domingo, 4 de septiembre de 2016

Barri Llunyà, Jiro Taniguchi (manga)

Nou manga al blog!
Títol: Barri Llunyà
Significat del títol/Títol Original: Haruka na Machi e
Extensió: 1 volum (16 capítols)
Format original: manga
Autor original: Jiro Taniguchi
Any: 1998
Altres obres de l'autor/a: El almanaque de mi padre, El caminante

T'agradarà si: vols un manga reflexiu sobre relacions de família, t'agrada l'estil de l'autor si has llegit alguna cosa d'ell, t'agrada alguna cosa que se centri en els personatges més que en la història.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa amb molta acció, no t'agraden les reflexions sobre els vincles familiars i la nostàlgia de la infància...

Sinopsi
Qui no ha somiat de tornar a la infància? És el que li passa a a-quest home madur, que, de tornada d’un viatge de negocis, fa una volta involuntària per la seva ciutat natal. En recollir-se davant la tomba de la seva mare, es veu projectat cap al passat, on torna a viure un bocí de la seva infància, però sense perdre la seva manera de ser ni la seva experiència com a adult. Per primera vegada estarà en disposició de comprendre els seus pares. (De l'edició de Ponent Mon)

Opinió
Aquest manga em portava un any més o menys esperant-me a la meva prestatgeria. El vaig comprar amb ganes de llegir alguna cosa més de l'autor juntament amb Furari, que el segueixo tenint pendent, perquè havia gaudit de la lectura de El almanaque de mi padre. No obstant això, també he de reconèixer que tot i que em va agradar em va semblar una mica típic i no massa memorable. Vull dir, és una bona història, ben explicada, però que he vist altres vegades i que queia potser en una primera persona amb frases una mica pretensioses (en el sentit que el narrador té aquests moments de pensaments posats només perquè sonessin bé i semblessin profunds...). I el meu problema amb aquest manga és que segueix molt l'estil de l'altre, en la manera d'explicar la història tenint així els mateixos errors però no resol tan bé la història. De fet, si a El almanaque de mi padre considerava que la durada estava molt ben portada en aquest del que us parlo crec que hagués funcionat una mica millor sent més llarg. Tampoc és un mal manga, i si us agrada l'estil de l'autor (encara que no he llegit altres obres seves) crec que us pot agradar, però si voleu animar-vos amb ell crec que us recomano més l'altre (encara que pel que es veu és molt més famós aquest).

La història diguem que és la típica de la segona oportunitat de tornar a viure l'adolescència, això sí amb els avantatges de ser adult i sabent que passarà. I bé diguem que aprofita per conèixer a fons la seva família i el manga aprofita per aprofundir en els conflictes del protagonista de forma bastant correcta. De fet, de forma bastant anàloga a l'altre manga, torna a descobrir el protagonista coses bones de la vida més de camp, dedicada a la família i s'allunya de les preocupacions i estrès del seu present, d'una família amb la qual té poca relació i una vida insatisfeta dedicada només al seu treball. Un contrast i una moralitat clara del principi una mica òbvia però que no puc negar que en certa manera és bastant efectiva. No obstant això he de reconèixer que hi ha alguna cosa que no he pogut acceptar del tot del manga i són els motius pels quals el pare desapareix. Entenc com funciona a la història i sí em puc creure els sentiments del protagonista en referència a la decisió del seu pare i de fet funciona bé en el manga com a punt d'inflexió, però de veritat que em costa molt d'acceptar aquest fet. És cert que en aquest cas no puc culpar al manga només, sóc jo la que no s'ho creu però no puc dir que el manga hagi ajudat molt en això.
Però ignorant aquesta qüestió concreta potser el meu problema més bàsic en el manga és que, encara que puc entendre que no pretén centrar-se en la vida que porta en aquest renéixer o que ho fa només per contrastar amb la vida que havia portat abans el cert és que a mi em van faltar detalls per entrar en aquesta vida, encara que, de nou, suposo que la durada no ha estat l'adequada per a mi però suposo que també tinc part de culpa en aquest fet ja que em costa que un manga amb pocs volums em convenci. En aquest cas potser el problema estigui en que té un ritme més o menys pausat sempre però cap al final no progressa de la mateixa forma en què ho feia i em donava la sensació que se sentia obligat a acabar. Perdó que no m'expliqui gaire, però d'alguna manera dóna la sensació que podria haver trigat una mica més en acabar i tot hagués progressat de forma més adequada.
De fet crec que el manga en intentar incloure més relacions i tractar-les totes acaba per no aprofundir en cap. Tampoc el conflicte que pot perdre tot el que està construint s'explora massa, entenc que això és així per com el manga prefereix ser gairebé com una memòria idealitzada més que un moment per canviar les coses de veritat, però és una llàstima que no exploti aquesta disjuntiva en la que s'hauria d'explicar el protagonista. Per això crec que la relació amorosa queda totalment en un segon pla i no sé molt bé quin propòsit compleix, vull dir, suposo que s'intenta aprofundir una mica en ella, però per a mi no s'aconsegueix, i per l'argument o la reflexió tampoc funciona del tot, o almenys aquesta és la impressió que m'ha donat. Suposo que si s'hagués donat més importància al dubte entre aquest amor i l'altre, per dir-ho d'alguna manera, doncs tindria algun sentit, però el que es decideix al final es fa de manera tan ràpida que sembla que de debò el manga no tenia cap interès en aquesta relació.
Potser hagi de destacar també la relació d'amistat que té amb un noi i com l'última pàgina del manga remet a aquesta relació donant un toc interessant al manga. He de reconèixer que sí, que aquesta última pàgina dóna aquesta sensació bastant agradable en una història de deixar un lleu interrogant obert, és cert que deixar alguna cosa obert pot molestar molt a segons quines lectors, però introduir quelcom ambigu en un últim moment o que et fa tornar a pensar en alguna cosa del que has llegit crec que, si es fa bé, fa que el final sigui molt més memorable. I sí, en aquest cas no puc negar que m'ha agradat el detall. No obstant això, per la importància que li dóna trobar-se al final, la veritat és que la relació d'amistat també se'm queda força fluixa.

Passant a un altre tema vull parlar-vos una mica de l'estil. He de reconèixer que el dibuix de Taniguchi li queda molt bé al tipus d'històries que explica, és bastant més "realista" i hi ha força treball en els fons. De fet crec que en algunes coses té una mica més d'occidental que de japonès, però potser sigui ja concepcions meves que no tinguin a veure tant amb el seu estil sinó com m'ho han venut a mi, és a dir les edicions d'aquest autor tendeixen a editar-se en format occidental, però sí suposo que es decideixi fer així és més decisió de l'editorial que una altra cosa (encara que ara que ho penso crec que en aquesta posava alguna cosa que era decisió de l'autor el format de publicació). En qualsevol cas he de reconèixer que si bé no tinc cap queixa amb el dibuix si que la tinc amb la part més narrativa. Com ja deia abans aquesta primera persona que reflexiona sobre el passat per al meu gust té una veu que pretén ser massa estilitzada i per a mi sobra una mica en la història senzilla amb una reflexió senzilla, vull dir no està tan ben narrat com perquè s'intenti donar tanta importància a aquest text.

De fet, els personatges en si mateixos creen un bon ambient i en general són creïbles però de veritat que dóna la sensació que s'han quedat a mitges, que hi havia molt més a dir d'ells i d'aquest barri o poble que li resulta tan llunyà al principi al protagonista. Altres personatges que em frustren una mica són la família, vull dir, la qüestió del pare ja us he dit el que em sembla, però tant l'àvia com la mare són gairebé tractades en relació al pare. I no tinc problema amb això per com el pare és el que va causar el trauma, la meva queixa és que tampoc se'ns doni l'oportunitat de descobrir com se senten al respecte del que pretén fer el pare. La seva actitud a mi si no me l'expliquen em xoca una mica així que m'encantaria que haguessin donat una mica més de temps perquè pogués de veritat arribar a entendre a tothom. Em dóna la sensació que el manga obre un munt de possibilitats, tracta un munt de relacions i temes però es queda curt en la majoria per culpa de la sensació que m'ha arribat d'ell, és a dir que li falten pàgines per acabar d'explotar tot el potencial

Fins i tot amb tots els problemes que us he anat explicant la veritat és que no és un mal manga, de veritat, perdoneu que no sigui més clara, però no sé, estic una mica confusa amb el que he llegit. Sobretot perquè recordo que una de les coses que més m'havien agradat de l'altre manga de l'autor era com tractava el ritme de manera que tot succeïa en el moment just, i no obstant això aquí el meu problema principal ha estat just el contrari. És una pena perquè això, encara que no és mala història, i segueixo pensant que és un autor que val la pena provar, crec que no s'aprofita del tot, encara que no sé potser hagi estat jo, qui sap.

El millor: temes i relacions que tracta, l'enfocament psicològic i la nostàlgia que desprèn.
El pitjor: el ritme per a mi no ha estat el correcte, obre moltes coses però no sembla acabar de centrar-se en cap el suficient

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario