sábado, 1 de octubre de 2016

La perra de tres patas de la señora Petrovna, Andrea Bennet (llibre)

Un altre llibre més llegit per edició anticipada!
Títol: La perra de tres patas de la señora Petrovna
Títol original: Galina Petrovna's Three-Legged Dog Story
Autor/a: Andrea Bennet
Pàgines: 416
Format original: llibre
Any: 2015

T'agradarà si: t'interessen les sàtires sobre les societats, amb cert to humorístic però sense abandonar cert drama humà i una peripècia que serveix només com a excusa per presentar tot això.
Ni ho intentis si: no t'acaba d'agradar o et costa llegir alguna cosa on es barregin els gèneres de manera que no sàpigues molt bé que pretén el llibre, no ets fan de la sàtira en general o dels personatges que no saps si volen ser un estereotip o de veritat t'has de preocupar per la seva part més humana.

Sinopsi
Us presentem a la Galina Petrovna, una dona gran que no es resigna a ser-ho. I a la Boroda, una simpàtica gossa de tres potes. I el Mitya, l'exterminador d'animals que gaudeix destruint la felicitat dels altres perquè mai ha pogut ser feliç. I, per descomptat, la Rússia de la Perestroika, un país que surt a marxes forçades del règim soviètic per caure en un capitalisme... diguem, excèntric.
Ja a la tercera edat, Galina Petrovna és molt conscient que la vida no és més que una cadena de decisions, algunes encertades, altres completament desastroses. De poc serveix penedir-se del que hagués pogut ser i, però, a hores d'ara no pot evitar-ho del tot. (...)
Una divertida sàtira sobre la burocràcia del comunisme, la tercera edat i la lluita pels ideals i la defensa del més feble. (Traduït d'un fragment de la sinopsi de l'edició d'Grijalbo)

Opinió
Aquest és el segon llibre que llegeixo gràcies a la web d'edició anticipada, i primer de tot m'encantaria queixar-me de la mala experiència que ha estat per culpa que la pàgina web funciona bastant malament i es tancava cada dos per tres el llibre perdent per on anava. No obstant això, no em puc queixar del tot, he pogut llegir el llibre gratis a canvi d'una opinió, però si que estaria bé que fessin un pel millor la pàgina, encara que potser sigui molta feina, qui sap i agraeixo l'esforç. En qualsevol cas la qüestió és que aquest llibre tenia pinta de ser això que prometia, una sàtira sobre Rússia i aquest moment curiós del canvi de sistema econòmic i vaja tot el que va suposar, una cosa que sobre el paper, tot i que no sigui el que llegeixo normalment, tenia pinta de ser diferent però que fet amb gràcia podia ser molt divertit. Lamentablement he de reconèixer que no he pogut entrar a la novel·la, que d'alguna manera que encara no entenc bé sembla que l'obra no sap molt bé que vol ser, a moments és pura sàtira i cada personatge que apareix és més rocambolesc que l'anterior però més que plasmar el context sembla ser un repàs per diferents reaccions sobre el que passa, en altres es llença cap a la peripècia exagerada abusant dels recursos típics per solucionar embolics. Els personatges a moments pretenen ser plans i només un recurs per a la crítica, que a mi no em convenç del tot, i en altres se suposa que han de causar-nos certa pena per les seves misèries i quan finalment posen el tema de la redempció ja res té sentit. De veritat, per què no haurà intentat fer alguna cosa bé?

Anem per parts. En un inici gairebé semblaria que la qüestió de la novel·la és la peripècia, el simple fet de trobar a la gossa, l'aventura de buscar-la i com això canviarà la perspectiva de l'àvia. Sent, segons la sinopsi, una sàtira jo pensava que anaven aprofitar el viatge per mostrar les diferents classes socials i la corrupció humana, vull dir la sinopsi fins i tot deia que anaven a enfrontar-se contra el govern, la paperassa i totes aquests impediments que sorgeixen del no-res i semblen no acabar mai, era l'oportunitat d'or per repassar un munt de tipus de personatges amb les seves manies, les seves corrupcions, el mal que podien fer a l'estat i vaja, el contrapunt de la innocent àvia hagués funcionat molt bé. No obstant això, no costa adonar-se que no, que no és això exactament el que busca la novel·la, que alguna cosa de sàtira si que posa, i la qüestió dels suborns té fins a cert punt la seva gràcia però la novel·la contra qui més carrega és contra els seus propis protagonistes. El que em porta a un altre punt.
La novel·la té molts moments sòrdids, plens de merda, d'avis que no recorden res, de vàters, fins i tot hi ha una escena en la qual es rebusca a les escombraries. I bé, pot ser que sigui un toc d'humor una mica negre però per a mi aquest tipus d'escena semblava més un intent de fer una novel·la de tall més realista i fosca per dir-ho d'alguna manera que contrastava de manera bastant brusca amb el to alegre que té la novel·la en moltes ocasions. Per a mi no casava massa sobretot perquè aquest tipus d'humor hagués funcionat perfectament si la visió de la societat acabés sent pessimista i realment critiqués amb convenciment tot el més horrible d'aquesta però la novel·la acaba sent gairebé una comèdia d'embolics cap al final, amb el que aquest canvi de to per a mi fa notar més aquesta disparitat d'intencions de ser una barreja encertada.
Sí, probablement el que m'hagi frustrat més sigui el final, on sembla que tots són feliços i mengen anissos. No vull entrar en detalls però després de les constants exageracions en els gestos dels personatges, les seves accions i que gairebé semblava una comèdia molt passada de rosca i que personalment en general no encaixava amb el meu humor (serà per aquesta barreja de tons que per a mi no em quadrava o perquè les àvies no em van semblar massa simpàtiques, ves a saber tu) no entenc com acaba tenint una història de redempció pel mig, (que de nou, què nassos pinta en una obra que es pren com un tema lleuger i intranscendent que tanquin a un home per experimentar amb ell?) posant a una dona com la causant amb la idea típica de la dona en posició de musa, quan no hauré vist això... A més d'això, la dona que només somriu i que amb això canvia al protagonista. En fi, no és això tant el que em molesta sinó quin sentit té en una història que se suposa que és una sàtira una redempció. No em cap al cap, no entenc que pretén i si de veritat volia tractar el drama ridícul del Mitya no calia tota la història del gos pel mig, de debò no entenc que pretén unint aquestes dues coses, no sé com això pot ser una crítica contra alguna cosa quan per a mi és un amalgama de clixés de diferents gèneres que el pitjor de tot és que no casen entre ells.

L'estil no és res de l'altre món. En algun moment sembla tenir la intenció de posar una mica d'humor en la narració mateixa i he de reconèixer que té algunes comparacions bastant curioses i bastant gràfiques que no estan malament del tot, però a part d'això sembla que no hi ha més esforç. De nou, si de debò l'obra es cregués que és una sàtira no tindria problema en què, per exemple els personatges no tinguessin gairebé reflexions o que es quedessin en idees molt simples sobre les coses, però en quan toca temes una mica seriosos amb la mateixa lleugeresa a mi em falta o que es decanti per un humor molt negre o que es preocupi de veritat pels temes que està tractant de veritat. Sembla que no s'atreveix a fer broma sobre alguns temes que podrien ser de mal gust però alhora no vol prendre-s'ho del tot seriosament amb la qual cosa es queda en una ambigüitat inquietant i gens destacable.
Sobre el ritme he de reconèixer que en general és un llibre fàcil de llegir i curt. I de fet, en donar un objectiu clar al llibre fa la sensació, a moments, d'estar llegint una novel·la d'aventures. Amb això vull dir que jo imagino que el llibre no volia ser això, o si ho volia ser no era allò principal però en algun moment arriba a convertir-se en una aventura amb comèdia d'embolics pel mig. Potser en aquest sentit també sigui culpa de com està escrit que doni la sensació de ser aquest tipus de novel·la, vull dir que en general predomini la sensació que passen coses i no tant la idea del comentari crític sobre el que passa doncs col·labora a això .
També en els diàlegs s'intenta fer una mena d'humor que de vegades vol crear situacions sorprenents o no habituals (com els avis a la discoteca) i en d'altres intenta una mena d'interacció entre personatges amb caràcters oposats. Tenim aquí el més clar exemple de la Galina i la seva amiga i com entre elles s'intenta donar una dinàmica de personatge més coherent i sensat i la boja que va en busca de qualsevol aventura, o aquesta és la impressió que m'ha donat, perquè la innocència, per no dir més aviat estupidesa de la Galina i que la seva amiga em semblés poc graciosa ha fet que per mi no funcionés gens la relació. Qui sap potser era un intent d'una altra cosa i no he sabut interpretar-ho bé però la qüestió és que la dinàmica entre personatges em resultava poc interessant. De manera anàloga la parella que forma Mitya amb la noia és encara pitjor en aquest sentit, vull dir suposo que aquí s'intenta fer un humor en certa manera basat en la diferent percepció dels assumptes, i el malentès. I no sé, potser per guió de pel·lícula serviria, potser especificant gesticulació i fent-ho gràfic veuries més aquest tipus d'humor però en una novel·la que no es molesta a crear la sensació d'humor per a mi no acaba de funcionar. No sé, suposo que per fer humor en una novel·la jo espero qüestions més lingüístiques o del llenguatge perquè bàsicament és el mitjà en el qual es treballa i a la mínima que és més de situació o de visualitzar una escena em costa més. Però com en tot, i en l'humor sembla que encara més, crec que dependrà molt dels teus gustos en aquest tema si et fa gràcia o no el que succeeix. En el meu cas no funciona i en general és una mala novel·la però qui sap si estic equivocada.

Passant als personatges he de dir que com deia abans, no sé si me'ls he de prendre com un conjunt d'idiotes i extravagants al servei de l'humor o de veritat m'he de prendre mínimament seriosament el que m'estan explicant. Vull dir, la novel·la des d'un principi sembla posar cert to distès i no gaire seriós sobre el que explica per la qual cosa em va predisposar a no prendre'm als personatges molt seriosament. És cert que al principi la Galina em queia simpàtica potser perquè la veu narradora deia que era una àvia poc donada a la malenconia i molt activa. Però si aquesta primera impressió a la mínima és destrossada per com se'ns mostra una àvia un pel simple que no sap com va el món i que es sent gairebé sempre indefensa davant d'aquest, no sé fins a quin punt m'he de creure el que m'acaben d'explicar. El curiós del cas és que la novel·la crida l'atenció sobre cert drama en la seva vida, sobre el seu marit i la seva relació amb ell era distant. I després d'haver-la conegut gairebé com una beneita en molts moments que fins i tot sembla el llibre s'estigui burlant d'ella va i em dius que m'he de preocupar d'això? A més per després acabar amb la història del marit com acaba...
L'amiga (que no recordo com s'escriu el seu nom) sembla, a part del contrapunt còmic, el típic personatge que no pensa mai en les conseqüències del que ha fet, la típica amiga de la protagonista tímida que la posa en qualsevol compromesa només per divertir-se. Però a part d'això no sé molt bé com agafar-li el punt humorístic quan, sí, posa en situacions esbojarrades a les amigues, però sembla més aviat una àvia amb una mica de demència que algú amb qui m'hagi de riure. I bé si la qüestió era riure's dels personatges, cap problema, això s'avisa, però després que no em vinguin amb drames humans en cada un d'ells. Per sort aquesta la deixen en un terreny encara més superficial en aquest aspecte d'explicar-te els seus drames.
El Mitya semblava un personatge per ser odiat des del principi. Odia tot el món, a la humanitat, a les dones, a qualsevol persona que ho passi bé i als gossos. Sent plaer per matar els gossos, no li importa fer olor de la merda dels animals perquè segons ell la seva missió a la vida és eliminar les plagues canines de les ciutats, tal qual. I d'acord, m'encanta, un personatge odiós amb ganes, feia temps que no llegia algú que simplement semblava ser l'estereotip de malvat. Però en fi, en el context de l'humor funcionava, com anada d'olla de personatge que podria haver fet coses molt boges, però ho feia. Ara bé, a un personatge que li dediques poques pàgines i en la majoria el denigres, dius com n'és d'horrible i sembla que només vulguis incitar l'odi cap a la seva persona el que no pots fer és el que fa aquesta novel·la. No té sentit en el context de la novel·la, no hi ha una transició lògica per al canvi i simplement no se m'acut cap motiu per tractar-lo d'aquesta forma. De veritat, no ho entenc.

Resumint, aquesta novel·la m'ha semblat pèssima. Potser sigui jo la mala lectora, no us ho nego, però no entenc aquest afany de barrejar coses que no tenen sentit les unes amb les altres, puc entendre que en certes situacions pot funcionar una comèdia amb tocs dramàtics per enmig però crec que cal saber portar l'humor fins i tot en allò tràgic, no entenc aquest canvi de to, no entenc que es vol fer amb els personatges si se'ls vol fer servir per a l'humor o de veritat hi ha un intent d'aprofundir-hi. Per a mi es queda en tot a mitges i no aconsegueix fer res bé, potser serveixi per passar pàgines perquè no és molt llarga i és fàcil de llegir i qui sap potser encaixeu millor amb el seu humor del que ho he fet jo perquè, sens dubte, no és per a mi.

El millor: curta, fàcil de llegir, algun moment curiós
El pitjor: personatges, intenció, to, en general la novel·la em sembla dolenta.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario