miércoles, 25 de enero de 2017

Concrete Revolutio Choujin Gensou - The Last Song, Bones (anime)

Nou anime al blog!
Títol: Concrete revolutio Choujin Gensou - The Last song
Significat del títol/Títol Original: La fantasmagoria dels superherois. L'última cançó
Extensió: 11
Format original: anime aquesta és una segona temporada que segueix a la primera del mateix nom sense el The last song
Estudi de l'anime: Bones
Any: 2016

T'agradarà si: et va agradar la primera temporada i tens curiositat per aquesta història i per com està explicada, t'agraden els animes que integren fets històrics o referències en un context fictici.
Ni ho intentis si: no t'acaben d'agradar les històries que intenten representar una societat i que deixen una mica de banda els personatges, no et va agradar o convèncer la primera temporada.

Sinopsi
Segueix la història de la primera temporada, veiem com els conflictes en aquesta versió del Japó de la postguerra amb múltiples criatures màgiques molt diferents poblant els seus carrers, cada vegada són més complexos sobretot en relació als superherois i la seva acceptació social. Els protagonistes de la primera temporada han evolucionat i continuen preguntant-se què és la justícia i si té sentit ser un superheroi en aquestes circumstàncies.

Opinió
Vaig començar la segona temporada d'aquest anime amb certes expectatives tot i que alhora era força conscient que tampoc ho feia en les millors condicions. Vull dir, la primera temporada m'havia semblat interessant, no m'havia acabat de fer el pes del tot, però precisament com l'anime presenta coses interessants (una barreja d'elements construint un món força interessant on conviuen reinterpretacions de fets històrics recents de la història japonesa, superherois i conceptes de diferents animes, i criatures de diferents tipus), aquesta barreja de conceptes fan una societat interessant i fins a cert punt es podria dir un intent de fer una obra bastant postmoderna des d'aquest punt de vista. Lamentablement tot i que segueixo dient que val la pena de veure ni que sigui per les idees que té, no crec que arribi a l'altura del que pretén i alhora tampoc considero, i repeteixo com vaig dir en l'anterior ressenya, ser la millor espectadora per aquest anime.

Un dels aspectes que potser no acostumo a comentar tant aviat a les ressenyes però que és el primer que em ve a la ment quan penso en l'anime és els colors que té tot l'anime, l'estil en que presenta personatges amb dissenys força extravagants contrastant amb uns fons simplistes, però de nou, amb colors no versemblants. Tota l'estètica del dibuix recordant en cert moment a una estètica de superherois i alhora donant molt de carisma als personatges. D'altra banda la música també acompanya per tal de donar un to èpic a l'aventura que en aquest cas és centra més en el personatge del Jiro i com decideix enfrontar-se a la gran pregunta de la sèrie què és la justícia? Quelcom que es repeteix sovint i que malauradament no acaba de satisfer-me, però ignorem això que potser ho comento més endavant, que jo parlava de la música. L'opening és un d'aquests openings que a mesura que el vaig escoltant cada cop m'agrada més, però l'ending també reconec que té força interès, almenys per les meves orelles però sobretot volia parlar-vos d'un tema que ja sonava a la banda sonora de la primera temporada que em sembla una de les coses que més em recorden a la sèrie.

Però deixant de banda, almenys en part, aquests aspectes vull passar a uns dels millors aspectes de l'anime, la crítica social (que sóc la primera en reconèixer que desconec en molts punts els referents), i com el món tan estrany i complet que es crea barrejant tota manera de criatures. Crec que Concrete Revolutio té els seus millors moments quan intenta crear un món complex en el que l'existència de les criatures és pensada com un problema seriós, amb conflictes creïbles fàcilment equiparables a situacions reals. Crec que la intenció de l'anime anava per aquí per fer aquest Watchmen versió anime que he llegit en algun lloc que pretenien fer, i veig les semblances però lamentablement tinc molts problemes amb certes coses que presenten l'anime. A veure, com dic em costa veure algunes de les referències històriques que crec que seran molt més interessants per algú que sigui més versat que jo en la història recent japonesa i que fins i tot veurà crítica social que a mi m'ha costat molt veure, tot i que la intueixo. I crec que precisament aquí es on em perden i em guanyen alhora, vull dir, crec que un anime de crítica social, que comenti història recent, d'aquesta que encara pot doldre a la societat japonesa és interessant, també la manera en com ho porta de forma episòdica, i només per aquesta originalitat val la pena i en canvi jo em perdo per no tenir cap mena de coneixement sobre les possibles polèmiques o simplement sobre perspectives sobre la història. Crec, tot i que potser m'equivoqui, que a la primera temporada em vaig quedar més amb l'aparició de personatges que eren comentaris de figures famoses d'animes/mangues i en canvi en aquesta segona m'he fixat més amb les referències històriques. Tot això fa que em pugui plantejar un nou visionat de l'anime d'aquí uns anys si em veig més capacitada per entendre certes coses.
Tanmateix, el que em molesta i el que no acabo de compartir amb la sèrie és tota la qüestió moral/ètica que se suposa que hauria de ser el gran tema d'exploració de l'anime, potser sigui tot culpa meva, i de debò, no descarto del tot la possibilitat, però a mi els parlaments sobre que pot ser la justícia em portaven records amargs sobre certa novel·la visual (cofFatecof) on cert protagonista tampoc no parava de repetir certs conceptes com si això ho convertís en una reflexió interessant, de la mateixa manera el Jiro se suposa que estaria descobrint al llarg de tot l'anime què és la justícia veient diferents interpretacions del concepte però al final sembla que acaba sent una repetició d'una mateixa idea múltiples vegades sense desenvolupar el tema quan podria. De la mateixa manera semblaria que tota la qüestió ètica sobre els diferents tipus de criatures intentant conviure acabaria sent tractada de la forma més simplista possible, tot i que en un principi tota la qüestió dels superherois i com eren vistos per la societat tenien força potencial.

L'estructura segueix sent desordenada com en la primera temporada (si mal no recordo, penseu que fer una ressenya amb mesos des de que has vist un anime mai és bona idea, però ignorem aquesta part) però a diferència de la primera, m'ha semblat més fàcil de seguir tot i que potser sigui perquè ja anava preparada. Ara mateix haig de reconèixer, tanmateix, que no recordo del tot si l'anime tenia un fil conductor tan clar com la primera en la qual sí que es seguia el perquè el Jiro havia decidit anar-se'n del bureau. En aquest cas sembla seguir en Jiro de forma molt més exagerada que en la primera temporada. Crec recordar que en el primers episodis d'aquesta segona temporada si tenia certa importància el personatge Shiba Raito també en aquesta recerca de què és la justícia. Crec que en el seu moment em va interessar però en general crec que no, tenim centrat el dilema en com el món és massa complex pel pobre Jiro, tot i que la seva forma de pensament en teoria hagi evolucionat, segueix sense entendre del tot el món i com funciona el món.
D'altra banda tots els membres del bureau semblen estar completament supeditats al protagonista, més exagerat encara (com no podia ser d'altra manera, malauradament) en els personatges femenins. Si bé sembla que l'anime està molt centrat en mostrar-te com el pobre protagonista pateix els seus dubtes existencials respecte a una societat que no el compren la resta només existeixen en tant que interlocutors del Jiro o més aviat com a adoradors de Jiro, vull dir jo tenia la impressió de que en un primer moment anaven a despertar a la realitat dura davant la qual es troba, a la multiplicitat de punts de vista, a com la justícia no funciona mai com a concepte neutre. I en teoria es fa en tota la història però no es deixa de dignificar, en certa manera, la innocència del protagonista, l'heroisme. I a mi, no m'acaba de convèncer. Com dic prefereixo quan l'anime vol representar la realitat intentant copsar el màxim de la realitat, complexa, múltiple i difícil de limitar. En canvi, quan decideix centrar-se tant o per mi, massa, en el Jiro acaba dignificant-lo donant una visió un pel massa optimista que contradiu en certa manera tot l'intent de fer un món vist amb una perspectiva més crítica.

Resumint, us recomano Concrete revolutio, en les seves dues temporades per la raresa, per com no és habitual trobar-se un anime amb un vincle tan evident amb la Història real, amb una perspectiva crítica sobre successos japonesos i per com encabint de manera força curiosa tota mena de referències i personatges extravagants aconsegueix fer quelcom únic i interessant. Per això val la pena de veure, però alhora he de reconèixer que bé sigui per la meva incultura, o bé per com no m'agrada com porta els conflictes principals de la sèrie que no em convencen ni el centrar-se en el protagonista que fan que, sobretot en aquesta temporada no em convenci. Tanmateix, com dic, no m'agrada, crec que no porta bé certes qüestions, però sí crec que val la pena veure l'anime, ni que sigui pel que intenta.

El millor: món molt complex, crítica social, com barreja conceptes, idees, personatges d'històries i de la Història de forma molt interessant.
El pitjor: com la reflexió sobre temes que pretendrien ser filosòfics no m'aporta gaire, els personatges no acaben de ser tot el que podrien, tampoc la representació del món em sembla que sigui tot el que podria.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario