miércoles, 1 de febrero de 2017

Re:Zero Kara Hajimeru Isekai Seikatsu, White Fox (anime)

Un altre anime més al blog!
Títol: Re: zero Kara Hajimeru Isekai Seikatsu
Significat del títol/Títol Original: Des de zero en un món nou començo la meva vida.
Extensió: 24
Format original: light novel
Adaptacions: anime
Estudi de l'anime: White Fox
Autor original: Nagatsuki Tappei (guió) Ootsuka Shinchirou (dibuix)
Any: 2016

T'agradarà si: tens interès en un anime on passin moltes coses, amb un ritme trepidant i on el protagonista pateixi molt, vols entretenir-te.
Ni ho intentis si: estàs una mica fart de les fantasies de l'home que va a un nou món, el que hi hagi moltes dones envoltant a un protagonista no t'acaba de convèncer.

Sinopsi
El Subaru, quan es trobava comprant al conbini, de sobte, es veu transportat a un món de fantasia. En aquest nou món, de cop i volta, serà atacat per uns desconeguts i salvat per una bella noia de cabell platejat, a partir d'aquí per agrair-s'ho voldrà ajudar-la en el que pugui. No obstant això, no trigarà molt en adonar-se que a part d'haver aparegut en aquest món estrany té una habilitat que encara ho és més, si el maten pot ressuscitar i intentar arreglar el que ha passat.

Opinió
Re:zero és probablement l'anime més popular o un dels que més d'aquest passat any 2016, cosa que vulguis o no condiciona quan vas a veure-ho, sobretot si és el cas, com a mi, que vaig veure l'anime un cop acabat i quan encara tothom estava dient el meravellós que era tot i com la Rem era la millor Waifu ever... En fi, xorrades a banda, entenc perquè ha agradat tant i sóc la primera que reconeix que mentre el veia em va enganxar bastant així que si voleu entretenir-vos una estona no crec que sigui mala opció. Ara bé una cosa és que ho trobi molt entretingut, cosa que no nego i que gairebé penso que és el millor que té l'anime, l'altra qüestió i per a mi més important és que consideri que és un bon anime o que sigui la gran obra mestra que molta gent pensa que és i en aquest sentit, doncs no, no crec que sigui la gran cosa encara que us recomano a tots que li doneu una oportunitat, si encara hi ha algú mitjanament interessat en l'anime que no s'hagi plantejat almenys donar-se-la en el futur, la qual cosa seria quelcom estrany.

Per començar per algun lloc crec que el primer capítol és un lloc com un altre qualsevol per comentar que al principi vaig tenir esperances en el protagonista, els comentaris del principi acceptant que la premissa de la qual partia, de sobte apareixes en un món nou i de fantasia, era una cosa típica em van agradar, vaig pensar que potser tiraria per aquest to mig còmic però res més lluny de la realitat, la veritat és que no, que aquí es prenen tot molt seriosament i que hi ha molt drama, cosa que no estaria malament si de veritat pogués jo desactivar certes qüestions que fan que no pugui submergir-me del tot en la història.
Anem a veure, potser el tema més espinós que m'agradaria comentar és les dues bases argumentals de les que parteix l'anime, és a dir la qüestió aparèixer en un món nou i la qüestió de la repetició i com per separat crec que no estan gens ben executades però la seva combinació no em sembla tampoc gens bona idea, però anem a pams.
La qüestió d'aparèixer en un nou món com a premissa no és una cosa que m'apassioni especialment, sobretot per un problema bàsic que veig a tot aquest tipus d'històries i que és la decisió de descriure o no el món en què passa tot. En aquest cas sembla que vol descriure alguna cosa del món però es queda tan a mitges en tot l'intent de fer-ho que de veritat, no sé ni perquè ho intenta ja que es veu clarament que molt interessat en això no hi és. Però el que em molesta especialment són detalls que us semblaran bestieses però que per a mi acaben sent ideològicament una mica qüestionables. Un dels exemples que tinc per això i que em sembla molt representatiu d'aquesta manera d'enfocar la descripció del món, i donar-li certs trets distintius, és el que passa en la qüestió de l'idioma. Em sembla ridícul, per no dir una altra cosa, que l'idioma d'aquest món sigui el mateix que el del protagonista però que, per coses de la vida, la forma escrita sigui diferent i que no pugui llegir i escriure. De debò, els meus coneixements de lingüística són molt bàsics però se'm fa molt difícil de creure que alguna cosa així pugui passar, no té cap sentit i encara que ho accepti segueixo pensant que almenys haurien pogut tenir la decència de fer que els personatges del món parlessin el mateix idioma però amb variacions, arcaismes algun tipus de diferència dialectal o qualsevol cosa perquè em pugui creure que dos mons puguin compartir idioma però no escriptura. Però és que el dolent del cas és que no puc evitar pensar el interessant que m'hagués semblat que el protagonista no s'entengués amb la gent d'aquest món i que es posés l'accent en la diferència cultural, i no seguir el típic model que el món al que apareix el protagonista és el perfecte lloc per tenir la seva fantasia de poder on, en el fons, tot acaba demostrant i afavorint el seu poder per sobre d'aquest món al qual acaba d'aparèixer pel qual no s'interessa en absolut, ni per la seva cultura, ni per les seves diferències ni per la seva política (per això dic a aquest tipus de protagonista el model del "colonitzador", però això són coses meves). En qualsevol cas, tornant a com el protagonista aprèn a llegir i a escriure em sembla només una excusa que serveix per apropar-se a certs personatges i que té un altre moment molt representatiu del que estic parlant. El protagonista practicant la lectura llegeix un conjunt de contes i llegendes del món al què ha arribat, quelcom que em sembla summament interessant i que hagués ampliat molt la creació d'una cultura diferent i, no obstant això, encara que el noi diu que li havien interessat dues llegendes (que certa importància tenen per a l'argument) l'anime considera que millor que explicar-nos amb pèls i detalls aquestes històries aprofiten aquesta conversa perquè el Subaru expliqui un conte japonès que li recorda als dos personatges amb els quals està parlant, perquè, quina millor idea que parlar d'alguna cosa que ja sabem, sobretot l'espectador japonès esperat per l'anime, quan es podria crear un món diferent? De debò, potser us sembli una ximpleria, i potser ho sigui però a mi em molesta, i molt. A més, el nostre protagonista té altres moments d'intentar intervenir políticament en com funciona el món que em van molestar molt i só, teniu raó és renyat per això en el que per mi és potser la millor escena de l'anime, però lamentablement l'anime no acaba aquí i sense voler entrar en spoilers diré que tot el que passa en l'anime està per posar-nos del costat del Subaru, que les seves accions són correctes i només vol ajudar, la qual cosa, de nou, em molesta perquè realment s'arriba a moments en què vol intervenir en coses que pertanyen a aquest món sense molestar-se tan sols en saber el bàsic sobre la cultura, l'organització i fins i tot el que opinen els habitants. I si només fos el Subaru el que no s'interessés en el món, no hi hauria problema, em torno a remetre a aquesta escena que em va agradar tant, el problema és que l'anime sempre dóna la raó en tot el que fa el Subaru, li dóna fins i tot aquest poder que fa que pugui, en el fons, controlar tot el que passa al món.

La qual cosa em porta a parlar de la repetició, el meu problema més bàsic és que no té sentit l'ordre en què porta aquest anime la qüestió. Anem a veure, he vist diverses històries amb aquest tipus de trames o semblants en les que es repeteixen les coses, i en totes les que recordo en aquest moment tenen la decència de fer que o els personatges es coneguin d'abans i normalment que vegem alguna cosa de la seva quotidianitat junts, perquè de veritat vegem el vincle que hi ha entre ells, i després puguem preocupar-nos pel que pugui passar. No té cap tipus de sentit el que fa Re:zero amb aquest tema perquè, encara que em costa molt creure tota la implicació del Subaru des del principi amb el que és una perfecta desconeguda, el que se'm fa encara més difícil de creure no és això sinó les relacions que té amb els altres personatges. És a dir, que ho vegem tot des de la perspectiva temporal del Subaru ens pot fer pensar que els personatges tenen prou temps per relacionar-se entre ells, i per descomptat és creïble que el Subaru acabi tenint cert afecte per certs personatges però l'anime oblida amb molta facilitat que la resta de personatges no tenen temps per a això i que, si ens poséssim a calcular quant de temps pot haver passat des que certs personatges es coneixen o des que canvien de personalitat i d'actitud potser tindríem greus problemes de credibilitat. O almenys aquest és el meu gran problema amb l'anime en general, que en haver d'empassar-me tot des de la perspectiva del Subaru m'he de conformar amb que sàpiga que al final tot sortirà com ell vol i amb que l'anime no tingui res de consideració amb la resta de personatges que només existeixen en relació al nostre protagonista i que, fins i tot pel tipus d'estructura temporal, fa que s'agreugi la sensació que tot gira al seu voltant.
Però en fi, precisament això que comporta tants problemes, almenys per a mi, és el que fa que l'anime sigui tan entretingut i que vulguis continuar veient capítols així que bé, suposo que el seu mèrit té com a passatemps. No obstant això, deixeu-me descarregar part de la meva odi i dir que s'abusa una i altra vegada del drama i de les morts. I no tinc problema en el drama, de fet m'encanta aquest gènere i jo sóc feliç amb el dolor de personatges aliens, no, el meu problema està en com tracta el drama aquest anime. Què vull dir amb això? Potser sigui una mica injusta, però tenia tota l'estona la sensació que el dolor del Subaru es tractava com una cosa a superar, no com una cosa que em pogués creure constantment i que el podia turmentar i fins i tot canviar la personalitat sinó com un simple estadi que se superava i que feia que tornés al seu estat natural. I sí, tenim un moment crític per al protagonista on sembla que no es recuperarà mai però ho fa, i el pitjor de tot és que no em va donar la sensació que hagués canviat en absolut després de fer-ho ni que li quedés rastre de trauma, de veritat, potser sigui jo però a mi sempre em donava la sensació que era un obstacle més a superar i no tant una emoció real. A més, després hi ha l'altra qüestió que no em convenç que és la qüestió de perquè el protagonista no es planteja mai investigar sobre si hi ha alguna manera de tornar al seu món, de veritat ni un sol pensament sobre com voldria tornar a la seva vida d'abans ni sobre posar-se a investigar sobre que pot ser aquest estrany poder que té, i d'acord, no pot parlar-ne però hi ha una meravellosa biblioteca i per tant, no sé repeteix moltes vegades el mateix per no intentar investigar preocupar-se per aquestes coses, però potser només sigui una qüestió meva.

Sobre l'aspecte gràfic crec que no tinc molt que comentar que recordi perquè sóc pèssima per a aquestes coses però no recordo que fes res fora del normal per narrar la història. Potser una cosa que no em va acabar d'agradar és com d'òbvia era la manera de mostrar el trauma del protagonista i certa obsessió, crec recordar, per mostrar els ulls com s'expandien quan sentia ràbia, o quan estaven buits, em va semblar una manera de mostrar l'emoció una mica simple.
Passant a una altra qüestió he de reconèixer que encara que no m'acaba d'agradar del tot la música té prou cançons interessants i algun tema instrumental que va molt d'acord i intensifica certes escenes dramàtiques de per si. Us deixo algun opening i la cançó de la Rem, que se m'ha enganxat com una mala cosa. 

Dels personatges, com podeu imaginar tampoc tinc massa bones paraules perquè és precisament on, per a mi l'anime s'enfonsa. Potser s'ha notat molt el meu odi pel Subaru però per si de cas, el ratifico, no m'agrada gens aquest personatge, és tot el que no vull veure en un protagonista masculí que va a un altre món i de veritat em recorda tant a altres d'odiats (el Takeru, no si us plau, no me'l recordeu...). Però el meu odi està mitjanament justificat per com encara que l'anime sembla que vol fer créixer al personatge la veritat és que no ho fa, o almenys jo no he sabut veure que el Subaru creixi en cap moment, evolucioni, involucioni o simplement es vegi afectat pel que passa. D'acord, si es veu afectat, però com deia en la qüestió de les emocions, sembla que sigui un simple estadi pel qual passa i supera, no de veritat, una cosa que està sentint i que el marcarà de per vida. Per més que vegi com pateix físicament el personatge i em sigui fàcil pensar que de veritat estarà traumatitzat crec que la manera de transmetre-ho ha estat pobre i que simplement Re:Zero, encara que d'una banda vol enfocar-se en el drama dels personatges, l'únic que sap és explicar una història plena de peripècies.
Passant a l'Emilia... Ai, Emilia, quant d'odi t'has portat... En fi, ignorant, de nou bestieses de fans i coses d'aquestes l'Emilia només m'ha semblat un personatge amb certa entitat en l'escena que esmentava abans en la que planta cara al protagonista i li diu tot el que pensa, i aquesta era l'Emilia que m'hagués agradat veure però la veritat és que a part d'aquest moment la resta és la princesa a la qual cal rescatar, fins i tot encara pitjor, la recompensa del Subaru pel seu esforç. I exactament per això no m'agrada aquest anime, perquè encara que es disfressi d'altres coses en el fons és un conte clàssic creient-se una història profunda i creient-se en general més del que és.
I bé suposo que també toca parlar de la Rem, la waifu... En fi, de debò, la Rem té probablement el doble de minuts de pantalla que la nostra anterior noia la qual cosa molt fàcilment fa que ens caigui millor que l'anterior però la veritat és que la Rem tampoc té cap tipus de personalitat, de debò. El desenvolupament de personalitat de la Rem em sembla molt trist i la manera en que se'ns presenta cap a la segona meitat de la sèrie (o potser una mica abans) és simplement com algú sense cap rastre de pensament propi que no sigui la devoció cap a tot el que faci cert personatge, per la resta sembla completament buida d'un indici de personalitat i amb la facilitat que canvia davant l'aparició del protagonista podíem qüestionar-nos si la tenia abans.
Després els secundaris variats dels que no sé si val la pena parlar però que en general tots tenen una tendència a acabar acceptant al nostre pobre i patidor protagonista. No voldria fer més spoilers però en fi, simplement pel poder que deia abans al final el nostre protagonista acaba per fer que tothom l'obeeixi, de debò si el que em fot d'aquest anime és no tenir algú que ens el presentin com a malvat i que s'aprofiti d'aquestes coses, el que gaudiria jo d'algú així i no del Subaru...

Resumint, estic segura que si hagués fet la ressenya amb menys distància de quan vaig veure l'anime podria haver tret coses més interessants, perquè si per alguna cosa m'ha servit veure Re: Zero ha estat per a divertir-me trobant pegues, una de les meves aficions, encara que soni estrany. No obstant això, trigar tant ha fet que fins i tot em moderi en el meu discurs i encara que segueixi odiant, en part, certes qüestions de l'anime sóc la primera que s'ha entretingut veient-lo i que us el recomana com a entreteniment. Això sí, absteniu-vos de dir que és una obra mestra, gràcies. És broma sou lliures de pensar i dir el que vulgueu, simplement a mi aquest anime no m'ha agradat del tot.

El millor: molt entretingut, passen sempre coses, perfecte per passar l'estona, alguna cançó.
El pitjor: la resta... el protagonista, que es cregui millor del que és el propi anime, que es prengui massa seriosament a si mateix, el fracàs de fer emocions creïbles en els personatges o fins i tot els mateixos personatges i les seves relacions entre ells.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario