jueves, 29 de septiembre de 2016

Love so Life, Kouchi Kaede (manga)

Hola! Un nou manga al bloc.
Títol: Love so life
Significat del títol/Títol Original: Així l'amor com la vida (?) Jo diria que l'anglès no té sentit i que s'usa gairebé com exotisme, però qui sap.
Extensió: 106 capítols (17 volums)
Format original: manga
Autor original: Kouchi Kaede
Any: 2008-2015
Altres obres de l'autor/a: Life so happy (una seqüela que en teoria està acabada)

T'agradarà si: t'agrada un romanç més enfocat en la quotidianitat i t'agraden les històries de veure créixer nens i com evolucionen, no t'importa un ritme pausat en tot el que succeeix però especialment el romanç
Ni ho intentis si: t'agraden les històries que se centren en el romanç quan llegeixes un shojo, no vols alguna cosa llarga i on passin poques coses.

Sinopsi
La Nakamura Shiharu és òrfena, adora els nens i el seu gran somni és poder muntar una guarderia. Per això ja treballa a jornada parcial en una llar d'infants tot i que encara vagi a l'institut. Però en la seva plàcida vida tot començarà a canviar quan el Matsunaga Seiji, un atractiu i jove presentador de televisió que per circumstàncies familiars li ha tocat tenir cura dels seus nebots, li demani que faci de mainadera dels nens ja que es veu superat per la situació en què es troba.

Opinió
Aquest és un dels tants shojo que segueixo des de fa uns quants anys que de cop i volta se m'ha acabat i per fer aquesta ressenya decideixo rellegir tot el manga per refrescar la memòria. En aquest cas particular he de reconèixer que em sembla un manga bastant entretingut i que té força gràcia si us agraden les històries més enfocades cap a la quotidianitat, i no us importa que hi hagi el tema de la criança dels nens pel mig, però que en el romanç ho fa bastant malament. Tanmateix també és cert que considero que en general no és un mal manga en qüestió d'entreteniment i que es preocupa prou per fer una protagonista amb una personalitat bastant definida (que això no implica que no sigui una mica ximple, però això ja és una altra qüestió). En qualsevol cas jo ho he gaudit llegint-lo però no crec que sigui la gran cosa i si no us agraden els mangues on passen poques coses crec que se us pot fer fins i tot pesat així que us animo a provar-ho però crec que no és per a tothom, és a dir encara que sigui un shojo pot no agradar-vos gens si busqueu romanç, i potser algú que busqui alguna cosa tirant més a representar una quotidianitat de criança pot agradar-li més el manga.

La història bàsicament és com la Shiharu té cura dels nens i com va desenvolupant certs sentiments per Matsunaga. No hi ha massa acció però el manga va mostrant-nos els sentiments de la Shiharu en la situació que està vivint i els seus records de la seva mare, que va morir quan era molt jove intercalats amb com decideix afrontar el tenir cura d'aquests dos nens. És interessant que, encara que resulti una idea una mica gastada, relati l'experiència de trobar una altra llar amb gent que al principi semblarien desconeguts però que lentament van semblant-se més a una família. En aquest sentit tenim tota la història de la tassa que tanta il·lusió fa a la protagonista i que com en tot en aquest manga tendeix una mica a l'exageració. Vull dir, unit a aquest drama o aquests dubtes de la protagonista que són constants, sobre si està fent bé en educar-los de tal manera, sobre si està intimant massa amb ells, sobre si té dret a fer certes coses, o sobre la seva relació amb el Matsunaga, tenim un humor que contrasta i exagera moltes de les reaccions dels personatges quan tenen vergonya o no saben que dir, i amb les ximpleries que fan els bessons. En aquest sentit a mi la barreja de drama lleuger i comèdia m'ha funcionat però és veritat que entenc que les discussions entre els nens potser es poden fer un pel pesades o no agradar-vos massa si el que voleu és que evolucioni en alguna cosa el que està passant. Sorprenentment he de dir que, encara que en un principi no pensava que m'agradaria una història que en moltes ocasions acaba anant de nens i la seva manera d'actuar he acabat per trobant-los simpàtics i divertits. Això sí, els vestits que els posaven vestits d'animals, encara que puguin semblar una monada al principi jo he de reconèixer que em semblen una mica ridículs.
En la qüestió de l'amor és probablement on falla més el manga, almenys per mi. Vull dir amb això que el manga té un ritme lent en tot moment que li va força bé i la relació entre els dos es va a construint a poc a poc i és una cosa que de veritat agraeixo, però el que ja em sembla molt idiota és com es progressa de cop, de debò, molt sobtadament per després en els últims capítols explicar-nos com ha funcionat la promesa que havien decidit amb una explicació que sincerament em costa creure. Crec que no era necessari el temps d'espera, per dir-ho d'alguna manera, i que simplement se'm fa molt difícil de creure si em mostren aquest tipus de pensament i la veritat, no tinc moltes esperances en el seu futur com a parella si comencen ja amb aquest tipus de distàncies innecessàries. No sé, em va semblar summament ridícul. Fins i tot si ho atribueixo a diferències culturals i al fet que vulguin fer les coses molt formals per la diferència d'edat em sembla que es podien haver estalviat aquesta idea estúpida de la distància injustificada.
Un altre punt on no em convenç el manga és el final que dóna al drama familiar principal. És una cosa que en el fons és predictible per com totes les històries japoneses que he vist del tema tendeixen a això, i bé no puc dir que més o menys no li trobi el sentit però he de reconèixer que per a mi potser necessitaria una mica més de dubte cap a la persona que apareix perquè tingut més sentit, però en fi, suposo que no es vol centrar en la situació dramàtica i t'ho presenten com una solució esperançadora. Suposo que aquí ja depèn de fins a quin punt són acceptables certes segones oportunitats. Però en fi, llegit en aquesta segona vegada no m'ha semblat tan poc creïble com m'ho va semblar la primera.
Potser una altra situació que no acaba de desenvolupar-se del tot són les parelles secundàries. Diguem que el manga té uns clars protagonistes i no pot evitar centrar-se en ells deixant que els secundaris ho siguin massa. Vull dir potser sigui perquè la Rio i el seu romanç em feien molta gràcia però la veritat és que encara que bé, hi ha alguna cosa de la seva parella en el mang¡ga i serveix bé en el seu propòsit de comèdia no acaben de donar-li tanta importància com m'agradaria. Un altre qüestió a comentar en relació a això sigui potser el Nao, tot i que sí que el tracten bastant en relació a la Shiharu, i no m'ha molestat tant el triangle romàntic perquè, bé el Nao no deixa de ser una mica immadur i amb sortides de to que em molesten però en fi, la situació encara que típica no està mal portada. No obstant això, tot i que també entenc que pretenen que sigui un element còmic no he entès molt bé perquè serveix la noia que sempre el persegueix, jo pensava que l'anaven a fer servir per emparellar-lo, i bé, d'una banda m'hagués fet gràcia però sé que hagués quedat una mica forçat sinó s'hagués tractat bé així que no m'importa que no ho hagin fet però tot això resulta en que el personatge sembli ser totalment inútil en tot sentit.
Un altre punt de la història és que l'educació dels bessons juga un paper important i en aquest punt m'encantaria saber més del tema perquè de veritat no sé fins a quin punt hi ha un reflex en certs assumptes de les conductes de nens de dos o tres anys. En general no hi ha res que m'hagi grinyolat del tot, però de nou la meva experiència amb nens d'aquestes edats és nul·la, així que m'encantaria saber si la gent amb més experiència ha vist coses que li han semblat fora de lloc. Potser la meva única queixa sigui el de deixar-los anar al combini amb aquesta edat a fer un encàrrec, que sí, que els vigilen i tenen a tothom pendent del que fan però la veritat és que em segueix semblant que és una mica exagerat enviar-los tan petits a fer això.

Sobre l'estil de dibuix he de reconèixer que és bastant senzill i tendeix a la caricatura en els moments còmics, no és del pitjor que he vist, però tampoc és memorable encara que potser si que és particular en alguns aspectes. No està malament suposo però no em convenç del tot.
Com en la majoria de mangues shojo tenim en la majoria de casos una primera persona des de la noia, la Shiharu però de tant en tant es canvia la perspectiva donant una mica més de polifonia a l'obra. El manga encara que es queda en els protagonistes posa bastants flasbacks pel mig que ajuden al seu desenvolupament i fer més entretinguda la lectura. A més a part dels records de Shiharu, que em recorda en això també a la protagonista de Fruits Basket, tenim alguns moments de Nao, de Matsunaga i fins i tot dels pares dels bessons que ajuden a entendre com han evolucionat els personatges, i això dóna amenitat pel canvi de temps i està ben portat, sense ser res d'especial.
A la durada suposo que potser sigui una mica més llarg del que tocaria per a alguns però en general en aquesta relectura, encara que sigui un manga bastant extens no se m'ha fet gens pesat. Però insistiré en això el ritme en general és lent així que de veritat, si per alguna cosa odieu tot el que tingui a veure amb criatures, fugiu, fugiu molt lluny.

Sobre els personatges tinc sentiments una mica contradictoris perquè a moments alguns no estan malament però no acaben de ser la gran cosa. La Shiharu com deia, em sembla clavadeta a la protagonista de Fruits Basket, però li he agafat una mica més d'afecte per com em sembla més humana. En això vull dir que sí, és la noia innocent que sembla que només sap somriure i que és molt ximple per assabentar-se que algú sent alguna cosa per ella o d'acceptar els seus sentiments comportant-se de formes un pel exagerades en tot el que tingui relació amb l'amor (però en fi, el manga ho enfoca cap a la comèdia així que s'ho puc perdonar). No obstant això té molt clar el que vol fer amb la seva vida, i sí, té por d'abandonar l'orfenat i de quedar-se sense ningú al món, però qui no en tindria en les seves circumstàncies? De veritat que sí, encara que segueixi sent massa innocent en tot el que sigui qüestions d'amor no puc evitar tenir certa simpatia per les seves habilitats amb els nens i per tenir unes idees tan clares sobre què fer amb la seva vida.
No obstant això no puc dir el mateix del Matsunaga. Aquest personatge em sembla insípid en extrem, està tan pensat com “l'adult responsable” que, encara que en el to còmic funcioni com el pobre treballador que està aclaparat per la vida que li toca portar, més enllà d'això és gairebé únicament l'home responsable, que es preocupa pels altres i que tracta a tothom amb consideració. El bona persona, vaja, i és una pena perquè el manga no està malament però de veritat que en les qüestions de romanç sembla que es queda a mitges i en aquest personatge també li passa una cosa així. És cert que s'explora una mica del seu passat i els seus possibles traumes per no tenir la sensació de tenir una família, però per a mi li falta bastant per ser un personatge complet, qui sap potser usant més el seu punt de vista m'hagués convençut més.
De fet, encara parlant dels personatges he de reconèixer que els bessons tenen personalitats molt més marcades que per exemple el Matsunaga. Veiem com l'Aoi és més propens a entendre les coses i a reflexionar (si es pot fer això amb l'edat que té...) que l'Akane, que és més espontània. Els disgustos de cada un també són diferents i si bé l'Akane sembla ser de les que a la mínima se li passa el cabreig a l'Aoi costa més i cal fer-li més cas perquè es calmi. Potser no m'agrada massa que hi hagi un intent de posar patrons de nena i de nen en el seu comportament però en general, per sort, no és prou marcat com perquè em molestés del tot.

Resumint, potser per al manga tan llarg que és no m'he enrotllat massa però diguem que en general trobo que és una història bastant entretinguda i correcta. No comparteixo que sigui original tot i que potser si ho sigui entre els milers de shojo més basats en l'institut veure un on la majoria d'escenes no són en un institut sinó en una casa i amb la protagonista treballant (encara que per descomptat el manga és contrari a això de no barrejar treball i sentiments...) a més que és agradable veure una protagonista convençuda sobre el que vol fer amb la seva vida. Més que centrar-se en el romanç ho fa en les circumstàncies familiars, i en la criança d'aquests dos nens la qual cosa fa que el ritme del manga sigui pausat i el romanç per al meu gust estigui bastant mal portat. No obstant això, bé, de nou no és que sigui ni estilísticament ni argumentalment original ni compti amb uns personatges que no hagis vist mai o meravellosament construïts però no ho pretén, és un manga senzill, ben construït i que no abusa del drama, en general està bé.

El millor: és entretingut, bona barreja de drama i comèdia, com porta el tema de la família i de la criança.
El pitjor: l'amor el porta bastant malament, alguns personatges fluixos.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario