sábado, 24 de diciembre de 2016

Tanaka-kun wa Itsumo Kedaruge, Silver Link (anime)

Hola! Nou anime al blog.
Títol: Tanaka-kun wa itsumo Kedaruge
Significat del títol/Títol Original: El Tanaka sempre està apàtic
Extensió: 12
Format original: manga
Adaptacions: aquest anime i després també hi ha uns curts de dos minuts anomenats Tanaka-kun Kyou mou kedaruge
Estudi de l'anime: Silver Link
Autor original: Uda Nozomi
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Houkago Hero

T'agradarà si: t'agrada la comèdia basada en dinàmiques de personatges establertes per la seva estereotip de personalitat, simpatitzes amb la vagància.
Ni ho intentis si: ets la hiperactivitat en persona, no entens com pot haver algú que gaudeixi no fent res i dormint, no t'agrada la comèdia.

Sinopsi
Tanaka és gandul. Sempre que pot intenta dormir i els seus únics esforços són els de superar obstacles per aconseguir fer el gandul a gust o directament adormir-se tranquil·lament sense que ningú el molesti. No obstant això, com a estudiant, anirà augmentant el seu cercle social amb tot tipus de variats personatges amb diferents motivacions.

Opinió
Tinc son, vull obeir al savi i intel·ligent Tanaka-sama així que el millor serà deixar la ressenya aquí seguint les seves grans ensenyances: si pots no fer alguna cosa, no ho facis.

D'acord, suposo que toca fer la ressenya de totes formes... El cas és que vaig tenir el plaer de conèixer al déu de la vagància Tanaka llegint el manga, i la veritat és que, permeteu-me que segueixi usant la hipèrbole en relació al meravellós Tanaka, encara que a moments em cansava quan té un moment bo, té un sentit de l'humor que encaixa perfectament amb mi, sobretot perquè sempre he sentit fascinació per l'art, sempre menyspreat, de dormir i fer el gandul. Dues coses que adoro amb tota la meva ànima, i que aquesta societat corrupta no em deixa fer a gust (en fi, si segueixo així tota la ressenya, això serà dur de llegir suposo, no us ho prengueu seriosament, de veritat, no és sa). No obstant això altres moments he de reconèixer que quan es basa més en la quotidianitat i les relacions entre els personatges, cadascun amb la seva personalitat arquetípica que permet interaccions humorístiques amb respostes esperades segons el model de personalitat del personatge (és a dir, el Tanaka sempre serà gandul en tot el que faci o el que intenti, la Miyano entendrà malament el que sigui i considerarà que és el seu mestre en el camí cap el seu intent de donar la imatge de dona madura i seductora, per exemple), no em convenç tant. La majoria dels personatges femenins no em semblen tan graciosos i he de reconèixer que ara la relació amb la germana no em fa massa gràcia en general quan s'enfoca cap als seus sentiments, de manera que l'anime, que tendeix una mica a recrear-se en això i en agrupar tot un capítol amb les històries d'un personatge, fa que perdi, per a mi, una mica la comicitat del manga i la varietat d'aquest. Però en fi, no és una mala adaptació del tot, es fa per conveniència suposo però em quedo amb el manga, però, us el recomano si busqueu una comèdia i us sentiu identificat amb la vagància com a estil de vida.

Com deia, potser per mi el millor d'aquesta història és el tema de la vagància, que arribi a nivells extrems i que tingui comentaris que tots els gandul hem pensat alguna vegada. El moment en què Tanaka decideix que serà més fàcil conquerir el món i canviar l'idioma "internacional" al japonès que aprendre anglès em sembla per exemple, brillant, i d'aquells moments que recordaré molt de temps, i sí, pot ser que a molts això us deixi indiferents, però a mi ara mateix em guanyen. Quelcom semblant em passava amb un capítol del manga en què la conya de la vagància del protagonista s'anava tan de mare que decidia deixar de ser el protagonista i acabava apareixent un ós al seu lloc, de veritat, em fa molta pena que tot aquest capítol s'hagi perdut en l'adaptació, sobretot perquè la idea de ser tan gandul que no vol ni protagonitzar la sèrie, si que està en l'anime però crec que s'hauria d'haver aprofitat com es fa en aquest capítol del manga, que simplement em va semblar molt divertit.
No obstant això, l'anime sembla més interessat en tirar de les interaccions de personatges i de la presentació d'ells. Dic això perquè, com deia abans a cada personatge més o menys li dedica un capítol, que no vol dir que després no reapareguin, sinó que per presentar-los ajunten un munt d'històries sobre un en concret per a altres capítol fer el mateix amb un altre personatge. I aquí per mi falla una mica l'anime per això, perquè és fàcil que et cansis d'un mateix personatge que saps que actuarà de manera predictible i és molt més divertit que vagin apareixent aquests personatges de forma més aleatòria. No dic que arribi a un punt que avorreixi, crec que més o menys segueix entretenint (ja depenent de gustos), però entre això i que l'anime incorpora una mica més (o aquesta ha estat la meva impressió) la idea de l'harem, que en el manga, ja que no acabo de compartir les decisions que s'han pres per adaptar l'obra.

A nivell d'aspecte gràfic he de reconèixer que no sóc molt fan de l'estil que fan servir per al disseny de personatges. No dic que no sigui fidel al manga perquè ho és, però per la paleta pastís de colors, per una tendència a tirar a allò adorable no m'acaba d'agradar massa. En aquest cas crec que simplement el color fa que tot es vegi més tirant a una estètica més d'aquest tipus que en el manga (encara que, de nou, això pot ser una falsa impressió meva). A més, la música té una tendència a tenir un aire clàssic molt relaxant, que sí, que reflecteix a la perfecció l'estat d'ànim de Tanaka a moments però a mi potser en algun moment m'hagués agradat algun tema musical que fes més èmfasi en l'humor, però tenint en compte que l'anim va precisament de la vagància crec que li va com anell al dit que desprengui musicalment tanta tranquil·litat (si això que acabo de dir té sentit em felicito a mi mateixa, perquè tela les bestieses que escric). En qualsevol cas us deixaré l'opening per aquí al costat algun tema dels que us parlava. He de reconèixer això sí que l'opening no m'agrada massa però sí, també va d'acord amb l'esperit de la sèrie. I encara que no us la posi he de reconèixer que la cançó de l'ending és una cançó diabòlica que després d'estar temps sense escoltar-la ara sembla que no me la pugui treure del cap.

Sobre els personatges com deia funcionen a nivell de la interacció que s'espera d'ells creant de tant en tant alguns moments d'humor interessants. Particularment com deia abans prefereixo al Tanaka divagant sobre la vagància i normalment ho fa al costat de l'Oota pel que la seva relació pel que fa a humor m'agradava bastant aquesta relació. Crec que fins a cert punt si algú a qui li agrada aparellar homes ha vist l'anime és fàcil aparellar-los, i no us diré que no hi hagi una part molt llunyana en el meu cervell que no ho hagi pensat (és un vici, jo aparello personatges independentment del gènere, és una diversió estranya no us dic que no) però no és tant això el que m'interessa com simplement el contrast del boig i el assenyat típics. Vull dir en aquest cas tenim a Tanaka parlant-nos de les seves estratègies per fer el gandul o les seves opinions sobre assumptes concrets sobre la seva vagància i a Oota contestant amb la veu del que s'esperava socialment, és a dir que facis un mínim esforç (fins a coses com obrir el paraigua si plou...). En aquest sentit l'Oota gairebé funciona únicament com a oient però a mi em convencen bastant en el seu paper tots dos.
Pel que fa a les noies he de reconèixer que no quedo tan contenta. L'energia desbordant de la Miyano de vegades fa bon contrast amb el Tanaka i tampoc crec que funcioni tan malament, encara que de vegades em cansa amb la seva idolatria en general no està malament. També en la seva relació amb l'Echizen és entretinguda. No obstant això aquest altre personatge quan tira cap als seus malentesos amb el romanç no em convenç massa, de la mateixa manera que en general quan s'intenta posar romanç pel mig no m'agrada massa la manera de fer-ho, encara que de vegades pugui tenir certa gràcia el contrast, veure a gent enamorada d'un paio que l'únic que sap fer és recolzar el cap sobre el seu palmell de la mà mentre amb la mirada perduda pensa en una nova manera de fer el gandul o directament s'adorm té la seva gràcia, no us diré que no, però a la comèdia em funcionen millor un altre tipus de relacions. En qualsevol cas en l'Echizen encara aguanto bastant bé tot això i és en els dos altres personatges femenins que em cansa més l'atracció pel protagonista.
Em refereixo òbviament a la germana i la delegada de la classe. La germana se'm fa pesada quan es basa en l'afecte pel seu germà, quan té moments més basats en ser interlocutora del seu germà no em sembla que funcioni malament com a personatge, i fora del seu interès pel seu germà em cau simpàtica, però en fi, no m'acaba de fer gràcia. Em passa una cosa semblant amb la delegada, els seus intents de seducció poden tenir gràcia però en general per mi és on menys m'agrada l'anime, coses meves suposo.

Resumint, gaudeixo més llegint el manga que al veure aquesta adaptació però no és dolenta del tot i només per escoltar al nostre déu Tanaka-sama guiar-nos pel camí de la vagància (no acabo d'escriure això, d'acord?) crec que val la pena. Posant-me una mica més seriosa suposo que si us agrada la comèdia podeu donar-li una oportunitat, jo us recomano més el mana però això ja suposo que depenent de la teva afinitat amb el medi, si ets més d'anime prova amb ell a veure si et convenç, això sí, té dosis d'slice of life i per descomptat és pausat així que no esperis acció i disbauxa.

El millor: la vagància mundial, dic l'humor quan encerta a mi em fa bastant gràcia, comèdia entretinguda.
El pitjor: per a mi, de vegades, quan s'enfoca en la quotidianitat perd una mica.

Fins aquí la meva vagància, dic, avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario