publicar en un futur proper... En fi, per molt que em cridi l'atenció dubto que caigui en la temptació perquè l'experiència amb aquest llibre, com podeu veure no ha estat gaire positiva.

Resumint, no val la pena que m'enrotlli més perquè m'ha semblat un llibre bastant dolent i el pitjor de tot ni tan sols m'ha semblat especialment entretingut. Vaig llegir-lo perquè diversa gent que li havia agradat Captive Prince el recomanava i perquè volia alguna cosa sobre homosexuals (jo i els meus fetitxismes...) però sincerament entre l'estil que pretén molt més del que aconsegueix, els personatges que sembla que només poden relacionar-se entre ells mitjançant forces sobrenaturals i perquè no ha aconseguit ni entretenir-me que era l'únic que li demanava el cert és que ha estat una molt mala lectura. En qualsevol cas, si de tant en tant us agrada llegir romanç i teniu particular debilitat pels gays (quelcom que suposo que no és gaire freqüent però vaja...) és probable que tard o d'hora sentiu parlar del llibre així que sempre podeu donar-li una oportunitat però sens dubte jo no us el recomano.

El millor: suposo que fàcil i ràpid de llegir, perfecte per matar-neurones.
El pitjor: personatges, avorrit, massa drama, relacions poc creïbles, l'estil, el protagonista... tot, suposo (potser exagero, no us dic que no)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario