martes, 9 de agosto de 2016

Shoujo-tachi wa Kouya wo Mezasu, Barnum Studi, Project No.9 (anime)

Un altre anime al blog! Encara d'hivern...
Títol: Shoujo-tachi wa kouya wo mezasu
Significat del títol: Les noies que aspiren a las terres salvatges (referencia a la creació de novel·les visuals i tal...)
Extensió: 12
Format original: a veure, ha sortit abans que la novel·la visual però diguem que la història ja estava feta i l'anime ha sortit gairebé com a promoció per a aquesta que ha sortit el 25 de març.
Adaptacions: anime (depèn del que consideris que va primer)
Estudi de l'anime: Barnum Studio, Project No.9
Autor original: Tanaka Romeo (de debò... és per plorar...)
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Cross+Channel, Saihate no Ima

T'agradarà si: no t'importa veure un anime on no passi res, els personatges no siguin gran cosa però pot arribar a entretenir, tens molt interès en veure el procés de creació d'una novel·la visual feta anime.
Ni ho intentis si: odies tot el relacionat amb les novel·les visuals, no t'agraden els personatges que no destaquen o estan fet a base d'estereotips, vols alguna cosa on passin moltes coses, vas llegir CrossChannel i et va encantar i esperaves alguna cosa bona d'aquest home...

Sinopsi
El Bunta és un estudiant d'institut normal i corrent que després de fer el guió d'una obra de teatre la Kuroda, una noia silenciosa, l'intentarà convèncer perquè es passi al costat fosc i escrigui novel·les visuals. A partir d'aquí s'anirà formant un grup variat de gent amb diferents talents per dur a terme el projecte.
Opinió
Sens dubte això ha estat una gran decepció, de veritat de les més grans en animes que he vist aquest any. I bé, suposo que de bones a primeres qualsevol que llegís la sinopsi pensaria que anava a trobar-se amb una mediocritat i hagués encertat, el problema està quan veus que el nom del creador de la versió en la qual s'han basat, la novel·la visual, és el mateix que va fer CrossChannel (és a dir, Romeo Tanaka) i esperes alguna cosa a l'altura de l'anterior. A més, és una història sobre un grup de gent que es reuneix per fer una novel·la visual, jo esperava que amb aquesta premissa aprofités per trencar alguns dels tòpics del medi, fer una reflexió sobre el mateix, no sé ser conscient dels seus problemes... En aquest cas el pitjor és que hi ha moments que sembla intentar-ho però en general acaba caient al fanservice, en fer personatges que tenen poca gràcia, una història insulsa i en general el dolent d'aquest anime és que és mediocre, no hi ha res que destaqui. I de nou, suposo que qualsevol espectador que vegi l'anime només coneixent de la sinopsi és probable que no es porti la decepció tan gran que m'he portat, però en fi, suposo que, com tantes altres vegades, problemes d'expectatives o de confiar veure alguna cosa almenys mitjanament decent.

A veure, la premissa com dic no promet grans sorpreses però la veritat és que no li demanava acció així que esperava trobar-me amb alguna cosa amb personatges que tinguessin una bona interacció entre ells o, el que deia, un pas més enllà a la idea de les novel·les visuals. La qüestió és que en tots dos casos sembla quedar-se a mitges. En els personatges sembla voler utilitzar estereotips i donar-los un toc més "realista", o aquesta és la impressió que m'ha donat, però alhora sembla quedar-se en un punt intermedi de no renunciar als patrons coneguts i es produeix, almenys en el meu cas, la sensació de llunyania amb els personatges que no destaquen per si mateixos i alhora no són tampoc tòpics amb potes. Potser sigui així perquè és un producte curt que beu de la font inicial més llarga però crec que tot i així els personatges no donen una bona primera impressió. L'únic que sembla tenir un protagonisme en tot això és el protagonista, i si bé en un principi la idea de persona normal pot tenir la seva gràcia, la veritat és que l'escàs desenvolupament que té, adonar-se que escriure li agrada, és tan predictible i tan poc original que és depriment. A més si ens fixem en les noies individualment tampoc hi ha molt destacar. Donant un repàs per cadascuna, la Kuroda és la noia solitària només que aquesta vegada té iniciativa i embolica a tothom a participar, bona combinació si fos alguna cosa més que això, però es queda en el típic personatge que uneix gent per la moguda de torn i poc més, només que no cau tan bé als membres del grup per no integrar-se del tot en el mateix i perquè per tal que de veritat funcioni el grup es depèn més del protagonista, d'acord, concedeixo que no és la Haruhi de torn, però en aquests pocs capítols, encara que sigui la que més rellevància se li doni no diu res, és sosa i tot el frikisme que hauria de tenir no s'exhibeix en cap moment. La Yuuka és la típica amiga de la infància que sempre queda en segon lloc en preferència del protagonista, tinc certa simpatia per aquest tipus de personatge, ho admeto, però més enllà del capítol que li dediquen al seu treball en el projecte amb un drama predictible però que pot funcionar i la gelosia per adonar-se que el seu amic de la infància pot anar-se amb altres, de nou, no hi ha res. L'Andou potser m'hagi interessat més per motius personals (és a dir, li agrada el yaoi) però a part de ser la pèl-roja amb una personalitat que no es calla que sinó comparteix alguna cosa i causa per això disputes i ruptures entre el grup no s'explora res d'ella. Quelcom semblant passa amb la Yuuki, la tímida dibuixant que té una faceta pervertida i que a part d'això poc més sabem d'ella, i en fi suposo que l'hi perdonaria pels pocs capítols si haguessin aconseguit cohesionar o simplement mantenir converses entre el grup que tinguessin certa gràcia, però la veritat és que quan estan junts els personatges funcionen encara pitjor. La dinàmica del grup és dolenta, i amb el pas dels capítols va centrant-se cada vegada més en el protagonista i s'oblida completament de fer un cercle d'amics o de companys discutint bestieses que hagués funcionat molt millor pel tipus d'història. Fins i tot l'intent d'usar l'amic home, típic de novel·la visual i de eroge concretament, com a punt còmic, em sembla tan insubstancial i dolent en el personatge i el seu intent de riure de l'otaku extrem no m'acaba de funcionar, la veritat... Potser sigui jo, però de veritat que em sobrava aquesta personalitat, qualsevol altra cosa hagués estat millor.
Passant a un altre tema del qual us parlava abans, l'intent de donar la volta als estereotips que fa que caigui en ells i en algun moment conscientment i de maneres idiotes. Anem a veure, primer de tot crec que com anime dedicat a la producció d'una cosa hagués estat bé que haguessin posat alguna referència a alguna obra, no cal que sigui directa si hi ha problemes de copyright, però de veritat que l'anime sembla eludir completament el tema del que tracta, poques vegades es posen simplement a parlar de novel·les visuals en general i quan ho fan en general només acaben caient en una patètica batalla entre l'Andou i la Kuroda entre el yaoi i la novel·la visual enfocada per a homes, fins i tot s'obvien de manera bastant curiosa que alguna noia pogués estar interessada pels otomes. De veritat, ja és estrany el plantejament de dones que es volen dedicar a fer una novel·la visual enfocada cap a homes (i està pel moe i totes aquestes coses...) perquè a sobre no tinguin en consideració ni això, que potser alguna de les que saben del medi li podrien agradar els otomes. I és més fins i tot la Kuroda que se suposa que li agraden les novel·les visuals amb target masculí, cosa que em sembla genial, podria haver-se interessat alguna vegada a la vida per l'altre costat, fins i tot pel yaoi.
Però deixant la falta de referències al tema en general el que intenta fer amb els estereotips i tòpics d'aquest tipus d'obres encara és pitjor. Recordo particularment l'episodi de la platja que com en totes les sèries està per al fanservice, però en aquesta la Kuroda intenta ser conscient de les situacions típiques d'anime o de novel·la visual recrear per veure que tal és el moe en la "realitat". I seria una gran idea sinó donés la sensació que la història sembla desesperada per ser diferent sense aconseguir-ho de cap manera. No obstant això, passen els capítols i arriba un moment on ja sembla no tenir importància res d'això i tothom es disfressa de serventa per ajudar al protagonista, perquè, qui no es posaria un vestit ridícul amb tal d'animar a un amic? Tot bé sinó fos una excusa barata per posar fanservice i que fa que encara sigui pitjor el que ja en sí era una mala sèrie, de debò, per a mi aquesta escena va ser una bufetada a la cara molt forta. De veritat que això ha sortit de la ment del mateix que va escriure Crosschannel, aquesta obra que al meu parer sembla que trenca amb el protagonista típic del eroge per fer-lo un malalt mental i posa estereotips de personalitat típics de l'anime/manga com si tinguessin també problemes psicològics? Perquè, de debò que em costa molt creure que sigui la mateixa persona, però en fi, així són les coses i potser la novel·la visual sigui millor però tampoc les crítiques han estat molt favorables, de debò, em deprimeix.
Potser el final de l'anime tingui una mica d'interès per mostrar una mica el món de la creació de les novel·les visuals a més gran escala i suposo, o vull suposar, que la versió original s'estendrà més en això donant informació interessant o curiosa, no sé, estaria bé que si l'escriptor ha viscut com és treballar en diferents companyies en moltes ocasions pogués posar una mica de la seva experiència o del que ha sentit, o qualsevol cosa.

No em vull estendre molt més perquè crec que ja heu entès que és dolent, fins i tot l'opening i l'ending són mediocres però en fi, us els deixo per aquí.

Resumint, decepció veure que Tanaka Romeo ha fet una cosa així, de debò, no m'ho esperava tan dolent. Anem a veure, tampoc és que Rewrite, una altra obra en què va participar (em refereixo a la novel·la visual) m'encantés, però almenys tenia el seu interès i encara que no m'acabés de convèncer li podia reconèixer cert mèrit, però o això ha estat una mala adaptació de la novel·la visual original (que pot ser) o simplement és dolent, molt dolent el que ha escrit. En qualsevol cas, no us la recomano, però si no us importa veure animes mediocres mentre us entretinguin potser aquest sigui per a vosaltres. Tot i que ja aviso que tampoc l'he trobat especialment entretingut.
El millor: són dotze capítols que es veuen més o menys ràpid.
El pitjor: és mediocre en tants sentits i dolent en tants altres, personatges que no destaquen, el seu intent de parlar de novel·les visuals desaprofitat totalment...

Fins aquí el meu avorriment.

Encara que soni estrany he de dir que segueixo tenint curiositat per la novel·la visual, encara que òbviament no sigui una prioritat, però com està en japonès i com d'aquí a que entengui bé l'idioma poden passar anys, qui sap si algun dia llunyà potser li doni l'oportunitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario