domingo, 26 de junio de 2016

Norn9 - var commons, Otomate (novel·la visual)

Hola! Nova novel·la visual al bloc, es tracta d'un otome en aquesta ocasió.
Títol: Norn9 - var commons
Significat del títol: norn ve de la mitologia nòrdica que controlen el destí, a més de ser el nom de "vaixell"
Estudi: Otomate
Dibuixants: Teita i Satoi
Continuacions: Norn9 norn + Nonette ~ Last Era (fandisc), Norn9 ~ norn + Nonette ~ Act Tune
(continuació que surt aquest any)
Format original: novel·la visual
Adaptacions: anime
Extensió aproximada: Llarg 30-50 hores
Any: 2013 (primera edició en japonès)
Idioma: anglès
Contingut Sexual: no

T'agradarà si: t'agrada llegir otomes, et van interessar prou els personatges en l'anime per saber més d'ells, vols històries d'amor, no t'importa gaire la ciència ficció com a context i que no es faci massa èmfasi en això.
Ni ho intentis si: no vols llegir històries d'amor, no t'agrada gens que la ciència ficció sigui explicada a mitges o que no es desenvolupi tot el que podria

Sinopsi
El Suzuhara Sorata, un noi intel·ligent de primària, que li agraden molt les ciències i fer invents. es sentirà atret per una cançó cantada per una noia que en seguir-lo el transportarà al que sembla ser el seu món en una època passada. Allà es trobarà amb una altra noia que diu estar esperant un "vaixell", els dos acabaran per embarcar-se en aquesta mena de nau especial.
En aquest vaixell es desenvoluparà la majoria de la història. Un lloc on es trobaran amb diversos joves amb poders especials no sabent quin destí els espera i perquè han estat reunits allà.

Opinió
Abans de parlar-vos de la història en si he de dir-vos que en un impuls de consumisme vaig decidir comprar-me la PS vita només amb la intenció de poder jugar als dos otomes que han sortit per a ella (encara que és cert que ara que sortirà Steins;gate zero i algun altra cosa potser faran que li doni una mica més d'ús). Així que bé, en part reconec que no crec que valgui la pena comprar-se la vita per això, però que el meu jo més consumista i amb ganes d'experimentar amb els otomes (quelcom que aquest any m'he dedicat bastant a fer) no està descontent del tot. Però també reconec que encara que particularment Norn9 m'ha entretingut bastant (i se m'ha fet una lectura molt ràpida) la qualitat de la història en molts punts és deficient i gairebé diria que l'únic interès que pot tenir és si t'entreté llegir sobre parelles perquè de veritat, la part més de ciència ficció crec que era gairebé millor que no hi fos.

Començant pel principi he de dir que el que més em cridava l'atenció, encara que també temia una mica per com podien arribar a desenvolupar-lo, era el tema de les tres protagonistes amb un total de nou rutes. Sens dubte és molt ambiciós el plantejament i la primera vegada que el veig. Em sembla molt interessant i m'encantaria veure més històries en les que es puguessin seguir diversos protagonistes amb diferents rutes per a cadascú (tot i que ja hi ha alguns experiments en aquest sentit) però també és cert que cal considerar els problemes que comporta això ja que, en fi, has d'aconseguir que les nou històries siguin interessants i potser no repetir-te massa també estaria bé.
Anem a veure en línies generals la meva queixa amb aquesta novel·la visual és que en totes les rutes passen coses molt semblants i el conflicte final que sembla ser el que ens hauria de preocupar ja que la forma en què està explicat crea una tensió perquè t'interessi qual és la famosa missió dels nois que s'han reunit en aquest vaixell la veritat és que la veiem nou vegades i en cap sembla que es desenvolupi de veritat el conflicte que podria representar de veritat aquesta situació. No us vull fer spoilers però crec que tots els que ho heu llegit sabreu que us parlo i crec que fins a cert punt podreu coincidir amb mi que és tocat de forma molt superficial en totes les rutes i a excepció potser d'una mica la del Natsuhiko i l'epíleg la veritat és que la història està més preocupada per la relació amorosa que pel conflicte però alhora no vol renunciar a aquest segon. Aquesta manca de decisió fa que no et puguis concentrar del tot en la relació romàntica (que tampoc té en general massa profunditat) i alhora el conflicte que semblaria ser el tema central del joc el veiem moltes vegades però de veritat que ningú se'l pren seriosament, hi és, per crear un ambient on es trobin els personatges, per donar drama, però de veritat que jo segueixo pensant que se li podria donar el doble de partit al tema. O de veritat sóc l'única que li costa recordar què passava en cada ruta amb respecte al que se suposaria que és el central?
Si em deixeu encara quedar-me en aquesta qüestió he de reconèixer que el concepte no me'l crec sinó me l'expliquen, que gairebé com qualsevol persona normal no considerado que es puguin solucionar els problemes del món amb aquest procediment però el que m'indigna és la poca preocupació que hi ha sobre el tema. Vull dir, que la novel·la visual només es preocupa per dos assumptes del món: les relacions afectives (que són salvades de tot això) i el progrés científic. Així que bé, m'encanta, ningú es preocupa ni per una miserable vegada per l'art, per les històries, per qualsevol cosa que hagi fet l'ésser humà, tampoc pel pensament que es perdrà ni per res. I bé, si la història tingués un to nihilista que s'ha perdut l'esperança en l'ésser humà doncs perfecte, però no és el cas, i que ningú de veritat es qüestioni el que s'està fent (a excepció del Natsuhiko des d'una perspectiva científica, com deia) i que en general la novel·la visual es despreocupi totalment per les qüestions que planteja em sembla molt decebedor i mostra de no haver pensat gaire la història.
A més he de reconèixer que no sóc molt fan de la sensació de repetició que hi ha en aquesta novel·la visual. Vull dir, fins a cert punt tenint en compte que moltes històries d'aquest tipus parteixen del mateix moment i es divideixen en rutes així és normal que comparteixin un temps més o menys igual i que tot el que succeeixi ho faci en el mateix lloc, però el cas és que en aquesta en concret, pel meu gust escenes com el somni (que es pot avançar una mica) i la quotidianitat del vaixell moltes vegades acaben reutilitzant moltes escenes. Tot i així com quelcom positiu he de reconèixer que, encara que com en tot no s'aprofundeix massa, es crea un bon ambient entre els personatges.

Passem a aprofundir una mica més, així que intentaré recuperar les meves memòries sobre les rutes i parlar-vos-en (encara que de forma limitada) de cadascuna.
-Koharu. En el cas de la Koharu ens trobem amb la protagonista més absurda de les tres, una noia innocent que no sap res del món (ni tan sols sap gairebé que és l'amor, al que més pur estil protagonista idiota de shojo). En qualsevol cas se li dóna una explicació a la seva manera de ser però no deixa de ser la innocència personificada de manera que a vegades cansa. Però en fi, tampoc l'he arribat a odiar simplement m'ha semblat que és l'estereotip de noia alegre ximple que no és capaç de pensar, però reconec que almenys li donen el conflicte amb el seu poder. En fi, a les rutes.

-Senri. Primera ruta que vaig jugar en tot el joc i he de reconèixer que em va deixar un bon sabor de boca. Lamentablement, com tot el joc es passa la vida dient que el noi de torn que ha de protegir a la noia, encara que en aquest cas sigui interessant que el Senri no sigui el gran model de "masculinitat", però es perd la sensació d'estar defensant que els homes no tenen perquè ser sempre els que porten la iniciativa per la seva manera de ser amb la protagonista és vista com un problema a resoldre, la qual cosa és força trista. A més, crec que es frivolitza una mica la qüestió que vulgui allunyar-se del tot el món, però en fi, si ignoreu aquests detalls crec que és entretinguda, sense més.

-Kakeru. Aquí tenim el que marquen com el noi principal de la Koharu, però la veritat és que em sembla una ruta bastant fluixa per com, tot i que la història té alguns temes interessants i com tot podria donar per a molt més la seva relació amb el pare però la veritat és que a mi se m'ha fet poc interessant i en general és una ruta que hauria estat molt millor en això, si hagués volgut aprofundir en el personatge una mica però com per al meu gust ho expliquen tot molt ràpid i tampoc la personalitat del noi no m'atrau gaire doncs no m'ha acabat de fer el pes.

-Masamune. Aquest personatge se suposa que és el madur de torn que es preocupa per tothom i tot hagués anat bé sinó li afegissin el típic "sóc un home i no puc controlar els meus impulsos" enmig d'una manera d'emborratxar-se ridícula del tot (encara que no negaré que és original...). I a part d'això la veritat és que per a mi és una altra ruta que tot i que el romanç pot tenir el seu punt passa sense pena ni glòria. A més crec que la seva relació amb el conflicte del joc hagués donat per més, per entendre el conflicte i com pot haver estat créixer allà i que pensa del que es fa en dit lloc.

Anem amb la segona protagonista la Nanami força més agradable que la Koharu per la seva personalitat quelcom contundent quan parla amb alguns nois encara que reconec que a moments la seva inseguretat pot resultar horrible i la seva capacitat de lliurar-se als altres com si no li importés gens el seu propi benestar acabava amb la meva paciència encara que tingués els seus motius. En fi a les seves rutes.

-Akito. Crec que aquesta ruta em va agradar bastant perquè almenys el conflicte amb el passat de la protagonista és prou interessant com perquè la ruta tingui interès. Crec que, a risc de repetir-me, em sembla que està tractat de forma superficial però alhora reconec que l'Akito em va semblar prou mono perquè m'agradés (sent molt objectiva, eh? Què ningú ho dubti). No, parlant seriosament crec que era el que tenia més sentit comú entre els dos i que en fi la forma de comportar-se d'ella és el que veritablement m'ha molestat a la ruta. Però en fi, no està malament del tot.

-Heishi. He de reconèixer que tot i que aquesta ruta sigui només romanç i un drama una mica forçat m'ha agradat bastant perquè com a parella em semblava que combinaven força bé. Potser no tingui massa però em sembla que encara que la resolució és un pel idealista és bonica i bé, suposo que no és res de l'altre món però el personatge em sembla prou simpàtic perquè hagi gaudit la ruta. Això sí, el final dolent és el pitjor, això no es fa a un personatge, de veritat que el Heishi m'ha semblat un noi normal en tot moment però aquesta sobreprotecció que surt del no-res fa molta por.
-Ron. Per què totes les rutes han de tenir romanç? No, de debò jo crec que hagués anat millor si això acabés malament, o si fos una ruta centrada en l'odi que no pas intentar posar romanç entre la Nanami i el Ron. A més, que el final bo em sembla horrible per el Ron ja que per molt que no els veig com a parella una cosa és això i l'altra és el que li fan i que t'ho facin passar per final feliç. No, l'única manera que això acabés bé per a mi era els dos separats i punt, però tampoc cal eliminar les persones d'aquesta manera,

Passem a la Mikoto, que encara que no m'ha caigut malament a vegades és massa tsundere arribant a ser ximple i en altres moments té massa aire de senyoreta rica que em cansava. Tot i així reconec que fora d'això és almenys una noia que no dubta en dir les coses clares la majoria de les vegades i no tem enfrontar-se a res (perquè després li diguin tots que la volen protegir igual, però en fi ja es sap que el món de l'otome...). En qualsevol cas passem a les rutes que no avanço.

-Sakuya. Crec que aquesta ruta pot agradar a força gent però el que és a mi em va semblar idiota. Sobretot pel poder d'ell i tots els sentiments que es guarden per protegir a l'altre de manera totalment inútil, exagerada i només amb ganes de fer drama. Tampoc és que la personalitat del Sakuya m'agradi per com la seva gelosia són tan notòries que espanten. És una pena perquè li donen certa rellevància al conflicte de la seva infància amb la Mikoto però la veritat és que no he acabat d'entrar en tot aquest drama exagerat i la ruta m'ha semblat molt fluixa.
-Itsuki. Aquí em passa una mica al contrari que amb el Sakuya, em cau bé aquest personatge però la veritat és que la ruta no dóna massa importància al passat de l'Itsuki que s'intueix tràgic. Tampoc és que passi massa però de forma semblant a la del Heishi he gaudit pel romanç entre ells així que en fi, entretinguda.
-Natsuhiko. Per a mi la millor ruta del joc per com dóna una mica de diversitat al que succeeix i tenim un nou escenari. A més he de reconèixer que com progressa la relació entre tots dos em sembla bastant ben aconseguit (amb el robot de per mig). A més que el conflicte del joc té més importància en aquesta ruta i, com deia a dalt, almenys es qüestiona alguna cosa (encara que només des d'un punt de vista), que ja tocava tenint en compte com a tothom li sembla donar igual el que passi mentre estiguin aparellats... En fi, en qualsevol cas crec que vaig gaudir bastant tant amb el personatge com amb la ruta.
En una consideració breu sobre l'epíleg he de dir com intenta posar més ciència de ficció de per mig i en comptes de qüestionar-se d'una bona vegada el que estan plantejant com a gran conflicte va i em posen una pseudo-història d'amor amb una dosi de complicació de la temporalitat del joc i de la credibilitat. I per això és pel que no m'agrada la història d'aquest joc, per com intenta ser una cosa però en el fons el que vol és explicar històries d'amor, que la veritat, no tinc cap problema amb llegir històries d'amor, de fet m'agrada, però no cal que et compliquis la vida si no sabs resoldre res i el pitjor de tot em surts amb xorrades del tipus que els humans ens hem tornat dolentíssims per la pólvora. En fi, de veritat que el concepte em sembla almenys interessant però m'han d'intentar convèncer no pensar que òbviament seria el que faríem tots.

A part de les meves queixes amb la història hauria de comentar-vos abans d'acabar alguns detalls a part de la història. He de reconèixer que l'estil de dibuix és bastant bonic (de fet reconec que les il·lustracions de tots els otomes que he llegit m'han agradat molt en general) però com ja sabeu no em fixo molt en aquestes coses. En apartat musical segueixo enamorada de l'opening perquè el canta la meva estimada Nagi Yanagi de la qual adoro tot el que canta. També posa veu al ending (i al personatge de l'Aion, per cert) però aquest no m'acaba de convèncer tant. Pel que fa els instrumentals no m'acaben de convèncer potser per ser un pel apagats (tela com descric jo la música) tot i així hi ha algun tema dramàtic que no està malament. Deixo opening i si trobo algun tema instrumental.
Opening
Instrumental

Abans d'acabar he de comentar sobre com hi ha cert minijoc molt estúpid que va completament aleatori si guanyes o perds punts però que acaba donant-te suficients punts per aconseguir extres del joc com històries curtes amb cada personatge, imatges que en general són bastant gracioses o coses així que almenys a mi m'han fet bastant gràcia.

Resumint, he de reconèixer que encara que no ho he comentat al llarg de la ressenya, he llegit aquesta història a tota velocitat arribant a llegir fàcilment dues rutes en el mateix dia (vull dir per a mi això és impossible la majoria de vegades) així que vull donar a entendre amb això que em va entretenir molt i que em va resultar curta però això no treu que a part de l'entreteniment m'hagi semblat que no té massa a oferir i que quan intenta centrar-se en la ciència ficció de veritat que fracassa estrepitosament. No crec que sigui una bona història ni que estigui ben explicada però com dic, no m'ha importat llegir-la i m'ha entretingut.

El millor: entretinguda, algunes històries d'amor mones.
El pitjor: que el seu suposat tema central no està gens desenvolupat, en general em falta desenvolupament de moltes coses.

Fins aquí el meu avorriment.

Ja se m'oblidava. Dir que m'agrada molt que les tres protagonistes estiguin doblades (cosa que sempre s'agraeix ja que em sembla estranya aquesta idea de posar el protagonista sense veu per a crear una espècie d'identificació amb ell). I que la traducció té alguns problemes que podrien solucionar-se fàcilment si s'hagués fet una revisió del text. El més notori és que s'equivoquin de personatge en un lloc (de veritat hi ha un moment que se sent que parlen d'un i posen el nom d'un altre), el canvi de la por als trons per neu (de veritat, i després ho posen bé a la següent frase). I en certa mesura és estrany com no és molt consistent amb la forma d'anomenar a la gent de cada protagonista (encara que reconec que ha de ser un veritable mal de cap adaptar totes aquestes subtileses dels sufixos que fa servir el japonès per expressar la relació entre els parlants). Tot i així com no tinc un nivell excel·lent és probable que se m'hagin passat algunes coses que algú que domini més la llengua li puguin semblar imperdonables.

No hay comentarios:

Publicar un comentario