jueves, 1 de septiembre de 2016

Haruchika, Haruta to Chika wa Seishun suru, P.A. Works (anime)

Nou anime al blog! Segueixo amb la temporada d'hivern, i queda...
Títol: Haruchika. Haruta to Chika wa Seishun suru
Significat del títol: Haruta i Chika viuen la seva joventut (No sé si la traducció és el millor que
podria haver posat, però entenc que vol dir alguna cosa així, en fi, millor no comentaré el que
opino de la mateixa)
Extensió: 12
Format original: novel·la lleugera
Adaptacions: anime
Estudi de l'anime: P. A. Works
Autor original: Sei Hatsuno
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Mizu no Tokei, Muko-gawa no Yuen

T'agradarà si: et ve de gust un anime que en cada episodi es descobreix un misteri diferent, sense necessitat d'assassinats pel mig, amb protagonistes que a més de resoldre misteris es dediquen a un club d'una banda de música.
Ni ho intentis si: no ets molt fan dels animes de misteris i bastant episòdics, no t'agrada que els personatges siguin el de menys, no t'agrada molt un anime que intenti barrejar moltes coses sense centrar-se en cap.

Sinopsi
La Chika Homura vol canviar la seva imatge per entrar a la secundària, vol deixar de ser una noia impulsiva per passar a ser una noia refinada, amb aquesta idea en ment vol entrar a la banda de música de l'institut per tocar la flauta travessera. No obstant això, allí es trobarà amb que les seves expectatives sobre un futur idíl·lic s'han vist frustrades en trobar-se amb el seu amic de la infància el Haruta, i amb un club que sembla a punt de desaparèixer per la falta de membres. No obstant això, Chika no es rendirà i alhora que fan créixer el club resoldrà misteris amb l'ajuda dels membres i sobretot amb Haruta.


Opinió
M'atreviria a dir que aquest anime és la mediocritat en si mateix i deixar-ho aquí, però suposo que si m'he obert un bloc és per explicar-vos una mica més del que ressenyo així que la meva moral m'obliga a intentar explicar aquesta afirmació. Vull justificar aquesta sensació de mediocritat amb la manca de rumb que es detecta en l'anime, i que em fan qüestionar-me si les light novels d'on procedeix també pateixen d'aquest problema o és només una qüestió de l'adaptació. Amb això vull dir que l'anime es ven al principi com si fos un animi basat en crear la banda d'instruments de l'institut al més pur estil Hibike! Euphonium perquè acabis descobrint, que no, que la música és el de menys i que això és un anime de misteris d'aquests que es resolen en un capítol cada un. I, no tinc problema amb que sigui això últim, el meu problema és que a part de vendre la qüestió musical, intenti fer-ho tot sense arribar a definir-se i fent les dues coses malament. L'anime no sap decidir-se, i encara que acabi sent gairebé indubtable que allò important de l'anime són els casos que resolen en cada episodi, es dedica un temps a intentar parlar de la banda, de les competicions i la veritat, no sé si era necessari. Tampoc sé molt bé que intenta fer amb els personatges perquè els dos protagonistes semblen no tenir un context en què es moguin a part de la banda d'instruments i l'enamorament del professor, però a part que això últim no evoluciona, fora d'aquest context que tampoc canvia gaire, no tenen res de personalitat a part d'una base molt pobra. Però en fi, suposo que em toca anar per parts. Suposo que al que li dedica més esforç l'anime és al misteri que toca desenvolupar en cada capítol. Em recorden als misteris de Sakurako-san no Ashimoto ni wa Shitai ga Umatteiru (mireu si sóc bona persona que he buscat el nom, perquè l'únic que recordava és el de Sakurako-san... jo i la meva memòria...) però que una altra gent relaciona amb Hyouka, però com no he vist aquesta última no tinc ni idea, en aquest sentit valoro més l'altra ja que almenys tenia certa coherència. La qüestió és que com em passava amb Sakurako-san pot ser fàcil perdre l'interès de capítol a capítol però pot funcionar si et ve de gust veure capítols separats. No obstant això, encara que aquest no sigui el meu format preferit reconec que algun misteri pot tenir la seva gràcia, tot i així, els casos d'aquest anime, també de tall quotidià (vull dir, problemes familiars, inseguretats) pequen una mica de tirar pel sentimentalisme barat, de posar dramatisme perquè sí i d'entrar en deduccions molt del tipus Sherlock Holmes en el pitjor sentit, és a dir agafes la informació que té el protagonista i podries trobar mil solucions diferents però el protagonista està convençut de la resposta correcta i òbviament encerta. El problema és que, encara que Holmes et pugui donar ràbia, almenys el personatge té carisma suficient per sinó perdonar-ho almenys tolerar-lo, però aquí la parella del Haruta i la Chika són tan insípids que és difícil oblidar com n'és de convenient tot. En la majoria de casos el drama es basa en qüestions o que em semblen exagerades, amb solucions per desentranyar el drama del personatge que a ningú se li acudiria que funcionarien però òbviament ho fan, o ja se'ls va l'olla amb temes que li queden grans (la guerra, de debò, que pintava en tot això, no ho sé...). Recordo el que anomenen el "miracle nadalenc" en certa capítol com la prova d'això, que els misteris acaben desbocant en solucions molt desgavellades i, sens dubte, poc creïbles, però en menor mesura qüestions com el cub de Rubik també em sembla que és forçat, per fer-te el drama fàcil i la solució, en fi, podria haver significat qualsevol cosa el missatge, però la cosa que s'usa per trobar-ho també em sembla exagerada.
I sí, tinc problemes amb els misteris que diguem que és el que sembla que té més preocupat a l'anime no voleu imaginar-vos la resta. Vull dir, la part de la banda de música sembla que es recorda al principi i al final de cada capítol tret que estigui relacionat de forma més intensa amb el misteri del capítol. De fet, potser el problema sigui la sensació del pas del temps tan difusa que col·labora a trivialitzar les activitats del club, és a dir, d'un capítol al següent hi ha vegades que ha passat una estació de l'any sencera, i la sensació tan bèstia de salt d'un capítol al següent unida a aquest intent de cada episodi d'avançar en la banda fent que pugui haver augmentat el grup de gent que participa en gran quantitat d'un capítol a un altre fa que l'espectador senti la poca importància que se li dóna a la música ja que podria haver estat qualsevol altra activitat. De veritat que es nota el poc interessada que està en la música i en comptades ocasions sentim una mica dels assajos, de fragments i només en l'últim episodi decideix donar-li una mica d'importància a la música.
En qualsevol cas, com sol ser el cas de moltes adaptacions el final queda bastant obert, però almenys aquest és un d'aquests casos que tenen la decència de deixar-lo en un bon moment. Normalment se sol fer, molts animes que saben que no poden abastar la història sencera almenys intenten donar una sensació que alguna cosa acaba tot i que no tanqui el conflicte. Tanmateix, en aquest cas, podria haver acabat així de veritat, no tinc ni idea ni de l'èxit ni de la durada del format original així que no tinc molta idea de si segueix però Haruchika és d'aquests animes que sembla que poden acabar-se quan es vulgui així que la competició final és un bon punt per deixar-ho (encara que si fos per mi podrien haver-ho deixat abans de començar).

Una cosa que em crida bastant l'atenció de l'animi és l'estètica. La veritat és que intenta donar un aire una mica diferent als personatges en el seu disseny i sembla que l'únic que han sabut fer ha estat posar tots els colors possibles en els ulls de les noies, o només sóc jo la que es quedava mirant aquests ulls de colors impossibles quan parlaven els personatges? D'acord, potser no siguin tan exagerats. A més s'aposta en tot per colors, bon rotllo i felicitat, o això és el que sembla que digui el tipus d'estètica, però la veritat és que no és res de l'altre món. Una altra decisió que no entenc molt és el gust que té l'anime per posar coses escrites per la pantalla, puc entendre-ho que en el moment de la resolució apareguin com les pistes per donar èmfasi en la deducció, però de veritat que em semblaven exagerades les ganes que tenien d'escriure dades per la pantalla. De nou, potser no sigui tant, però són detalls d'aquells en els que et fixes i ja no pots mirar una altra cosa. O potser, estava tan avorrida que ja no sabia en què fixar-me i passa el que passa. En qüestió de música diria que lamentablement per al que hauria de ser un anime de música, almenys en certa manera, hauria d'haver-ne més. Sobre l'opening i l'ending crec que van en la mateixa tònica d'animar a l'espectador, he de reconèixer que em feia gràcia que posessin l'ending abans que acabés el capítol en sí perquè les notes amb les que comença donaven un toc interessant al final. No sé, coses meves, com tot el que escric...

Sobre els personatges he de dir que és probablement el punt que més aigües fa (encara que diria que tot ho fa) i que és una pena, perquè d'haver-se posat més interès en ells és probable que l'anime no hagués estat malament. Tampoc res memorable però almenys si més passable. En aquest sentit la parella protagonista no sap molt bé que vol fer amb ells. Si alguna cosa em crida l'atenció de l'anime és que el noi es declarés homosexual en el primer episodi (oh, he fet spoiler? Quina pena que tinc...) vull dir em va semblar almenys interessant que un anime que no tenia clares intencions d'utilitzar l'homosexualitat masculina com a fanservice (que és bàsicament el yaoi, que jo reconec que m'enganxa, però realment hi ha un problema greu com en segons quines qüestions com passa de la mateixa manera amb el yuri) sinó que era una circumstància més. I encara que segueixo pensant que potser és el que més em recordaré d'aquí a uns mesos, perquè de veritat, s'agraeix, no es tracta el tema més enllà d'això la qual cosa és una pena, però de nou, no sembla entrar en els interessos del anime i és més no m'estranyaria que en el format original acabés quedant-se amb la Chika, que em faria il·lusió que no, encara que ja us dic que no ho sabré mai, però és d'aquelles coses que amb les poques voltes que li donen al tema sembla que és difícil de creure.
En fi, passant a qüestions més clarament dels personatges tenim a la Chika un personatge que s'alterna entre ser el típic personatge que sap reunir la gent al seu voltant pel seu encant natural, és a dir que molt llista no és, i altres que sembla comportar-se de manera molt infantil discutint amb el Haruta i no assabentant-se de res del que passa al seu voltant. És difícil creure el canvi de la Chika que sembla més calmada i atenta al fet que de cop i volta es comporti de manera molt directa i sense pensar massa, i no perquè sigui estrany que això passi sinó perquè diguem que les transicions no estan molt ben fetes. Vull dir, la veu més calmada de Chika a l'inici sobre les circumstàncies és de les poques vegades que sentim directament els seus pensaments així que a la mínima que comença amb les discussions o les seves queixes, com no sentim els seus pensaments en aquest estat és difícil creure que és el mateix personatge.
Pel que fa al Haruta tenim també el problema que o és el noi intel·ligent que ho resol tot de manera brillant sense ni una mica de personalitat a part d'això, o de sobte es torna una mica més infantil i deixa d'aparentar ser madur i intel·ligent. Aquest contrast hauria de ser interessant o fins i tot podria funcionar com humor però de nou, a mi em donava més la sensació que es forçava i no quedava creïble pel poc que s'aprofundia en les seves personalitats.
A més d'ells dos tenim el problema dels secundaris. Tenim un munt de secundaris que van reapareixent en els capítols següents i que podrien haver funcionat molt bé com a grup d'amics, però, a moments surten uns, en altres capítols d'altres, i tot i que ja hauríem de tenir un passat en ells per situar-los i tenir certa simpatia per ells (encara que el passat sigui un drama una mica exagerat) no s'aprofita per mostrar com són després de superar el seu trauma o com es relacionen entre ells, hi ha un intent de fer això i es nota amb, per exemple, que alguns personatges secundaris tinguin relacions entre ells (amics de la infància, un sembla agradar-li un altre) però, de nou, està tan interessat en el misteri que oblida completament res que no sigui això. I el pitjor és que els misteris no són gens destacables.

Resumint, no vegeu Haruchika, a veure, tampoc és qüestió de prohibir, i pel que fa a la meva persona sembla que tinc afició per veure animes dolents així que cada un que faci el que vulgui, però el que vull dir és que fins i tot si us agraden els animes de resoldre un misteri diferent en cada capítol podeu trobar coses bastant millors (i ei, sinó sempre teniu la gran quantitat de capítols de Detectiu Conan, perquè us canseu del gènere). L'anime del que us parlo no aconsegueix fer gairebé res bé, ni personatges, ni la música que hauria de tenir alguna importància i fins i tot diria que els misteris que es resolen resulten exagerats, tendeixen a un drama fàcil i a solucions convenients.

El millor: pff, res, que és curt i que pot entretenir en certa manera
El pitjor: no aconsegueix fer res bé, de debò, si és fins i tot difícil... (exagero una mica...)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario