sábado, 28 de enero de 2017

Flying Witch, J.C. Staff (anime)

Una altra ressenya més al blog!
Títol: Flying Witch
Significat del títol/Títol Original: Bruixa voladora
Extensió: 12
Format original: manga
Adaptacions: anime
Estudi de l'anime: J.C. Staff
Autor original: Chihiro Ishizuka
Any: 2016

T'agradarà si: t'agrada veure animes on no passa res i no t'importen animes on s'idealitza una quotidianitat on res dolent pot passar i conviuen en un ambient idíl·lic el camp i la màgia.
Ni ho intentis si: busques alguna cosa amb molta acció, amb molt drama o on passi alguna cosa, odies aquest tipus d'anime (slice of life, o més concretament el iyashikei, literalment un gènere "curatiu").

Sinopsi
La Makoto és una noia amb poc sentit de l'orientació i una bruixa que arribarà a casa d'uns familiars on, amb ells practicarà la seva màgia i aprendrà sobre plantes mentre viuen petites aventures. O el que és el mateix la vida quotidiana de Makoto la bruixeta i els seus múltiples i curiosos companys destacant la Chihatsu que es declararà la seva aprenent.

Opinió
Com acostumo a fer sempre que puc vaig llegir el manga abans de posar-me amb l'anime. En aquest cas, de forma molt atípica el manga no em va dir la gran cosa, es podia llegir però poc més, però, com dic, cas estrany, l'anime m'ha semblat molt entretingut i fins i tot entranyable. Tinc els meus problemes amb ell, sé que tampoc és una cosa que em marqui ni res per l'estil però si us agrada el gènere val la pena, només són 12 capítols en els què no passa absolutament res important que us poden avorrir mortalment o tot el contrari, de fet sóc la primera que pensa que si hagués vist aquest anime fa uns anys no m'hagués agradat en absolut. I en fi, que m'ha agradat bastant encara que amb matisos.

El meu problema amb aquest anime, més bàsic i que prefereixo treure'm de sobre des d'un principi, és més contra el gènere a què pertany que contra l'anime concret. La meva queixa contra l'iyashikei no és tant avorrir-me amb ell perquè alguns dels anime/manga d'aquest tipus m'han agradat i entretingut i encara que entenc perfectament que puguin ser avorrits a mi tot el que representi una quotidianitat em sembla d'allò més entretingut, passin o no moltes coses en ella i també és cert que sóc cada vegada més fan de les històries amb ritme lent així que el meu problema és més complicat i en part ideològic, així que res, som-hi i a intentar no sortir escaldada amb això. No puc estar del tot satisfeta amb aquest tipus d'anime que es basen en la idealització d'una quotidianitat, en gairebé tots els casos plenes de dones (almenys en els que conec) i en el qual la relaxació es basa en això, en fer una mena de vouyerisme per relaxar-se. També cal dir que de qualsevol obra que et faci sentir còmode i relaxat, com és el cas d'aquesta, m'és fàcil sospitar d'ella, suposo que estic acostumada que en general certes obres pretenguin criticar ferotgement la societat actual o certes situacions i trobar-se un gènere que glorifica una cosa que simplement representa un ideal sense cap tipus de problema o de tensió possible no m'acaba de convèncer, o almenys fa que senti certa incomoditat per sentir-me còmoda veient-ho. La qüestió que en animes d'aquest tipus hi ha una abundància de personatges femenins també fa pensar, sobretot en relació a això de la intenció curativa. Em va cridar molt l'atenció un vídeo que parlava de fanservice en aquest tipus d'anime (parlava d'Amanchu i Flying Witch) per com el tipus d'imatges també enfocaven certes qüestions i per com totes les dones eren molt maques, i tot i que jo no ho prendria per aquí en general si que crec que tenen aquest component de fanservice pel que dic, tot el que hi ha està disposat per deixar en un estat de tranquil·litat i pau a l'espectador i vaja, sí que crec que això no pot ser altra cosa que fanservice, encara que no sigui en forma de calces inoportunes i pits enormes movent-se de forma desproporcionada.

Però anem a ignorar la part més problemàtica d'aquest tipus d'anime, que és una cosa bastant fàcil, i passar a dir que Flying witch és relaxant en tot sentit possible. Ara mateix estic escoltant la música i de veritat, calma en estat pur, així que sens dubte li va molt bé a un anime en el qual treure males herbes pot ser una gran aventura de la mateixa manera que ho és visitar una balena voladora com si es fes turisme. I en fi, encara que jo sigui la primera que odia amb tota la seva força el beatus ille (que bonic és el meu campet) la veritat és que encara que s'idealitza d'una manera brutal la vida en un poble i fins i tot les tasques del camp, en aquest cas fins l'hi perdono per com, vaja és molt fàcil deixar-se portar per l'ambient idíl·lic i no t'importa seguir veient capítols d'alguna cosa on no passa res, i el seu mèrit té. Potser per això la part màgica té una mica més de gràcia per a mi, sobretot per aquest aire casolà que té tot i com s'integra tan bé en la quotidianitat, perquè tot i poder ser extraordinària en ocasions, sempre es tracta com una petita aventura més, sense cap tipus de tensió possible, perquè per descomptat és veure Flying Witch i saber que no passarà res que pugui mínimament tensionar-te o fer-te preocupar per alguna cosa, tot passa de forma fluida i fins i tot alguna cosa com que un encantament no funcioni del tot com hauria de fer-ho no se li dóna més importància.

Em pregunto per quin motiu exactament m'ha agradat més l'anime que el manga, que en el seu moment ja dic que em va deixar completament indiferent tot i que es podia llegir i la veritat és que no acabo d'entendre-ho. Potser en ja saber a què anava em va predisposar més a l'anime, potser l'ús de colors li dóna un toc més entranyable a l'anime, no sé, en qualsevol cas crec que és més problema meu en aquest cas que de les dues versions. En qualsevol cas l'animació no té molt misteri per dir-ho d'alguna maner,a ja que encara que es veu força bé tampoc és un anime que tingui gran desplegament tècnic ni que faci servir l'animació d'una manera especial, però hi ha una cosa que m'intriga totalment i és per què tots els personatges tenien una mena de taca al nas, de veritat que és una cosa que un cop la veia no hi havia manera de treure-m'ho del cap, entenc que se suposa que és una espècie d'ombra o alguna cosa així però en el meu cap no tenia sentit.
Sobre la música he de destacar l'opening perquè et fica de ple en el tipus d'anime que et trobaràs, potser em sembla una mica ridícul el ball però ignorem aquesta part i cantem feliçment el shalalala, us aviso que la possibilitat que se us enganxi la cançó és més alta del que us creieu, així que ja sabeu qui avisa no és traïdor. La ost ja he comentat que és bastant relaxant i la veritat és que segons vaig escoltant crec que hi ha un tema que es repeteix en diferents versions que defineix bastant bé l'essència de la sèrie.

Sobre els personatges he de reconèixer que no em convencen gaire. Tampoc crec que ho necessiti, tot cal dir-ho, però està clar que si tot és agradable per a l'espectador és difícil construir personatges massa profunds però no és una cosa que l'anime pretengui així que suposo que, com dic, no és un problema. La Makoto és la típica noia que sembla no patir cap mena de preocupació i que en aquest cas cal dir que es perd amb una facilitat impressionant (no recordava aquest tipus de defecte des del Zoro, quins temps) i que simplement es pren la vida amb calma i que tot li va bé. Potser la Chinatsu destaca per ser la nena que es comporta com una nena i que per això resulta adorable, la seva seus curiositat per tot tipus de màgia i les seves ganes de fer de tot col·laboren bastant a fer de l'anime que sigui tan agradable. La germana de la Makoto és el típic personatge que fica en embolics a gent i que va completament a la seva bola fent el que vol i el noi sembla ser la veu de la raó dins de l'ambient familiar en què tothom sembla que es deixa portar pel que sigui que pugui succeir. A part d'aquests quatre suposo que tenim diversos secundaris que tenen la seva rellevància com l'amiga del noi o l'endevina però en general per mi ningú destaca massa, les seves interaccions són en tot cas pensades per relaxar de manera que, alhora, per a mi és difícil quedar-me amb alguna cosa en aquest sentit.

Resumint, no he estat molt extensa però perdoneu-me, en aquestes ressenyes que vénen se m'han acumulat massa i la meva memòria no dóna per a més, en qualsevol cas segueixo tenint problemes amb Flying Witch i crec que aquesta ressenya m'ha sortit força positiva i que si la hagués fet fa un mes potser no ho hagués estat tant. Però la qüestió és que no crec que sigui un gran anime ni res que m'hagi marcat o simplement que recordaré durant molt de temps i segueixo dient que tinc els meus problemes amb el gènere a què pertany, però fins i tot amb tot això he gaudit bastant veient-lo i si us ve de gust aquest tipus d'anime crec que val la pena. Però com deia compte, si no esteu acostumats o no us agraden les històries on no passa res fugiu.

El millor: relaxant, molt fàcil i tranquil de veure moments màgics que són molt curiosos.
El pitjor: poc memorable en tot el que fa.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario