jueves, 28 de julio de 2016

Dagashi Kashi, feel. (anime)

Nou anime al blog! Per fi em poso amb els de la temporada d'hivern...
Títol: Dagashi Kashi
Significat del títol: Dolços barats. Anem a veure es veu que dagashi és una espècie de dolços que es poden comprar per molt pocs diners, que de vegades van amb joguines i que estan dirigeixen especialment als nens. També és una mena de joc de paraules perquè és una expressió que vol dir alguna cosa així com "però, no obstant això" és a dir redundant... En fi no sé japonès així que tampoc puc assegurar-vos el que us dic.
Extensió: 12
Format original: manga
Adaptacions: anime
Estudi de l'anime: feel.
Autor original: Kotoyama
Any: 2016

T'agradarà si: t'agrada la comèdia i els dolços, no t'importa un anime on no passa res i que tot siguin explicacions de dolços i les relacions entre personatges de manera que ja s'esperi una dinàmica de grup concreta entre ells i la seva forma d'actuar sigui predictible.
Ni ho intentis: vols un anime que se centri en explicar una història, no ets molt fan de la comèdia o no tens interès en que et parlin de dolços.

Sinopsi
El Kokonotsu és un noi que aspira a ser mangaka, però el seu pare vol que hereti el negoci familiar, una botiga de dolços. El que no s'espera ningú és l'aparició de la Hotaru, una noia obsessionada pels dolços que vol endur-se al seu pare perquè treballi en la seva empresa. No obstant això el pare posarà una condició per anar-se'n, que la Hotaru convenci el Kokonotsu perquè es quedi amb la botiga. A partir d'aquí l'anime mostrarà molts dolços i algunes curiositats de cadascun d'ells amb molt d'humor i una mica de fanservice.

Opinió
Aquest és un anime, com tant d'altres, que vaig decidir que abans de veure'l llegiria tot el que trobés del manga. Encara que pugui semblar quelcom estrany a gent normal, suposo que per a mi, que reconec que tinc una obsessió pel format original un pel preocupant, no us diré que no, és l'habitual, i de fet normalment abans de decidir que veig cada temporada observo d'on procedeix el format original i si el puc conèixer, per qüestions d'idioma i disponibilitat, ja que m'agrada descobrir sempre primer el format original (per això trigo massa a veure animes, suposo). En aquest cas concret vaig fer el mateix, sense tenir molta idea que m'anava a trobar vaig anar a llegir el manga pensant en com hi ha certs animes amb premisses més que curioses i posteriorment vaig decidir veure l'anime. En general tots dos formats aguanten com a comèdia i encara que em decanto pel manga, per qüestions que detallaré més endavant, crec que és bastant original com algú se li pot ocórrer fer una mena de no sé si publicitat de productes o exercici de nostàlgia (m'inclino per una barreja o la segona) sobre dolços barats i que encara que un espectador occidental no coneix gens ni mica alhora pugui fer-li certa gràcia. No obstant això, a part de la curiositat i l'humor que de tant en tant està força, bé la veritat és que és bastant passable i en fi, si no sou com jo que us empasseu de tot i la comèdia en general us agrada serà millor que ignoreu aquest anime.

Comencem pel principi, la qüestió de perquè considero una mica millor el manga que l'anime. Crec que això sonarà una mica estúpid potser però la veritat és que em sembla que el format original té millor ritme que l'anime. Vull dir amb això que si bé amb Nijiiro Days, per exemple, no crec que hagués hagut problema amb fer els capítols més llargs, crec que Dagashi Kashi hagués funcionat molt millor amb capítols curts. Dic això perquè si bé no crec que arribi a avorrir del tot si que penso que veure molts capítols seguits pot cansar i que el mateix capítol tingui diversos dolços (crec recordar que dos, però no sé si algun on n'apareix algun més...) arriba a un moment que crec que tenint menys per capítol hagués funcionat millor. Amb això em refereixo que, en comparar-lo amb el manga que cada capítol té nou pàgines i el ritme és bastant accelerat en cada història em sembli que és més veloç el format original. Per això en comparació potser l'anime per a mi durava massa i fins i tot algunes escenes podien extendre's massa, el que em porta a un altre tema que potser sigui més exagerat en l'anime: el fanservice.
Aquí no sé si estic tirant de records embellits dels capítols que he llegit del manga o no estic equivocada i els plànols de les mamelles de la Hotaru són molt més freqüents en l'anime. Ningú no pot negar que el fanservice és quelcom que probablement més per mal que per bé abunda en el món, no dic res de nou i la qüestió ha avançat prou com perquè les dones hagin reclamat el seu espai de fanservice per a elles de forma un pel qüestionable (de veritat que la igualtat està bé però el món seria millor si no necessitéssim de fanservice perquè la gent vegi coses, dic jo, en cap dels dos sentits). En qualsevol cas, el que vull dir és que ho entenc, és gairebé com un mal necessari i vaja segur que algú s'alegrarà la vista però el fanservice de Dagashi Kashi és molt innecessari per al meu gust i no acaba de funcionar del tot.
Anem a veure, vaig llegir en una ressenya que els personatges eren innocents i que hi havia un intent de recuperar la infància i fins a cert punt d'acord, puc coincidir-hi però la qüestió de Dagashi Kashi és que no és que siguin innocents tots, és que la Hotaru viu a el seu món i si hi ha una qüestió sexual la ignora per complet i el contrast entre el Kokonatsu que veu alguna cosa suggeridora per a la seva libido adolescent i la Hotaru que només sap pensar en dolços és usat en múltiples ocasions. I sí, reconec que en algunes té gràcia però arriba a un punt que potser sigui només jo però em cansa, la Hotaru passa a ser-hi més que per ser la boja dels dolços perquè ens fixem en el seu bust prominent. I de nou, el contrast és divertit i jo sóc la primera que reconec que m'agraden les bromes sexuals però que siguin tan unilaterals i repetitives fa que cada vegada que aparegui el personatge estrella de la sèrie acabis fixant-te més en el cos que les bestieses (i de vegades divertides dramatitzacions) que diu, la qual cosa resulta depriment. I potser, de nou també sigui així en el manga, però no ho recordo tan exagerant.

Passant a coses que m'han agradat la veritat és que sí, l'anime té moments divertits. Una es pregunta de veritat a qui se li ocorre fer un anime de dolços barats? I com nassos algú aconsegueix que això resulti entretingut? Però ho és, té alts i baixos però el que no aconsegueix entretenir almenys sorprèn o serveix com a curiositat per conèixer dagashis.
A més de l'humor implícit en la creació dels dolços, les anècdotes i el producte en si (de veritat que per a mi és pura nostàlgia, com si jo em posés a parlar de com menjava llaminadures degollant els caps dels ossets i després em sentia culpable culpable, o coses així) la veritat és que tira molt de l'humor basat en personatges, cadascun actua d'una manera, sabem i anticipem les seves accions però el contrast és clar i tot i així, en general, amb l'element nou a la fórmula, que és el dagashi de torn (crec que és més concret que dir dolç així que perdoneu-me que ho deixi en japonès) normalment dóna la suficient novetat perquè no caigui en la repetició, encara que de vegades no pugui evitar fer-ho. No obstant això, he de reconèixer que funciona i que encara que tot està perfectament delimitat no deixa de ser divertit que es contraposin la visió dels dolços de la Hotaru, amb la pseudo-pervertida de Kokonatsu (que de vegades es dóna suport amb l'amic, que té més funció de donar suport a la visió del protagonista que una altra cosa) i la de romanç de la Saya. A més d'afegir-li a això el contrast, que també diverteix en ocasions de l'experta que perd en tot i la principiant a qui tot se li dóna bé.
Potser sobre els personatges m'agradaria parlar-vos una mica de la Hotaru, que és l'ànima de la festa i en general és tan exagerada amb tot que pot arribar a ser pesada. No ha arribat a ser el meu cas, però si que m'ha donat la sensació que la veu li donava un plus d'exageració en tot el que feia, la qual cosa feia que encara fos un personatge més extravagant. Però no em queixo, és el que es busca i s'aconsegueix.

L'animació és molt colorista, encara que no destaqui massa (almenys a ulls inexperts com els meus) però he de reconèixer que per ser un anime d'hivern és totalment estiuenc i la calor és gairebé un element omnipresent en la sèrie, la qual cosa no deixa de ser graciós. En qüestió de música no recordo res que calgui destacar però en fi tant l'opening i l'ending van en consonància amb el que ofereix l'anime, entreteniment i poc més.
Opening
Ending

Resumint, crec que Dagashi Kashi com anime que no evoluciona en el que explica pot resultar pesat de veure si el que voleu és una història, també si us agrada veure un anime d'una tirada. No obstant això, sent només pel concepte tan curiós que té i si no us importa la comèdia, o us agrada, podeu donar-li un cop d'ull. Això sí, sapigueu al que aneu i que lamentablement potser abusi una mica dels pits de la Hotaru. Tot i així, probablement sigui una de les premisses més inesperades, o haveu vist un anime que es basi només per seguir endavant en els dolços barats (dagashi)?

El millor: la comèdia, no deixa de ser entretingut, molt curiós pel que fa a informació dels dagashi.
El pitjor: el fanservice (d'acord, potser exagero), en general és mediocre com a molt i per a mi té més gràcia en format manga (però en fi, sóc molt imparcial amb les qüestions sobre format original.

Fins aquí el meu avorriment.

He descobert una ressenya molt interessant que contextualitzava com els dagashi van tenir una relació molt estreta amb l'inici de la producció d'anime i com a mètode de publicitat per a tots dos mitjans. És interessant com aquest anime/manga si que és veritat que es dedica a promocionar alguna cosa que sembla, no tan vigent o amb tanta rellevància com a negoci en una tornada als seus inicis curiosa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario