martes, 5 de julio de 2016

Ubú rei, Alfred Jarry (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Ubú rei
Títol original: Ubu roi
Autor/a: Alfred Jarry
Altres llibres de l'autor/a: El supermascle, novel·la moderna, Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísico
Pàgines: 92
Format original: obra de teatre
Any: 1896

T'agradarà si: tens interès en llegir una sàtira amb elements absurds sobre l'abús del poder i les figures dictatorials.
Ni ho intentis si: no t'agrada massa l'humor una mica fosc, no t'agrada les obres de teatre properes a l'anomenat teatre de l'absurd.

Sinopsi
Ubú rei (1896) suposa, des de la perspectiva de la modernitat, un començament absolut i una de les primeres obertures en la concepció tradicional del teatre. L'absurd, l'irracional o irrisori són presents en aquesta obra. El seu protagonista, l'innoble i grotesc Ubú, va directe al cor de la consciència burgesa i encara avui escandalitza en les seves nombroses representacions i adaptacions. Ubú rei és una obra imprescindible en el teatre modern per la seva permanent actualitat. L'última adaptació a Espanya acaba de fer-la Albert Boadella amb Ubú president. (Traduït de la sinopsi d'una edició de Càtedra)

Opinió
He de reconèixer que aquí us porto una altra obra que després de llegir-la em vaig quedar una mica flipant. Potser no al nivell de l'anterior (La sonata dels espectres) que de debò no tenia ni idea de per on agafar-la però si em donava la sensació d'estar llegint una paròdia d'alguna cosa sense referents. I encara que hi havia trossos que podia entendre i alguna escena que em va fer gràcia, en general em vaig quedar una mica freda per com no havia entès gairebé res. La veritat és que després et diuen que en part té diverses referències a Macbeth (traient tot allò "noble" i basant-se en les parts més desagradables de l'ésser humà) i bé t'ho plantegen en la línia del teatre de la crueltat i de l'absurd (que, de nou en aquest cas no és tan absurd com ho podria semblar en un principi) i fins i tot li he pogut trobar una mica de gràcia.

En qualsevol cas una cosa que m'agrada bastant de l'obra és aquest to humorístic que van tenir després bona part de les avantguardes que eren conscients de no poder escapar de la tradició però alhora es permetien riure's d'ella. En fi, aquesta obra és un pel anterior a aquests moviments però és sovint relacionada amb ells com una predecessora també amb aquestes intencions de jugar amb la tradició (d'aquí ve el mític “el què belluga la pera” com a forma d'anomenar a Shakespeare que un cop el sents no t'ho treus del cap, de veritat o almenys a mi aquestes coses em fan gràcia). En aquest sentit com deia abans en part es basa en l'argument de Macbeth matant al rei per apoderar-se del poder a més de ser influenciat per la seva "esposa". Però a part de les referències en aquest cas veiem un aprofitar-se devla posició de poder per enriquir-se a costa dels altres (vaja, el que faria si jo governés i m'importés una merda tot, pujar impostos, no, jo tiraria més per l'anarquia). Així que sí al final tothom acaba fins als nassos d'Ubú que només sap menjar i fugir quan hi ha problemes.
En fi, estic espessa, per variar així que passem a un altre tema. Una cosa molt curiosa i digne de comentar és el llenguatge de l'obra. Comença amb un "Merdra", i no, no he posat una erra de més per error, sinó que tota l'obra fa servir una barreja de llenguatge entre expressions vulgars, altres inventades creant paraules pròpies com la patafísica a més també de tant en tant unint-lo a formes arcaiques. Se suposa que l'obra va sortir al principi en un ambient estudiantil per burlar-se d'un professor (que el van representar amb la figura d'Ubú) i de vegades, almenys a mi, em donava la sensació de bromes internes que l'espectador/lector li costa una mica seguir a què es refereixen. Sobretot si ets curtet com jo i no t'adones, si no t'ho expliquen, que l'espelma verda (velón verde en la versió castellana) per la qual es cansa de jurar el personatge que dóna títol a l'obra és un moc. Si, molt obvi quan t'ho diuen però no fa que em senti menys idiota...

Una cosa que també és digne de menció és la deshumanització que es comença a estendre en aquesta època i com veiem això a Ubú, el protagonista que és representat d'una manera grotesca i que les il·lustracions, fetes pel propi autor el representen com si fos una mena de titella gran. Això és interessant per com algunes representacions han optat per seguir aquest model i plasmar a Ubú com una mena de ninot però com en tota obra de teatre s'han fet interpretacions molt diverses. De fet, la veritat és que no era tan conscient de la quantitat de maneres que poden interpretar una sola obra i com d'alguna manera el teatre, en posar-se en escena, és quan te n'adones que les obres continuen interessant a gent que les interpreta o posa de relleu basant-se en diferents aspectes d'ella. I la veritat és que Ubú rei (que el títol també es relaciona a vegades amb Èdip rei) pel tema que tracta l'abús de poder ha estat usada per denunciar situacions o moments molt diferents.

En fi, no m'estendré més encara que estigui portant una tònica de ressenyes curtes que suposo que d'aquí a poc trencaré per tornar-me a enrotllar com faig de costum. La veritat és que crec que després de conèixer més dades sobre l'obra entenc el valor que l'ha donat i té alguns moments bastant divertits (recordo que es posava a resar i com deia que havia estat gràcies a ell que tot havia sortit bé, en fi, no em acord del tot perquè la meva memòria s'ha perdut per no ser trobada mai ...). A més de ser interessant com a crítica al poder absolutista i pels seus elements que la fan una obra molt moderna. En fi que sabré jo en el fons, si us interessen aquest tipus d'obres, no està malament però per descomptat no és per a tothom.

El millor: originalitat, burlar-se de la tradició, humor, sàtira.
El pitjor: de vegades dóna la sensació d'estar escoltant bromes de les que et falta el referent per a entendre-les

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario