lunes, 29 de agosto de 2016

The end of Evangelion, Gainax, Production I.G (anime)

Una pel·lícula d'animació al blog! Avís que té spoilers de l'anime original i probablement també de la pel·lícula. Torno a avisar, SPOILERS. En fi, vinga, ja us podeu anar sinó l'heu vista.
Títol: The end of Evangelion
Significat del títol: El final d'Evangelion
Extensió: 1 pel·lícula
Format original: pel·lícula (encara que cal tenir en compte que primer ve l'anime)
Estudi de l'animi: Gainax, Production I.G
Autor original: Hideaki Anno
Any: 1997

T'agradarà si: et vas quedar amb ganes de més després de veure l'anime original, volies més respostes després dels dos últims capítols, et van agradar les relacions místiques que podia tenir la sèrie original.
Ni ho intentis si: no has vist la sèrie original, no et va acabar d'agradar la part més experimental de l'anime, no vols saber més d'Evangelion.

Sinopsi
Encara que per fi han derrotat a tots els àngels NERV segueix tenint enemics, el SEELE és ara qui s'enfronta en contra de l'organització.
A partir del conflicte entre les dues organitzacions el Shinji haurà d'escollir entre la seva individualitat i per tant estar sol i separat dels altres o renunciar al seu ésser per formar part d'una unió amb tots l'univers.

Opinió
No sé com sortirà aquesta ressenya. La veritat és que després del rotllo que vaig escriure amb l'anime anterior a aquesta pel·lícula, no sé si tinc ni ganes de parlar-vos d'aquesta pel·lícula ni espereu alguna cosa semblant a la de l'altra vegada. Més que res perquè estic vaga i no tinc ganes d'escriure tant i per la diferència de durada que també va fer que m'enrotllés més, però en fi, a veure que surt. Primer de tot explicar-vos que sí, que la vaig veure tot just acabar d'escriure el rotllo de ressenya de l'anime original i que les meves expectatives havien pujat molt després d'estar investigant sobre anàlisis d'Evangelion entre els qual em vaig empassar algun spoiler. Tampoc és una cosa que em preocupés massa, però sí que va fer que esperés que la pel·lícula em resultés tan impactant com els dos últims capítols finals de l'anime que se suposa que hauria de substituir o almenys aclarir. Sens cap dubte, és interessant, us la recomano si us ha agradat l'anime i si us heu quedat amb ganes de més exploració en el tema final de l'anime, però he de reconèixer que em quedo amb l'anime original i això només ho veig com un complement. No sé, potser esperava més tot i que ja dic que té qüestions molt interessants, fa pensar, i és perfecta per als que us agradi analitzar tot, perquè milers punts de vista variats, símbols religiosos, seguir amb l'amic Freud, o simplement intentar seguir al personatge principal pot ser bastant divertit si us agrada filosofar.

Un dels punts que més em vaig fixar en la pel·lícula, probablement per culpa o gràcies a un vídeo de youtube que analitzava la pel·lícula des d'aquest punt de vista us el deixo aquí, si me'n recordo, va ser el misticisme de la mateixa. Vull dir, encara que l'anime original es poden interpretar coses a partir d'aquest punt de vista, aquí és quan apareix ja, directament, el símbol de la càbala jueva al cel, quan acaba passant la qüestió argumental sobre la qual dóna voltes la pel·lícula, és gairebé impossible ignorar aquesta interpretació (tret que siguis una inculta com jo que no coneixia tot aquest esquema que és la càbala), tot i així, si que és veritat que alguna cosa de Plotí de neoplatonisme molt bàsic si que sé. Anem a veure, em quedo en el més bàsic en aquesta qüestió, és a dir com es canvia el pensament d'arribar al coneixement de la idea pura per el d'arribar a tenir contacte amb Déu. Sí, el més bàsic perquè el primer que et diuen de Plató quan t'expliquen coses de la seva filosofia és que la qüestió del món de les idees és quelcom que ell no va escriure en els seus propis termes així que, en fi, no sé tant del tema o no em veig capaç d'explicar-ho sense enrotllar-me molt així que intentaré anar a coses més interessants. En qualsevol cas és interessant com fa servir aquesta qüestió per crear la fi del món donant una concepció força negativa del que significaria la unió de totes les criatures del planeta en una mena d'unió originària. Potser per això, tot i que no nego aquesta interpretació i serveix bastant per entendre d'on s'origina la idea del projecte i poder-la comparar amb alguna cosa sempre ajuda, en rebutjar tan clarament el que en termes religiosos seria l'estat de màxima gràcia per a l'ésser humà, a part de fer-la una obra que sembla creure en l'individu més que a la col·lectivitat, per molt que de vegades sembli que aquest no és res enmig de la immensitat de l'univers, fa que no vegi tan interessant la idea mística, encara que hi estigui. Tot i així, no sé fins a quin punt argumentalment, és a dir els elements propis del món de la pel·lícula tenen correspondències amb una idea d'ascendència a l'estat pre-humà i d'unitat, per dir-ho d'alguna manera. Pel poc que sé els evas que apareixen al final acaben per representar el dibuix al cel del que us parlo però no sé fins a quin punt poden ser les virtuts (a mi no em donen els comptes) però vaja, sembla un món apassionant que lamentablement desconec per complet.
Fins i tot el projecte l'he vist analitzar com una nova manera de representar l'apocalipsi relacionant de manera sociològica amb les circumstàncies del Japó del moment donant origen a un gènere denominat sekai-kei (jo de nou, en la meva ignorància desconeixia l'existència de la tendència, us deixo el vídeo en què ho explica aquí, perdoneu les referències, però crec que així serà més interessant). Aquesta interpretació, tot i que es feia més en relació a la representació de l'apocalipsi en l'anime em sembla potser que peca una mica de basar-se molt en el context social, però, sí m'interessa la tendència que treu de com l'anime centra la fi del món relacionat-la amb l'individu. Però més que dir aquesta influència de l'estat d'ànim del país jo més aviat veig la influència d'Evangelion l'anime original a la indústria, de manera que podria entendre's que, òbviament generalitzant, influiria en obres posteriors a prioritzar la individualitat fins i tot en el cas de l'apocalipsi, les relacions humanes segueixen sent el centre més que intentar representar una col·lectivitat. Potser fora del cas concret i marxant perillosament per la tangent, la veritat és que l'anime en general m'atreviria a dir que es basa bastant en l'individu. Sonarà a generalització extrema, i probablement ho sigui, però recordo pocs animes on la societat, o una sensació de grup extens tingui un pes important. Vull dir, dient encara més bogeries diria que veiem moltes vegades personatges gairebé abstrets, tant d'un context social, una societat, o un pertànyer fort a una comunitat. Se m'ocorre algun anime on la comunitat té algun pes o on hi ha certa tendència al realisme però la tendència és o d'abstreure's purament de la realitat en l'espai idíl·lic de l'escola secundària (cosa curiosa) o del rebuig a la societat. Sí, com deia en la meva ressenya de l'anime, i tornant al que estava fent, és fàcil que un anime sigui una història de formació per la quantitat ingent d'animes protagonitzats per adolescents així que sí, el pas a l'edat adulta traumàtica és, en animes amb alguna pretensió, quelcom habitual. En fi, deixo de divagar sense sentit i passem a altres temes.
Una altra escena que he vist molt comentada és la final. La veritat és que he de reconèixer que abans de parlar-vos d'ella en concret he de dir que l'enfocament de la relació entre l'Asuka i el Shinji en aquesta pel·lícula no m'acaba de convèncer. És a dir, en l'anime original no se li donava tanta rellevància al vincle, o si més no la tenia en la mateixa mesura que la relació que tenia amb la Rei i amb la Misato. Que no dic que els sentiments que tingués per cadascuna fossin els mateixos, però sí que opino que no es donava tanta preferència a un personatge sobre els altres. Tot i això, crec que fins a cert punt té sentit tenint en compte quela Misato segueix en el paper de tutora o d'intent de mare, i la Rei... en fi, és aquest ésser estrany que en aquesta pel·lícula ens la mostren en tot el seu esplendor de raresa. He de reconèixer que l'argument en si d'Evangelion em serveix més com a excusa per explorar als seus personatges que com a història en si, perquè tu intentes explicar-li a algú de què nassos va l'anime i què passa, punt per punt, i la cara que se'ls pot quedar als que t'escoltin serà digna de pintar... De debò, potser no li passi a tothom però a mi el que em va fascinar de l'anime original són els personatges, la manera en què els construeix i els inspecciona de manera cruel i fascinant i el seu estil per representar la ment amb metàfores. I bé, no em puc queixar del tot de la pel·lícula perquè diguem que cap al final es torna bastant interessant també en com representa l'estat de confusió. Tot i així, reconec que em sembla més memorable l'escena de l'anime on bàsicament trenca amb tota barrera possible per definir-se a un mateix, cosa que fa força por i alhora és alliberador, qüestió que explora bastant tant la pel·lícula com l'anime.
Però tornant a l'escena de la qual us parlava em refereixo a quan se surt d'aquest estat i només tenim a dos personatges. Aquest moment en que per garantir la separació dels cossos i les ments s'opta per la violència és tan impactant pel que significa... Reconec que abans fins i tot de veure aquesta pel·lícula ja havia llegit interpretacions sobre aquest moment sense tenir context, però és que acabar d'aquesta manera és gairebé el resum del conflicte intern de l'ésser humà, de la tensió que cobreix entre ser un individu a risc de no poder arribar a conèixer que pensen de tu els altres ni que puguis connectar amb ningú o el caure en aquesta mena de “res” alliberador en el qual no hi ha res que et separi dels altres a risc de perdre la teva entitat. La veritat és que encara que dit així potser no sona tan impactant el conflicte és probablement el nucli de tot això però en termes humans és gairebé com una disjuntiva d'intentar arriscar-se i entaular relació amb un altre ésser humà o quedar-se amb un mateix, tenint en compte, és clar, que qualsevol relació amb una cosa externa a tu representa una violència contra la teva individualitat. En fi, com sempre, se me'n va de les mans.
En qualsevol cas tornant a l'escena que dic que és significativa m'ha fet molta gràcia veure teories que la relacionaven amb Hegel i com el filòsof interpretava l'inici de la individualitat. Però vaja, el meu desconeixement d'aquest filòsof és de veritat que complet a excepció de la idea que és complicadíssim de llegir i entendre, així que simplement ho dic com una cosa llegit pels mars d'internet. En qualsevol cas si que veig aquesta idea que us comentava de com qualsevol contacte és algun tipus de violència però precisament aquesta divergència, aquest dolor (físic o mental) és la prova de la teva individualitat. Vaja, molt optimista tot animant-te a tenir qualsevol tipus de relació amb algú, i per això la solitud és la gran panacea... No, òbviament l'anime té aquest últim punt d'optimisme o d'esperança enmig de la representació de la depressió que és. Vull dir, mira que odio els missatges positius que et diuen com de bonica és la vida i el meravellós que és tot, però és que
Evangelion gairebé diria que traumatitza a l'espectador per acabar donant un petit respir al final dient el de sempre, que la vida és una merda, però és una merda que val la pena.

Això deriva de forma bastant perillosa així que intentaré parlar-vos de coses més mundanes, a veure si surt alguna cosa més coherent. El cas és que he de reconèixer que per a mi la pel·lícula, venint d'on ve s'estén massa en el context argumental. Vull dir, no esperava tant tros de batalles i operacions que és precisament el que fa que pensi que l'anime original no sap molt bé que fer amb els seus elements i de vegades sembla tenir una crisi d'identitat i no saber en què vol centrar-se. En qualsevol cas, he de reconèixer que se'm va fer un inici no molt prometedor per a un final que no m'hagués importat que s'hagués allargat més. Per això també potser la pel·lícula em dóna la sensació d'estar continuant l'anime, encara que per a mi funcioni com a versió alternativa als últims episodis i la mateixa pel·lícula sembli indicar això, vull dir que en ser aquesta barreja de coses que també era l'anime (a estones baralles típiques contra metxes, de vegades aprofundeix dins dels personatges, altres cops els elements místics semblen ser el nucli...) em dóna la sensació que hauria preferit que hagués estat sencera en l'estil del final. Encara que també entenc que la pel·lícula serveix per donar sentit a la part més argumental que l'anime semblava ignorar en els últims episodis, però crec que gairebé ho preferia pel que deia abans, a mi m'agrada Evangelion pels personatges i la seva introspecció no pel que passa.

Anem a apartats més d'estil he de parlar-vos de la música, i bé sobre la cançó feliç que dóna molt mal rotllo alhora i que sona en cert moment curiós. Us la deixaré per aquí i el cas és que s'enganxa bastant però segueix sent inquietant per com apareix en el moment que ho fa. A més de la música volia parlar-vos una mica de forma general de l'estil de la pel·lícula, de nou, encara que segueix l'estil de l'anime original, incorpora algunes imatges recurrents noves com el gronxador o com les imatges reals que donen un atmosfera bastant especial a la pel·lícula. També l'estètica seria interessant d'analitzar, sobretot en moments més rellevants i en aquestes imatges tan curioses tant les més "còsmiques" com les més introspectives però la veritat és que no em veig ni amb molts ànims ni coneixement. Tot i així he de reconèixer que em va a quedar gravat alguns moments com la gran quantitat de creus que semblen representar els éssers humans que avancen cap al nou estadi. També les desfiguracions del cos de la Rei augmentant-se són interessants i fa pensar com es destrossa i cau partida però amb aquest ull fix, aquí em podria posar a interpretar que gairebé sembla que aquest somni d'unitat seguirà, encara apartat, tenint una mica de presència, però tampoc crec que sigui una cosa molt rellevant, el que dic, no la imatge. El vincle amb la realitat sigui potser el que més curiós em sembla per com sembla cridar l'atenció a l'espectador, com els joves semblen estar en el que podria ser un cinema, formant així un joc de realitats, però fora d'això amplia d'alguna manera el missatge i almenys a mi em va donar la sensació que cridava a l'espectador per implicar-lo de forma més directa com a part d'aquesta massa.

Resumint, potser he estat concisa per al que pot donar aquesta pel·lícula però en fi, ja us vaig deixar anar el rotllo en l'anime i bé, encara que sí que m'ha decebut en part la pel·lícula per com l'anime em va pujar molt les expectatives del que podia trobar-me tampoc dic que sigui dolenta, té conceptes interessants que ajuden a entendre el context de l'anime original, cap al final es torna estilísticament força interessant i vaja, crec que si us ha agradat l'anime heu de veure-la com a complement. Això sí, primer l'anime original, que quedi clar, sinó tindreu una experiència d'allò més curiosa...

El millor: estilísticament, el final, els personatges.
El pitjor: potser em sobra la part més argumental...

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario