viernes, 21 de octubre de 2016

Norn9: Norn+Nonet, Kinema citrus (anime)

Nou anime al blog!
Títol: Norn9: Norn+Nonet
Significat del títol/Títol Original: el norn ve de la mitologia nòrdica són éssers que controlen el destí, a més de ser el nom del "vaixell" a més són nou persones, en teoria...
Extensió: 12+1 capítol recopilant el que succeeix fins al capítol 9
Format original: novel·la visual (otome)
Adaptacions: anime, manga
Estudi de l'anime: Kinema Citrus
Autor original: otomate (la companyia de la novel·la visual, òbviament hi ha gent darrere guionistes, dibuixants...)
Any: 2016

T'agradarà si: et va agradar moltíssim l'otome i tens interès en veure com l'adapten (encara que sigui una mala adaptació, així que dubto que t'agradi), vols un harem revers amb molts personatges, no et fa res que hi hagi una mica de tot i no es desenvolupi res.
Ni ho intentis si: ja vas odiar l'otome original o no vols decebre't amb una mala adaptació, tens bon gust (d'acord, això ha estat cruel...)

Sinopsi
La Koharu espera que la vingui a buscar un vaixell que vola pels cels i que li van prometre que vindria a buscar-la després de diversos anys de la seva vida en soledat. Tal com li van prometre vénen a buscar-la i allí, en aquest vaixell anomenat norn, es trobarà amb diversos nois que també tenen poders especials com ella.
Sense saber quin és el destí o missió segueixen en el seu viatge aprofitant el trajecte per relacionar-se entre ells.
Opinió
En la meva estranya diversió (o tortura) de veure animes dolents un que no podia faltar era l’adaptació d’un otome que havia llegit fa poc i que ja m’havia semblat dolent però entretingut. Havia escoltat, ja abans de veure l’anime, una opinió que deia que era una molt mala adaptació i és cert ho és, té tots els problemes típics d’adaptació basada en una novella visual però no ens oblidem, el material d’origen ja era dolent. Tanmateix és cert, aquesta adaptació empitjora quelcom que ja era mediocre en un principi… El cert és que no entenc el context d’aquesta adaptació a no ser que vulguin incrementar les vendes del nou fandisk o continuació que crec que no falta molt perquè llencin al mercat, la qual cosa és lamentable reforçant una tendència que va en augment i que detesto. És a dir que la majoria de novel·les visuals que s’adapten a anime ho fan en condició d’anunci publicitari llarg important ben poc la qualitat de l’adaptació. Sincerament jo em pregunto si resulta tan convenient fer-ho si de debò surt tan econòmic fer un anime i si de debò genera guanys en donar-lo a conèixer i val la pena des d’aquesta perspectiva més comercial. Suposo que sí però el món seria un lloc millor si es preocupessin mínimament per la qualitat final del producte. En fi, crec que si has llegit la novel·la visual no hi ha manera de que et pugui agradar, independentment de si et va agradar o no el format original, i si no l’has llegit és difícil que t’agradi ja que com a obra independent és una història sense gaire sentit, un intent de fer parelles sense sentit excepte, potser, la principal, un conflicte que ja estava mal desenvolupat en el format original i que aquí, sorprenentment, encara té menys sentit i en general uns personatges que queden totalment ignorats ja que en dotze episodis és difícil fer-te conèixer a tants personatges.

Aquesta història fracassa ja en la meravellosa idea de voler adaptar una història dolenta i ni molestar-se en arreglar-la. Suposo que el primer moment en plantejar-se una adaptació, i més quan es parteix d'una base on la història accepta diferents línies argumentals que no poden coexistir entre elles suposo que la primera decisió és quines rutes es volen mostrar. En aquest cas s'opta pel camí més obvi, és a dir seguir les tres parelles de l'opening i considerades principals en aquest i decidir que la Koharu sigui la protagonista. Entenc perquè es decideix aquesta protagonista ja que és l'opció més fàcil de portar ja que és el personatge estúpid, que ha estat tota la vida sense saber res del món i que bàsicament no té ni personalitat ni res que la faci mínimament carismàtica. I suposo que d'haver escollit a qualsevol de les dues altres tampoc hagués millorat gaire l'anime però almenys es podria haver intentat treballar una mica més alguna de les dues relacions. En canvi, decidir-se per la Koharu ho fa tot més fàcil, és el típic punt de vista protagonista que sap exactament el mateix que l'espectador sobre el que passa, és a dir absolutament res, i que per tant és fàcil de portar, no cal fer gaire esforços i simplement serveix per introduir tot l'argument sense donar-li cap matís personal. El pitjor de tot és que es decideix centrar-se en ella i en la seva bondat absurda o la seva innocència estúpida, com preferiu, que si bé en el format original ja em va cansar en l'anime l'esgotament que produeix és encara pitjor. A més es decideix també al meu parer, erròniament, adaptar la ruta amb el Kakeru. Em sembla una de les pitjors rutes de la novel·la visual (però de fet tota l'obra en general em sembla dolenta) però entenc que ho facin per com argumentalment sí que té cert pes però per mi es centren massa en aquesta ruta i en el drama familiar, per dir-ho d'alguna manera, ignorant d'aquesta manera les possibilitats que oferien les altres dues rutes que s'intenten adaptar. També és cert que tot i que s'intenta fer una adaptació coral, i no em sembla mala idea, el cert és que per fer-la de manera més correcta haurien de repartir de forma més equitativa el temps per a cada parella i sincerament, crec que haguessin necessitat diversos capítols més perquè tot tingués sentit i quadrés. Tanmateix, tampoc crec que hagués funcionat gaire millor...
Em semblen millors històries d'amor tant la de la Nanami com la de la Mikoto. I, en canvi, a l'anime, són posades en un segon pla de forma tan exagerada que és impossible que a ningú li semblin mínimament interessants en la versió animada. La història de la Nanami amb l'Akito més o menys es reprodueix amb certa fidelitat i fins a cert punt pot tenir el seu interès però òbviament és reproduïda de forma reduïda i sense donar-nos a conèixer gairebé els pensaments de la noia davant la situació en la que es troba. Em sembla correcte que posin aquesta història però podien haver-la treballat una mica més perquè de nou, ja és dolent el material d'origen perquè no s'aprofitin les mínimes qualitats que pot tenir. El que es fa amb la Mikoto encara és pitjor. Entenc perquè posen al Natsuhiko i de fet crec que és la millor ruta de tot l'otome original i no només considerat per mi sinó que en general és un dels nois que té més popularitat, el que ja no entenc és perquè posen la història del Sakuya per mig. O sigui, sí entenc que volen adaptar les dues històries perquè tenen la seva càrrega argumental, el meu problema és que tenen 12 capítols (a part d'un més que l'usen per resumir el contingut de forma totalment innecessària) i volen adaptar part de les dues rutes deixant-les secundàries quelcom que simplement és impossible per qüestió de temps. De fet, crec que ja hagués resultat difícil fer només la ruta del Natsuhiko de forma que adaptés completament ho estigués mínimament decent explicada. Per fer-ho hauria des de gairebé l'inici haver allunyat del grup a la Mikoto, si hagués estat així podria haver-se fet més dinàmic l'anime però hagués estat complicat tenir temps d'haver-ho fet correctament. Tanmateix cal dir que vaja, ho podrien haver-ho fet, el que no té cap sentit és que vulguin fer aquesta ruta però només la comencin a partir de passat bona part de l'anime perquè no volen renunciar a posar part de la ruta de Sakuya. De debò, no té cap mena de sentit fer aquesta mena de triangle amorós que simplement sembla que la Mikoto decideix anar-se amb el primer que passa i deixar totalment a la friendzone, per motius pocs clars, al Sakuya. És ridícul que decideixin fer això perquè, de debò, la ruta del Sakuya va ser de les que menys em va agradar del format original però preferiria que l'haguessin adaptat només ella i seguint-la que l'intent de barreja força patètic que han intentat fer...
Però en fi, sí el que em va entretenir en el format original ho han fet de forma patètica no cal dir que el conflicte “principal” que ja em va semblar risible i mal desenvolupat en l'original aquí és... En fi, no gaire millor fet tot i que visualment sigui més interessant. En fi, ja em queixava que no es pensava gens en les conseqüències del problema que es plantejava ni de l'impacte real en la humanitat però l'anime s'inventa completament cert assumpte per trivialitzar el conflicte de forma flagrant... A veure, no compartia gens la opinió que tenia del conflicte la novel·la visual, li era absolutament igual que es perdessin coses de la humanitat i sincerament em frustrava que només s'explorés de forma científica la pèrdua humana que suposaria el conflicte (el que escriu una per no posar spoilers) però em sembla idiota que l'anime, s'inventi condicions que no existien i que doni una llum negativa a un fet que, en la majoria de rutes era vist sinó com a positiu almenys com a plausible per solucionar els problemes del món. Torno a repetir a mi em semblava una història poc pensada, simplista i el pitjor de tot, terriblement ingènua, ja en l'otome, però em frustra que la idea al voltant de la que girava es tergiversi d'aquesta manera en l'anime. Diguem-ne que em refereixo que a l'anime s'introdueix certa inseguretat sobre què passarà amb les relacions humanes si s'accepta fer certa cosa, quan precisament la novel·la visual deixa molt clar que aquestes no es veuran afectades si s'opta per aquesta opció. És més ja vaig dir com em semblava ridícul que es preocupessin per això i no per coses com la quantitat de coneixement humà, no científic, que es perdria. De fet, tampoc la posició del Natsuhiko que per a mi tenia cert sentit és explorada de forma gaire detallada a l'anime, que d'altra banda, introdueix el personatge tard, no el desenvolupa i del romanç amb la Mikoto, com deia abans, millor ni parlar-ne.
També cal dir com la ruta del Sorata és adaptada i sí ja a la novel·la visual es feia de pressa i sense gaire gràcia a l'anime no cal ser molt llest per saber que no els hi queda temps per adaptar-ho, però en fi, es veu que els hi interessava més això que millorar els pros i els contres de la situació a la que s'enfronten al final. De debò, sembla que no hi hagi cap decisió mínimament intel·ligent en l'adaptació i si fins a cert punt entenc que resumeixin, que no tinguin temps i els hi perdono la falta de detall (tot i que no del tot, ho admeto) el que no m'entra al cap és que inverteixin temps en inventar-se escenes, en fer coses per intentar quadrar l'embolic en el que ells mateixos s'han posat sense que ningú els ho demanés, i en fi, ja adaptar una novel·la visual mediocre com aquesta era una mala idea però una mica més d'idea no hagués estat malament.

Possiblement l'únic destacable de l'anime sigui l'animació i la banda sonora. Sobre l'animació no diré que sigui res que no hagi abans, però fa un bon treball en reproduir el dibuix del format original. Moltes vegades el posar en moviment una novel·la visual el dibuix té una qualitat força inferior al de la novel·la visual que al cap i a la fi no necessita tanta varietat, però en aquest cas crec que tot i que era complicat, ha quedat molt decent l'adaptació del dibuix original a aquesta adaptació. Potser un altre assumpte relacionat amb això que m'ha cridat molt l'atenció de l'anime com adaptació es que se'ns mostra la nau en la que viatgen de forma completa, vull dir, en la novel·la visual, cosa normal pel format, només veies diferents fons que pertanyien al mateix vehicle i que et feien qüestionar-te les dimensions del mateix, al·ludien a que tenia diversos pisos, escales, que hi havia cirerers en flors, aigua, camps de cultiu, diverses habitacions i realment a una li costava imaginar com podia haver-hi tot allò en un mateix lloc. En relació amb això l'anime adapta molt bé l'estructura que es dedueix del format original que pot tenir aquest espai i és curiós de veure però sens dubte no té ni la més mínima lògica, segueixo pensant que hi ha moltes coses com la seguretat (vull dir la gent es cau massa per ser un lloc habitable...), la natura i com conviu que no tenen gaire sentit, però vaja, de nou, sembla més posat per fer un espai idíl·lic que per una altra cosa així que tampoc té gaire misteri. Això sí crec que el que més gràcia m'ha fet de l'anime pot haver estat veure la reproducció del Norn de forma animada, imagineu la qualitat de la resta.
Sobre la música crec que en general es reutilitzen alguns temes de la banda sonora original. Però s'inclouen alguns altres com la cançó que canta l'Aion en aquesta versió o l'opening i ending que són en general un bon conjunt. En això potser cal dir que no sóc molt exigent i que sentir que l'opening el canta Nagi Yanagi ja és suficient per tenir-me contenta. D'acord, no és tant així i crec que és millor el del format original, però l'opening d'aquest anime no està gens malament i també és del millor que té. A més la cançó de l'Aion que us deia a mi em va agradar bastant a més de tenir un moment on l'animació té la seva gràcia, tot i que seria més èpic o interessant sinó fos una escena sense sentit, que va relacionada amb el conflicte del que us parlava abans que sembla que l'anime no vol interessar-se gaire de manera anàloga al format original i que és una pena que no s'usi en alguna producció de més qualitat. No comento tant l'ending però també em sembla bastant agradable, com deia la música val més la pena que la resta... Us deixo l'opening i la cançó que us deia.


Els personatges no cal dir que són terriblement plans i simples. No dic que el format original no ho fossin en moltes ocasions però almenys tenien certa gràcia i vaja, justament els que em queien més simpàtics no tenen gairebé escenes en l'anime. Per exemple recordo algunes dinàmiques de grup divertides en el format original com el grup que formaven la Nanami, l'Itsuki i el Heishi jugant a cartes, i serà una tonteria però a mi l'intent de fer relacions entre els viatgers em feia més gràcia que alguns dels conflictes suposadament transcendentals i de l'anime poc tenim per exemple d'aquestes interaccions o d'altres entre personatges. L'únic que s'intenta donar alguna mena d'importància són les parelles però com l'anime vol tenir temps per plantejar la part més de ciència ficció no sap que fer perquè entri en pantalla tota interacció necessària per fer quelcom plausible. Exemple d'això és per exemple el hiyoko en la relació entre la Mikoto i el Natsuhiko. Era una xorrada grossa però un recurs que a la novel·la visual funcionava bastant bé per plasmar com ella desconfiava plenament d'ell (normal tenint en compte que l'havia raptat, no fotem) per anar evolucionant tenint certa confiança o almenys voler escoltar els seus plans. A més de donar una imatge més dolça del noi. Què passa a l'anime amb tot això? Bé, tenim una curta escena on surt el hiyoko, no es sap que fa allà, no serveix com a canal de comunicació i sembla com un afegitó per a gent que hagi llegit el format original i que identifiqui la referència li faci gràcia però poc més, la qual cosa és ridícula i símptoma de com han intentat adaptar l'original.

Resumint, feu-vos un favor i no mireu l'anime, l'otome original és mediocre però us pot entretenir si teniu ganes o us agrada el gènere (o voleu llegir sobre parelletes que es fan ràpid i tenen la seva gràcia, perquè no té res més i és força dolent...) però és que l'anime se'm fa difícil de creure que pugui agradar-li algú. Segur que hi ha gent que sí, vas al Myanimelist i trobes ressenyes positives segur, però no hi ha res que el salvi...


El millor: apartat visual agradable (que no original ni res que valgui la pena a nivell d'estil), música agradable.
El pitjor: tota la resta.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario