domingo, 12 de febrero de 2017

Last Game, Amano Shinobu (manga)

Nou manga al blog!
Títol: Last game
Significat del títol/Títol Original: L'últim joc
Extensió: 11 volums (65 capítols)
Format original: manga
Autor original: Amano Shinobu
Any: 2011
Altres obres de l'autor/a: Katakoi triangle, Natsu no Kakera

T'agradarà si: t'agrada llegir shojo en general, no t'importa que els personatges siguin innocents o que els malentesos es prolonguin durant molt de temps.
Ni ho intentis si: et ve de gust un shojo menys innocent, no t'agrada el romanç en general, vols alguna cosa on els personatges no tardin a quedar-se junts.

Sinopsi
Yanagi és un noi intel·ligent, popular i procedent d'una família rica. Té la vida perfecta per ser el noi a qui tots admiren quedant primer en tot el que es proposa. No obstant això, les coses comencen a canviar molt aviat quan durant la primària apareix una noia a la seva classe, ella el supera en els exàmens, en les proves esportives i, a sobre, és d'una família pobra i amb poc interès per socialitzar. Com no podia ser d'altra manera comença a sentir una gran rivalitat amb ella, sentiments que no trigaran a evolucionar cap a una altra direcció.


Opinió
Aquest és un dels tants mangues que llegeixo per scans (més de 100 comptabilitzats que estiguin en curs) i que quan acaben decideixo rellegir-los per fer la ressenya recordant-me d'alguna cosa, una decisió que tindria sentit si no se m'acumulessin les ressenyes de manera tan exagerada com ha passat aquest any passat, però en fi, ignorem això. La qüestió és que la meva memòria és una mica dolenta i no espereu (encara que suposo i espero que no ho feu mai) res interessant més que impressions difuses. Porto dient molt temps que tot el que sigui shojo m'ho empasso, independentment de la qualitat m'ho prenc com a entreteniment de fàcil lectura. En aquest cas particular he de reconèixer que ens trobem amb una obra que, per descomptat, no és res de l'altre món té aquesta innocència que et pot treure de polleguera o semblar encantadora dels shojo (segons a qui preguntis i jo em decanto en part per la primera opció, però ignorem això) que no col·labora massa a què ens creiem certes coses, sobretot si tenim en compte que és un dels pocs shojo que he llegit situat en una universitat. Però ignorant tot els problemes, que els té i per descomptat sinó tolereu a les protagonistes innocents fugiu ràpid, la veritat és que li tinc una mica d'afecte al manga, ni que sigui per la relació de competitivitat que tenia el noi amb ella i per com encara que sigui pels malentesos de la noia tira molt cap a la comèdia i en general m'ha entretingut.

Potser una de les coses que més m'agraden del manga és la comèdia, en general he de reconèixer que em fa gràcia la personalitat del Yanagi quan es lamenta de les seves desgràcies amoroses i el canvi constant de la seva arrogància i les seves lamentacions em sembla que fa un contrast graciòs que deixa que el manga es llegeixi força bé. Encara que en fi això també col·labora a estirar de forma innecessària per culpa de malentesos dels protagonistes ja que si bé la Kujou és una idiota que encara que, almenys té molt clar que fer amb la seva vida i és genial estudiant, (la qual cosa de veritat, s'agraeix) no té ni idea de què és l'amor a nivells d'idiotesa màxima, de veritat, arriba a límits que m'exasperaven molt, i si ja no és creïble que una noia o noi d'institut no tingui ni idea que és enamorar-se, com les típiques que pensen que els hi fa mal el cor i que pensen que potser per això tenen una malaltia cardíaca (quantes vegades hauré llegit semblant estupidesa?), en aquest manga que, a més, transcorre a la universitat, és menys creïble veure certes coses per part seva, també el noi té molta part de culpa en els malentesos tot i que col·labori amb aquests a la comèdia. No obstant això, com el punt de vista de l'obra és compartit, veiem pensaments de diversos personatges encara que principalment només de la Kujou i el Yanagi resulta divertit veure el contrast d'opinions sobre el que està passant i almenys com a comèdia funciona.
Un altre assumpte de la relació entre els protagonistes que em sembla que destaca prou com per comentar-vos és la qüestió de com inverteix una dinàmica molt típica de shojo que almenys m'ha fet gràcia. La qüestió és que una de les premisses típiques (almenys tenim dos exemples molt coneguts com Special A i sobretot Karekano, però hi ha obres que encara que no sigui tan central el segueixen tractant) és que es basen en la competició entre els personatges per ser el millor de la classe i a partir d'aquí s'interessen l'un per l'altre, en aquest sentit tenim aquí que és el Yanagi el que està desesperat per aconseguir el nivell de la Kujou que sempre aconsegueix estar per sobre seu. Us diria que podria ser positiu per com, o sóc jo tornant-me paranoica, o en molts shojos es tematitza la idea que la dona acaba sempre per sota de l'home acadèmicament, o ella és menys intel·ligent o no té interessos i en canvi ell sempre té una gran fita a seguir o coses per l'estil, però encara que sigui curiós veure una premissa contrària a l'habitual no deixem de seguir amb la premissa ridícula com a principi. A veure, no és Special A on era completament exagerat com ella no podia superar al noi fes el què fes, sobretot perquè l'ambient universitari fa que ja no competeixin almenys acadèmicament, però em segueix semblant molt exagerat com els personatges sembla que siguin insuperables, però anem a ignorar tota aquesta part.

He de reconèixer que Last Game se'm va fer molt entretinguda en el seu desenvolupament però veient-ho amb distància si us plau, no us fiqueu en aquest manga sinó aguanteu res el shojo clàssic, les protagonistes que sembla que tenen un problema greu mental per com els hi costa entendre el més obvi, té un triangle amorós que en cert moment es torna quadrat i en general, de veritat, no hi ha res innovador o que simplement t'animi a llegir aquest manga sinó et ve de gust el gènere. De fet, també cal dir que la història em va fer molt gràcia com començava perquè sempre tinc simpaties per les relacions que comencen amb tires i arronsa i fins i tot les protagonistes que no tenen interès en l'amor em solen caure bé però la veritat és que això degenera, en certa part, en allargar-se, en malentesos evitables i en tot el típic d'un shojo.
De fet, he llegit gent que se li ha fet fins i tot pesat per com s'allarga de manera una mica exagerada pel que explica però jo he de reconèixer que no he sentit que tingui problemes de ritme sinó que en general es llegeix molt ràpid, recordo moltes pàgines sense diàleg per apreciar als personatges que estan dibuixats en un estil que he de reconèixer que no m'acaba d'agradar del tot. És bonic, és fins a cert punt distintiu a altres obres, fàcilment recognoscible fins i tot, però a mi no em convenç perquè tira massa cap allò "kawaii" (adorable suposo que seria la paraula) que no és una estètica que m'agradi del tot.

Sobre els personatges encara que no sigui res rellevant he de comentar a l'amiga de la protagonista. Vull dir, l'amiga és la típica amiga de shojo, que no pinta res, que hi és per adornar i aconsellar i el típic, però he de reconèixer que aquesta noia m'ha agradat molt per tot l'humor que aportava al manga, per com encara que al final sí que acabava per ajudar els protagonistes en altres ocasions no dubtava a molestar-los i burlar-se. A més, si algú de veritat tenia les coses clares en aquest manga era ella i sincerament em fa preguntar-me, per què no tenim protagonistes així? De debò, em passa en molts manga shojo que l'amiga de la protagonista resulta ser algú molt més interessant que la protagonista i de veritat, no entenc perquè sempre ens hem de frustrar amb protagonistes poc decidides quan tenim a amigues tan capaces, suposo que no donaria per malentesos diversos, però estic segura que seria més agradable.
La Kujou és la pavòncia (gran paraula, sens dubte) protagonista però que fins li tinc una mica d'afecte per com, tot i que de veritat no hi ha manera de perdonar que li costi tant assabentar-se de certes coses de manera que fins i tot sembla un vegetal, en certa manera em recordava als pitjors moments de la Sawako de Kimi ni Todoke, encara que almenys les dues intenten posar-li remei a la seva estupidesa però la Kujou té menys innocència en alguns aspectes que l'anterior esmentada i de vegades demostra més caràcter i fins i tot certa aspror de tracte que podria ser molt més interessant ben desenvolupada que no aquest èmfasi en la seva idiotesa respecte a l'amor.
El Yanagi crec que és d'aquests personatges inaguantables si els haguessis de suportar personalment però que vist en manga és més divertit. És una mica menys idiota i lent en qüestions d'amor que la Kujou però poc més, més aviat ha desenvolupat una mena de por vital en tot el que sigui amb la Kujou per com sempre sembla que tota esperança que té és negada, segueix la típica història de com en un principi només volia derrotar-la (amb aquesta idea tan estúpida de "faré que t'enamoris de mi per després deixar-te i que pateixis") però que evoluciona amb el pas del temps cap allò típic d'aquests casos, estar completa i perdudament enamorat de la protagonista. Sí, també té les seves xorrades i estupideses vàries però prefereixo mil vegades aquest tipus de protagonista masculí que el noi que sempre actua de manera ideal i que té un passat dramàtic. D'altra banda no deixa de tenir característiques típiques de noi de shojo com ser ric i popular, fins i tot arriba a ser molt egocèntric en molts moments però com sempre es tracta des d'una perspectiva còmica i contrasta amb la seva faceta de no triomfar en el seu amor i ser més aviat lent amb tot el que passa amb la Kujou a mi se'm feia prou simpàtic.
A més tenim el noi del triangle amorós el Souma que he de reconèixer que m'ha semblat simpàtic sense gaire més a dir a part que em sembla molt curiós l'estereotip que no he vist tantes vegades i que encarna aquest noi. Em refereixo, a part que és un pel tsundere, que és un noi de camp que ha vingut a la capital i vol amagar el seu origen, fins i tot l'accent. D'altra banda, potser m'hagués agradat que el manga s'hagués centrat una mica més en desenvolupar la relació tan particular que estableix amb la noia que forma el que acaba sent un quadrat amorós, ho dic perquè no és que esperés del tot que es desenvolupés la relació cap allò romàntic però almenys no m'hagués importat que els hagués donat més desenvolupament tant en la relació entre els dos com a la noia que passa més desapercebuda.

Resumint, Last game és un shojo molt entretingut i a moments divertits però poc més. Si us agrada el gènere i us ve de gust alguna cosa lleugera endavant, crec que us pot entretenir però si us desesperen els protagonistes una mica lents en les qüestions amoroses potser us acabareu per desesperar així que procediu amb precaució, jo en general tot i que vegi els seus defectes, perquè salten fàcilment a la vista, li tinc una mica d'afecte pel que em va entretenir i perquè tiri cap a la comèdia més que el drama, però tampoc és la gran cosa.

El millor: entretingut, divertit.
El pitjor: els personatges poden desesperar (no del tot en el meu cas), tampoc és res molt especial.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario