miércoles, 27 de julio de 2016

Balzac i la petita modista xinesa, Dai Sijie (llibre)

Un altre llibre més al blog!
Títol: Balzac i la petita modista xinesa
Títol original: Balzac et la petite tailleuse chinoise
Autor/a: Dai Sijie
Altres llibres de l'autor/a: Tres vides xineses, Una nit sense lluna
Pàgines: 267
Format original: llibre
Any: 2000
Adaptacions: té una adaptació dirigida pel mateix autor (que de fet, també és cineasta i té diverses
pel·lícules)
T'agradarà si: tens ganes de llegir alguna cosa curta, t'interessa o et fa gràcia alguna cosa situada a la Xina, vols una història que es pugui llegir ràpid i sigui amable amb el lector (en general, encara que ja no sé ni que dic).
Ni ho intentis si: et costa molt llegir coses curtes i endinsar-te en el que explica, no t'agrada massa llegir sobre relacions entre personatges i amor per la literatura.

Sinopsi
La Xina del president Mao, 1971. A dos joves de setze i disset anys, intel·lectuals considerats perillosos per al règim, els separen de les seves famílies i els envien a un poble perdut a les muntanyes -només tres joves de cada mil tornaran algun dia a la seva ciutat natal- per dur a terme el que, a la Xina del moment, s'anomena reeducació. Allà coneixen el Quatreulls, que, en un bagul, hi amaga una pila de llibres de grans autors clàssics anglesos i francesos. Es tracta de llibres prohibits als quals els dos joves podran accedir i així evadir-se del món que els envolta. (sinopsi d'edicions 62)

Opinió
En aquest cas us ressenyo un altre llibre del qual no sabia res excepte el títol. D'acord, després de llegir la sinopsi t'assabentes una mica més de que poc tractar però és d'aquests tants llibres que en un impuls consumista i després de veure'l en una parada de llibres de segona mà no vaig poder resistir-me per això, el preu. De veritat que la majoria de llibres que tinc per casa comprats per mi acaben sent llibres que em sonava el nom i que per això en veure'ls de segona mà molt barats els compro per provar. En aquest cas concret he de reconèixer que només sabia el títol i poc més. En qualsevol cas la veritat és que el llibre m'ha entretingut bastant, just com el llibre anterior dóna la sensació de conte pel que dura però també per esperar una mena de final moralista. I aquí és on està el meu problema, que tot i que és entretingut, que me l'he llegit molt ràpid i en una tarda té cert to que no m'ha convençut. A més que com em passa sempre amb les històries curtes em costa molt entrar-hi.
Primer de tot suposo que hauria de dir que em vaig sorprendre adonant-me que m'havia enganxat completament i que tenia ganes d'acabar el llibre per veure què passava. Crec que el que millor aconseguit està és l'ambientació, cal reconèixer que el llibre no desenvolupa absolutament res i que tot i que en la meva edició siguin 267 pàgines estic segura que podrien ser menys de cent en segons quins edicions per com n'és de curt, però encara tampoc és que es posi a descriure la Xina de manera extensiva (ni faci res d'aquesta manera) la veritat és que mitjançant anècdotes és fàcil ficar-se en l'ambient.
Aquesta fàcil immersió en el que passa també és causada probablement a la senzillesa del llenguatge, bé potser hauria de dir que no és senzill, sinó simple igual que la majoria de la novel·la que si la llegeixes com una simple narració de fets és entretinguda, de fet ja us dic que vaig tenir una tarda molt amena, però la veritat és que és un llibre que no destaca més enllà d'això i a la mínima que et pares a pensar en el que has llegit t'adones que quan intenta ser una mica més, almenys en el meu cas, m'ha deixat amb un mal gust de boca. Abans de parlar de la qüestió més "moralista" del llibre he de comentar que l'única complicació d'estil que té el llibre és el canvi de vista en uns capítols cap al final, i la veritat és que pel meu gust aporta més aviat res i dispersa l'atenció més que una altra cosa. Vull dir, el llibre en tot moment sembla no voler complicar-se molt la vida i no tinc problema amb això, però posar aquest canvi de persona al final sembla trencar amb l'atmosfera que es crea seguint al nostre narrador que gairebé és un espectador encara que estigui narrat en primera persona. Almenys per a mi, no calia.
Potser pel que fa a l'ambientació hauria parlar-vos que algú com jo, una inculta en història amb nocions molt bàsiques, li fa gràcia de vegades trobar-se amb novel·les situades en moments històrics concrets que sense ser molt descriptives t'expliquen alguna cosa del moment com és el cas i he de reconèixer, que sí, que m'ha fet gràcia saber coses del període de forma novel·lada. Tanmateix, també reconec que si busqueu aprendre sobre el període estic segura que hauran novel·les de les que aprendreu molt més al respecte i sinó podeu tirar de documentals o de llibres d'història.
Passant a una altra cosa vull passar parlar-vos dels meus problemes amb la ideologia que t'acaba per deixar anar el llibre i que m'han molestat una mica, tot i que he de reconèixer que puc ficar la pota i molt amb això vull que us quedi clar que això es basa sobretot en com he interpretat jo el final i l'espècie de moralitat que intenten donar a la història. La qüestió és que el llibre té com a tema l'amor per la lectura i al principi sembla ser que tot és meravellós en els llibres occidentals prohibits. I en fi, no hagués estat malament que no hi hagués tanta fascinació per allò occidental però vaja, és normal, troben una maleta amb llibres prohibits és normal que els encanti llegir el que han trobat i tinguin la sensació d'estar fent una cosa única i fins i tot puc acceptar que s'entretinguin amb aquest tipus de llibres, també puc passar per alt que el poder de les històries sigui molt exagerat perquè en fi, qualsevol lector habitual aquestes coses li fan gràcia, però el cert és que el final del llibre sembla anar una mica en contra del que ha dit i arriba a una conclusió tan qüestionable que en fi, decep.
No voldria desvetllar res però només diré que el que se suposa que ha descobert en les novel·les de Balzac la petita modista té tela. I ei, no m'estranya, llegir a Balzac en aquest aspecte si és l'única cosa que llegeixes fins i tot té lògica, perquè la qüestió de la dona en l'autor té els seus més i els seus menys així que suposo que en aquest llibre, també plasma una cosa similar i aquí és on em perd com a lectora definitivament. Fins i tot no em semblaria tan malament la decisió final que pren, de fet té tot el dret del món a fer-ho fins i tot podria donar-se un missatge positiu de voler descobrir el món i que la literatura a obert una nova perspectiva en la seva vida diferent. Però el narrador la condemna per fer-ho, l'acusa de superficial i dóna entendre una visió gairebé elitista de la literatura. Fins i tot vist des d'aquest punt de vista podria veure com el llibre acaba acceptant que sí, que la literatura és perillosa (sobretot la francesa i l'occidental...) perquè corromp ments, i el pitjor de tot, sobretot ho és en ments no privilegiades (i sobretot dones...). D'acord, potser exageri però és el que m'ha semblat que acabava dient el llibre així que, almenys a mi em sembla quelcom que no puc ignorar, encara que vulgui. De veritat, potser sigui jo donant-li aquesta interpretació però em sembla quelcom tan estúpid que no puc evitar pensar en què nassos he llegit.

És més per l'ambient de conte de fades que té li passava moltes coses per alt, fins i tot que els personatges no fossin res de l'altre món tenia sentit per això, perquè recordava una història simple amb un missatge que jo esperava que simplement fos el bonic que és llegir per molt fressat i ridícul que pot arribar a ser (fins i tot als que ens agrada llegir crec que de vegades gairebé posen tan bé llegir que sembla que sigui una habilitat especial...), però adonar-se del missatge final amb la perversitat que tenen certes frases i en fi del tractament que se li dóna a la costurera també es podria parlar una mica més però crec que vaig a parar el carro en aquest aspecte.
En qualsevol cas per parlar una mica dels personatges com dic, em donaven la sensació d'estar entre l'estereotip de l'anècdota, és a dir dels habitants de poble amb la seva característica cada un d'especial per diferenciar (encara que tampoc surten molts, la veritat) i el personatge de conte de fades pla que serveix més per arribar a la moralitat que per a una altra cosa. No diré que no doni cert encant al llibre a moments i que no convidi a llegir però un cop acabat suposo que és quan vénen els problemes de veritat en adonar-te que això, que el llibre no ha estat res de l'altre món...

Resumint, potser he estat dura en algunes parts i no menteixo en què m'ha decebut al final amb algunes reflexions que es poden donar al respecte i pel que deixa intuir moralment, però si ignorem això crec que és un llibre entretingut que té el seu encant a més d'algunes històries quotidianes però bastant curioses. Crec que es llegeix prou ràpid perquè no et cansis i li puguis trobar algun interès, encara que sigui per l'exòtic del període i el país, però poc més la veritat.

El millor: es llegeix molt ràpid, entreté, sap captar la teva atenció amb l'estil donant la sensació de que està explicant una faula.
El pitjor: ideologia implícita, els personatges són plans, tot és molt simple, després d'acabar el llibre és fàcil adonar-se de com n'és de fàcil oblidar el que acabes de llegir.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario