miércoles, 24 de agosto de 2016

L'historiador, Elizabeth Kostova (llibre)

Un altre llibre més al bloc!
Títol: L'historiador
Títol original: The Historian
Autor/a: Elizabeth Kostova
Altres llibres de l'autor/a: El rapte del cinema
Pàgines: 698
Format original: llibre
Any: 2005
Curiositat: La neutralitat del títol en anglès (no se sap si és un historiador o historiadora ha fet que per exemple en castellà el traduïssin com La historiadora, a més l'argument del llibre admet les dues
versions així que és bastant curiós el canvi de gènere)
Enllaços d'interès: http://www.theswanthieves.com/

T'agradarà si: t'agraden les conspiracions històriques, tens interès en la figura de Vlad Tepes i els mites de Dràcula que es van originar per ell, vols alguna cosa amb molts viatges i visites a llocs emblemàtics.
Ni ho intentis si: l'estil és important per a tu (no vols que sigui només funcional), no t'agraden els personatges plans.

Sinopsi
Un vespre, ja tard, tafanejant entre els prestatges de la biblioteca del seu pare, una noia troba un estrany llibre antic i unes quantes cartes groguenques. Les cartes van encapçalades per un enigmàtic “Benvolgut i malaurat successor...” que immediatament la capbussen en un món totalment impensable, un laberint on els secrets sobre el passat del seu pare i el misteriós destí de la seva mare queden connectats amb un inconcebible maligne que s’amaga a les profunditats de la història.
Generacions d’historiadors han arriscat la seva reputació acadèmica, la seva salut i fins i tot la vida per saber què hi ha de veritat en la figura de Vlad l’Empalador, el sobirà medieval real a partir del bàrbar regnat del qual n’han sorgit les fonts de la llegenda del comte Dràcula. Ara, una dona jove pren el relleu en aquesta difícil recerca. De ciutat en ciutat, en antics monestirs, biblioteques recòndites i arxius clandestins de tot Europa, poc a poc va emergent la terrible veritat sobre l’obscur regnat de Vlad l’Empalador i sobre un temps de pactes que pot ser que hagin mantingut viu aquest terrible món a través dels segles.
Història i ficció es donen la mà en aquesta fulgurant novel·la; una aventura de proporcions èpiques i un intrincat relat ple de misteri i suspens que ben segur cridarà l’atenció dels lectors d’èxits tan aclaparadors com El codi da Vinci o L’ombra del vent. (Sinopsi d'Edicions 62)

Opinió

En fi, aquest és un dels tants llibres que hi ha per casa meva que els ha llegit la meva família i que els hi han semblat entretinguts i que jo tenia intenció de llegir només buscant això. Vull dir, no espero trobar-me la gran obra literària però de tant en tant m’agrada llegir coses que em facin passar ràpidament les pàgines, que em facin no pensar i prou, però aquesta en qüestió m’ha semblat molt més dolenta del que esperava, i no esperava res, volia simplement entreteniment i ni això. Tot i que admeto que en part ha estat culpa meva, la qüestió és que el llibre està mal escrit, argumentalment són viatges i descobriments sobre Dràcula i la seva figura tan històrica com el mite i els personatges són intents penosos de fer quelcom més que un nom al que li passen coses, que són el que acaben per sent. L’única qüestió que podria trobar interessant fins a cert punt és només la qüestió de la figura de Dràcula, de com sorgeix el mite i les crueltats del personatge real a més, potser, de si us interessa veure món a través de llibres suposo que el seu interès pot tenir que et parlin d’alguns del països que surten a la novel·la però poc més, la veritat.


Reconec que no vaig començar el llibre en les millors condicions, no estava en un moment que tingués gaires ganes de llegir (no sé, coses que passen suposo) i tot i que m’és gairebé impossible no estar llegint alguna cosa, en aquest cas vaig eternitzar la lectura d’un llibre que no costa tant de llegir. Tanmateix, també he d’admetre que no m’interessava gaire el que succeïa, ja que perquè em descriguin països i llegendes crec que és més interessant que em posi a investigar per mi mateixa o fins i tot que em posi a llegir la viquipèdia (tinc ganes d’exagerar, deixeu-me…). Sens dubte l’estil és purament funcional, serveix per narrar el viatge del punt a al punt b, serveix per descriure mínimament el lloc on es troben, més per fer turisme ràpid que per una altra cosa, i per intentar fer-nos creure que ha creat personatges i relacions decents o mínimament treballades quan no és així, però ja us parlaré d’això més endavant, tranquils.
L’única complicació estilística, si es pot dir així, és la qüestió dels dos narradors en passat i present principals a més d’alguns moments o s’utilitzen altres tipus de recursos com cartes suposo que en imitació i homenatge de la novel·la Dràcula de Bram Stoker. I el cert és que tot i que els dos narradors principals podrien amenitzar una mica la història i el canvi de temps dóna certa gràcia a la novel·la, en aquest cas un dels personatges que ens narra la història sembla que l’autora no sap que fer exactament amb ella i només de tant en tant sembla recordar-se de la seva existència. Vull dir, la qüestió és que a la noia sembla que l’autora no havia pensat gaire que anava a passar-li i com en canvi amb el pare tenia tot pensat la filla és queda més com un recurs inútil d’intentar donar cert aire de història generacional però que en el fons no té cap rellevància argumental ni tampoc serveix per aprofundir en la relació paternofilial. I la relació entre la filla i el seu acompanyat tampoc té gaire interès, tot i que semblaria que s’intenta produir un nou focus d’interés pel lector en aquesta relació, es fa de la forma més superficial possible i gairebé sembla que necessités posar a l’acompanyant pel simple fet de que tingués conversacions amb algú i perquè sembla que queda millor la parelleta descobridora de conspiracions que l’individu solitari que ho fa…
En fi, tornant a qüestions estilístiques cal dir que s’abusa dels diàlegs expositius com la majoria de novelles d’aquest tipus que tenen més ganes de donar informació sobre conspiracions històriques que fer veritablement diàlegs creïbles entre personatges. De fet, a més d’aquests diàlegs sobre Dràcula que cada cop m’interessaven menys, ja que només semblava que servien per descobrir quin nou país i ciutat d’Europa els hi tocaria visitar als protagonistes, el llibre sembla tenir una obsessió per enrollar-se en coses que no necessiten més explicació, i vaja, puc sonar hipòcrita amb això ja que les meves ressenyes tendeixen una mica al mateix, però en aquest cas tenint en compte que és un llibre pensat per un públic massiu i per entretenir no sé fins a quin punt era necessari fer el llibre tan llarg quan realment no necessitava ni la meitat de pàgines (bé potser per mi no era necessària la seva existència) però crec que hi ha certa tendència a fer best-sellers amb moltes pàgines per algun motiu que desconec, en fi, millor que segueixi parlant-vos del llibre…


Passant a la història del llibre diria que ni això aconsegueix ser la gran cosa. Vull dir, segueix un esquema semblant al de El codi da Vinci amb una mica menys de peripècia exagerada i amb més descripció cultural, així que l’argument en sí es queda en destapar conspiracions històriques. Ho admeto, he de reconèixer que tinc força reticències a creure’m una conspiració històrica i més si s'afegeixen elements sobrenaturals, però tinc cert grau de tolerància i crec que si la història aconseguís que em creués la conspiració o simplement la fes interessant potser acabaria per, si bé no acceptar-la, almenys considerar que estava ben pensada, però en aquest cas, la veritat, se’m fa difícil. De fet, el llibre sembla donar voltes contínuament a la localització del malvat (jo crec que això és així només perquè el llibre gaudeix de les descripcions turístiques) i ignora completament qualsevol aspecte. I vaja, potser al Dràcula original tampoc es reflexionava gaire en qüestions com el motius, com el seu mode de vida, però en aquest llibre encara no he entès perquè m’ha de caure malament, vull dir, se suposa que és horrible i mata gent i tot això, però vaja, també són ganes de posar-se a investigar coses perquè sí. Suposo que tinc un problema amb certes qüestions com entendre les motivacions de certs personatges, el malvat en qüestió no sembla que tingui plans més enllà d’entretenir-se amb la gent que l’investiga, perquè tant d’odi. Puc entendre la situació del Paul, però la qüestió de la Helen ja em resulta exagerada cap al final del llibre. Però en fi, suposo que es pot acceptar que són gent de bé que tenen ganes de lluitar tot impuls maligne en el món, però sincerament, em sembla tot plegat un drama molt exagerat. També em sembla molt curiós i digne de menció com el llibre, que en un principi volia tenir un enfocament racional davant allò sobrenatural, és a dir es qüestiona en tot moment la seva existència, a mesura que avança el llibre tothom sembla no qüestionar-se res independentment de si sona estrany o impossible. Potser és que no estic tan contagiada per aquesta mena de por que posseeix a tots els personatges però hi ha cert assumpte en relació al professor del Paul que de debò segueixo sense entendre com arriben aquesta conclusió com si fos la cosa més normal del món. En fi, coses meves suposo, ja que sembla de debó que ni organitzacions de gran antiguitat, ni qüestions sobrenaturals els hi semblin gaire estranyes així que potser sóc jo l’estranya. És més el llibre no sembla gaire preocupat per donar explicacions sobre qüestions sobrenaturals, és un efecte estrany perquè el discurs dels personatges sí que té cert grau de racionalitat, però ho fan sense qüestionar-se realment com o perquè succeeixen les coses, simplement passen. I vaja, no és que en consideri fanàtica dels vampirs però sí tinc cert interés per com la gent decideix ocupar la seva immortalitat, per dir-ho d’alguna manera, però el llibre té més interés en ocupar-se de qüestions humanes, que no estaria malament si les sabés tractar, però ja que tens un ésser d’aquest tipus no estaria de més aprofundir en la seva manera de ser, però vaja, potser en això també vol imitar la novella de referència...
Quelcom que voldria comentar com a positiu en certa mesura, és la qüestió de com està ambientat en la guerra freda i hi ha certes mencions al tema, dóna un aire interessant al llibre per com descriu certes situacions del moment, no sé amb quina veracitat ho fa però com a curiositat no està malament i almenys per mi el situa en un moment proper històricament però almenys no en la immediata actualitat. En fi, que m’ha fet gràcia tot i que tampoc sigui res a destacar.
Això unit al turisme del que parlava abans sigui probablement l’únic d'interès del llibre, té el seu exotisme per com recorre l’Europa de l’est en temps comunistes, però més enllà d’una estampa bàsica de cada ciutat i alguna descripció curiosa no crec que arribi a servir com a llibre de viatges.


Passant potser al pitjor del llibre he de parlar-vos dels personatges i les seves relacions. En general vull pensar que el llibre no tenia molt d'interès en aquest apartat i que el que realment volia explicar era la història de Dràcula com a figura històrica i mítica, crec que per fer-ho hauria d’haver intentat aprofundir o intenta pensar, tot i que fos des de el punt de vista extern, la seva psique o pensar que implica que aquesta figura existeixi, perquè es crea aquesta superstició i no optar per un enfocament tan superficial, però s’ho accepto, el problema és que arriba un punt on el llibre de debò sembla voler fer una història basada en el drama de personatges. Des d’un principi una de les incògnites és la qüestió de la mare de la noia, què ha passat amb ella i que té a veure Dràcula amb tot això. En aquest sentit el llibre sembla que vol donar certa importància a la relació entre els pares de la noia per com se suposa que ell està obsessionat per alguna cosa que li ha succeït a ella en el present, i per com el llibre intenta que ens creguem la fascinació que desperta la Helen. I sí aquesta és la relació entre els pares de la protagonista que coneixem, la fascinació que té ell per ella, fi. Tot el llibre sembla voler centrar-se en com ella és una dona que impacta, que és forta, independent, que té les coses clares i que ell s’ha enamorat irremeiablement d’ella. D’acord, és un bon principi, ara, més enllà d’això sembla que no hi ha manera d'arribar més enllà, no hi ha cap moment que recordi que em pugui fer pensar que sé alguna cosa de com es sent ella, tot i que la història vulgui fer-me creure que és evident, tampoc hi ha res que indiqui que ha evolucionat d’alguna manera aquesta situació així que se’m fa difícil de creure la relació entre els dos. La qüestió és que el llibre vol fer que això sigui important per com té un pes en l’argument però des d’un punt de vista dels personatges és poc creïble.
Passant a la caracterització dels personatges crec que l’autora només sap construir-los a base de motivacions i poc més. Paul vol trobar a certa gent i fa tot el possible per aconseguir-ho, a més està enamorat, fi. M’he passat més de mig llibre seguint al personatge i és l’únic que sé d’ell, els seus diàlegs només em serveixen per saber com està interessat en seguir la investigació i descobrir noves coses i els seus pensaments només em diuen que es sent fascinat per la intel·ligència i tot el que fa la Helen. No hi ha més, no arribem a saber en cap moment si estima a la seva filla tot i que hem d’entendre que sí, que ho fa perquè és bona persona. De debò que sembla ser només una bona persona i prou.
La Helen se suposa que és fascinant, vaja si ens hem de creure el Paul, aquí la qüestió és que el llibre decideix no dir-nos res des del seu punt de vista per donar-li aquest aire de misteri però el cert és que més enllà d’aquesta personalitat superficial que veu el protagonista no podem saber res d’ella i ens hem de creure el que pensi en Paul sobre ella. Després està la qüestió dels seus pares i la seva obsessió. Em sembla estrany que si no ha conegut el seu pare estigui tan obsessionada amb ell i amb aquesta mena de revenja però em sembla encara més exagerat que després decideixi el que decideix com si no pogués viure amb tranquil·litat. En qualsevol cas, com el llibre sembla que no l’interessa explicar-te que li passa exactament o simplement el Paul sembla totalment alie al que li passa, doncs res, passa i prou, l’argument necessita un motiu doncs s’ignora als personatges i s’aconsegueix un motiu perquè tot encaixi. No, de debò, que no entenc aquest drama familiar de per mig sinó es volia aprofundir en els sentiments dels personatges sinó ho interpreto com el que dic, quelcom necessari perquè la història evolucioni en la direcció escollida.
A part d’ells com deia abans la filla apareix perquè toca pel tipus d’estructura que colia donar al llibre l’autora, però tampoc sabem molt d’ella, a part de que té interès per la història, com el seu pare, com no podia ser d’una altra manera. De debò que en ella no hi ha cal intent de res a part de que el llibre sembla considerar com obvi l’amor cap al pare i la relació que crea amb l’acompanyant que diu més de les mancances del llibre que del personatge de la filla.


Resumint, crec que el llibre no aconsegueix ni entretenir correctament per com decideix estendre's més del necessari, tot i que puc creure’m que ho hagi aconseguit en altres persones en el meu cas no he suportat ni els personatges sense personalitat amb relacions poc creïbles ni les conspiracions històriques que es tracten més a base de donar dades concretes que explorar de forma profunda l'origen d’aquest tipus de creences ni l’estil funcional. És a dir en general no ha aconseguit que considerés interessant res del llibre, que considero més aviat mediocre, a excepció d’alguna informació que desconeixia o curiosa sobre Dràcula o d’algun país o ciutat.


El millor: res, d’acord potser les curiositats culturals que s’aprenen.
El pitjor: l’estil, els personatges, les conspiracions històriques, tot el llibre (exagero, suposo, però poc…).

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario