lunes, 15 de agosto de 2016

Code Realize: Sousei no Himegimi, Otomate, Design Factory (novela visual)


Hola! Nova novel·la visual en el bloc, un otome.
Títol: Code realize: Sousei no Himegimi
Estudi: Otomate i Design Factory
Guionistes: Kojima Nao, Nishimura Yuu
Dibuixants: Miko
Altres obres de l'autor: Hakuouki ~Shinsengumi Kitan~ (Kojima Nao, de forma parcial), Hiiro no
Kakera (Nishimura Yuu)
Continuacions: Code: Realize ~Shukufuku no Mirai~ (de pròxima aparició tant en anglès com en japonès)
Format original: novel·la visual (otome)
Adaptacions: anime (de pròxima aparició)
Extensió aproximada: Llarg 30-50 hores
Any: 2014
Idioma: anglès
Contingut Sexual: no
Enllaços d'interès: https://vndb.org/v14908

T'agradarà si: vols un otome que tiri més cap a l'aventura, les conspiracions històriques, i t'agrada que els otome se situïn en llocs occidentals amb personatges de novel·les famoses.
Ni ho intentis si: prefereixes que es basin en el romanç o en els personatges que en les conspiracions o l'aventura, no t'agrada massa la idea de posar personatges literaris en un otome.
Sinopsi
La Cardia passa els dies a casa des del seu pare com li va dir que havia de fer. A més, conscient del verí que posseeix el seu cos que destrueix tot el que toca té molta por de les conseqüències que pugui tenir. Un dia, la guàrdia reial anirà a buscar-la a casa per capturar-la, però un atractiu i autoproclamat lladre cavallerós Arsène Lupin la “robarà” i li prometrà que algun dia podrà conèixer l'escalfor del tacte d'un ésser humà.

Opinió
Ja us vaig dir en la ressenya de Norn9 que m'havia comprat la ps vita per impuls per llegir aquests dos otomes i que tenia una mica d'esperances posades en tots dos i sobretot en aquest. Potser això no us ho vaig explicar però la veritat és que he llegit diverses ressenyes que posen força bé a aquest otome, la puntuació mitjana de la vndb no està gens malament i tothom es cansa de dir que la protagonista sap prendre les regnes de les diferents situacions a les què s'enfronta, i sí, en això últim puc coincidir parcialment però el que és la resta us puc assegurar que m'ha semblat un conjunt d'aventures bastant mediocres amb moltes ganes de posar conspiracions històriques absurdes pel mig i vaja tela, de debò . El resultat em sembla un conjunt d'aventures que cada vegada es fan més absurdes amb plans de conquesta mundial i utilitzant personatges històrics i ficticis de per mig sense que fes falta, no sé m'ha anat decebent cada vegada més. En qualsevol cas, està clar que no tinc sort amb els otomes que llegeixo...

Anem a veure, he de reconèixer que he trigat molt a llegir aquest otome (o almenys més del que esperava) i que en el procés m'ha anat decebent molt. Reconec que potser una mica de culpa la tingui jo perquè tinc certa aversió natural en contra de les històries que utilitzen personatges històrics i els posen en mons diferents si aquests no estan ben tractats i perquè odio les conspiracions històriques, potser també esperava més romanç, no us dic que no, així que sí que s'han ajuntant un munt de coses que fan que no hagi pogut gaudir de Code: Realize però és que de veritat que llegeixes ressenyes on posen que els personatges són genials, que l'ambientació és una meravella o que la història és impressionant i la veritat és que res m'ha sorprès i en la qüestió dels personatges i sobretot dels conflictes morals de la Cardia no he quedat gens satisfeta.
També he de reconèixer que l'inici la ruta comú em va semblar bastant interessant. Reconec que l'aventura és un gènere que no m'agrada massa, però tot i així en aquest tros crec que hi havia un grup que encara que no destacava individualment tenia la seva gràcia unit. Tenien bones interaccions i l'esperit de córrer aventures i que ningú pot vèncer si estan units, no està mal fet del tot, en cada capítol passa un conflicte diferent i segueix donant vida i presentat coses noves. De veritat, que es fa amè i entretingut i crec que aquí van pujar bastant les meves expectatives. No obstant això, a mesura que van anar passant les rutes em donava la sensació que encara que amb petits canvis en el focus d'atenció seguien tractant els mateixos temes i el conflicte principal de la Cardia te l'empasses cinc vegades sense que sigui desenvolupat del tot, i el que és pitjor a mesura que vas avançant en la lectura, si ho fas en un ordre en què cada ruta desvetlli una mica més que l'anterior (encara que això és relatiu) dóna la sensació que t'estan descobrint coses que ja saps i que, de nou encara que el noi i la qüestió concreta siguin diferents l'argument en si és similar, la relació entre els personatges és pràcticament nul·la i per al meu gust això és una cosa imperdonable sobretot si el que em queda és acció i revelacions que m'interessen poc o que podia conèixer ja abans. Intentaré anar una mica per parts.
-Impey Barbicane. Basat en un personatge de De la terra a la lluna de Verne i en fi comparteix suposo, el desig d'anar a la lluna, encara que no he llegit la novel·la així que qui sap. En aquest cas en particular he de reconèixer que encara estava bastant contenta amb el que llegia, em va semblar bastant correcta la ruta, no em va semblar una meravella, òbviament, i podríem dir que simplement explica el passat tràgic del personatge (típic de personatge amb ruta en tot tipus de novel·la visual) i com aquesta qüestió el condiciona per tal que es posi a fer certa cosa en el present (que és bàsicament l'estructura de cada ruta del joc) i no em queixaria si no fos perquè no es dóna prou desenvolupament en el personatge o profunditat perquè jo em pugui preocupar per ell, de veritat és gairebé com si et posessin el tràgic passat de cadascú perquè empatitzis i després directament a seguir amb les batalletes diverses per arribar a que cadascú compleixi el seu objectiu. El pitjor del tot és la relació que s'estableix amb la protagonista. M'agrada que en moltes rutes i en aquesta en particular recordo que sí, es fomenti més una idea de protegir-se mútuament que no del noi que vol protegir de manera unilateral a la noia, i sí en aquest punt reconec això, que la protagonista no és una idiota així com també ho veiem en algunes escenes d'acció (que no en totes), però tot i així la relació entre els personatges és nul·la i les frases romàntiques surten més del no-res i perquè toquen que una altra cosa. I ja no ho dic només pel romanç que m'hagués agradat que hi hagués una mica més sinó simplement perquè dóna encara més la sensació d'estar llegint el mateix diverses vegades, amb un noi una mica diferent però tampoc massa. De veritat, potser si us agrada llegir per fets i historietes us agradi més que a mi però els personatges són el menys important aquí. En el particular d'aquesta ruta tot i que la personalitat del noi que se suposa que sempre té sentit de l'humor, no para de dir que estima a la protagonista i tal no em disgustava la veritat és que era difícil creure-s'ho per insistent i per com en fi, la seva relació amb la protagonista és nul·la. Però en fi, es pot llegir.

-Sant-Germain. Basat en un personatge històric real. Aquí diria jo que sí que està més en el paper per ser un personatge que ha despertat molt d'interès entre ocultistes i que estic segura que certa cosa referent al personatge ha estat dita moltes vegades fora d'aquesta novel·la visual per gent que li agrada aquest tipus de coses. En qualsevol cas, aquí és on vénen les coses més poc creïbles de la història, fins i tot encara que des del principi hi hagi elements fantàstics com el verí de la Cardia, aquí arriben a un altre nivell i comencen a aparèixer altres mites típics d'occident. I aquí és on a mi em perden, vull dir, de debò que és fins i tot difícil posar a tant personatge fictici i real de múltiples èpoques d'occident i relacionats amb temes d'ocultisme o teories conspiratives, però aquesta novel·la visual aconsegueix fer-ho gairebé com a simple exotisme ignorant completament les històries que s'hagin format al seu voltant o basant-se en el que tots coneixem. Calia per al que volien explicar? No ho sé, perquè de fet la base de la història se centra precisament en un altre dels elements bàsics de l'ocultisme i les teories conspiratives d'occident així que suposo que en part està buscat però crec jo que per fer-ho hauria valgut més la pena posar-los o en un món real o donant més dades properes a la realitat o simplement no posar-los. De veritat, no acabo d'entendre-ho tot i que puc suposar que són ganes d'agafar els mites d'occident perquè queden bé... No sé. Ja m'he anat de tema, sobre la ruta en sí he de reconèixer que té un moment on semblaria que ens anaven a convertir el personatge en un yandere però com les circumstàncies que condueixen a la seva conducta són bastant plausibles dins el context, és clar, no em va semblar que fos tan exagerat. Tot i així d'aquí a que després això evolucioni en amor... D'aquí hi ha un tros gran, de fet ja des d'un principi és difícil creure la seva relació i els seus sentiments (per part dels dos) però després d'això és difícil també que ella no el dubti i en fi molt sentit no li veig perquè la Cardia estigui amb ell. Tot i això he de reconèixer que el drama del Sant-Germain em va agradar fins a cert punt o almenys encara no estava cansada de llegir el mateix tipus d'històries i que les relacions entre personatges i els mateixos fossin nul·les... Sobre el seu passat tràgic he de dir que no m'ho vaig poder prendre molt seriosament, vull dir ja des del moment en què m'he de creure la qüestió de cert grup i la seva funció en la història m'és complicat fer-ho però si a sobre es poden solucionar problemes greus d'aquesta manera és difícil que m'ho pugui creure, la veritat.

-Abraham Van Hellsing. Basat en un personatge de la novel·la Dràcula de Bram Stoker del que recordo que acaba dedicant-se a perseguir el vampir. En aquest otome la interpretació que fan d'ell és totalment convenient però en fi, ignorarem aquesta part. Ja aquí va ser quan vaig deixar d'empatitzar amb res i em donava absolutament igual el que m'estaven explicant. Potser va ser perquè tenia grans expectatives amb aquest personatge, esperava un tsundere o almenys veure més d'afecte per la protagonista, però és igual m'hagués conformat amb la personalitat una mica esquerpa però amb un toc generós del principi, però s'enfoquen en el seu drama personal de tal manera que no vol tenir relació amb ningú gairebé de sobte i et posen amb calçador tota la qüestió que vol lluitar només gairebé per protegir la protagonista de la qual hem de suposar, d'alguna manera, que està enamorat. De debò, entenc que això només sigui acció, aventures i alguna revelació inesperada però: no podien almenys fer que fos una mica més creïble la relació si se suposa que aquesta motiva les accions dels personatges? De veritat, la noia es passa tota la ruta seguint al noi sense que aquest li faci ni cas i se suposa que al final té sentit que s'enamorin. I no considero spoiler dir això perquè gairebé en tota ruta de novel·la visual d'alguna manera s'acaben enamorant, però de veritat que hi ha casos en què et preguntes si era necessari. Enmig d'aquesta història hi ha una revelació interessant i inesperada fins a cert punt, almenys per a mi, però tampoc té molt d'impacte i encara que se suposa que hauria de fer-ho en gran manera en el personatge que seguim en aquesta ruta, acaba per ser gairebé més rellevant a nivell argumental que a sentimental, però en fi. Fins i tot el seu tràgic passat que no nego que ho sigui, ho fan de certa manera que només funciona a nivell argumental i relacions que haguessin estat molt interessants de veure com la d'ell amb el Delly encara que li donen certa importància no es treballen tot el que haurien perquè sonin creïbles... O almenys aquesta és la meva sensació.
Victor Frankenstein. Basat en el metge que protagonitza amb el monstre Frankenstein de Marry Shelley i que té a veure amb la història original més aviat poc. Vull dir, l'única cosa que recorda mínimament la història original és la qüestió de fer alguna cosa per al suposat avanç de la humanitat i que s'adoni que aquesta investigació pot fer mal a la mateixa i suposo que fins a cert punt l'obcecació amb la investigació que no li permet veure les conseqüències que pot tenir. Però a part d'això, la veritat és que aprofita poc el material d'origen. Dic això perquè els dilemes morals de Frankenstein em semblen molt interessants i no acabo d'entendre perquè no han fet que creï un "monstre" o més bé, no entenc perquè no han posat al pare de Cardia com Victor Frankenstein, ja que li hagués escaigut molt millor. Però en fi, passant a altres coses la veritat és que la seva ruta té també una espècie de gir sobre un personatge que no està malament del tot per donar una mica de realisme a les qüestions polítiques, per dir-ho d'alguna manera. Però més enllà d'això segueix amb el mateix introduint un element al que se li dóna més importància de tot el que ja sabíem i sense ser gran cosa ni posar res de nou a l'esquema típic d'aquestes històries. La relació entre tots dos segueix sent bastant fluixa i el que és l'evolució del personatge intenten fer que es dediqui al que fa el final com perquè es perdoni a si mateix però tampoc acaben de plasmar massa el dolor que hauria de sentir el personatge. Després també posen un element dramàtic de més en relació a la qüestió de la Cardia però segueix sent el mateix problema de sempre sense que evolucioni o es desenvolupi més del que ho ha fet en altres rutes.
Arsène Lupin. Aquesta és l'última ruta desbloquejable després d'haver llegit totes les anteriors i que se suposa que és la més especial, completa i que resol tots els misteris i ho fa però també unint tots els conflictes de les anteriors rutes per solucionar-los a la vegada i la veritat això em fa una mica de ràbia. Vull dir, no tinc problema amb la qüestió de les rutes però és complicat mantenir una coherència entre totes i si vols fer-ho el normal seria que en totes es donessin les mateixes circumstàncies i no que només en l'última es resolguin tots els problemes i en la personal de cadascú dels altres només es tinguin en compte les circumstàncies del noi en que es centra. Amb això em refereixo a la qüestió de Saint-Germain, si s'hagués guardat certa coherència en totes les rutes aquest personatge hauria d'aparèixer amb el seu conflicte però en la totes excepte la seva i la final s'ignora deixant que el lector es pregunti perquè en les altres rutes no apareixen les seves circumstàncies. En fi, ignorant aquesta part també em dóna la sensació que per fer això potser l'obra hagués guanyat més amb una sola ruta extensa i dedicada a tots els conflictes seguint amb l'estil de la ruta comuna.
Però ara sí passant al més propi de la ruta final crec que no hi ha res que no sapiguem o intuïm per les anteriors rutes i que les revelacions sobre la Cardia i la seva almenys "curiosa" família, són més la mateixa repetició que la història es cansa de dir que una altra cosa. Anem a veure, tot el sant joc se'ns passa dient que la Cardia se sent un monstre, que l'hi han dit, que no és humana, que només portarà desgràcies... I jo que sé, encara que el normal seria reflexionar de manera àmplia sobre quelcom com que és el que fa humà a l'ésser humà o de debò preguntar-se sempre sobre la seva condició el que fa la protagonista és no pensar durant la majoria de la història (gairebé no llegim els seus pensaments ja que narra més que una altra cosa) i quan ho fa en relació a la seva condició sempre és en conseqüència a alguna cosa, i sempre ve el noi de torn a aclarir-els dubtes. A veure, m'agrada el tema però es tracta de manera tan simplista que fa por, i no s'arriba a qüestionar coses com quines són les diferències, si n'hi ha, entre ella i un ésser humà. Vull dir, durant tota la història ella es planteja que és i si té dret a estimar, però a part del seu origen en particular mai arriba a portar-ho un pas més enllà, a interessar-se perquè pot ser l'ésser humà, o simplement que és el que la faria a ella menys humana que la resta. Però suposo que aquí ve el meu problema amb la Cardia com a protagonista que tot i que tothom sembli adorar-la, i encara que no tocaria a la secció de Lupin permeteu-me que sigui una mica desordenada i que us parli d'ella aquí, jo la trobo buida. Se suposa que Cardia sap més aviat poc de res que tingui a veure amb relacions humanes, i diverses vegades en la història se'ns mostra així, com una mica ingènua en aquest aspecte i sense saber molt bé que és el normal. No obstant això, en altres moments Cardia sembla tenir claríssimes certes coses sobre com són els humans que almenys a mi m'estranyen... Vull dir, sí que hi ha una evolució però segueix semblant-me estrany com actua tenint en consideració el seu passat, per a mi no és tant el seu cos el problema sinó que les condicions de vida que ha tingut em fa pensar que és estrany que sàpiga relacionar-se amb algú i que acabi sent fàcil integrar-se. I alhora, quan torna a dubtar penso que hauria d'haver-ho fet abans, que no té sentit que no estigui reflexionant sobre qui és des del principi de la història, i de nou no pel seu cos, que també, sinó per com ha viscut. I sí de tant en tant té iniciativa però la majoria de la història la Cardia no reflexiona tant com les seves circumstàncies ho farien lògic que ho fes i quan ho fa sembla fer-ho de manera superficial i perquè la història l'obliga, no perquè de debò hagi reflexionat sobre si mateixa
Tornant, encara que sembli impossible, al Lupin he de reconèixer que no m'ha convençut gens com a personatge. Basat per cert en el personatge homònim que protagonitza una sèrie de novel·les i que suposo que s'inspira en la idea del lladre que és tot un gentleman elegant que procedirà del format original. Des del principi et fan entendre que és el més protagonista, el noi que és un expert en fugir i en robar amb elegància que en certa manera enlluerna la Cardia des del principi i que tothom l'envolta i el segueix per la seva gran capacitat d'atraure als altres. No obstant això, en la seva ruta es queda en un segon pla i encara que li posen un passat no destaca massa i la seva personalitat es mig dissol i es comporta d'una forma una mica estranya, pel meu gust, amb la protagonista. Una cosa és fer bromes i jo veia bromista al Lupin, però l'altra és a dir frases una mica ridícules i forçades per demostrar-nos que està enamorat de la protagonista. De veritat que algunes donaven una mica de vergonya aliena i realment semblen més falses que una altra cosa, encara que m'intentin convèncer del contrari. No sé, veig un Lupin molt més sincer i mostrant una part menys "genial" de la seva personalitat en algun enfrontament amb Herlock (basat en Sherlock Holmes per cert i és molt curiós que el canvi a Herlock Sholmes ja es va fer en les novel·les de Lupin originals per evitar problemes però fent referència a les novel·les de Doyle per ser el gran competidor de la popularitat d'aquest personatge) que quan parla amb la Cardia, la veritat.

Passant a altres qüestions i ignorant ja les rutes he de reconèixer que tampoc m'ha convençut l'ambientació. A part d'ajuntar certes nocions bàsiques i tòpics d'occident no es dóna gairebé res d'importància al món tipus "steampunk" en què es desenvolupa la trama. I segueixo dient que si vas fer alguna cosa en un món fictici el millor que pots fer és descriure prou perquè m'ho cregui, i no posar un glossari no explica com a gran ambientació, la veritat. I en fi, se suposa que com és una barreja amb el Londres real de l'època victoriana doncs ho uneixes allò que sàpigues d'aquest moment però segueixo pensant que per això no calia posar elements no reals, però en fi, està clar que el món no és prioritari per a la història i tampoc ho són molt les referències culturals posades més com una cosa exòtica.
No obstant això quelcom que em sembla molt positiu és el dibuix i la música en general. El dibuix no és que sigui artístic o original, és molt de l'estil otome, però és molt bonic i té molt bon aspecte així que és una de les grans virtuts del otome. A més la música té diversos temes que sonen força bé i l'opening he de reconèixer que m'encanta, així que us el deixo.


Resumint, perdoneu que m'enrotlli tant, la veritat és que potser sigui per les expectatives amb les quals vaig arribar aquest otome (com tots els que he llegit fins ara) que m'ha decebut, pot ser entretinguda, la ruta comú no està gens malament, però en general els personatges i les seves relacions estan molt poc desenvolupades i es queda en això una aventura plena de mites occidentals molt tòpics i poc més, la veritat.

El millor: a moments és entretinguda, la ruta comú no està malament,
El pitjor: els personatges i les seves relacions, l'ambientació i mites d'occident, superficial en el seu conflicte principal.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario