domingo, 30 de abril de 2017

Usagi Drop, Unita Yumi (manga)

Em sap molt de greu haver deixat tant abandonat el blog, de debò, tinc ganes de poder-m'hi posar més activament i a veure si puc posar-me al dia, difícil tenint en compte que encara estan sortint entrades de coses que he llegit/experimentat l'any passat però en fi, espero tenir una mica més de temps a l'estiu. De moment seguirà amb poca activitat, jo aviso.
Un altre manga més al blog!
Títol: Usagi Drop
Extensió: 10 volums (62 capítols)
Format original: manga
Autor original: Unita Yumi
Any: 2005 – 2011
Altres obres de l'autor/a: Yoningurashi, Yukuyuku

T'agradarà si: t'agraden els mangues basats en la criança dels nens (llegeix els quatre primers volums i ignora la resta), i a més no t'importa una mica de drama cap al final.
Ni ho intentis si: no t'acaba de convèncer una quotidianitat basada en les monades d'una nena petita i els problemes que tindrà la persona que li farà de pare per cuidar-la.

Sinopsi
El Daikichi, un home de 30 anys, assistirà al funeral del seu avi i descobrirà una nena petita que resulta ser filla del mort i de la qual ningú es vol fer càrrec, i indignat per tal reacció, decidirà acollir-la. D'aquesta manera començarà la convivència entre aquests personatges que s'han unit de forma inesperada.

Opinió
He de reconèixer que vaig començar amb certa por aquest manga. Per una banda sabia que l'anime tenia força fans, les històries que es basen en la quotidianitat i en la criança de nens petits no m'importen i fins i tot a vegades m'entretenen i tothom posava genial l'anime i fins i tot alguns el manga. D'altra banda tenia certa por que els rumors que havia sentit sobre certa qüestió que passava al final es confirmessin. Lamentablement aquests rumors que desitjava completament que fossin falsos no ho van resultar així que vaig odiar-ho tot molt. A veure, reconec que els primeres quatre volums tampoc em van encantar però no hagués tingut problema en seguir llegint aquest tipus d'obra, és cert que com acostuma a passar en aquest tipus d'història sempre hi ha cert problema de decidir on acabar o on no però tant m'és, preferia qualsevol cosa a tot el que passa després de cert salt temporal on tot va a pitjor i acaba rematant amb un dels finals més estúpids que he llegit últimament.

Anem per parts, com dic el manga es basa en la quotidianitat de cuidar a una nena petita per part d'un home adult que s'ha vist amb les circumstàncies sense saber que fer però amb ganes d'intentar-ho. He de reconèixer que aquest tipus de premissa últimament sembla que em persegueixen però no m'importa gaire, em molesta que sigui material per fer una història que un home s'hagi de fer càrrec d'una criatura i que fins i tot s'usi com a recurs còmic per com normalment són homes que tenen poca experiència en alguns dels àmbits de la criança, sobretot perquè, potser només siguin coincidències, però sembla que una dona fent-se càrrec d'una criatura no és quelcom excepcional i per tant no fa per fer una història. Però vaja això ja és una qüestió de premissa i com dic em molesta més per la casualitat de que he llegit diversos mangues per l'estil que una altra cosa, el cert és que el manga en aquests quatre volums (que estic gairebé segura que és el que adapta l'anime i que per això té tan bones crítiques) sap unir l'encant de la nena petita amb els seus problemes per confiar en aquest adult que l'acaba d'acollir per veure com progressivament van acostumant-se a la convivència amb els dubtes del Daikichi de si podrà seguir amb la seva vida laboral i si podrà combinar-la amb aquesta família. Sobretot en aquest segon aspecte em sembla molt interessant ja que he de reconèixer que qualsevol manga que no es situï en un institut sembla que sigui la gran novetat o almenys quelcom un pel diferent, i en aquest cas tot i que no sigui primordial sí que crec que tracta de forma interessant la qüestió de la conciliació familiar per dir-ho d'alguna manera.
Però com ja us avançava abans, aquesta primera fase basada en la criança acaba en quatre volums que podrien haver fet un manga que no m'hagués resultat memorable però que almenys si que hauria gaudit i deixat amb un bon sabor de boca. El salt temporal no em sembla una bona idea de bones a primeres però vaja, entenc que volia resoldre les relacions que havia deixat obertes i que semblava que anaven a desenvolupar-se clarament cap a una direcció. Sincerament, no m'hagués importat que s'hagués quedat obert però el cert és que el manga m'ha donat la sensació que a l'últim moment veu massa òbvies les parelles que semblaven evidents que s'anaven a formar amb el pas del temps i decideix triar per altres relacions que a part de que em sembla que és una cosa que si vols fer-la l'has de tractar bastant bé ja que no crec que sigui fàcil d'assumir pel lector de bones a primeres, en el meu cas tinc problemes per com el manga vol justificar que no hi ha problema en aquesta relació amb el típic recurs d'aquest tipus d'història de basar-se massa en la part “científica” de l'assumpte (d'acord, podeu dir que no m'explico però no vull donar spoilers sobre la sorpresa final, tot i que crec que es prou coneguda, i sí, si sabeu de que va el que estic intentant no dir espero que m'enteneu...). I no em malinterpreteu, el meu problema no és que les parelles que semblaven evidents no es fessin al final, això no em molesta del tot i crec que en cert punt del manga tenia potencial per haver tractat el tema amb profunditat i explorar com a vegades tot i que hi hagi atracció mútua les coses no funcionen, de debò em sembla un tema molt interessant i crec que com estaven plantejades les relacions tenia molt més sentit que emparellar-los, ara bé, el que ja no puc passar per alt i m'enerva és que sigui necessari acabar amb aquest final i la parella per la que s'opta.
Però bé passant per alt aquest tema que és el que més m'ha molestat tinc problemes força greus amb tota la qüestió de l'origen de la Rin i sobretot com tracten la relació amb la mare. Potser és que simplement se'm fa molt difícil empatitzar amb el personatge però a banda d'això que sempre pot ser interessant si es sap portar bé, el cert és que el meu problema és el desenvolupament que se li dóna, potser sigui perquè aquest tipus d'evolució és quelcom que no em convenç i que necessito que em justifiquin una mica més però el cas és que em sembla forçar les coses perquè tot acabi el millor possible i relacionat amb la qüestió anterior i la revelació alliberadora (si m'enteneu premi...), independentment que el meu problema no el solucioni aquesta revelació, crec que es podria haver aprofundit molt més en les circumstàncies del naixement de la Rin i com les havia viscut la mare.

L'estil de dibuix és massa senzill pel meu gust i tot i que crec que per plasmar la innocència de la nena no va tan malament perquè té certa estètica que vol resultar dolça i augmentar els encants de la Rin quan és petita i en certa manera adorable, el cert és que aquest tipus de dibuix en els personatges adults i el Dakichi no el pot usar i acaba fent un tipus de personatge no gaire agradable als ulls, deformat de formes estranyes o que almenys a mi no em convencien i ja quan creix la Rin i argumentalment per mi tot se'n va a norris també ho fa el dibuix no perquè empitjori de qualitat sinó perquè si la Rin petita quedava mona amb aquest tipus de dibuix de més adulta crec que només aconsegueix explicitar encara més certes mancances del dibuix. A veure a favor cal dir també que l'estil no em recorda a res i que es força personal la qual cosa per mi sempre es bo (sobretot quan llegeixo shojo i veig personatges completament iguals en tres o quatre mangues que no tenen res a veure ho penso molt...) però en aquest cas no em convenç gens.
D'altra banda, si bé els primers volums els tenim narrats des del punt de vista del Daikichi (si crec recordar bé) i per això es centren en la seva quotidianitat i com s'acostuma a cuidar de la nena, crec que la resta els narra principalment la Rin amb els seus dubtes d'adolescent la qual cosa crec que tampoc ajuda del tot a que el manga funcioni. En general prefereixo el canvi de narradors perquè almenys no has d'aguantar els pensaments d'un protagonista que no suportes durant tota una obra (no és el cas especialment, que consti) però el cert és que si el canvi temporal tan sobtat ja és difícil de pair pel lector, o almenys a mi se'm va fer massa sobtat, crec que el canvi de punt de vista encara col·labora més a que et sentis desplaçat i amb una història que sembla que s'ha convertit en una cosa tan diferent que semblaria gairebé que haguessis canviat de manga si no fos perquè els personatges es diuen igual. A més tinc problemes amb el ritme, si bé la primera part tenia un ritme més o menys lent per plasmar la quotidianitat i no em molestava especialment, el cert és que a la segona tot comença anar cada cop més ràpid fent que tot això ajudés a que no em cregués en absolut res del que passava.
Els personatges en sí tampoc em resulten la gran cosa. Potser amb qui he empatitzat més és amb el Daikichi, l'home que es veu superat per les circumstàncies que l'han fet convertir-se de sobte en cuidador d'una criatura i com tot i no semblar destacar en res en particular serveix com el típic bon home que en el fons té bon cor. Sens dubte no és un personatge carismàtic però és fàcil sentir certa simpatia, podria estar més treballat però en fi me'l puc mig creure com a figura paterna, pel que fa a la resta crec que el personatge queda en un segon pla certa part del manga fent que es desenvolupi molt malament com pot haver canviat en aquest espai temporal buit i que el lector es distanciï del tot si havia aconseguit tenir-li certa simpatia.
La Rin com a nena funciona bastant bé, simplement és veure fer les monades amb tots els problemes que pugui tenir això per tu o que t'avorreixi mortalment. No és el meu cas però en fi, una nena com qualsevol altra i que em recorda altres personatges d'aquest tipus que sempre els fan ser una mica més madurs del normal o almenys més considerats. En qualsevol cas no crec que sigui poc creïble el seu comportament per la seva edat en general però també he de dir que avaluar aquestes coses em costa força. Ara bé, la Rin crescuda en part semblaria una noia molt decidida, intel·ligent i que fins i tot té certes coses clares però el cert és que tot i que podria haver empatitzat més en altres circumstàncies el manga no ha col·laborat gaire amb la història en la que es troba perquè em sentis propera a ella, de fet la majoria de les seves decisions em semblaven qüestionables.
D'altra banda l'amic de la infància i la relació que té amb la Rin crec que mereixia més paper, se li dóna però crec que cert canvi es dóna amb massa presses i que en general el personatge de l'amic podria haver donat bastant més de sí.

Resumint, crec que entre l'intent de no posar spoilers i que no he sabut explicar-me gaire ha fet que la ressenya sigui un pel caòtica però la qüestió és que he odiat força Usagi Drop. D'acord, crec que exagero i que en el fons m'ha deixat un pel indiferent però és que el final és tan gratuït, poc desenvolupat i versemblant que sincerament em pregunto en quines circumstàncies el va escriure l'autora... En fi, no especulem innecessàriament simplement crec que l'obra es gaudiria el doble si només es quedés en els volums de com va cuidant la nena petita i no es posés en terrenys pantanosos...

El millor: entretinguda, la part de la criança infantil té certa gràcia.
El pitjor: el final, el poc desenvolupament de les relacions entre els personatges, els personatges en sí tampoc són la gran cosa, el drama familiar en general...

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario