jueves, 26 de enero de 2017

Koutetsujou no Kabaneri, Wit Studio (anime)

Nou anime al blog!
Títol: Koutetsujou no Kabaneri
Significat del títol/Títol Original: Els Kabaneri a la fortalesa de ferro
Extensió: 12
Format original: anime
Adaptacions: manga, novel·les
Estudi de l'animi: Wit studio
Any: 2016

T'agradarà si: Vols hòsties, hòsties, i criatures semblants a zombis pel mig, a si, i més hòsties i sang i que tot es vegi meravellosament bé perquè les hòsties siguin com més espectaculars millor.
Ni ho intentis si: l'acció pura et cansa, que l'argument sigui gairebé inexistent i no massa ben fet també, que els personatges no tinguin cap rellevància no és una cosa que et convenci.

Sinopsi
Enmig de la revolució industrial comencen a aparèixer unes criatures estranyes anomenades Kabane mogudes per la fam d'humans i que no dubtaran en acabar amb la humanitat a risc de quedar-se sense menjar. Només les persones que s'han tancat rere alts murs han aconseguit sobreviure a l'atac d'aquestes criatures.
No obstant això la humanitat no s'ha rendit del tot i jovenets com l'Ikoma, el nostre protagonista estan per demostrar-ho. Aquest jovenet no pensa rendir-se fins que s'extingeixin completament aquestes diabòliques criatures (podeu riure, de debò).

Opinió
Abans de veure aquest anime havia sentit dos tipus d'opinions molt diferents, o era la gran revolució, un anime meravellós magnífic i superb o era una completa merda o fins i tot una simple còpia de Shingeki no Kyojin. I lamentablement crec que opino com el segon grup, però abans d'entrar en matèria m'agradaria parlar una mica de la meva experiència amb la història dels titans aprofitant l'avinentesa per dir-vos que no la vaig gaudir gaire, que vaig abandonar el manga a la meitat per problemes informàtics (coses que passen quan tens cent pestanyes obertes en una sessió en el navegador, de normal...) i que no em va fer gaire llàstima. No descarto tornar-m'hi a posar, perquè últimament m'agrada llegir tot manga que estigui mínimament de moda (és a dir, tingui anime), però no és una prioritat. Dit tot això tant si penso en Kabaneri com una còpia o com quelcom que no té res a veure el cert és que em segueix semblant un anime per no pensar, si us agrada l'acció endavant, el podeu gaudir, de la mateixa manera que a vegades jo consumeixo shojo dolent pel simple fet de passar l'estona, però ja dir que això té algun tipus d'interès em sembla passar-se, la veritat.

D'acord, retiro el que acabo de dir, deixeu-me reconèixer que en aspectes d'animació i de música sí que val la pena. El problema està que encara que sigui una passada la qualitat de l'animació a mi això no em pot satisfer. I abans de que assumiu coses, no, no sóc de la gent que l'estil sense substància no té sentit, no, a veure, recordo ara mateix a Bakemonogatari i em va agradar (tot i que no em va entusiasmar) precisament per l'animació, per la manera en que narrava la història i l'ús que feia de l'estil i si veiés més temporades seria per això i per algun personatge no per l'argument que siguem sincers, no m'importava gens. El que vull dir amb la comparació és que per mi l'estil és important, no la qualitat de l'animació, òbviament s'agraeix de la mateixa manera que s'agraeix que els gràfics d'un videojoc estiguin ben fets però crec que cal entendre que per mi un bon estil no es basa en la qualitat de la imatge sinó en l'ús que facis de la imatge per tal d'explicar la història. L'altre exemple més obvi que se m'ocorre és els últims capítols d'Evangelion que em semblen una passada com usen l'animació i precisament no tenien ni un duro. Segueixo reconeixent “l'artesania” per dir-ho d'alguna manera, de fer quelcom es vegi bé però en aquest cas és obvi que l'estil es pensant com un mitjà per transmetre l'obra de forma neutre, no hi ha cap mena d'intent de fer alguna cosa nova o d'expressar mitjançant l'estil. Vull dir només fa falta veure l'ús tant recurrent del vermell, dels capvespres (sóc jo gairebé tot el puto anime succeeix durant aquest moment del dia?) per donar un caràcter dramàtic a les escenes i recordar la violència i la sang de la situació. De debò, resulta pesat i fins i tot m'atreviria a dir que la paleta de colors usada està totalment inspirada en els titans, també el tipus de moviment en les batalles em recordava al poc que he vist de l'anime que acabo de mencionar, tot i que qui sap potser siguin idees meves. Per tot això tot i que he sentit gent que diu que l'animació d'aquest anime és una passada jo he de reconèixer que tinc els meus dubtes davant l'afirmació pel que acabo de dir, una cosa és tenir bons recursos i tècnica (que ningú ho nega), l'altra és realment prendre consciència del llenguatge i fer una cosa veritablement original.
D'altra banda haig de dir-vos que la música va en consonància l'animació i diria que és molt èpica, fins i tot més que l'anime mateix (això ja són coses meves). L'opening mateix em sembla que posa molt en situació de combats i del que pugui passar, l'ending tot i que he vist molta gent que l'adora a mi personalment no m'acaba de convèncer, tot i que reconec que sona bé. Tanmateix jo del que volia parlar era dels temes instrumentals que acompanyen les batalles i que, de nou m'agradaven més que el que passava i que precisament reprenent la melodia de l'ending aconseguien, en format instrumental, fer-la més èpica. I fins i tot alguna cançó inserida enmig de la sèrie, ara que estic escoltant la banda sonora, està força bé.

Passant a on realment l'anime em sembla dolent us hauria de parlar de l'argument... Diguem-ne que es podria resumir en “insereix aquí excusa que sembli molt dramàtica per fer quantes més batalles millor...”. De debò que podria haver passat qualsevol cosa i hagués donat igual, el protagonista òbviament és el bona persona que ha de salvar el món perquè, com no hauria de fer-ho? La noia guerrera òbviament té problemes familiars de forma típica en aquest tipus d'història, i com no podia ser d'una altra manera la pobre s'ha vist obligada a ser guerrera i ella només volia ser una noia normal... En fi, de debò que el drama em sembla ridícul i simplement si no t'interessa ni desenvolupar-lo amb una mica de gràcia més et valia no posar-ho. O sigui jo entenc que a l'anime ni li van ni li venen els seus personatges, que a ningú ens importen i que només volien combats espectaculars contra zombies, perdó, kabanes, així que de debò per fer quatre escenes estúpides, per fer veure que la noia es porta bé amb els nens per la seva innocència, per fer tres o quatre secundaris sense personalitat, calia? Calia tot això i calia fer tot un plantejament dramàtic quan és gairebé impossible prendre's seriosament el que succeeix? D'acord, no és tant així però gairebé perquè de debò l'única cosa de la qual pot presumir Kabaneri és de batalles i si us agrada veure sang animada en alta definició, endavant, aquest és l'anime que heu estat esperant.
I si el drama de personatges que pretén fer és imbècil no cal dir que el món en el que ocorre tot també ho és força però vaja també sembla voler imitar la idea dels titans, que molt de sentit mai l'he trobat però afegint-hi l'element dels trens perquè, a qui no li agraden els trens? De debò els punyeters trens estan per lluir-se amb el moviment de l'animació, perquè molen i ni tan sols s'intenten desenvolupar narrativament. Estaria bé una explicació per tot el que succeeix, no dic que no, però és probable que alguna cosa si que s'expliqui i no em recordi. De nou, ara acaba d'adonar-me que això se suposa que passa enmig d'una mena de revolució industrial segons la sinopsi oficial que fins i tot jo he mig plagiat, com se suposa que ho hauria de saber? Sembla una simple excusa per endinsar-se en una mena de pseudo-escenari steampunk amb poc convenciment i on l'únic que importa són els trens. M'agradaria saber si el guionista té afició per aquest tipus de transport...
I vaja l'únic que ens queda de mitjanament destacable és, com no podia ser d'una altra manera, les batalles, que vaja, potser només em passi a mi però em semblaven avorrides, i us asseguro que això és culpa meva, que no suporto l'acció per l'acció i que és una de les coses que més m'avorreix així que sí, ho accepto, culpa meva per no ser el públic adequat però si li treus això de debò que no hi ha res. De nou, si us agrada l'acció i les batalles sense motiu (d'acord, algun motiu tindran, dic jo que la supervivència però no és quelcom que aquest anime es prengui massa seriosament) crec que l'heu de veure però si no és el cas feu-vos un favor ignorant-la.
Acabo de recordar que hi havia cert intent de fer algun tipus de trama política, però sens dubte el dolent de torn és el típic dolent (que fins i tot controla a cert personatge que fa que vagi al costat fosc només perquè el protagonista pugui lluint-se fent de salvador), de debò no recordo si hi ha alguna escena on explica els seus plans però és el típic malvat que és una massa d'odi contra la humanitat perquè, simplement, l'anime necessitava un dolent i, com sempre, millor deixar-ho tot en família per fer-ho tot més innecessàriament dramàtic.


Passant als personatges en sí el protagonista només puc recordar que és el “bona persona”, que és com anomeno jo qualsevol protagonista que vol fer el bé perquè protegir la humanitat és quelcom que es prenen com una missió personal i que a sobre la història en la que estant els hi dóna la raó donant-los algun tipus de poder que els fa especial a més de la capacitat típica de “no rendir-se mai” (juntament amb la idea de que, “per molt que estigui cobert de sang no passa res, tampoc si em diuen que moriré si faig x és igual, sóc el prota.”) que el fan un estereotip amb potes del qual sembla que l'única forma d'actuar lògica en veure'l seria riure-se'n. La Mumei és un intent de fer tantes coses que al final un no sap ja que fer-ne del personatge. És obvi que es volia fer un personatge carismàtic, la típica noia que lluita i a sobre en aquest cas la volen infantilitzar, tanmateix no saben fer-ho del tot de forma clara i tot i que a voltes semblaria que sí, que és gairebé una nena petita que s'ha vist obligada a madurar a la força, el seu disseny de personatge a vegades fa que sembli més adulta. D'altra banda gairebé semblaria que no es sentissin còmodes tenint una nena de protagonista, sembla que volien aprofitar-se del sentiment de protecció per la pobre nena i alhora volien fer-la el personatge femení estereotipat que va al costat del protagonista, no volien involucrar-la amb el prota de forma romàntica, però alhora no sembla que aconsegueixin fer una relació creïble entre els dos, intentaven tirar també cap a la relació fraternal però sembla que volien deixar certa ambigüitat i per això no acaben d'aconseguir fer res bo amb el personatge, o aquesta ha estat la meva impressió...
A més en els secundaris tampoc tenim res millor, recordo que en algun cas sí que vaig pensar que alguns personatges podien tenir potencial si se'ls desenvolupava, com la “princeseta” (Ayame) que podria haver seguit una línia semblant a la de la Yona d'Akatsuki no Yona (comparació ràpida, i em refereixo més al tipus d'evolució no una comparació directa amb les obres, però que en el meu cap té sentit) i en canvi es queda com un personatge que en la majoria de casos no sap fer res correctament i es veu superada per les circumstàncies, el morbo amb l'ajudant tindria la seva gràcia si el tractessin mínimament bé però crec que els romanços és el que menys l'interessa a l'anime, i vaja algun secundari més hi havia, i recordo que fins i tot hi havia algun que tenia alguna interacció simpàtica però l'anime tot i que de tant en tant es centra en la supervivència i com cohabiten en el tren, un tema que, personalment m'interessa més que les batalles i els suposats drames dels dos protagonistes, quan ho fa no treu partit ni del poc que ha construït.

Resumint, Kotetsujou no Kabaneri són batalles espectaculars, això és tot. Si us agrada l'acció endavant però si sou com jo que és una de les coses que més us avorreixen ignoreu-lo, ni l'argument, ni els personatges i fins i tot ni la bona animació em semblen una excusa per veure'l. Ara bé, si us bé de gust veure un anime per les batalletes, endavant.

El millor: les batalles, l'animació és molt vistosa, la música està prou bé.
El pitjor: que si no t'agraden les batalles la resta no hi ha per on agafar-ho.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario