miércoles, 6 de julio de 2016

Macbeth, William Shakespeare (llibre)

Una altra obra de teatre més al blog!
Títol: Macbeth
Títol original: The tragedy of Macbeth
Autor/a: William Shakespeare
Altres llibres de l'autor/a: Hamlet, Romeu i Julieta
Pàgines: 128
Format original: teatre
Any: 1611

T'agradarà si: t'agrada llegir Shakespeare, vols llegir una obra sobre l'ambició, t'agraden les tragèdies de l'autor (és a dir, tens un plaer sàdic en veure com tothom mor).
Ni ho intentis si: no acabes d'entrar en les tragèdies de Shakespeare, no t'agrada molt llegir teatre i menys antic.

Sinopsi
Després d’assolir la victòria contra un exèrcit rebel, els generals Macbeth i Banquo es topen amb uns espertis que esl pronostiquen que seran rei i pare de reis respectivament. La llavor de l’ambició fa que Macbeth, impulsat per la seva dona, assassini el rei legítim, el seu cosí Duncan, i entri en una espiral de mort i de violència que desencadenarà la tragèdia (Sinopsis d'Edició documenta Balear)

Opinió
Em declaro inepta per la ressenya. Ja havent sortint del pas, de veritat que odio ressenyar a Shakespeare perquè moltes vegades no aconsegueixo entrar del tot en les seves obres, encara que d'altra banda no m'importa llegir-lo i òbviament el meu problema principal al fer les ressenyes és que no sé mai com enfocar-les perquè tot i que sempre es pot tirar d'allò més personal sempre m'agrada posar una mica d'informació de gent més interessant que jo i tot i que sí, en tots els clàssics passa una mica el mateix el cas de Shakespeare fa més por encara, la veritat. En qualsevol cas el cert és que aquesta obra en particular la vaig llegir en relació a l'última obra que us he ressenyat, Ubú rei, que com us vaig comentar en aquella ressenya, en certa manera utilitza la premissa de l'obra de Shakespeare per fer una versió molt més grotesca i extravagant, entre altres coses. En qualsevol cas crec que no m'ha agradat tant com altres obres de Shakespeare que he llegit però crec que també ha estat qüestió de que l'he llegit en un mal moment (perquè com haureu vist al bloc, i sinó us ho dic jo maig ha estat un estrès i durant el principi de juny encara estava molt continuava la situació). De veritat, encara que sembli trivial, el cert és que el moment quan llegeixes les coses (i el teu estat mental) afecta molt (massa) com veus els llibres (i de fet també les ressenyes perquè la veritat és que moltes vegades, depenent de moltes coses puc fer una mateixa ressenya amb un to més positiu i conformista o negatiu i odiant-ho tot...). En fi, ja m'enrotllo amb banalitats, com sempre.
Potser el tema que més m'ha arribat sigui l'ambició que per culpa de deixar-se dominar per ella tot va malament i bàsicament és el que fa que es mogui tota la història per com sinó ho sabeu Macbeth es basa en com el personatge que dóna nom a l'obra, després d'una predicció que li coacciona i les paraules de la seva dona, es planteja matar el rei per coronar-se ell. La veritat és que tot i que aquesta sigui la causa de tot (o almenys una gran contribuent) l'obra se centra en els conflictes de Macbeth, sobre si és culpa seva, és qüestió del destí, en un principi sobre si val la pena o no matar... En referència al primer el conflicte entre la llibertat i el destí imposat és també principal per com marquen al personatge sobre tots els seus actes. A molta gent li sona la famosa escena de les bruixes que vaticinen al protagonista que serà rei (després tornaran aparèixer fent una d'aquestes típiques trampes lingüístiques de les prediccions) i la qüestió sorgeix sobre si l'impuls assassí es desperta després de saber aquest destí (i per tant no hi havia res a fer i Macbeth és només un titella controlada pel destí) o per contra aquest impuls estava latent en ell i només necessitava una empenta per fer-ho (que en part també col·laboraria en això Lady Macbeth). En aquest sentit crec que és una qüestió bastant interessant de fer-se i que en part conviu en el mateix personatge.
Un altre punt que he de comentar que m'ha cridat bastant l'atenció és el personatge de Lady Macbeth. Al principi sembla agressiva, dominant i conspiradora, de fet gairebé es podria pensar que tot passa per la manipulació d'aquest personatge cap a Macbeth i fins aquí em va semblar interessant, però un cop passat l'assassinat la condició a la qual passa Lady Macbeth fa que es vagi desfigurant totalment i que no pugui sobreposar-se al crim que donava gairebé per natural. La veiem obsessionada per la visió de la sang que no es renta (mira que havia vist vegades la imatge de la persona que es vol rentar la sang i mai s'acaba de anar així que és curiós retrobar-la en un text tan antic i que pot haver-la creat o donat a conèixer). A més que tota l'obra està plena de sang (i jo sense fixar-me en això perquè sóc gilipolles).

Un altre assumpte abans d'acabar (recordeu que estic molt curta últimament per falta de memòria) que us volia comentar és l'estil. He de reconèixer que aquí m'he perdut totalment per falta d'atenció. He llegit en algun lloc que Shakespeare és més fàcil de veure que de llegir i em dóna la sensació que sí, perquè de veritat que entre la distància del llenguatge que podem tenir (text del segle XVII no és el més proper del món) entre que sinó enganxes una edició d'aquestes que t'expliquen tot doble sentit i referència (que lamentablement no ha estat el meu cas, de veritat, necessito llegir Shakespeare en una edició decent) i que et costi captar algunes subtileses com a mi, la veritat és que dóna la sensació d'haver-se perdut més de la meitat.
Per això és pel que probablement hagi de rellegir tant Macbeth com Hamlet perquè totes dues m'ha donat la sensació d'haver-me perdut moltes coses i la veritat és que si tens temps i calma de vegades les coses s'entenen millor... En qualsevol cas si alguna vegada rellegeixo algunes d'aquestes obres i considero oportú us escriuré coses més interessants sinó és igual, tots sabeu qui és Shakespeare i per curiositat lectora crec que tot aquell que s'interessi mínimament per llegir clàssics ha pensat llegir Shakespeare alguna vegada, així que no crec que us convenci per bé o per mal.

Resumint, perdoneu que sigui breu amb aquesta història que si et poses a pensar pots extreure coses més interessants i que en fi, ha fet córrer tinta en tot tipus de direccions (i ho segueix fent) però aquí la que us escriu no està tan posada en el tema com per parlar-vos del que es diu d'aquesta obra. En qualsevol cas crec que no ha estat el millor moment per llegir-la perquè encara que fent-ho no vaig acabar de gaudir-la (amb tota la sinceritat del món, la veritat) després de fer-ho no me l'he pogut treure del tot del cap així que em sento confusa (potser sigui que les meves ganes de veure Tron de sang hagin fet que la vegi amb millors ulls, o que sóc un ésser canviant... no sé). En fi, ja sabeu si voleu llegir Shakespeare busqueu-vos una edició decent i no feu com jo (a no ser que el pugueu llegir anglès, en aquest cas us tindré molta enveja sana...).

El millor: tracta temes interessants, dobles sentits (que no capto per la meva imbecil·litat), fins i tot diria que el més interessant és el propi retrat psicològic de Macbeth (encara que al principi sigui molt interessant també Lady Macbeth)
El pitjor: que et doni la sensació d'haver-te perdut moltes coses...

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario