lunes, 26 de junio de 2017

Alícia al país de les meravelles, Lewis Carrol (llibre)

Un nou llibre al bloc.
Títol: Alícia al país de les meravelles
Títol original: Alice's Adventures in Wonderland
Autor/a: Lewis Carrol
Pàgines: 206
Continuacions: A través de l'espill
Format original: llibre
Any: 1865
Adaptacions: milers de pel·lícules i a més molta influència fins als llocs més inexplicables (otomes, aquest món curiós)

T'agradarà si: tens interès en obres que no tenen cap tipus d'intenció realista, estàs interessat en obres que abracen el sense sentit i qüestionen la lògica del llenguatge o la lògica matemàtica.
Ni ho intentis si: vols una novel·la realista o on passin coses de fàcil comprensió, odies Alícia per algun motiu (o les experiències que has tingut amb les seves adaptacions i inspiracions han fet que l'odiïs per algun motiu).

Sinopsi
Alícia al país de les meravelles és una novel·la fantàstica que explica com Alícia, quan somia que segueix el Conill Blanc, penetra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. La mescla magistral de somni i realitat permet construir un espai imaginari, ple d’animals i d’objectes animats, on Lewis Carroll ataca les convencions socials mitjançant la sàtira i la caricatura. Aquest volum, traduït esplèndidament per Salvador Oliva, inclou les il•lustracions que va fer John Tenniel a l’edició original. (sinopsi d'editorial Labutxaca)

Opinió
Feia prou temps que volia llegir aquesta obra més per tot el seguit d'influències que per l'obra mateixa. No és que l'obra en sí no em cridés l'atenció, però em donava la sensació que tot i que podia gaudir-la no m'acabaria de captivar del tot, però, en canvi, sentia l'obligació moral de llegir-la ja que he consumit obres que es basen directament en les novel·les d'Alícia i a més sembla que tots els otomes del món, (no, només una quantitat important) estan basats en Alícia. Suposo que en el fons no és tant estrany, molts clàssics els coneixem més per les versions i per segones versions que l'original, i el clàssic de Disney en aquest cas també té molt a veure amb la recepció, almenys la meva, però vaja no sé perquè m'allargo tant. La qüestió és que ha estat una obra que no m'ha sorprès gaire, vull dir tenia molt clar que anava a llegir, i en línies generals és el que m'he trobat, sens dubte és imaginativa, té alguna part que potser no m'esperava tant perquè no l'havia vist adaptada però en general la imatge que tenia de l'obra i l'obra en sí han estat sorprenentment molt semblants, si això té sentit. En fi, d'altra banda crec que haver-la llegit en context, és a dir que l'he llegida no tant per l'obra en sí sinó en relació a una altra obra (us deixo amb l'intriga, no, parlo de Forest, una novel·la visual, sé que no us interessa) ha fet que l'hagi gaudit més de que si l'hagués llegit independentment. En qualsevol cas, intentaré dir alguna cosa al respecte de l'obra.

Alícia... En fi, sempre he pensat que és un d'aquests clàssics (clàssics moderns, s'entén) que m'agradaria a mi preguntar qui va entendre que era infantil. D'acord, no és dels casos més extrems (estic pensant en Els viatges d'en Gulliver o jo què sé que adaptessin Nostra senyora de París a pel·lícula Disney) i almenys té la justificació del seu format d'origen i tota la llegenda que hi ha al darrere (perquè que faríem lectors i ressenyadors sense vides d'autors d'escàndol i possible pedofília? Analitzar el llibre? Crec recordar que l'Autor havia mort amb Barthes però aquest és un dels tants casos on Lewis Carrol va associat a la llegenda, per bé o per mal, al cap i a la fi a tots ens agraden els temes escabrosos, és divertit) i que en part si que es pot llegir com un llibre per nens, per nens que vols traumatitzar o exercitar en la imaginació de per vida (depèn de l'enfocament pessimista o optimista, com tot a la vida). Ara bé, suposo que tot i que l'aventura i la contínua transformació i l'estructura típica de la novel·la de successos on sempre passa alguna cosa poden entretenir i estranyar alhora, no sé si és la millor opció per a un infant. Vull dir, sempre pot caure dintre del sac genèric de llibres que es llegeixen com a nen i no entens una puta merda i que creixes i t'adones que t'havien enganyat, o almenys que eres imbècil, però tenint en compte tots els conceptes de lògica, jocs de paraules varis, amb les dificultats de traducció de per mig, i l'apologia de les drogues no sé si val la pena en aquest sentit. És broma, almenys la part de l'apologia de les drogues, vull dir estic segura que hi haurà algun imbècil que hagi dit que el llibre ho és i l'hagi condemnat d'immoral però el cert és que simplement tenia ganes d'escriure xorrades. I bé, les drogues i les perspectives sensorials deformades són una de les bases, i hi ha gent que s'entesta en dir que les drogues són el gran tema i a mi no m'ho sembla gens, em sembla l'excusa perfecta per a partir de tot l'inusual i així experimentar sobre la física, la lògica i amb el perspectivisme des de tot punt de vista possible amb certa predilecció pel llenguatge i pel sense-sentit i vaja, recordeu sempre que el llenguatge és principi i fi de tot i és DÉU. Podeu riure. De fet, una estudiant a certs autors i en general la literatura moderna acaba tenint el comodí d'”experimentació amb el llenguatge” com a quelcom força útil i no gaire rebuscat per parlar de les obres i és quelcom que hauria de millorar i plantejar-me pensar-ho més però de moment em segueix sent útil com excusa i m'ho segueixo creient bastant amb tota la idea de com el subjecte occidental arriba un moment (gent que et diu que és tot l'inici a la revolució francesa o d'altra que t'ho localitza més endavant) en que es produeix el gir lingüístic progressiu on cada cop s'és més hiperconscient (si això té sentit com a paraula) de les limitacions del llenguatge i tal i bàsicament Alícia es podria pensar en això però des de la perspectiva de la lògica, quelcom que lamentablement no domino en absolut i la qual cosa fa que millor no derivem per aquestes qüestions ja que no arribarem enlloc, estic segura que si esteu interessats trobareu coses més útils que aquesta ressenya.

D'altra banda, parlant de llenguatge i de tot una mica he llegit una traducció que m'ha enamorat. No tant per la traducció en sí que dedueixo que n'hi ha de millors sinó pels traductor. He llegit una edició força antiga que rondava per casa (força antiga amb matisos, òbviament) traduïda per Jaime de Ojeda al castellà, i mira que normalment no poso ni l'edició ni el traductor però en aquest cas era necessari. És cert que cada cop sóc més conscient de les traduccions i sobretot d'empatitzar amb el pobre traductor que sempre té una feina poc agraïda però normalment no escric gaire més sobre el traductor que la meva simpatia per haver-li tocat fer quelcom força complex, però en aquest cas el traductor esdevé comentarista. No tinc ni idea de les diferents tendències sobre la traducció però em dóna la sensació que es tendeix a no posar notes al peu si no és totalment necessari i a intentar fer transparent la traducció en alguns casos i precisament aquest llibre és tot el contrari. El traductor posa tota mena de notes al peu, i el millor (o pitjor depèn de com es miri) és que a vegades no tenen res a veure amb aclarir detalls de la traducció, jocs de paraules que es perden o coses per l'estil, què va, el traductor s'atreveix, a part de disculpar-se contínuament per no aconseguir traduir-ho tant bé com li agradaria, a recomanar dolços anglesos o a comentar algun tipus d'anècdota vital personal que ve poc al cas, i la veritat m'ha encantat. Sens dubte, no és el paper del traductor, però no sabeu la gràcia que fa trobar-se amb algú tan còmplice durant la lectura, em passa quelcom molt semblant a quan estic llegint un manga i el traductor (sobretot les traduccions fetes per fans, em refereixo) comenten com els protagonistes són imbècils, haurien de declarar-se d'una vegada i deixar-se de tonteries o qualsevol xorrada, no caldria i treu professionalitat a la traducció, però personalment no hi ha res que em faci més gràcia que el traductor comentant sobre la pròpia obra. Més que res perquè precisament el traductor passa moltes hores pensant-hi i treballant en aquella obra (suficients per acabar tenint una relació amor-odi i desesperar-se segons el grau de complicació, suposo) i sempre fa gràcia veure que hi pensa algú que s'ha implicat tant en intentar entendre l'obra. En fi, m'he enrotllat en coses que no tocaven i m'he anat per la tangent, però és el que té que ja faci mesos des que vaig llegir l'obra.

En qualsevol cas, des de carreres per assecar-se, passant per els mític créixer i minvar de la protagonista i sense oblidar els personatges que no he mencionat en aquesta pobra ressenya que cada qual és més estrafolari que l'anterior i que sens dubte han passat a l'imaginari col·lectiu (o qui no recorda el gat de Chesire i el seu somriure) crec que val la pena llegir l'obra per curta, interessant, estranya i sobretot si sou com jo i us agrada conèixer les fonts originals de les històries crec que és una obligació, perquè per molt que em segueixi semblant sorprenent que una obra com aquesta hagi envaït de forma flagrant la cultura popular en general i tot tipus d'obra (no supero que hi hagi tants otomes on la protagonista sigui Alícia i lligui amb personatges com el Barreter Boig o fins i tot una versió antropomòrfica de Chesire o el conill...) el cert és que no es pot negar que estar per totes bandes (ha sonat més negatiu del que pretenia potser...). En fi, llegiu-la si encara no ho heu fet, reconec que no és quelcom que m'hagi impactat gaire però val la pena a la seva manera.

El millor: plantejar-se els límits del llenguatge sempre està bé, el sense-sentit constant produeix un riure reflexiu, si això té sentit.
El pitjor: sincerament no m'ha acabat de fer el pes, suposo que culpa també de com la majoria ja ho coneixia i en certa manera em semblava haver-ho llegit tot abans...

Fins aquí el meu avorriment.

Algú em pot explicar el despropòsit de pel·lícula de Tim Burton? És que no hi ha per on agafar-la, o almenys aquest és el record que guardo, força nefast, vaig veure-la sense llegir el llibre fa molts anys i em va semblar que allò no podia ser el llibre i que no guardava res de l'esperit del que havia de ser l'original però, de nou, o la memòria em falla, o algú va posar “alícia” per tenir una base coneguda i prou perquè a banda dels noms dels personatges poc més...

No hay comentarios:

Publicar un comentario