sábado, 6 de agosto de 2016

La canción de Apollo, Osamu Tezuka (manga)

Un manga més al blog!
Títol: La canción de Apollo
Títol original: Apollo no Uta
Extensió: 1 volum (5 capítols?)
Format original: mangaa
Autor original: Osamu Tezuka
Altres obres de l'autor/a: Black Jack, Astroboy

T'agradarà si: tens interès en conèixer al que s'anomena "el déu del manga", no et fa enrere un dibuix una mica antic, t'interessa llegir diverses històries que s'entrellacen compartint un protagonista i basant-se en les relacions amoroses en els éssers humans i tocant temes com la mort, que és la humanitat o l'ésser humà ...
Ni ho intentis si: no t'interessen obres que es basen més en explorar un tema que en explicar una història (tot i que aquesta t'expliqui diverses protagonitzades pel mateix personatge).

Sinopsi
Com a conseqüència de la seva traumàtica infància, el jove Shogo sent un profund rebuig per l'amor en qualsevol de les seves manifestacions. Immers en una espiral d'odi i violència, el seu erràtic comportament requereix la intervenció de professionals de la psiquiatria... i d'una entitat divina que farà que s'embarqui en un inoblidable viatge a través del temps i l'espai, destinat a que descobreixi el veritable significat de l'amor (traduït de la sinopsi de l'edició d'ECC).

Opinió
Per fi he pogut llegir alguna cosa del considerat com "el déu del manga", si us dic la veritat fa temps que volia llegir alguna cosa d'aquest autor però entre la pasta que valen les edicions espanyoles de totes les seves obres (aquesta reconec que és cara, però dins de tot si penses que al país d'origen eren tres volums en un inici, no està tan malament) i que encara que sigui un clàssic precisament per això també tira enrere doncs anava posposant que el llegís. No obstant això, aquest any m'havia proposat llegir alguna cosa de l'autor d'una vegada així que estic contenta d'haver-me atrevit, a més he quedat amb ganes de seguir llegint perquè aquesta obra és bastant interessant.

Anem a veure potser el que més pugui tirar enrere sigui el dibuix. Se suposa que pertany a la corrent gekiga que buscava un manga més adult pel que fa a temes i dibuix però la veritat és que no deixa de semblar una mica infantil, encara que potser sigui més per com resulta bastant antic que no perquè veritablement ho sigui. En qualsevol cas, crec que és més falta de costum que una altra cosa i la veritat és que al final fins i tot li trobes la gràcia, encara que suposo que jo no em fixo tant en això així que suposo que per a qui sigui crucial un dibuix molt atractiu potser acabarà ignorant aquest manga.

Però passada aquesta barrera, la veritat és que et trobes amb una història que encara es llegeix molt bé i fins i tot el dibuix té els seus moments interessants. Vull dir, sempre que vaig a llegir, veure o el que sigui quelcom que es qualifica com a clàssic vaig amb certa por que sigui un clàssic d'aquests que ho són en tant que van afectar o innovar alguna cosa que el lector comú no té ni idea i que inevitablement fa que et sentis molt llunyà a tot el que passa. No obstant això, la veritat és que en aquest cas m'he trobat amb una forma de narrar molt interessant, diverses històries que com estan unides per un nexe comú no cauen en deixar-te amb un mal gust de boca per ser curtes i un entramat de realitats diferents molt curiós. A més de tot això la història abasta molts temes, temps i qüestions per la qual cosa, de veritat, aprofita molt les seves pàgines i almenys jo he quedat molt contenta.
Anem a desglossar algunes de les coses de les que us parlava. Potser el que més m'ha agradat del volum sigui com explica les històries i com posa en dubte que és real i que no del que està explicant, si és que hi ha alguna cosa que ho és. Al principi tenim l'aparició divina, que almenys jo vaig oblidar molt ràpid, però després al mostrar-nos el lloc on es troba el protagonista assimilem ràpidament que la qüestió de la realitat de les històries es deu al metge (intento no fer spoilers, així que els que ho heu llegit m'enteneu), però quan sembla ser que tot quadra amb la realitat ens trobem una nova història que no hi ha manera de fer-la quadrar tenint en compte les circumstàncies del protagonista o almenys no en un pla estrictament realista. I és aquí on el manga deixa oberta la interpretació de perquè la repetició, qui és exactament el Shogo i on totes les històries passen a ser completament universals. Vull dir, el que semblava afectar només a un nivell local d'un protagonista desgraciat acaba sent la tragèdia de l'ésser humà com a espècie. D'acord, sona pretensiós però de veritat que llegint el manga dóna la sensació d'estar llegint una obra que vol abastar el màxim possible de la humanitat. I sí, no acaba d'aconseguir-ho perquè no té espai suficient, però per descomptat sí que és una aproximació digna almenys de l'amor.
Potser exageri, no us diré que no, però la veritat és que l'obra és capaç de tocar molts temes i té un aire de tragèdia grega a la japonesa (que bé m'explico, vaja que li uneixes a la tragèdia, la reencarnació), per la qual cosa acaba sent una obra una mica pessimista (i no és bonic això...) però que té algun moment més amable amb el lector.

Una història que m'ha sorprès bastant és la que se situa en el futur. Primer per la sorpresa que és el canvi d'escenari tenint en consideració les circumstàncies de la història, que no us desvetllo perquè de veritat que és interessant trobar-se amb això, però després també per com planteja, encara que no de forma extensa, qüestions d'ecologia i d'androides de forma bastant interessant. Sobre el primer i la preocupació sobre el món que quedarà per culpa de com el tractem he sentit (en el poc que sé de l'autor) que és un tema freqüent a les seves obres, i sobre el segon la veritat és que arribes a qüestionar-te coses però s'espatlla una mica l'efecte per la part més de ciència ficció pròpiament, és a dir la multiplicitat de cossos. D'una banda és interessant però al donar-se un efecte de saturació un comença a trivialitzar certes coses (no vull fer spoilers, de nou, disculpeu-me).
Un altre tema que m'agradaria comentar és sense cap dubte les relacions humanes i, sobretot entre homes i dones, concretament amoroses. Potser aquí és on estigui una mica menys contenta amb l'obra encara que sigui capaç de perdonar-la fàcilment. Em refereixo al fet que no m'agrada com separa de manera molt clara el que és un home i una dona, sembla que la visió d'aquest amor que guiaria cap al progrés i la desgràcia alhora de l'ésser humà, és un amor completament basat en un home i una dona que semblen Adam i Eva (d'acord, suposo que si ens posem a pensar això tindrà més relació amb les qüestions religioses o culturals japoneses, però jo tiro cap el que em recorden, tingueu-ho en compte i com sempre que no tinc ni idea de el que parlo) i no hi ha cap mena dubte en els seus rols. No em malinterpreteu no dic que sigui a nivell social de manera que la dona faci unes coses i els homes d'altres, no és més a nivell ideal on el manga posa com a entitats l'home i la dona atraient-se de forma irremeiable des del seu lloc allunyats l'un de l'altre. De nou, això són qüestions personals però no deixa de ser curiós, almenys per a mi, pensar en si de veritat hi ha tanta diferència de gèneres o no és així. En tenir un halo mític tota la història (i no només pel títol i la referència a la mitologia grega) dóna més força a aquesta visió del manga com si homes i dones fossin coses essencialment diferents. En fi, no vull fer-me avorrida amb això, espero que m'hagi fet entendre.
No obstant això, encara en les relacions, una cosa que m'ha agradat molt és la complexitat dels sentiments dels personatges. M'encanta com al principi senten rebuig la majoria de les ocasions l'un per l'altre, de fet el mateix protagonista té seriosos problemes per relacionar-se amb altres éssers humans, i més si són dones, així que és molt interessant veure com va xocant amb diferents dones però sense poder evitar aquesta atracció. I sí, hi ha alguna cosa que influeix en com aniran les històries aliè a aquestes que el mateix manga explica, però crec que el lector no pot evitar seguir esperant que passarà i tenint ganes de que passi alguna cosa diferent. Centrant-nos en el protagonista he de reconèixer que em sembla interessant com a personatge i he aconseguit empatitzar amb ell. Vull dir per una banda és un ésser menyspreable en molts sentits, almenys al principi, i hi ha una part d'ell que sap perfectament que no està bé el que fa i que hi ha alguna cosa que no funciona dins seu però la forma en què es nega a reconèixer-ho és bastant humana i com es va enfrontant a les diferents històries fa que sigui molt fàcil acabar per congraciar-se amb ell, ni que sigui per com compartim el seu sofriment. De fet també podem entendre el personatge com una representació de l'ésser humà en general així que hi ha certa idea encara que siguem horribles seguim enamorant (bonic panorama...) suposo que puc afegir que hi ha una quelcom de "bo" en aquest seguir vivint o alguna cosa "commovedora" en això, supos. Ja no sé ni que dic, no em feu cas.

Resumint, crec que podria haver-vos dit coses molt més interessants del manga però us deixo amb la idea general que la meva primera presa de contacte completa amb el déu del manga m'ha encantat (la veritat és que he llegit alguna cosa de
Black Jack que vaig abandonar per manca de temps i algun dia vull reprendre...) i si a banda que els clàssics manga us interessen també ho fan les històries amb una mica de filosofia, que saben unir diversos plans de realitat i que tenen certa pretensió d'abastar temes transcendentals com la humanitat i l'amor, crec que és una bona opció encara que us pugui tirar enrere els anys o el dibuix al qual, si més no la gent com jo, no està molt acostumada.
El millor: les diferents realitats que s'intercalen, ben narrat, abasta molts temes, moltes situacions sent curt.
El pitjor: detalls personals com la qüestió de gènere que he explicat abans.

Fins aquí el meu avorriment.

Per cert, gent sàvia que tingui ganes de contestar-me, què em recomaneu de Tezuka? Tinc posat l'ull a
Fènix, Adolf o en Black Jack però la veritat és que entre les edicions i els preus tiren molt enrere així que no sé si acabaré llegint per scans o comprant alguna de les seves històries més curtes com aquesta. No sé, vaig molt perduda amb l'autor, la veritat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario