jueves, 15 de septiembre de 2016

Ajin, Polygon Pictures (anime)

Un anime més al blog!
Títol: Ajin
Significat del títol: Sub-humà
Extensió: 13 capítols
Format original: manga
Adaptacions: anime, pel·lícules
Estudi de l'anime: Polygon Pictures
Autor original: Miura Tsuina (guió), Sakurai Gamon (dibuix i una mica de guió)
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Tenku Shinpan (Miura Tsuina),

T'agradarà si: tens interès en un animi centrat en l'acció i en el suspens amb elements sobrenaturals i amb acció, no t'importa l'animació 3D, vols alguna cosa més basada en la història que en el personatge.
Ni ho intentis si: ets més fan dels animes que es basen en els personatges, no suportes l'animació 3D, no et convencen del tot els animes en els que mai paren de passar coses.

Sinopsi
En el món han aparegut entre els humans alguns amb unes característiques diferents denominats "ajin" que es caracteritzen per no morir mai. Aquesta condició fa que el govern s'interessi molt pels espècimens i que ofereixin grans recompenses econòmiques per atrapar algun d'ells. El nostre protagonista veurà que la seva vida dóna un gir de 180 graus quan descobreixi que ell mateix és una d'aquestes criatures.

Opinió
Bé en el meu afany de veure massa animis de la temporada d'hivern (i tants altres de les següents, de primavera i estiu que encara no he començat...) vaig acabar veient aquest havent abans llegit, com faig sempre, el manga en el qual es basa. El cas és que Ajin no és el tipus d'anime al que m'acosto normalment però suposo que com no m'importa veure de tot doncs vaig decidir posar-me amb el manga que no va estar tan malament com m'esperava, vull dir com a thriller és força interessant i és d'aquests mangues en què tot és acció pel que és fàcil que t'enganxin o t'agradin. Lamentablement no és el tipus d'històries que m'agraden i encara que trobo que és un entreteniment correcte tinc problemes un pel greus amb els personatges, però tant anime com manga crec que són recomanables si us agrada l'acció i us agrada que us enganxin a una història on no paren de passar coses. No obstant això la veritat és que l'anime es pren algunes llibertats o més aviat alguns canvis en certs aspectes que no acabo d'entendre molt bé perquè els fa, coses com l'ordre de certs successos, canviar una cosa concreta encara tota la resta segueixi sent igual, tots aquests petits canvis han fet que la meva memòria, ja de per si dolenta, s'hagi tornat una mica boja perquè hi havia coses que li sonaven, altres que no però tenia la sensació d'haver vist una cosa semblant i bé, no deixa de ser curiós. I bé la gran diferència en l'adaptació suposo que és l'animació, que com no podia ser d'altra manera sent 3D ha generat força controvèrsia (i vaja, la veritat és que en part puc comprendre que és justificada...).

En qualsevol cas suposo que si per alguna cosa destaca positivament Ajin, en qualsevol dels seus formats, és per tenir una història que només per la seva premissa, o més aviat des del moment en què es produeix l'enfrontament entre les diferents faccions fa que sigui fàcil d'enganxar-se a ella i de voler saber que passarà ja no només al protagonista sinó amb tot el conflicte dels ajin en si. I la veritat és que té bastant ganxo, tenim crueltat, batalles amb éssers sobrenaturals, personatges que són prou intel·ligents i estrategs, i sí entre tot això aconsegueix fer un argument interessant, amb certa complexitat i que de veritat no està malament, sobretot si us agraden les històries que tiren més cap a l'acció crec que us encantarà. Ara bé, potser el que més resta en Ajin és la presentació i el que probablement fa que sigui fàcil que l'anime no hagi triomfat tot el que podria. No vull dir que l'animació sigui horrible, va a moments i depèn d'on et fixes hi ha coses que no estan mal fetes, el problema, o almenys risc és escollir aquest tipus d'animació. Vull dir, ja de bones a primeres estàs perdent un públic que encara que sigui només pels caps tan estranyes que tenen els personatges (potser sigui jo) o els gestos més normals com canviar de pes d'una cama a una altra, o simplement caminar poc a poc que es veuen estranys diran que l'anime és del pitjor que han vist mai. No obstant això la veritat és que, sempre des del meu desconeixement en temes d'animació, les batalles exploten molt bé el 3D, els monstres resulten molt més interessants gràcies a aquesta tècnica i vaja potser s'abusi de la foscor de l'anime en certs moments que semblen difícils d'animar però no és tan horrible tot com podria semblar en un principi (o aquesta és la sensació que m'ha donat en l'apartat gràfic). Però sinó us va gens i pel que sigui no aguanteu el tipus d'animació sempre us queda el manga si us agraden aquest tipus d'històries.
També a favor de la història cal dir que és bastant creïble. Òbviament no és realista, tenim éssers que no moren mai i que reviuen després de pocs segons, però la veritat és que tant la manera d'actuar del govern com la discriminació que tenen aquests éssers simplement perquè se'ls té por està bastant ben feta. També la posició del Satou, té cert sentit i que aconsegueixi convèncer gent d'unir-se a la seva ideologia és creïble ni que sigui pel carisma que desprèn. Per tot això de veritat, es fa molt entretingut de veure com evoluciona el conflicte juntament amb l'altra facció del govern i la corrupció mateixa que hi ha entre els membres d'aquest i com es van aprofitant mútuament els uns dels altres.
Això sí, tot i que podria aprofitar per parlar de temes morals, de reflexions sobre el bé i el mal o de qualsevol d'aquest tipus de coses l'anime es centra en el que es centra i és tot acció i argument, pots simpatitzar, fins a cert punt, amb el protagonista per la situació en la què està, però també amb els altres personatges, fins i tot els més psicòpates i cabrons, perquè alguna part de raó tenen, i pots reflexionar sobre aquests temes que podrien estar molt de fons. Ara bé no és un anime que vulgui dedicar-se molt a això pel que, en fi, li podem agrair que no ens digui evidències moralistes o queixar-nos que no aprofundeixi quan se li dóna l'oportunitat de fer-ho. Crec que precisament que Ajin sàpiga que vol ser acció i entreteniment és gairebé la seva millor virtut i el pitjor defecte.
Però abans d'endinsar-me al que ja us he promès, que no m'han agradat gens els personatges, deixeu-me parlar-vos una mica de diferències entre manga i anime. Com deia abans hi ha certes qüestions difícils d'apreciar per com passa el mateix però en un ordre una mica diferent com és el cas de la primera persecució en motos, que si no recordo malament en el manga no era exactament així com funcionava, però després tenim coses com que el mètode de destrossar un edifici és diferent o que la forma en què es planteja cert personatge és totalment diferent i ja es noten més les diferències. Em refereixo al fet que l'anime de tant en tant fa més llargues coses que en el manga anaven totalment de pressa i que semblaven no tenir la mínima importància. No són canvis que en general m'hagin molestat però si que és veritat que vaja, arriba un punt que evoluciona tot de manera tan diferent que la forma d'actuar del Kei és òbviament diferent i que bé, sembla que rebaixin una mica la seva distància amb la majoria d'éssers humans, per exemple. A més no deixa de cridar-me l'atenció en perquè una adaptació decideix donar més importància a coses que el format original semblarien intranscendents o que apareixen fetes perquè la trama avanci. De fet, la meva teoria és que els agradava la idea de deixar l'anime just on acaba i que per això volien allargar una mica certs assumptes. No vull entrar en spoilers però diguem que la qüestió de com s'abandona la zona segura que té el Kei és força diferent a la versió animada que a la dibuixada, i el que més em crida l'atenció és com l'anime gasta part del seu temps a donar personalitat a un habitant del poble que en el manga únicament té presència al final d'aquest tros. És curiós perquè la seva manera d'actuar li donen més sentit i el exploren més que en el format original però gairebé sembla que està fet per arribar a aquest desenvolupament alternatiu que no entenc molt bé que aporta o perquè decideixen posar-ho. Però en fi, decisions dels de l'adaptació, el cas és que han ficat bastants canvis que en certa mesura afecten en part a la manera de representar als personatges però en general no canvien l'argument massa, vull dir acaben en el mateix les accions que realitzen per molt que siguin una mica variades, i en altres moments en canvi sembla que vulguin imitar fidelment el que diu el manga. No sé, és una mica estrany però si en la segona temporada, que ja està anunciada, segueixen així potser se'ls vagi una mica de les mans o potser aconsegueixin controlar les llibertats que es prenen en l'adaptació. De nou, no tinc problema a que s'adapti amb llibertat de vegades és millor que cenyir-se completament a l'original si així es respecta l'essència i funciona millor en el format de sortida però en aquest cas no acabo d'entendre quin és el propòsit d'aquests canvis.

Passant a la presentació com deia abans té una estètica fosca en tot moment i fins i tot les cares són grises. D'acord, no sempre, però si que és veritat que escull gairebé sempre colors freds i a la mínima que hi ha certa calidesa en els tons saps que no durarà molt i serveix molt bé com a contrast, com quan estan enmig de la natura i dóna aquesta sensació de pau però alhora sembla anunciar que no durarà molt, o aquesta és la meva impressió almenys. A part d'això a nivell musical la veritat és que acompanya força bé al tipus d'anime i a aquesta ambientació que intenta ser fosca i optar per un ambient més decadent (que de nou va molt bé al tipus de societat que representa), ja l'opening i el ending tenen aquest to però la música i aquest tema que posen en cada resum del principi de cada capítol parlant del que ha passat fins ara és bastant memorable. Encara que he de reconèixer també que en molts moments no és el tipus de banda sonora que prefereixo (jo sóc més de clàssica la veritat...) està força ben usada i reforça la sensació de les batalles i del seu contingut èpic, per dir-ho d'alguna manera. Us deixo el tema de què us parlava i l'opening.

En canvi en els personatges és on arriba el meu problema que fa que no m'acabi d'agradar aquesta història i que no sigui per a mi tot i que la considero bon entreteniment. Quin és el meu problema amb ells? Bé, el mateix de sempre el desenvolupament en ells és nul però el pitjor de tot és que sembla que la història sé que pretén fer alguna cosa amb ells. El meu problema es presenta ja des del Kei, al principi ens el presenten com el típic noi que ha mentit tota la vida sobre ser bona persona i que no té problema per fer-ho amb la condició que el deixin en pau i que vaja, és bastant fred amb tothom i que en fi, viu en una màscara de ser el noi perfecte quan menysprea gairebé a tothom per ser inferior a ell. No obstant això, on podria estar la gràcia d'aquest personatge és que té moments on, no se sap si per simpatia, o perquè en aquell moment li ve de gust es comporta de forma mínimament empàtica amb els altres. De fet en aquest sentit a moments sembla que de veritat té algun sentiment i en altres i la majoria és l'estereotip del noi fred i sense sentiments. I el cas és que es queda a mitges, sempre, i per culpa d'això el personatge pateix terriblement de no saber si volen que t'ho prenguis com això, l'estereotip de fredor que simplement el seguim en allò interessant d'aquest anime/manga que és la història o si de veritat volen preocupar-se per fer que sigui un personatge amb evolució com es comporta amb els altres o explorar la seva fredor i fins on arriba. Tant me fa el que vulguin fer, però de veritat que hi ha un indici en molts personatges de voler donar-los alguna cosa diferent a la seva primera capa de personalitat però en tots es queda més com un intent de "complir" amb la idea de fer un bon personatge que de veritat una preocupació per fer dels personatges alguna cosa important.
També s'explora després el passat de l'única dona amb cert protagonisme d'aquesta història però encara no ha aparegut en l'anime i en fi em semblen més ganes de donar una història al personatge que de veritat donar-li una personalitat. Però em passa una mica el mateix amb el Tosaki, que la gran idea de fer algú amb quelcom més a part d'aquesta faceta de persona freda amb mala llet i que vol que tot surti bé és donar-li un motiu. I això funcionaria si en comptes, de nou, de donar-nos una història, ens donés una personalitat, ens aproximés als seus pensaments respecte a la situació, ens fes creïble el seu dolor...
El cas del Satou és simplement utilitzar el boig maníac que a la mínima que agafi una pistola o faci explotar coses es guanyarà el favor del públic mentre riu de forma exagerada. I bé sembla que li volen donar un passat que no sé si al final el manga explotarà, suposo que sí, encara que qui sap, i vaja tampoc sembla que vulguin explorar la seva personalitat més a fons.
Després hi ha l'amic del protagonista que apareix al principi que segueixo pensant des que vaig llegir el manga si l'autor està pensant en donar-li algun tipus d'importància al personatge més endavant, més que res perquè hi ha un esforç en crear la relació entre ell i el protagonista amb, de nou, un context perquè entenguem al personatge més que conèixer-lo de veritat, però bé la relació entre ells tenia potencial tot i que de nou no crec que tingui intenció d'explotar-se gaire.
Una cosa semblant em passa amb l'altre noi que apareix, sí funciona bé com a contrast amb la personalitat del protagonista i més endavant en el manga si s'aprofundeix una mica en la seva relació, però sembla, de nou, que al manga les relacions entre persones són el que menys l'importen.
Altres relacions de les que m'agradaria saber més són la germana del protagonista, que segueix sorprenent-me com la mostren perquè de veritat sembla que hagi de tenir una rellevància o la que té la noia amb el personatge per a qui treballa, però no sé fins a quin punt se li dedicarà atenció perquè segueix semblant-me que a aquesta història no l'importa gaire tot això.

Resumint, crec que Ajin pot agradar bastant (sinó ets una de les tantes persones que odien el 3D i no poden superar-ho mai) i no nego que la història pugui ser entretinguda però sens dubta la manera en que tracta els personatges és tan pobra que per a mi es queda en una història bastant superficial i que no trobo que sigui la gran cosa. Ara bé, tot depèn del que busqueu, com a història de suspens i acció compleix bastant bé.

El millor: no paren de passar coses, una societat bastant creïble en com actua contra els ajins, fàcil que t'enganxi.
El pitjor: els personatges i les seves relacions són ignorades, l'únic que l'interessa és que avanci la història.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario