viernes, 8 de julio de 2016

Sis personatges en cerca d'autor, Luigi Pirandello (llibre)

Una altra obra de teatre més al blog!
Títol: Sis personatges en cerca d'autor
Títol original: Sei personaggi in a prop d'autore
Autor/a: Luigi Pirandello
Altres llibres de l'autor/a: Cadascun a la seva manera, Aquesta nit s'improvisa (ambdues fan una trilogia amb Sis personatges en cerca d'autor)
Pàgines: 160
Format original: teatre
Any: 1921
Adaptacions: diverses pel·lícules

T'agradarà si: tens interès en el teatre experimental i que és conscient de ser teatre i juga amb els seus propis elements.
Ni ho intentis si: vols una història convencional, no t'acaba de convèncer una obra de teatre on es reflexioni sobre el mateix teatre.

Sinopsi
Un grup d'actors es prepara per assajar una obra de Pirandello quan, de sobte, irrompen a l'escenari sis personatges de carn i ossos que han estat rebutjats pel seu autor i clamen la necessitat de viure i representar el seu drama.
Pirandello convida el lector a ser testimoni d'allò que normalment no té ocasió de conèixer al voltant de l'experiència teatral i, en un dels seus textos més cèlebres, posa damunt la taula les principals inquietuds de la seva obra literària, com la impossibilitat de comunicació de l'ésser humà, la identitat múltiple de cada individu o la reflexió sobre la relació entre l'art i la vida.(Sinopsi d'editorial Comanegra)

Opinió
Ja només queden dues obres de teatre així que res això ja s'acaba (almenys aquesta tanda interminable de teatre). Que de veritat, m'ha agradat llegir i trobes coses molt interessants però lamentablement es llegeix tot molt ràpid i se m'acumulen les ressenyes (i no vull explicar-vos la meva vida de ressenyadora estressada però encara no he començat amb els animes de primavera ni acabat els de hivern, ploro). En fi, drames personals a part, la veritat és que coneixia el títol de l'obra abans de llegir-la i m'havia cridat molt l'atenció perquè tot el que tingui alguna cosa metaliterària ja amb té mig guanyada. A més crec que tothom pot almenys somriure o qüestionar-se coses només pensant en la idea de sis personatges que estan buscant un autor. En qualsevol cas, m'ha semblat força interessant l'obra de teatre.

Una cosa que ja crida l'atenció de l'obra és la situació en què s'inicia, és a dir un assaig d'una obra que no veurem trencant la immersió de l'espectador en el que li puguin comptar perquè qualsevol s'estranya de veure l'escenari com si estigués a mitges en la preparació i un actor que es declara com el director i que està parlant a uns actors sobre el seu paper i com l'han d'interpretar. A més que l'autor fins i tot arriba a posar-se a si mateix dins de l'obra com l'autor de l'obra fictícia que estan en procés d'assajar i, a sobre, es critica a si mateix posant en boca del director que és un mal autor (i no és bonic això? de debò, a mi aquestes coses m'agraden bastant). I la cirereta ve quan apareixen per la sala els sis personatges com si res i es planten a l'escenari a reclamar la seva història, de veritat que el concepte m'encanta i és d'aquelles obres que m'agradaria veure representades (a veure el teatre sempre té més interès si el veus representat, però aquesta obra especialment m'encantaria veure-la) perquè ha de ser una passada. En qualsevol cas la veritat és que després expliquen una història amb força drames que no recordo del tot per la meva falta de memòria però és interessant per com es dóna aquesta idea de deixar en un segon lloc la història i que veritablement el que succeeixi en escena no és que actuïn el que els va passar (o passa) sinó que ho expliquen i fins i tot després el director vol que representin el que han estat explicant els actors professionals. D'això deriva el conflicte que es produeix entre actors i personatges que és teatre dins de teatre en estat pur. A més de detalls com que el director preparant l'escena digui que ha de caure el teló després del parlament d'un personatge quan la representin “de veritat” i que vagi el tramoista pensi que ho ha de fer en aquest moment, ho faci i doni final a una escena encara que alhora el suposat director es queixa de l'error em semblen molt interessants. De veritat, té uns jocs de realitat i ficció que són prou enrevessats per preguntar-te a quina dimensió està passant tot això i fa que sigui una obra molt complexa en aquest sentit i que doni per pensar i es gaudeixi per això, per l'embolic de realitats.
Sobre com està escrita crida molt l'atenció la quantitat d'acotacions enorme deixant almenys molt clara la interpretació que volia l'autor. Això és interessant perquè en fi, després el teatre té quelcom molt especial que és que en cada posada en escena el director, amb més o menys gràcia, li aporta alguna cosa (intentant dissimulant i cenyint-se el màxim que pot al text o pel contrari experimentat nous sentits per a l'obra) però en aquest cas en estar tan indicat donen ganes de veure una versió que la segueixi al peu de la lletra, encara que les innovacions després també poden estar bé (visca les contradiccions, bé).
Un altre tema de la interpretació és com l'efecte de realitat s'aconsegueix de manera que moltes vegades es contradiu amb la veritat que defensen els actors de forma bastant curiosa. És interessant per la reflexió que aporta sobre el mateix teatre parlant precisament de les formes que ha adoptat el teatre per crear una realitat i que s'han, d'alguna manera, institucionalitzat amb una ideologia que només permet mostrar allò que li sembla ignorant altres assumptes de la realitat.
Fins i tot el final amb cert fet dóna encara més peu a pensar en les diferències de la realitat i la ficció i el problema que pot suposar fer certes coses en un àmbit de suposada ficcionalitat. En fi, coses meves encara que suposo que qualsevol pot tenir les seves reflexions al respecte. Tot i que l'últim parlament que acaba dient el director en relació al que ha passat trivialitza la qüestió com una pèrdua de temps, que en el fons podria dir-ho també molta gent si es basa en la utilitat com a principi bàsic per qualificar les coses, deixa portes obertes a pensar sobre la qüestió.

Resumint, l'obra planteja en ella mateixa un munt de qüestions sobre el teatre i la ficció així que de veritat que és un text que m'ha semblat molt interessant i que si us interessen mínimament aquestes qüestions crec que necessiteu llegir-lo tot i que no ho sabeu encara. De veritat, es llegeix ràpid per ser teatre i val molt la pena, encara que sé que de vegades fa mandra llegir el gènere perquè almenys jo no acabo d'entrar tant com en la novel·la i per donar la sensació que perd en no veure-ho representat, jo us la recomano per a una tarda en què no sapigueu que fer.

El millor: el joc de ficció i realitat, tota la reflexió sobre el teatre que té.
El pitjor: no ho sé, potser no veure-la actuada que ha de causar més impacte.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario