viernes, 26 de agosto de 2016

Boku dake ga inai Machi, A-1 pictures (anime)

Hola! Un nou anime al bloc.
Títol: Boku dake ga Inai Machi
Significat del títol: La ciutat on només hi sóc jo
Extensió: 12 capítols
Format original: manga
Adaptacions: anime
Estudi de l'animi: A-1 Pictures
Autor original: Sanbe Kei
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Hoozuki no Shima, Mouryou no Yurikago

T'agradarà si: vols una història amb una mica de drama, viatges en el temps i d'intentar arreglar els errors del passat.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa on les relacions entre personatges siguin el ptincipal.
Sinopsi
El Satoru té un poder estrany, quan alguna cosa dolenta o evitable passarà té l'habilitat de tornar al passat uns minuts per poder-ho arreglar. No obstant això, no sembla que pugui fer gran cosa amb aquest poder que no pot ni controlar, el seu passat del qual se sent culpable i la mediocritat de la vida que viu el persegueixen.

Opinió

Fa relativament poc us parlava de l’obra en la que es basa aquest anime dient-vos que no m’havia acabat de convèncer en el desenvolupament de personatges i pel final que transcorre massa ràpid i és més una resolució fàcil i còmoda que quelcom que permeti creure al lector l’evolució de personatges. En el cas de l’anime crec que l’efecte és més exagerat ja que anaven curts d’episodis per plasmar tota la història. Reconec que el resultat final podria haver estat molt pitjor i que l’estudi d’animació ha tractat de manera correcta el material original, però crec que un capítol o dos més haguessin resultat en un millor anime. Tanmateix, tampoc és tot culpa de l’anime, com deia abans el material original ja té els seus problemes però sembla que la majoria s’han agreujat en l’adaptació.


Com passava el manga l’inici és molt bo i fins i tot l’animació aconsegueix millorar l’aspecte gràfic del manga, respecta l’essència del tipus de dibuix i personatges però fa que en aquesta versió tinguin bon aspecte. Fins i tot la banda sonora té certa qualitat amb peces amb violí i un opening i un ending que estan força bé. I que abans de dir res més us deixo les dues cançons:

Tots aquests detalls, que s’agraeixen, crec que encara fan que l’efecte de decepció s’agreugi més quan arriba el final. En general veig els mateixos problemes que tenia el guió del manga però aquí la resolució que es dóna és un pel diferent a la del manga, no sé fins a quin punt aquestes diferencies canvien el sentit final de l’anime i si són significatives per la història, però sí que puc veure que en el manga la resolució amb el culpable costava més que en l’anime, fent-la més creïble en el format original i més tensa que no en l’anime. A més, tot i que el desenvolupament dels personatges en cert salt temporal del final ja era deficient en el manga, en l’anime recordo que la situació de la mare es reproduïda en pocs segons de forma encara més superficial. Una altra diferència que em sembla més notòria i que ja apuntava en la ressenya del manga, és com el passat del culpable és ignorat totalment en l’anime, reconec que no el trobo rellevant ni molt interessant, però si no recordo malament en l’anime s'utilitza la metàfora del manga sense explicar a que ve exactament, fins i tot apareix la imatge de l’hàmster però s’opta per no explicar la situació amb el germà. En fi, suposo que estaven més preocupat per usar les frases grandiloqüents del manga quan a mi em semblen del pitjor del manga per com són simples, però en fi, pitjors adaptacions he vist. Quelcom que no he comentat del manga que també succeeix en l’anime és l’escena final de retrobament, sense especificar per no fer spoiler només vull dir que, a part de recordar-me a Steins;gate per mi sobrava una mica, però vaja volien que el protagonista estigués del tot feliç amb la seva vida. De debò que la història sembla completament ideada per a la satisfacció del protagonista, d’una forma un pel exagerada, la veritat.
En fi, continuant amb diferències quelcom que m’ha semblat que sobrava era la qüestió de la imatge de representar el passat com una pel·lícula, que jo recordi en el manga no s’optava per aquest tipus de representació del passat tan evident. I de fet s’insisteix força per tota la idea de canviar el passat i en fi, és mediocre pel meu gust. Ja tota la qüestió dels superherois, que si que sortia en el manga, em sembla exagerada però té el seu sentit per com serveix de motiu per representar l’evolució del personatge i el tipus de manga que escriu sembla anar per aquí, la qual cosa em fa pensar que amb aquest tipus de pensament tan simple ideològicament no m’agradaria gens llegir els mangues que pogués escriure aquest personatge. De fet, segueixo pensant que després de tot el que ha succeït el més normal hagués estat que hagués quedat en un estat pseudo-infantil o que no hagués suportat tants records contradictoris, però tant l’anime com el manga opten per ignorar el caos mental i acaben mostrant-ho ambdós molt de passada.
Un assumpte que m’he adonat amb l’anime és que a internet tothom criticava la qüestió de la barra de xocolata que els semblava exagerada i la veritat és que jo ni m’havia fixat en el manga en aquesta qüestió, ni tan sols la recordava. Vull dir, a mi no em sembla tan exagerat que si vius en un poble on tothom es coneix per una barra de xocolata comencin a parlar malament de tu, però fins i tot ignorant això, ho vaig veure més com un símbol de la falta de confiança entre la parella i com això aniria afeblint la relació i no vaig veure que fos tan idiota. A mi el que em sembla més estúpid és que a partir d’aquí la noia vulgui confiar en tothom a cegues, gairebé no havia tingut relació amb el protagonista, que era més aviat algú força estrany i no té problemes en creure’l. En fi, ho passo per alt, em fot més el paper que fa de personatge que només existeix com a ona de positivisme per al protagonista i que no compleix cap més funció i que, oh casualitats de la vida, és dona. No vull insistir en el tema i no us negaré que puc estar exagerant, però no m’agrada l’Airi com a personatge, ho sento.


Com ja deia abans amb el cas de la mare en la versió animada, tots els personatges tenen una evolució encara més difícil de creure que en la versió original, que, com deia, ja no ho era gaire. El cas del protagonista crec que encara és més exagerat per com el salt temporal del final encara s’explica menys que en el manga. El procés de recuperació abreujat i l’escena del futur prometedor fan que per mi encara resulti més difícil de creure. Però abans de tot això quan el protagonista decideix “salvar” a les altres víctimes a banda de la Kayo encara em va semblar que tenien més ganes de treure’s de sobre les escenes perquè no els hi quedava temps per encabir tota la història en els dotze capítols. De fet, em dóna la sensació, i potser només sigui jo que els primers episodis tenien temps per recrear-se en algunes escenes importants o en la sempre present figura de la Kayo en la neu, però a mesura que passen episodis les presses són cada cop més palpables fent capítols on sembla que l’acció no pot parar. No sé si recordo malament però el clímax de la situació de la Kayo arriba a la meitat d’un capítol que no tarda en canviar de tema de forma que no deixa que l’espectador pugui tancar la situació de forma satisfactòria. I en coses així crec que es nota força que no els hi quedaven minuts per tot el que volien explicar…
Llegint ressenyes alienes acabo de recordar una escena, que si la meva memòria no em falla (cosa altament probable) en el manga no succeïa. Em refereixo al bany de la Hinadzuki i la mare del protagonista, el curiós del cas és que l’escena tot i que té un toc de fanservice que em molesta, vol enfocar-se en els sentiments de la noia pels problemes familiars, era necessari el bany de per mig? Òbviament no. De fet, no és tan l’escena anecdòtica sinó els sentiments ambigus que té el protagonista el que fan que tot plegat sigui una mica pertorbador, com deia a la ressenya del manga, però vaja suposo que és tolerable.
Un altre tema del que no vaig parlar gaire en el cas del manga és potser la qüestió del abús infantil. Es veu que a Japó es donen molt casos d'abusos infantils per part de mares, quelcom que almenys a mi com a espectadora occidental em pot estranyar o encuriosir i que cal dir que tant l’anime com el manga sembla més que ho posin per tal de fer de la Kayo, encara més, algú indefens que no pas per explorar amb profunditat el tema. Potser el problema que hi veig no és tant la qüestió de que aparegui violència domèstica sinó la resolució que es dóna aquest conflicte i com l’espectador pot quedar força estranyat amb aquesta. Perdoneu que me’n vagi de tema però el tema de la redempció de l’agressor o de pares que abandonen fills és quelcom present en molts animes i produccions japoneses en general i és un tema que no acabaré d’entendre mai. No tant en aquest anime ja que això no és fa de forma tan exagerada però sí que tenint en consideració certa escena amb la mare de la Kayo i l’àvia, algú com jo li hagués agradat que aprofundissin en detalls sobre la mare, però vaja, ni l’anime ni el manga estaven interessats en això així que, no hi ha res a fer…


En aspectes més tècnics haig de comentar una curiositat que m’encantaria que algú em confirmés (sé que el meu blog no el llegeix ningú però mai se sap) he tingut la sensació que l’anime utilitzava, almenys en la forma en que s’acomiadaven els personatges un dialecte curiós del japonés (shitake o alguna cosa així). Si no entés malament l’anime es desenvolupa en bona part a Hokkaido, illa nord del Japó i d’aquí que hi hagi tanta neu i carreres d’esquí sobre gel, la qual cosa em fa pensar en si els actors de doblatge tenien o imposaven el dialecte, sigui quin sigui el cas, em sembla molt curiós i interessant que respectin aquestes coses. I sí acabo d’investigar una mica i la forma d’acomiadar-se propia de la regió és shiitake així que sí que utilitzen el dialecte però si algú sap més del tema, si ha notat si només utilitzaven alguna expressió dialectal però era un ús anecòtic o de debó hi havia un intent de reproducció de la forma de parla m’encantaria que m’ho expliqués als comentaris (compartir coneixements és bonic, de debó).


Resumint, i crec que avui no m’he enrotllar tant com de costum, l’anime té més defectes que el manga tan en fer evolucionar els personatges de forma creïble com amb una caiguda de qualitat en comparació amb els primers episodis i el que prometien. És més crec que en l’anime per les seves qualitats artístiques i en general de presentació les expectatives són encara més altes en inici. En fi, hi ha molts animes pitjors, i com a entreteniment és eficaç però no manté el nivell i com deia també en el cas del manga, és una pena perquè tenia potencial.


El millor: entretingut, correcte en moltes coses, bona presentació.
El pitjor: final simplista, el ritme descompensat, l’evolució de personatges fallida.


Fins aquí el meu avorriment.



No hay comentarios:

Publicar un comentario