sábado, 4 de marzo de 2017

Half and Half, W's y Love Plus Rinko Days de Seo Kouji (3 mangues)

Tres mangues curts d'un mateix autor al bloc.

Títol: Half an half
Significat del títol/Títol Original: Meitat i meitat
Extensió: 2 volums (14 capítols)
Format original: manga
Autor original: Seo Kouji
Any: 2012-2015
Altres obres de l'autor/a: Suzuka, Kimi no Iru Machi

T'agradarà si: tens ganes de llegir un drama de fàcil lectura, vols alguna cosa amb romanç i fins i tot no et molesta llegir coses amb ecchi.
Ni ho intentis si: no t'agrada massa el drama innecessari, has provat amb l'autor i no t'agrada la seva manera de fer drames fàcils i parelles.

Sinopsi
El Shinichi Nagakawa i la Yuuki Sanada moren en un accident i se'ls dóna l'oportunitat de viure durant una setmana més. No obstant això, passat aquest temps en què compartiran sensacions corporals i emotives hauran de decidir quin dels dos sobreviu.

Opinió
En aquest cas es tracta d'una lectura conjunta que es va fer en un grup de lectura manga en el qual en fi, estic d'espectadora per veure que posa la gent. La qüestió és que la meva experiència amb l'autor no havia estat massa gratificant ja que l'anime de Suzuka el vaig odiar i em va semblar molt dolent (tot i que ja se sap amb les adaptacions...) però el que és amb la seva obra manga havia tingut contacte amb una altra obra seva Fuuka que encara es publica i que encara que és molt entretinguda em sembla força dolenta. El cas és que aquestes tres obres tornen a ratificar la meva opinió de l'autor, pot entretenir una estona i si us crida l'atenció li podeu donar una oportunitat però recau sempre en fer drama fàcil de tot, de posar girs només pel drama i el que és pitjor fa que tots els personatges femenins apareixin en tot moment sexualitzats arribant a postures completament ridícules. En qualsevol cas, al meu parer és dolentíssim però pot entretenir.

He de reconèixer que abans de llegir aquesta versió llarga vaig llegir el oneshot també fet pel mateix autor i de forma anterior i que inspiraria aquesta nova versió i em va agradar més que la versió llarga. En un capítol s'explica de manera molt més concisa el mateix que fa en aquests 14 capítols en els quals no aconsegueix aportar gaire més. El final, encara que reconec que no me'l vaig esperar en el seu moment en el fons és d'allò més obvi i l'aposta més segura per la qual podia tirar el manga. La relació entre els dos evoluciona de l'odi a l'amor de forma bastant típica (no crec que això sigui spoiler) i tampoc crec que la descripció dels personatges sigui tot el que podria per com més que intentar explorar la seva ment el que fa és forçar-los a viure drama, un rere l'altre, encara que en aquest cas sigui l'exploració del passat. Vull dir, em dóna la sensació que el drama es fa servir com un recurs narratiu per fer que passin coses i no tant per intentar reproduir com pot afectar això als personatges i a la seva manera de ser.
En fi, no m'enrotllaré gaire més simplement dir que considero que el manga és bastant dolent, que encara que no hagi dit molt al respecte l'autor sembla no saber fer altra cosa que posar drama als personatges de manera que, a mesura que passen els capítols anem veient cada vegada més trossos dramàtics de les seves vides i en fi, si us agrada l'estil de l'autor en altres obres seves és probable que us agradi però si ja l'heu provat i no és el vostre estil, o en general el drama sense motiu no us atrau ni ho intenteu.

Títol: W's
Extensió: 3 volums (15 capítols)
Format original: manga
Autor original: Seo Kouji
Any: 2000 - 2001

T'agradarà si: t'agrada l'spokkon en general independentment de la qualitat simplement per passar l'estona.
Ni ho intentis si: no t'agraden els spokkon i menys un curt que sembla que no arriba enlloc.

Sinopsi
L'Okita Tsurugi és un noi corrent que per atzars del destí es voldrà apuntar a un club de tennis en el qual descobrirà que té cert talent per l'esport a més d'adonar-se que els seus pares van ser grans tennistes.

Opinió
El primer que penso pel que fa a aquest manga és el poc memorable que em va resultar que ara mateix recordo molt poc. En aquest cas he de reconèixer que em sembla encara pitjor que l'anterior, em sembla una excusa una mica ximple per a un manga, tira de l'exageració típica dels spokons però portada a nivells ridículs, el ritme del manga fa que tot vagi massa ràpid i que sigui molt poc creïble l'evolució del personatge i com adquireix les seves capacitats. Precisament aquesta mena de talent innat del protagonista pel tennis és una de les coses que més m'ha grinyolat perquè se'm fa molt difícil de creure, sincerament.
A més, per la qüestió del ritme em dóna la sensació que l'autor volia fer-lo més llarg i es va quedar a mitges per com no sembla arribar a cap lloc, tot es resol de la manera més ràpida possible i en general em sembla molt dolent per com només és la història d'un noi que és molt talentós en un esport per naturalesa i no té temps de ser més.


Títol: Love Plus Rinko Days
Extensió: 2 volums (11 capítols)
Format original: videojoc (dating sim Love Plus, concretament la ruta de la Rinko)
Autor original: Seo Kouji
Any: 2010 - 2011

T'agradarà si: tens ganes de tornar a recordar la ruta de la Rinko del joc Love Plus, no l'has jugat però tens interès en conèixer les rutes del joc (hi ha mangues d'altres autors que adapten les altres dues)
Ni ho intentis si: vas tenir prou amb el joc i no veus que calgui tornar una altra vegada a experimentar la història.

Sinopsi
Adapta la història del joc tal qual. En aquest sentit no aporta res més que el joc original. El protagonista és un noi que es canvia d'escola i començarà a conèixer a una noia un pel esquerpa anomenada Rinko. Potser hi ha alguna cosa darrere d'aquesta cuirassa que valgui la pena descobrir?

Opinió
En fi, no sé ni perquè el vaig llegir però en el meu afany estrany de llegir totes les obres de qualsevol autor del que llegeixo alguna cosa vaig decidir fer-ho, amb certa curiositat de si seguiria o no la història original. Perquè sí, us reconec que he jugat a l'obra de la qual prové tot això i aprofito per dir-vos que si no és que us agraden els dating sims, jo faig servir el terme per diferenciar-ho de novel·la visual en el sentit que en aquests has de pujar paràmetres perquè certs personatges et facin cas o no i té aquest component de gestió de recursos, per dir-ho d'alguna manera, (i jo reconec que encara que no m'agrada el gènere de tant en tant em vicio com una mala cosa com en el cas d'aquest joc o dels Tokimeki) que no us el recomano. En qualsevol cas el joc té una part d'història amb cadascuna de les protagonistes que funciona amb la qüestió de pujar els paràmetres i després una segona que és quan ja has conquistat a la noia en qüestió entres en una manera de joc que funciona a temps real on simules de ple que tens una novia fictícia. De debò, es queixen si no jugues i tot això a més de programar cites en temps real, en fi, a partir del moment que va començar aquesta mode de joc vaig deixar de jugar així que no puc informar-vos massa.
Ja entrant en el manga en sí he de reconèixer que em mig va cridar l'atenció perquè la Rinko va ser la primera noia per la que vaig interessar-me en el joc i la primera que vaig completar. En aquest sentit em va fer gràcia veure la interpretació del manga però la veritat és que no crec que es pugui arribar a dir “interpretació” ja que és clarament el mateix que el videojoc sense tenir res que destaqui o que faci que es diferenciï prou com perquè valgui la pena llegir-lo.
Així ja que sabeu jo us recomanaria abans jugar al videojoc, és dolent, sens dubte, però teniu les tres històries i pot entretenir. Pel que fa al manga, bé, si us agrada molt l'autor potser vulgueu llegir tot el que té però si no és el cas no crec que sigui gaire recomanable.

En fi, en general, no m'agrada massa l'autor per com recau en el drama fàcil però no obstant això entenc que com a entreteniment pot funcionar bastant bé i estic bastant segura que les seves obres llargues són millors que aquestes tres que us he reunit aquí. Potser per la meva vena masoquista i per com és un autor fàcil de llegir acabaré llegint les seves altres obres, però qui sap.

El millor: fàcil de llegir, pot entretenir.
El pitjor: en general em semblen totes obres dolentes, que abusen d'exagerar el drama i que no aporten res.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario