domingo, 19 de marzo de 2017

La vall de l'Issa, Czeslaw Milosz (llibre)

Un llibre més al blog!
Títol: La vall de l'Issa
Títol original: Dolina Issy
Autor/a: Czeslaw Milosz
Altres llibres de l'autor/a: La ment captiva, altra Europa
Pàgines: 320
Format original: llibre
Any: 1955
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: et ve de gust una història de formació en un ambient idíl·lic amb molta descripció de la naturalesa i sobretot amb molt detall pels ocells i fauna en general.
Ni ho intentis si: odies o estàs fins als nassos del beatus ille, no t'agraden els ambients idealitzats.

Sinopsi
Czeslaw Milosz (Szetejnie, Lituània, 1911) durant els anys trenta va ser un líder del moviment d'avantguarda polonès. El 1951 va enfrontar-se al govern de Varsòvia i va emigrar als Estats Units. És poeta, novel·lista i assagista, i un excel·lent traductor de la Bíblia. El 1980 va obtenir el Premi Nobel de Literatura. La vall de l'Issa és una novel·la de formació amb base autobiogràfica. A començaments de segle, a la vall de l'Issa -recreació literària de la vall de Niewiaz-, el petit Tomasz s'obre al món i es descobreix a si mateix. Aquesta vall, que constitueix el marc físic i sentimental del relat, és un paisatge edènic, un Paradís en què el temps no existeix i la Història és una cosa remota. Tomasz hi ha passat tota la infantesa experimentant-hi un èxtasi pagà i aliè a les ideologies. Però, inevitablement, arriba a un punt en què el temps comença a existir: és alhesores que Tomasz surt del Paradís per començar a fer-se home, fal·lible, mortal. Lírica i lúcida, poètica i filosòfica, La vall de l'Issa és un homenatge colpidor a la infantesa, aquest nostre país perdut, el nostre somni d'immortalitat. (sinopsi d'edicions 62)

Opinió
Aquest llibre he de reconèixer que no és del tot per mi per com la seva base és el beatus ille unit a una mena de misticisme que tampoc és un tema que m'apassioni. Reconec que té la seva gràcia com està escrit que fins i tot l'evolució del personatge pot ser interessant però és sens dubte tot el que no m'agrada reunit en un llibre. D'acord, potser m'he passat una mica i no se m'ha fet una lectura excessivament pesada ni res per l'estil així que els seus mèrits li puc veure.

Anem per parts, tenim aquí una altra novel·la de formació més i amb el que m'agrada el gènere tinc por que algun dia em cansi però el cas és que aquesta obra es centra més aviat en el període de la infantesa i de com en certa manera el protagonista va perden la innocència o almenys va descobrint com el món és més complicat del que es pensava. He de reconèixer que la perspectiva del nen funciona bastant bé per com anècdotes que des d'un altre punt de vista no serien la gran cosa vistes des d'aquesta perspectiva són cobertes per certa aura de misteri i de màgia que les converteixes en coses especials. I sens dubte, no nego el mèrit de la prosa perquè sap crear una atmosfera molt particular barrejant creences antigues, natura i personatges peculiars en un poble petit molt llunyà de tot el que podem conèixer ara mateix.
Pel que fa aquests temes centrals potser un dels que més destaca i amb el que tinc més problemes és la relació tan profunda i contradictòria que té el protagonista amb la natura. Repeteixo que a mi el tema de la natura sempre em costa i la idealització a la que és sotmesa no m'acaba de convèncer per no dir que se'm feia terriblement pesada. He dit que no se m'ha fet de gaire difícil lectura i el cert és que crec que ha estat més per com no és una novel·la llarga i per els personatges tan curiosos que apareixen que no pas per la qüestió de la natura que si s'hagués estès més potser hagués acabat amb la meva paciència. Vull dir, la descripció d'ocells que volen pel cel és quelcom que pel meu gust és massa freqüent en aquesta novel·la i la quantitat d'espècies d'aus i plantes en general que apareixen, totes força estranyes tenint en compte que ens trobem a Lituània país amb el qual probablement compartim molt poca fauna i flora, que només em feien compadir al pobre traductor a qui imaginava investigant aquest tipus de vocabulari tan específic.
En qualsevol cas, a banda de l'abundància de la natura en tot el llibre el cert és que encara no us he parlat de la relació del protagonista en sí amb aquesta. En aquest sentit ens trobem amb una relació que el noi viu de forma bastant problemàtica per com la passió que sent per la natura l'impulsa a dues reaccions contràries la de posseir-la mitjançant la caça i la de sentir-se profundament culpable davant l'acte. En aquest sentit em sembla una relació molt diferent a tot el que he llegit per com se'm fa força propera a una relació sentimental poca sana i vaja, no és normal trobar-se una descripció de la natura en aquests termes. Tanmateix, tot i que ho trobo interessant no puc desfer-me de la idea que és quelcom que em queda molt llunyà, digueu-me poc sensible, no us ho nego però la qüestió de l'harmonia amb la natura en una novel·la del segle XX no deixa de xocar-me el suficient de forma, en certa manera, negativa i fa que no em convenci gaire, la veritat.

D'altra banda és curiosa l'ambientació de la novel·la per com barreja l'encant que té la natura per al protagonista amb certa realitat més quotidiana que al nen li afecta de forma més llunyana, sobretot pel que fa a la qüestió dels esdeveniments polítics que queden molt de fons a la novel·la però que si que mostren cert conflicte entre alguns grups de diferències llocs que conviuen els uns amb els altres. De la mateixa manera que creences variades sobre esperits del bosc i ocultisme conviuen amb la fe cristiana donant una quotidianitat força curiosa en aquest poble.
El creixement en aquesta societat del protagonista es barreja doncs amb històries, algunes de tràgiques, dels habitants que fins i tot, en un cas en concret, arriben a pertorbar el protagonista que sembla que es sent desemparat en el seu creixement i que va descobrint certes qüestions que no sap ben bé com interpretar com la qüestió de la sexualitat. Em sembla molt curiosa la manera en la qual novel·la narra aquesta mena de fascinació, sorpresa i fins i tot certa por que sent el protagonista quan descobreix coses davant les quals no té una resposta ja que ningú sembla estar preocupat per ensenyar-li segons quines coses.
En qualsevol cas m'encantaria poder dir-vos alguna cosa sobre les històries secundàries perquè el cert és que sé que em van agradar més que el desmesurat amor per la natura que sent el protagonista per com l'ambientació donava cert aire molt curiós al llibre però el cert és que lamentablement no em recordo de res excepte de certa història que tenia un aire gòtic per dir-ho d'alguna manera però que la meva ment no aconsegueix recordar els detalls així que serà millor deixar-ho.

En qualsevol cas he de reconèixer que tot i que no m'acabi de convèncer és fàcil veure perquè a la gent li agrada la novel·la i vaja, sí puc compartir, tot i que no del tot, que la novel·la està ben escrita. Vull dir és obvi que aconsegueix gairebé com si fos fàcil plasmar la visió d'aquest nen que dóna una percepció coberta d'una aura de mig innocència mig amenaça a tot el que passa al seu voltant alhora que fa que tot el que passi a l'obra sembli especial. Però sincerament tot i que us la recomano si us agraden aquests ambients i alguna de les poques coses que he dit us crida l'atenció, el cert és que no he connectat gens ni mica, de debò, feia temps que em passava de forma tant evident, tot i que és estrany perquè crec que té els seus mèrits. En fi, no m'enrotllo més perquè vaig en bucle i dic poca cosa interessant... Bé, espereu, m'agradaria dir que hi ha molta gent que li encanta fer lectura autobiogràfica de l'obra perquè les circumstàncies de l'autor són força semblants a les de la novel·la així que si us ve de gust interpretar-ho així endavant, a mi certes qüestions han fet que tingui certa mania a tota mena d'interpretació que es basi massa en la biografia de l'autor així que m'agrada evitar aquest tipus de coses. De la mateixa manera que tot i que el context històric pot ser interessant pel que fa a la novel·la no crec sigui essencial però estic segura que hi haurà gent que ho considerarà el més important de la novel·la, ja se sap com van aquestes coses i tothom és lliure de pensar el que vulgui, que és lo bonic de la vida. En fi, fora idioteses, bé, encara no, crec que tota la qüestió de la necessitat del pare també ha de donar per una bona interpretació psicoanalítica perquè fins i tot tenim pistoles de per mig! I la natura podríem dir-li mare, no? Ja que estem perdent-nos, per què no? No em feu cas si us plau, només delirava, de debò. En qualsevol cas si us crida mínimament l'atenció doneu-li una oportunitat, no està del tot malament però simplement no és per mi. Suposo que l'estil tan clàssic de la novel·la tampoc m'ha convençut.

El millor: certa qualitat narrativa, bona ambientació i punt de vista.
El pitjor: la relació amb la natura i els meus problemes amb aquesta

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario