martes, 12 de julio de 2016

Cartagra, the affliction of the soul, Innocent Grey (novel·la visual)

Hola! Nova novel·la visual al bloc.
Títol: Cartagra the Affliction of the soul
Títol original: カルタグラ~ ツキ狂イノ病~ (Karutagura ~ Tsuki Kyoui no Byou)
Significat del títol: L'aflicció de l'ànima. Sí algú sap a què es refereix Cartagra us agrairia una
explicació.
Estudi: Innocent Grey
Guionistes: Iida Kazuhiko
Dibuixants: Sugina Miki
Altres obres de l'autor: Quartett!, Period
Continuacions: Kara no Shoujo, PP -Pianissimo- Ayatsuri Ningyou no Rinbu (comparteixen
personatges i escenari, Kara no Shoujo està formada per tres parts encara que la tercera sortirà
pròximament)
Format original: novel·la visual
Adaptacions: ova (amb contingut hentai)
Extensió aproximada: Mitjana (10-30 hores)
Any: 2005
Idioma: anglès
Contingut Sexual: sí (massa, molt, acabes fins als nassos...)

T'agradarà si: t'agraden el misteri, no t'importa que t'interrompin la història amb escenes de sexe,
no et fa res que el ritme sigui inconstant.
Ni ho intentis si: odies el sexe com a farciment i que no aporta res, no t'agrada que el misteri tardi molt en arrencar.

Sinopsi
El Takashiro Shugo és un policia retirat que viu en un prostíbul sense pagar res i fent feinetes com a detectiu. Trencant amb la seva monotonia l'encarregaran un cas de desaparició d'una noia amb la qual va tenir relacions en el passat, i alhora la ciutat en la que viu es veurà commocionada per una sèrie d'assassinats desagradables per motius poc clars.

Opinió
En fi, la meva decepció amb les novel·les visuals que he llegit enguany sembla anar en augment i sense possibilitat de remei. Que el que més m'hagi sorprès positivament sigui una demo d'una que encara no he tingut l'oportunitat de llegir sencera és bastant depriment (per als curiosos, The house of Fata Morgana) però en fi, suposo que aquest any estic o molt exigent o tenint molt mala sort. En aquest cas en particular he de reconèixer que anava amb expectatives una mica altes (potser sempre sigui culpa d'això) per dos motius un el dibuix de la companyia que sempre em sembla una passada i l'opening que em sembla de les millors coses de l'obra, de veritat, estic enamorada (em recorda a Euphoria, en molts aspectes). La veritat és que la meva referència abans de llegiraquesta novel·la visual és que formava com una mena de preqüela amb alguns personatges compartits amb Kara no Shojo, una novel·la visual que vaig abandonar en el seu moment i que com volia tornar a llegir vaig pensar que el millor que podia fer era començar pel principi així que res vaig decidir llançar-me amb això i llegir-la.

Quin és el motiu de la meva decepció? El desaprofitament d'una història que encara que no sigui una meravella en una novel·la convencional, per exemple, hagués guanyat el doble. Què vull dir amb això? Senzill, la història de sempre la novel·la visual no s'atreveix a ignorar el sistema de rutes centrant-se en cada noia que apareix en el joc i li sembla una bona idea posar escenes de sexe contínuament. Encara que sembli mentida no tinc problemes amb les escenes de sexe i entenc que és quelcom normal en els eroge (que es diuen erotic games per alguna cosa, ho entenc) la qüestió és que hi ha una línia molt fina que no hauria de ser traspassada i que crec que fins i tot hauria de ser lògica: si les escenes sexuals es tornen més important que la història que vols explicar i fins i tot arriben a treure de la immersió al lector, tenim un problema. Sobretot si les poses al principi i només el final del joc t'expliquen quelcom interessant i el misteri de veritat té importància. A veure, seré sincera potser sigui culpa meva per voler llegir totes les rutes però aquesta novel·la visual no és tan que tingui rutes sinó que té el que es consideren finals dolents (tots excepte un) que destaquen només per l'escena sexual amb la dona de torn, fi. En qualsevol cas, potser el millor sigui ignorar aquestes rutes però tot i així em dóna la sensació que la història oblida fàcilment el que estava fent respecte al misteri i que, realment només comença a ser-ho de veritat quan entres en la ruta de la Kazuna i ja entrat el final. I alerta, que no dic que estigués malament el misteri més aviat el contrari i per això em fa tanta ràbia tot.
Intentarem anar per parts i centrar-nos una mica. Potser el meu problema sigui amb totes les rutes secundàries i l'esforç a aquestes escenes de sexe que fa que totes les relacions entre personatges siguin completament superficials. Hi ha algun tipus d'esforç en fer la relació amb la RIn que de veritat que té algun moment emotiu però en general em trobo amb rutes on totes les dones s'enamoren del protagonista en dos segons i el resultat és o tràgic o una bogeria. El final de la germana és una autèntica anada de l'olla que només pot agradar a qui tingui fetitxismes d'aquest tipus, el de la Takako sorprenentment m'encanta per l'ambientació que crea però només l'escena final, la relació amb la mateixa és gairebé inexistent i altres finals ni els recordo de com em van semblar completament irrellevants. Potser sigui una excepció el cas de la Hatsune que té un final bo, però el cert és que em sembla totalment prescindible per com la relació entre ells és desenvolupada en poques línies (potser no arribin a cinquanta, però encara no estic tan avorrida com per posar-me a explicar aquestes coses, i bé, potser si fos un bon escriptor potser li sobraria per crear alguna cosa decent).
Tot i així, deixant enrere les rutes individuals, la ruta comuna o els trossos que no se centren en ningú més enllà de presentar-te les dones amb les que follaràs i la base del misteri (molt pocs detalls de fet, gairebé ni s'arriba a investigar) no aconsegueix fer res de forma mínimament decent. I aquesta és la base que això estigui tan mal organitzat, que ni em puc interessar pels personatges que no s'ha molestat a presentar-me correctament ni en fer relacions fluïdes, però tampoc puc fer-ho per la història. De nou, potser sigui perquè vaig decidir llegir totes les rutes abans de la important, però quan vaig arribar a ella ja no m'interessava res del que estava passant, estava fins als nassos de tot el món i ni tan sols pensava en possibles sorpreses que em pogués oferir la història o girs argumentals, simplement sentia indiferència.
I en fi, després acaba arribant el gruix de la història, la ruta de la Kazuna tot i que comença sense gaire gràcia i per mi tampoc aconsegueix que et creguis la relació entre tots dos (o potser jo ja estava més que fastiguejada), sí que va arribar un moment en què realment em vaig ficar en les revelacions però sempre amb la impressió que la història havia estat desaprofitada en les mans d'un escriptor completament incompetent. En qualsevol cas, reconec que té alguns girs que encara pots imaginar-te en alguns moments (la qüestió de les bessones sempre enganya, això està clar) té alguns personatges involucrats que no m'esperava i en fi recordo que en el seu moment vaig tenir alguns dubtes sobre si acabava d'encaixar tot, i segueixo estant poc convençuda amb la qüestió d'involucrar al protagonista en tot el rebombori, per exemple, però no acaba d'estar malament. Però en fi, la qüestió és que sí que trobo que el misteri tenia interès, el meu problema és que no m'han fet interessar-me per ell per culpa de l'esmentat anteriorment.
L'ambientació, aquesta cosa poc definible i usada com a comodí per apel·lar a alguna cosa sense saber ben bé que és, té com la història problemes i virtuts. Coses tan simples com l'efecte de la neu que cau ajuden a donar-li un aire especial a la història, fins i tot a moments s'aconsegueix crear una bona atmosfera amb el dibuix tan bonic que té (de veritat, sobretot no tant en personatges com en crear cgs que resulten molt expressives i que transmeten, a vegades, molt més que el mateix text), la paleta de colors freds i amb la banda sonora que encara que si bé no m'arriba a semblar increïble reconec té algunes peces molt agradables conviden a llegir la història. Fins i tot el moment històric i la ciutat col·laboren a crear aquest estat d'ànim d'alguna manera, i no obstant això aquests esforços es perden amb les nul·la exploració dels personatges, amb la narració i amb les poques ganes de recrear-se en aquest estat d'ànim.Abans de dir res més si us plau, vegeu l'opening em sembla una de les seves virtuts (sinó la única), de veritat. Almenys jo vaig estar molt obsessionada amb la cançó.
Opening
 
Ost

Els personatges són un altre dels meus problemes, sobretot us vull parlar del protagonista i la seva narració en primera persona que no col·laboren tampoc al fet que pugui agradar-me la història. Vull dir, el protagonista només serveix per narrar la història la qual cosa puc entendre però és que no té gens de personalitat, res. Potser sigui cosa meva d'una lectura poc atenta però en molt poques ocasions puc pensar en alguna frase o pensament que el facin un ésser humà. És cert que de tant en tant en interaccions amb altres personatges podem intuir alguna cosa però la majoria de vegades acaba dient o pensant coses típiques de personatge de eroge (és a dir crec recordar alguna broma amb alguna noia o algun comentari d'aquest tipus però sense gaire gràcia i sent això més una frase que he llegit diverses vegades en molts llocs diferents que quelcom que el fes ser persona). Per això, gairebé totes les noies de la història roben protagonisme al protagonista que sembla un observador que vol complir amb la fantasia d'involucrar-se en el món de dones que totes li fan cas perquè el jugador es projecti en aquesta situació.
Per a mi, segueix sense tenir sentit aquestes ganes de fer personatges sense cara (com també és el cas) o sense personalitat per fer que algú es projecti en ells en quelcom com una novel·la visual que depèn del text (ja ho he dit altres vegades però el que funciona en videojocs que es basen en la jugabilitat per narrar no crec que funcioni per a una novel·la visual). Així que ens trobem amb la Nana, un detectiu eficient, amb una personalitat de la qual m'he quedat amb ganes de saber-ne més per la seva bogeria implícita dins de la seva intel·ligència, de veritat m'ha semblat molt interessant, potser un dels personatges que més m'ho ha semblat, i acaba tenint poca rellevància. La Touji també m'ha semblat agradable, d'acord, no deixa de ser l'estereotip de dona lluitadora que en el fons és una tsundere, i amb el poc desenvolupament que té es queda en això però prometia, com tantes altres coses de la novel·la visual. El mateix amb la Rin, que semblava que anava a tenir una mica d'interès i tot acaba molt ràpid. La Hatsune en canvi, potser perquè tot d'una no sigui molt receptiva amb aquest tipus de personalitat i pel poc desenvolupament no m'ha dit res i més el seu final tan edulcorat i absurd tenint en compte el poc que havia passat. Fins i tot la Kazuna em semblava simpàtica però m'ha donat la sensació d'arribar a conèixer-la al nivell del que esperaria en una ruta comú i que mai s'arriba a saber res més d'ella, de veritat, potser sigui jo que estic rondinaire, però em resulta tot molt decebedor...

Resumint, Cartagra ha estat una decepció bastant gran per com, d'una banda tenia expectatives altes i per una altra perquè l'apartat gràfic i sonor de la mateixa (i tota la qüestió de l'ambientació que comentava abans) posa el llistó molt alt perquè després vinguin un munt de finals curts i escenes sexuals sense sentit que arruïnen completament l'atmosfera que s'havia creant fent que quan arriba la part més interessant de la història ja no puguis interessar-te ni per la història ni pels personatges. D'acord, exagero, crec que si sou capaços d'ignorar com el joc està mal estructurat (com les rutes danyen més al joc que una altra cosa i fan perdre l'interès del lector, com es dóna més importància a escenes sexuals que a desenvolupar relacions creïbles en els personatges...) crec que el misteri es pot gaudir bastant, això sí no us fixeu molt en els detalls.

El millor: les revelacions finals, el dibuix i la música, l'ambientació que es crea. El pitjor: que el ritme sigui molt dolent, que les escenes sexuals i les rutes frustrin al lector més que aportar, els personatges que no es desenvolupen.

Fins aquí el meu avorriment.

En fi, com la conya d'internet m'ha fet molta gràcia i coincideixo, en part, us diré que el millor personatge és en realitat el venedor de Takoyaki. No, ara una mica més seriosament, aquest senyor és rellevant en les opcions del joc, té quelcom sinistre però pots empatitzar amb ell en cert moment i és més carismàtic que alguns personatges suposadament rellevants de la història. A mi em va donr la sensació que volien donar-li més paper i es van quedar a mitges amb el personatge, perquè sinó no entenc com són capaços de malgastar temps per crear un secundari (molt secundari) tan memorable quan tota la resta estan tan poc desenvolupats..

No hay comentarios:

Publicar un comentario