viernes, 15 de julio de 2016

Watashi ni xx Shinasai!, Ema Tooyama (manga)

Un manga al blog! Ja us aviso que tinc molts pendents de llegir i a veure si em poso les piles...
Títol: Watashi ni xx shinasai!
Significat del títol: Fes amb mi el que et ordeni! (En fi, llegiu la sinopsi i ho entendreu)
Extensió: 83 capítols (19 volums)
Format original: manga
Autor original: Ema Tooyama
Any: 2009 – 2015
Altres obres de l'autor/a: Koko ni iru jo!

T'agradarà si: t'agrada el romanç independentment de la credibilitat de la història, vols alguna cosa on passin moltes coses, t'agrada el drama encara que sigui per accions fàcilment evitables.
Ni ho intentis si: no suportes les protagonistes idiotes (d'acord, això és la meva opinió, com tot...), no t'agraden els shojos que tiren més cap a fer drama de tot i que no són gaire propens a la comèdia.

Sinopsi
La Himuro Yukina és una noia poc sociable que es diverteix observant a la gent i escrivint novel·les per a mòbils sent bastant popular. No obstant això, els seus lectors reclamen més amor en les seves històries i com la nostra protagonista no té idea de què és l'amor, després de trobar que el guapo i popular Shigure, un noi de la seva classe, té una llibreta on va apuntant totes les noies que se li declaren com si fos una mena de repte personal que totes ho facin, decideix fer-li xantatge amb revelar aquesta informació sinó fa el que li digui. La Yukina decidirà obligar que ell faci el que ella anomena missions que consistiran en fingir el seu amor per entendre que es sent i poder així escriure sobre amor. Es convertirà el joc en amor de veritat?

Opinió
Crec que no cal que respongueu a la pregunta de la sinopsi, tots ho sabem i només tenia ganes de fer una sinopsi cutrilla. Per cert, abans que ningú m'ho pregunti, sí, tot el que poso passa, encara que soni idiota però moltes vegades la gent que llegim shojo ens trobem amb premisses sense sentit perquè els dos protagonistes es trobin. En aquest cas l'absurd arriba a un nivell més alt buscant una excusa perquè hi hagi situacions que encara que no siguin porno, perquè no, res de sexe en un shojo (tret que et posin bombolletes i una cara de dolor, que no sé que és pitjor) però la veritat és que en aquest manga es juga amb una mena d'erotisme estrany que, contra tot el pronòstic sembla estar més enfocat a "sexualitzar" a la noia que al noi, dic que és estrany perquè suposadament el manga està dirigit a dones que es pressuposa que són heterosexuals normalment per la qual cosa almenys em sembla curiós. En fi, potser siguin coses meves o la influència d'altres dels seus mangues que en ser d'altres gèneres si que es fa de manera força explícita. Però en fi, abans d'anar-me'n per les branques com sempre hauria de dir-vos una mica la situació en què estava quan vaig llegir el manga. Segons tinc entès vaig començar a llegir aquest manga allà pel 2012, fa quatre anys, la veritat és que els meus gustos han canviat bastant i ara m'he tornat una mica més exigent (més aviat, amargada) i es nota. Dic això perquè quan es va acabar el manga vaig decidir rellegir-lo ja que esperava trobar-me amb l'inici que em va agradar i un deteriorament progressiu. I no negaré que l'inici és una mica millor que els arcs finals (on tot deixa de tenir el poc sentit que tenia) però vist ara fins i tot el principi em sembla patètic...

De debò només la premissa fa una mica de por, és cert que reconec que em fa gràcia el paper que adopta la protagonista d'ordenar al noi fer-li el que ella vulgui, però a part de no tenir sentit, la veritat és que la Yukina es torna idiota d'un segon a un altre. En un moment no se les calla i diu el que pensa i sembla saber el que vol, per després ser tota dubtes en les coses més idiotes. I entenc fins a cert punt que tots puguem ser així, però el meu problema amb aquest personatge és en què té dubtes i com progressivament deixa de tenir personalitat. L'única cosa que m'agrada del personatge i que des d'un principi feia que em caigués en gràcia és que escriu novel·les i de veritat es preocupa per alguna cosa que no siguin els nois de torn, però de debò, per què a mesura que passa el manga la suposada personalitat distant i fins i tot de saber contestar a tothom i tenint les coses una mica clares s'esfondra i no sap fer absolutament res per ella mateixa? Arriba qualsevol ésser de sexe masculí relacionat amb temes amorosos i la Yukina acaba tornant-se una altra persona. De veritat, ja quan apareix el Hisame perd tota capacitat de pensar amb normalitat i els malentesos creixen i creixen de manera més estúpida del normal, i no serà perquè el shojo no funcioni en base a malentesos, però això ja és la hòstia. De veritat, tret que us agradi molt el gènere o us entretingui fer-vos un favor i no ho llegiu.
En fi, passant al tema del triangle amorós (que en certs moments podria dir-se que es torna quartet i després apareix el Hisame i ja s'embolica tot massa...), a veure jo no sóc molt fan d'aquest tòpic perquè o m'agrada amb el que sé que no es quedarà, o perquè no es desenvolupa bé la relació amb el que es queda, o simplement perquè moltes vegades només serveixen per allargar la història. Hi ha vegades que estan ben fetes i no hi ha problema però en aquest manga sembla voler fer-te dubtar amb qui es quedarà la protagonista quan és evident des del primer capítol. I bé, tot i que en plenes missions amoroses encara podia ignorar el que passava per com la relació entre Shigure i Yukina es forjava d'alguna manera (encara que fos estúpida i que els dubtes de Yukina fossin sobre què és l'amor no ajudaven) podien tenir la seva gràcia, quan tots dos ja estan sentint coses i comencen a passar impediments tot es torna idiota. Recordo el capítol de les dues cites ja pensant que era una mala idea però amb una de les ximpleries més grosses que he llegit en temps, de debò, quina merda de motiu per decidir-se és aquest? A més, que això de sortir per pena amb el que saps que no es quedarà (cosa que passa en molts shojos) em sembla un recurs estúpid i que no porta enlloc... Sobretot quan és tan evident com en aquest cas amb qui s'acabarà quedant.
Potser un altre moment que em sembla particularment idiota és tota la qüestió del professor de guarderia. Anem a veure entenc el trauma (encara que amb pinces) i fins i tot l'amor a aquesta edat, el que ja no em sembla normal és que em diguin que seguia enamorada d'ell. De veritat, una cosa és dir-me que va quedar afectada, cosa que en fi, algú com jo que no se'n recorda absolutament res de la llar d'infants li costa una mica però en fi m'ho crec, però que per això no s'hagués enamorat mai ja em sembla... A més que si volia desenvolupar un trauma de veritat crec que hagués estat més intel·ligent no fixar-se en la part amorosa i fer-ho en això, en el trauma, i sobretot, no convertir-ho en un element usat per deixar la protagonista en un estat vulnerable i així que es donessin escenes gairebé d'abús. Vull dir, em dóna al meu la sensació que si el manga fos per a majors de divuit hagués estat ple de "violacions" d'aquestes en què la protagonista no acaba de molestar-se per ser el qui ho fa algú que està de bon veure i al final s'acaba enamorant del de l'agressor... En fi, no em deprimeixo més perquè no val la pena, però de debò que hi ha un clar gust per fer una protagonista que quan la toquen perd la noció i es deixa portar. I vaja, quan ho fa perquè ella mateixa ho demana amb el Shigure encara és mitjanament acceptable perquè és el tipus de relació que tenen, però en els últims toms el que succeeix amb el Hisame deixa de tenir sentit. A més, la qüestió de la personalitat de la protagonista en aquests trossos passa a tenir unes variacions tan radicals que de veritat una arriba a qüestionar l'estat mental de la mateixa. Vull dir, que es deixi fer el que vulgui pel Hisame (sense sexe, com us deia) però que al cap de quatre pàgines (d'acord, potser un capítol) estigui completament decidida a fer x però que de nou la toqui (perquè qui no va abraçant o assetjant per gelosia per una altra persona?) i es torni un ésser passiu. De veritat, sembla que l'autora estigui reprimint les ganes de dibuixar sexe o no s'atreveixi però vulgui fer-ho però ja la cosa seria el doble de dramàtica exagerada i encara pitjor per a la qüestió de fer el personatge de la protagonista com algú que pugui agradar. De veritat, els canvis que experimenta aquesta noia al llarg de la història no són normals i a més són a pitjor.

Una cosa que he de comentar a favor de l'obra és el dibuix. He de reconèixer que és un tipus de dibuix que, encara que potser no sigui dels que més m'agraden, la veritat és que es veu bastant bé i sobretot hi ha un detall especial a la protagonista. De veritat, no sé si jo he tingut la vista molt fixada en ella perquè em sembla que el seu disseny és bonic o és que de veritat hi ha molts més dibuixos dedicada a ella que als nois. No sé, suposo que els canvis que us explicava abans han fet veure com ella es deixava portar i després es convertia en la protagonista activa feia que per a mi el protagonisme, també en el dibuix caigués en ella. En fi, xorrades meves.

Potser hauria de parlar-vos una mica abans d'acabar del Shigure, l'Akira i la Mami perquè al cap i a la fi tenen força protagonisme i no us n'he dit res. Potser perquè no em treien tant de polleguera com la protagonista i el Hisame però la veritat és que en el fons són també bastant idiotes en general. El Shigure és el noi que al principi és un manipular i seductor que OH, SORPRESA! és una bona persona en el fons. Si fins i tot et deixen entendre que els seu pare, en part, té la culpa que sigui només façana a més de insinuar-te la rivalitat amb el germà i que tots dos tenen enveja per l'altre. De veritat, és un noi de manual d'shojo, tampoc és res de l'altre món i el pitjor de tot, la seva forma d'actuar és totalment immadura i normalment ningú imaginaria que a algú se li acudiria fer coses així, però en fi, malentesos, drama forçat... L'Akira és el noi "femení", amic de la infància i cosí. A més es fa servir el típic clixé de “no m'has vist com un home fins ara”. De debò, no hauré llegit aquesta línia deu mil vegades i encara em segueix semblant que té el mateix poc sentit, de veritat que ser home consisteixi en anar darrere de la protagonista com si no hagués demà i dir-li que és seva, a més de besar en contra de la seva voluntat? (dic "robar petons", que és la forma fina). En fi, en aquest cas no ens trobem el cas més extrem però si la qüestió és que el noi amable de sobte es converteix en algú que passa de la conversa a l'acció... De veritat que Japó ha deixat de sorprendre'm però la qüestió de gènere és quelcom que fins i tot ara em costa molt i el shojo, a la mínima és horrible en aquest sentit (encara que suposo que la comèdia romàntica i la novel·la eròtica occidentals també tela...). En fi, ja m'enrotllo més del compte.
La Mami sigui potser el personatge que és queda a mig camí en aquesta història. Vull dir, no trobem grans personalitats i almenys a mi no m'ha donat la sensació que ningú estigui ben caracteritzat però en fi, tots semblen estereotips amb potes que es mouen d'un espectre a l'altre del seu estereotip de forma poc comprensible (és a dir com el Shigure passa de ser el manipulador al superenamorat però de vegades torna a ser el “dolentot” o tot el que us explicava de Yukina) però el cas de la Mami sembla que ni la mateixa autora sabia que volia fer amb ella. Comencem amb una Mami que és l'estereotip de noia dolenta que només existeix per robar a la protagonista el projecte de parella. De veritat que al principi semblava optar per la via de la rival sense més, però després intenta relativitzar-ho (que sempre està bé, de veritat, les rivals dolentíssimes la majoria de vegades no tenen sentit) i resulta que la suposada façana de nena mona era veritat. Vull dir, no hi ha manera d'empatitzar amb un personatge del que et diuen que només es fa la mona però després té una personalitat una mica diferent si després s'obliden d'aquesta segona personalitat i només te la mostren com si fos mona i adorable. De veritat, penso en Kurumi de Kimi ni Todoke i coi, això és una rival ben feta, es fa la mona per agradar viu amb una façana però al llarg de capítols a part de caure aquesta façana, la coneixem, la comprenem i la veritat és que acaba caient bé, però ningú nega que tingués aquest punt d'intel·ligència i manipulació i que la seva façana mona fos només això, una màscara. En canvi mireu a la Mami, se suposa que és algú amb una certa estratègia o capacitat de manipulació per agradar al seu amic, fins i tot ordeix planes amb l'Akira ¿per després que? Ignorar completament aquesta part de la seva personalitat i resulta que en essència és una idiota que ploriqueja tot el estona i que només sap fer-se la mona. Com podem aparellar-la amb l'Akira si l'únic que fa amb ell és actuar en aquesta suposada façana? De debò, per aquestes coses he arribat a odiar aquest manga.
En fi, seguim amb el meu odi una mica més per parlar-vos del triangle amb aquesta noia i com s'opta per cert final que fa que en fi, tingui ganes de riure per no plorar. Només diré que un personatge acaba dient que està fart dels triangles amorosos, i jo? Jo no, que us he aguantat 83 capítols en un impuls masoquista per una banda i sàdic pensant en aquesta ressenya? La veritat és que en aquest cas accepto que si s'hagués quedat amb algú és probable que no m'ho hagués cregut i hagués estat absurd (pel poc desenvolupament) però tot i així tenia certa curiositat frustrada, però en fi, no és el pitjor del manga...

Resumint, entenc que hi hagi gent que li agradi això (vull dir sempre hi ha coses pitjors) però en general no el recomanaria (ni al meu pitjor enemic, d'acord, exagero una mica). A veure, si us agrada molt el shojo el podeu llegir i potser fins i tot us agrada, però si ja us costa amb el romanç allunyeu-vos d'això com la pesta. Fugiu, ràpid!

El millor: et pots riure de com tot és estúpid i ridícul, el dibuix, que la protagonista tingui un hobby propi a part del noi.
El pitjor: tota la resta, les relacions, els personatges, la idiotesa contagiosa, tot és horrible en la història i en els personatges (només desfogo la meva ira, tranquils, exagero una mica, però només una mica, que consti).

Fins aquí el meu avorriment.

Abans d'acabar amb aquest rotllo que us escric haig de dir que la qüestió de la novel·la i que hi hagués una història dins de la història (encara que s'expliqués molt poc d'ella) em semblava molt interessant i en un principi era el que més m'agradava de la història (a més que em va donar a conèixer el que eren les novel·les escrites per mòbil) però després la història fa que odiï el que fan amb les novel·les. Al final tot el conflicte és ridícul pel que fa aquest tema així que és força decebedor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario