viernes, 1 de julio de 2016

El cuirassat Potemkin, Sergei M. Eisenstein (pel·lícula)

Nova pel·lícula al blog!
Títol: El cuirassat Potemkin
Precedida de: La Vaga
Continuacions: Octubre (encara que totes les pel·lícules de la trilogia es poden veure per separat)
Director/a: Sergei M. Eisenstein
Repartiment: Aleksandr Antonov, Vladímir Barsky, Grigori Aleksandrov, Mikhail Gomorov, Ivan
Bobrov, Aleksandr Levshin, Konstantin Feldman
Música: Edmund Meisel, Nikolai Kryukov, Neil Tennant, Chris Lowe
Altres pel·lícules del director/a: Ivan el terrible, Alexander Nevsky
Guió: Sergei M. Eisenstein, Nina Agadzhanova
Durada: 77 min
Any: 1925
Format original: basada en fets reals (això sí amb propaganda pel mig)

T'agradarà si: tens interès en els inicis del cinema, no t'importa veure cinema mut, simpatitzes amb el comunisme (almenys les idees, encara que suposo que independentment de la ideologia pot agradar, o no, no sé, però crec que agrada més de ser el cas ).
Ni ho intentis si: no suportes el cinema mut, tampoc el cinema antic en general i amb ideologies molt marcades.

Sinopsi
Basada en fets reals ocorreguts en 1905, narra com la tripulació del cuirassat Príncep Potemkin de Tàurida es cansen del tractament vexatori i injust dels oficials. El detonant de la situació és la carn podrida que aquests volen que els mariners es mengin. Amb aquest motí comença la revolució per Odessa i tot Rússia. (FILMAFFINITY)

Opinió
Un altre clàssic del cinema que sorprenentment no ha estat malament. De veritat, és propaganda comunista però com tinc pocs problemes amb aquesta ideologia, almenys a nivell teòric, la veritat és que aquesta pel·lícula transmet suficientment la ira del poble contra un govern despòtic que fins i tot et donen ganes de sortir a fer la revolució (si no fos tan vaga...). Però deixant això de banda, almenys de moment, he de dir que no ha estat gens malament veure-la i crec que fins i tot per la història (amb propaganda inclosa) es pot gaudir per si sola, pel que dic, no és difícil empatitzar amb una massa que es revela contra un poder que no li deixa ni menjar ni viure amb dignitat. En qualsevol cas intentaré dir alguna cosa d'interès a part d'això.

Si alguna cosa crida l'atenció de la pel·lícula és sens dubte el muntatge. De fet, és en part la seva intenció, i les pel·lícules de l'anomenat formalisme rus es caracteritzaven per creure que la base de la pel·lícula estava en el muntatge per com en compondre la pel·lícula consideren que en aquest és on es veu el senyal d'identitat de l'autor que pot fer metàfores visuals, o alguna cosa semblant alterant plànols de manera que tots dos guanyin nous significats per la influència d'un en un altre (cosa que es va usar molt després de "descobrir" l'efecte Kuleshov). És d'allò més curiós per com veiem constantment com es compon la pel·lícula i per tant, a diferència del cinema de Hollywood, es vol fer veure a l'espectador que el que veu és una pel·lícula però no es renuncia a crear empatia amb l'espectador i a voler que aquest li agradi i li enganxi el que veu, ja que la intenció darrere de la pel·lícula, en part, era propagandística així que volia atreure a les masses (encara que aquestes estiguin tractades amb respecte per ser quelcom imprescindible en el projecte que defensen). En aquest sentit la pel·lícula està poblada per un munt d'extres i en general, tot i que tenim una víctima individual no hi ha un protagonista amb el qual identificar-se sinó una massa de la que gairebé s'arriba a formar part. A més la mateixa presència del muntatge de forma explícita també parteix de la idea teòrica de la necessitat d'un espectador que uneixi en el seu cap el pas d'una imatge.
Si no us convencen l'estil de la pel·lícula per dir-ho d'alguna manera jo us diria que la veiéssiu ni que sigui per localitzar l'escena de l'escala de Odessa que ni que sigui parodiada l'haureu vista alguna vegada. La veritat és que té molt mèrit fer que quelcom com un cotxet baixant per unes escales sigui ja una imatge pròpia del cinema i que ja no es pugui veure sense pensar en aquesta pel·lícula. A més que els plans que es van intercalant creen un conjunt interessant i que tots coneixereu així que millor em callo...
En fi, mai està de més veure la font d'escenes mítiques i en el meu cas particular la veritat és que no m'ha resultat massa pesada. D'acord a veure una pel·lícula muda i una mica antiga de bones a primeres pot tirar per enrere, però reitero que en aquest cas crec que, dins de tot, és bastant accessible per a l'espectador, que si no es queda amb alguns missatges del muntatge (com jo per exemple, que els meus coneixements de cinema són més que escassos i la meva memòria després de passat ja un temps des que la vaig veure encara ho és més) pot seguir el que passa i unir-se als aires revolucionaris que es respiren.
Potser sigui precisament el punt ideològic el que pugui tirar enrere i és que suposo que depèn de a qui que li venguin comunisme com una cosa bona pot pendre-ho molt malament. En el meu cas, reitero no tinc problemes amb això per com simpatitzo amb les bases del comunisme, però no crec que ningú pugui negar que la pel·lícula té un missatge una mica simplista sobre el conflicte posant dolents molt dolents i un poble unit que pot amb to . En fi, pels que trobin carregós el missatge suposo que només gaudiran de la pel·lícula si la veuen per les seves virtuts a nivell de muntatge.
Resumint, de nou torno a ser concisa per falta de memòria i per falta d'idees (em queixo de vici, tothom tranquil) crec que val la pena veure la pel·lícula (almenys si teniu interès en veure clàssics del cinema). Pel que a mi respecta, m'ha semblat més interessant i fàcil de veure del que creia però suposo que això ja és qüestió de cadascú (com tot a la vida, de fet...).

El millor: el muntatge i la manera de crear nous sentits a imatges, l'escala ...
El pitjor: com deia potser per a alguns la ideologia (no és el meu cas, reitero...)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario