miércoles, 3 de agosto de 2016

6 animes amb capítols curts i estranys, molt estranys (Makura no Danshi, Oji-san to Marshmallow, Ooya-san wa Shinshunki!, Oshiete! Gyaruko-chan, Sekkou Boys, Sushi Police)

Abans que res, aviso que quan això es publiqui i durant tres setmanes no estaré i s'aniran publicant entrades per a no abandonar-vos. Tornaré a finals d'agost, probablement amb més ressenys.
6 animes curts, sense sentit (la majoria), dolents i per qüestionar-se perquè nassos has decidit veure'ls. Tots tenen en comú que l'extensió dels capítols és menor a l'habitual cobrint un espectre bastant ampli arribant a ser capítols de dos o tres minuts arribant algun a tenir episodis que duren vuit. A més, en general tots són anades de l'olla grans així que som-hi.
Títol: Makura no Danshi
Significat del títol: El coixí dels nois (Nois coixins...)
Durada de capítol: Quatre minuts
Extensió: 12 capítols
Format original: anime
Estudi de l'animi: feel.
Any: 2015
T'agradarà si: tens algun fetitxe estrany per veure a diferents nois abans de dormir que et diguin com n'ets de meravellosa i t'animin en el teu dia a dia.
Ni ho intentis si: no estàs avorrit no tens el fetitxe o simplement no t'agrada burlar-te i riure't a costa del dolent que és el que veus.

Sinopsi
A Makura no Danshi a cada capítol tindràs un noi amb un estereotip de personalitat diferent, considerant un àmplia varietat de gustos, que parlarà directament a l'espectador per animar-lo just abans d'anar a dormir per continuar endavant en el seu dia a dia.

Opinió
Japó ens torna a sorprendre a tots amb les seves premisses, aquest títol hauria de portar aquesta entrada, però en el cas d'aquest anime ja és de qüestionar-se diverses coses. Anem a veure, ignoreu la qüestió de si m'ha agradat o no perquè això és simplement dolent a mi el que m'interessa d'aquest anime és més aviat el que se suposa que ha de ser. Com dic en la sinopsi el concepte darrere de l'emissió és, suposadament, el de relaxar l'espectador (target en teoria de dones heterosexuals) amb estereotips de personalitat masculins que parlen en segona persona com si t'estiguessin parlant a tu. De veritat que aquest tipus de coses només poden venir del Japó, em recorda a la notícia d'un home que s'havia casat amb un personatge femení d'un videojoc tipus dating sim (Love Plus). Vull dir, potser sigui perquè mai he entès la qüestió de creure que alguna cosa virtual et parla a tu, o perquè per molt sol que et sentis crec que dedicar-te a crear un vincle amb una sola cosa de manera reiterada és quelcom que mai he entès (igual que el fenomen fan que gairebé es podria equiparar per l'obsessió amb una cosa aliena a tu basant-se únicament en una cosa). Vull dir, tot és respectable, però Makura Danshi per a mi no té sentit perquè fins i tot si el que esperaven era de veritat fer dormir a la gent hagués funcionat millor fer un CD drama, si volien vendre estereotips de personalitat era millor dedicar-se de forma més profunda a pocs perquè la gent escollís i en general em sembla a mi que com a projecte és més interessant a nivell sociològic que cap altra cosa. Perquè de debò, és d'aquelles coses que et fan pensar que només podria haver sortit al Japó i que a la mínima et poses a pensar en els tòpics o la informació sobre el país que puguis tenir i comences a lligar caps de forma perillosa.

Probablement el millor de la sèrie també és l'opening mogudet, pero espera si això és per dormir a la gent... Això no et desperta més? Per molt que et digui que te'n vagis a comptar ovelles...
El millor: mai trobaràs alguna cosa així.
El pitjor: tot excepte el factor d'excentricitat.

Títol:
Oji-san to Marshmallow
Significat del títol: El vell i els núvols (llaminadura)
Extensió: 12
Durada de capítol: tres minuts
Format original: webmanga
Adaptacions: anime, manga en paper
Estudi de l'anime: Creators in pack
Autor original: Rekomaru Otoi
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Wakabayashi-kun ga Nekasetekurenai

T'agradarà si: ets un fanàtic dels núvols (de debò hi ha gent així?), cols una comèdia idiota sense sentit.
Ni ho intentis si: odies els animis/mangues d'humor i en els què no passa res.

Sinopsi
La Iori Wakabayashi està enamorada perdudament del Habahiro Hige, un company de treball. No obstant això ell sembla estar només interessat en menjar núvols per la qual que ella haurà d'intentar seduir-lo a base de dolços.

Opinió
Aquí tenim una comèdia bastant mediocre però que no per això deixa de tenir la seva gràcia. Anem a veure, tenim una altra vegada un cas de premissa bastant original, vull dir, un obsés dels núvols i que aquestes siguin les protagonistes de la mateixa... Doncs no, no ho havia vist mai, de nou no sé si ho necessitava veure però almenys té el seu humor i la seva ximpleria és agradable.
Aquí les interaccions són simplement la Wakabayashi vol queel Hige s'enamori d'ella, li intenta parlar o almenys mantenir contacte amb ell a través dels núvols. El contrast sempre acaba sent que ella busca amor i ell només pensa o que ella l'està molestant o és una noia rara o simplement pensa en núvols que és el seu gran amor.
De nou, no hi ha desenvolupament, capítols de tres minuts que almenys no arriben a avorrir mai i de tant en tant fins i tot té la seva gràcia. Si esteu avorrits podeu malgastar aquests minuts, però sinó ho feu no us perdreu res de l'altre món. Això sí, si us fan gràcia els núvols o teniu una obsessió amb ells mireu l'anime, fins i tot us ensenyen a cuinar-les. Una pena que mai m'hagin acabat d'agradar...
Dura tan poc l'ending que no em recordava d'ell, la veritat, em va impactar més que posesin receptes per cuinar núvols, la veritat...
El millor: NÚVOLS PER TOT ARREU, d'acord a vegades pot ser que no sigui divertit però almenys si que és entretingut.
El pitjor: potser el millor també sigui el pitjor...


Títol:
Ooya-san wa Shinshunki!
Significat del títol: La propietària està en plena pubertat
Extensió: 12
Durada de cada capítol: 2 minuts (30 d'opening...)
Format original: manga
Adaptacions: anime
Estudi de l'anime: Seven Arcs
Autor original: Minase Ruruu
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Kimi no Kaori, Munasawagi no Houkago

T'agradarà si: t'encanta el moe, les lolis, les coses "adorables i kawaii" et curen el cor.
Ni ho intentis si: ets un ésser normal que no sap que és tot l'anterior o no tens interès en això.

Sinopsi
El Maeda, un jove normal i corrent ha deixat per fi la casa dels seus pares i s'ha independitzat. Però quina gran sorpresa serà la seva en adonar-se que la propietària del seu pis és una nena de primària.

Opinió
Qui no ha volgut viure amb una Loli? Qui no ha volgut conèixer la vida d'una nena de primària que viu feliç amb les seves amigues i té uns veïns que la volen com si fos una filla? Jo, per exemple. Però en fi, dos minuts per capítol on trenta són un opening en què no passa res a excepció d'això, de mostrar-te la quotidianitat d'una nena i com es relaciona amb els seus veïns. Tot estaria bé sinó fos pel tint pedòfil que té la cosa o com sembla estar directament dirigit a aquest tipus d'audiència. Però en fi, la sèrie vol mostrar la innocència, puresa i alegria d'una nena per netejar-te el cor. Ja sabeu, la part més fosca del món de l'anime. No, de debò, de nou que aquesta sèrie em sembla a mi que només serveix per allò d'abans, per a l'estudi sociològic arribant a teories bastant curioses i perverses que jo no faré.

Per trenta segons que dura es massa energètic i kawaii pel meu gust, però gairebé és el millor de l'anime...
El millor: només són dos minuts
El pitjor: són dos minuts.
Títol: Oshiete! Gyaruko-chan
Significat del títol: Explica-m'ho Gyaruko-chan (gyaru és un tipus de "tribu urbana" japonesa de
noies que s'obsessionen per la moda i les relacions socials)
Extensió: 12
Durada de cada capítol: 7 minuts
Format original: webmanga
Adaptacions: anime
Estudi de l'animi: feel.
Autor original: Suzuki Kenya
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Rousoku-hime, Samuku naru to kata wo Yosete

T'agradarà si: tens interès en curiositats sexuals explicades de forma còmica, t'agrada la comèdia.
Ni ho intentis si: no t'agrada veure coses que tractin la sexualitat i tòpics sobre ella, no t'interessa molt veure quelcom on no passi res.

Sinopsi
Coneix la Gyaruko, l'Otoko i l'Ojou tres noies parlant de tot una mica, sobre sexualitat, qüestions del cos femení i bestieses diverses amb un polsim d'innocència i picardia en dotze capítols.

Opinió
Potser aquest sigui un dels animis d'aquesta entrada que em té més indecisa. D'una banda cal dir que basant-se en tres estereotips de personalitat que donen nom a les noies Gyaruko (les noies gyaru o Gal que us descric a dalt), Otoko (d'otaku, no crec que necessiti molta explicació però ja sabeu obsessionada amb alguna cosa, no necessàriament el manga/anime) i Ojou (de la Ojou-sama la noia rica que no sap res del que fa la gent normal) les junta i les fa amigues i les posa a parlar de sexe. I sí, seria l'excusa perfecta per al fanservice i no negarem que en algun punt ho fa, però en general i molt sorprenentment la sèrie pren el sexe com una cosa natural i de la qual les noies de secundària en parlen, i us asseguro que la meva experiència ho ratifica. Estic molt farta de les sèries on el sexe, bromes sexuals o qüestions que es poden mal interpretar de forma sexual només ho entenen els homes i les dones es posen vermelles i fugen per cames, i sí lamentablement encara que intenta ser natural té escenes on de cop i volta senten vergonya, però en general és refrescant veure dones parlar de sexe, de la regla (una altra gran desconeguda en moltes històries o sèries) i temes per l'estil amb humor i naturalitat. No obstant això, després ve el meu problema de al públic al qual està dirigit això i la qüestió que en ocasions ja que acaba caient en això, en mostrar els pits de la Gyaruko i en de vegades donar la sensació que està dirigit suposadament a homes heterosexuals.
Després hi ha el tema de com encara jugant amb estereotips de manera totalment conscient aprofita això i llança un tema de no jutjar a la gent pel que sembla i tal que encara que sembli una mica contradictori (i pugui ser-ho) deixa amb una moralitat un pel típica però agradable. I en fi, les interaccions basant-se en els estereotips i reconeixent-los crec que és el més intel·ligent que pot fer la sèrie, perquè sinó ho hagués dit ella mateixa tot aquell que la veiés ho diria així que, que millor que admetre els teus defectes?
Fins i tot amb tots els defectes trenco una llança a favor seu simplement per mostrar dones parlant de sexe, en ocasions, amb naturalitat. I sobretot per un comentari que vaig veure a la web on vaig veure l'anime que em va arribar a l'ànima. Algú va escriure: de veritat les dones parlen de sexe quan estan soles? Per com estava escrit no era conya, era més aviat algú que ho deia de manera innocent... I en fi, només vaig poder pensar que de veritat hi ha gent que es creu que les dones no tenim sexualitat o no podem tenir tant o més interès que els homes per la mateixa.


El millor: dones parlant de sexe o temes corporals amb normalitat, comèdia entretinguda.
El pitjor: que de vegades caigui en el fanservice però en fi el rar seria que no ho fes, suposo.

Títol: Sekkou Boys
Significat del títol: Nois estàtues
Extensió: 12
Durada de cada capítol: 7 minuts
Format original: anime
Estudi de l'anime: LINDENFILMS
Autor original: Takuno Seiki
Any: 2016

T'agradarà si: ets fan de l'humor més absurd, t'agrada la mitologia greco-llatina i referències
culturals en general per fer comèdia...
Ni ho intentis si: no t'acaben d'agradar els animis només de comèdia, no t'agrada l'humor que se li
va molt l'olla.

Sinopsi
El Miki Ishimoto, volent allunyar-se de les estàtues definitivament després d'haver-se cansat d'elles estudiant art, decideix fer-se manager d'una empresa d'idols. El que no s'esperava és que el grup que li tocarà portar serà un grup d'estàtues que volen fer-se idols, els Sekkou Boys.

Opinió
Aquesta és l'única que de veritat us puc recomanar i tot i així sé que no agradarà a tothom. Us agrada l'humor absurd? Les referències de cultureta bàsica com a forma d'humor? Si heu respost que sí a les dues preguntes podeu donar-li l'oportunitat perquè, encara que no tots els capítols siguin brillants només per la premissa de la qual parteix és probablement una de les millors comèdies en format anime que he vist en el que porto d'any. Aquí està el meu gust raret, ja us ho adverteixo.
De veritat que només el fet de posar a quatre estàtues com idols és suficient perquè em faci riure però més enllà de la genial idea l'humor de la sèrie, quan encerta té grans moments. Vull dir, probablement tota la història de la protagonista durant el primer capítol com a estudiant de pintura no me la podré treure del cap durant molt de temps, de veritat que em sembla molt graciosa. És cert que després vénen capítols o moments més fluixets i que a moments no té tanta gràcia però compensa amb alguns que són genials. A més crec que en ser un anime de set minuts és difícil que caigui en fer-se pesat i val molt la pena si us agrada la comèdia de tota mena o provar amb diferents tipus d'humor. Almenys mireu el primer capítol, si ja no us convenç ignoreu-lo, però per a mi com a comèdia absurda val molt la pena.


El millor: concepte, comèdia absurda, les rialles, per a mi val molt la pena.
El pitjor: Potser algun moment més fluix.

Títol:
Sushi Police
Significat del títol: La policia del sushi
Extensió: 13 capítols
Durada de cada capítol: 3 minuts
Format original: anime
Estudi de l'anime: Koo-ki
Autor original: Momen Tatsuhi
Any: 2016
Altres obres de l'autor/a: Deniroo's Circus, Mr. Deniroo in Henteko Mushi

T'agradarà si: ets un fanàtic boig del sushi, te la prens com la sàtira de la situació japonesa que es va donar en 2006 (que jo desconeixia completament, per cert).
Ni ho intentis si: per algun motiu odies el 3D, no suportes l'humor una mica estrany, no t'agrada el sushi.
Sinopsi
Honda, Kawasaki i Suzuki són un trio que es dediquen a eradicar tots els llocs on se serveix un sushi impur o combinat amb altres aliments que no són els adequats. No obstant això, en el seu intent per purificar el món del sushi es trobaran amb molta gent que els odia profundament i que vol que desapareguin i els deixin menjar sushi en pau.

Opinió
Últim anime d'aquesta ja llarga entrada en què us parlo de la qual sigui la sèrie que menys he entès i que m'ha descobert, una vegada més, que moltes històries no es gaudeixen per culpa de no conèixer els referents. Posem-nos en situació, es veu que un polític japonès en un acte li van posar sushi acompanyat d'un dinar d'un altre lloc i es va queixar dient que com podia fer-se una cosa així amb el sushi, que s'hauria d'anar local per local de tot el món per assegurar-se que el sushi es fes de manera correcta o tancar-los. Gent d'internet després de veure aquesta reacció va començar amb la gresca burlant-se del nacionalisme extrem i del que van anomenar la "sushi police" com conya pel comentari que havia fet. Diversos anys després sorgeix un anime que es diu així i que agafa i posa el comentari com a argument per fer un anime. I sí, com sàtira és genial i crec que a un públic japonès pot resultar bastant divertida. No obstant això, la veritat és que no és tan mordaç com podria ser i encara que com a espectadora que no tenia ni idea que anava això fins un cop acabat l'anime notava alguna cosa estranya, com si em faltés alguna cosa per entendre-ho, el cert és que predominava la sensació de que el que veia era molt dolent.
La veritat és que ara encara sabent tot això segueixo pensant que tampoc és massa bo. Es pot veure, per descomptat i a mi l'animació 3d em sembla que aconsegueix bons resultats més que odiosa com tothom la veu, però no crec que ho pugui gaudir molta gent i menys si no és proper a la polèmica que va originar això. No obstant això, reconec que em crida molt l'atenció la idea que un anime hagi sortit com a sàtira d'una situació real i seria interessant veure coses semblants.
Aquí l'ending en que t'expliquen detalls sobre sushi. Doncs no està malament del tot, almenys els detalls del sushi.El millor: el seu origen tan curiós, la sàtira.

El pitjor: fora del seu origen o sense conèixer-la sèrie és dolentíssima amb un argument més que
típic i en fi, es difícil gaudir-la.

Fins aquí el meu avorriment.

I res ja està, 6 animes amb capítols que duren molt poc. Algun que em recomaneu d'aquestes característiques? Heu vist algun o els ignoreu per ser tan curts els capítols? Expliqueu-me si voleu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario