domingo, 19 de junio de 2016

Casa de nines, Henrik Ibsen (llibre)

Nou llibre al blog, i sí ja paro amb Ibsen, tranquils!
Títol: Casa de nines
Títol original: Et dukkehjem
Autor/a: Henrik Ibsen
Altres llibres de l'autor/a: Hedda Gabler, Espectres
Pàgines: 152
Format original: llibre
Any: 1879

T'agradarà si: tens interès en el teatre basat en l'evolució de personatges, en la reivindicació del paper de la dona en el món, en Ibsen en general.
Ni ho intentis si: no t'agrada massa el teatre o el drama basat en l'evolució psicològica dels personatges.

Sinopsi
Casa de nines és sens dubte l'obra més traduïda d'Ibsen, la més representada i la més discutida. Nora, la protagonista del drama, abandona el domicili familiar perquè el seu marit no és la persona que ella pensava. De fet, però, Nora deixa la família i la casa perquè no sap qui és. No fuig, no es revolta, tan sols vol «ser», educar-se ella mateixa. I per això està disposada a sacrificar-ho tot, incloent-hi els fills. L'elecció de Nora -feminisme a banda- és, abans que tot, un acte d'afirmació individual. Com diria Ignasi Iglésias, «un individualisme que tendeix a enrobustir la voluntat, fent-nos més conscients, més forts». (sinopsi de grup 62)

Opinió
Per fi acabaré amb Ibsen en el bloc que ja estic farta de parlar-vos del mateix (encara que reconec que m'ha agradat molt llegir un autor que potser per mi mateixa no ho hagués fet). En qualsevol cas vaig tenir l'oportunitat fa uns anys de veure una representació de l'obra i la veritat és que recordava que m'havia agradat però la meva memòria no donava per a molt més. Crec que ara en llegir-la, ja sabent el que passava i havent llegit també altres obres del mateix autor, tampoc m'ha impactat massa. No obstant això, reconec que és una obra interessant i que a més no deixa de ser-ho avui dia (encara que reconec que això sona molt a tòpic, però en fi, perdoneu-me si estic una mica espessa). En fi, crec que val la pena llegir-la o veure-la si us interessa el teatre en general o si en particular us interessen temes sobre la dona i l'adonar-se de com és d'eterna la lluita entre l'individu i els valors imposats per la societat crec que no estaria de més que tinguéssiu interès per aquesta obra de teatre.

Potser és per culpa de la comparació però la veritat és que trobo que aquesta obra de teatre és molt més accessible i sobretot fàcil de comprendre i de coincidir amb les accions de la protagonista que les altres que us he estat ressenyat. Per això és pel que ara mateix no em sembla tan interessant com
Hedda Gabler que és potser la que més m'hagi entusiasmat, però sens dubte crec que és una obra amb una idea molt interessant (sobretot pel moment en què es fa) i que val la pena.
Però en fi, suposo que hauria de deixar-me de generalitats i començar a dir què passa o què fa especial a C
asa de nines. Bàsicament és interessant per com al principi no dista molt de ser la típica obra de comèdia d'embolics (i la gent que coneix el tema et diu que alguns elements que apareixen són típics del gènere, com les cartes com a element principal d'intriga, el malvat que pot fer que tot es desvetlli, la confident...), però li dóna un gir a tot això i ens trobem amb un final molt allunyat del que s'esperava en obres d'aquest tipus carregades de convencionalismes i on al final tot s'arreglava de manera que els embolics acabaven amb la continuïtat o la creació de parelles felices que no tenien cap tipus de problema amb seguir les convencions socials. El que es traduïa per a la dona en seguir sent "l'àngel de la llar" i no tenir cap problema amb això ja que això era el que la societat esperava d'ella i no hi havia espai per a dubtar-ho.
Sense entrar en spoilers explícits (tot i que amb tot l'escrit podeu imaginar per on van els trets) en aquesta obra de teatre veiem una resposta contundent als convencionalismes d'una època i a la situació de la dona, així que podeu imaginar-vos la controvèrsia que va causar l'obra de teatre. Sobretot tenint en compte que el teatre en aquell moment es pensava com un divertiment que repetia paràmetres i gairebé com una representació idealitzada de la classe burgesa que volia veure reflectida en les obres teatrals en la seva millor versió. Per tot això la decisió de la Nora va resultar tan contundent.

Potser el tema central és precisament aquesta divergència d'opinions entre el que és just o natural entre la Nora i la societat. En aquest sentit veiem com Nora actua sempre convençuda que el que fa és una cosa natural ja que és gairebé una forma d'amor el que fa, per això en tot moment s'espera que la figura de la qual depèn aprovi la seva manera de pensar en part, tot i això en adonar-se que no, que la seva manera de pensar no serà aprovada ni per la persona més estimada, semblarà adonar-se de la mentida en què ha viscut i ha de decidir en conseqüència a això. Precisament, a mesura que van passar els actes veiem el desenvolupament de la Nora adonant-se i prenent consciència de la seva situació a mesura que l'espectador també es va ho fa i veu que alguna cosa ha canviat en aquesta dona que semblava conformar-se amb ser un moble o una nina.
Per això és tan interessant com hi ha aquest procés d'evolució en que veritablement arriba a ser un trauma adonar-se que tota la vida ha estat una mentida. De fet el més curiós que em sembla de les obres d'Ibsen és que no és tant que l'engany vingui de la societat, que també, sinó de l'individu mateix qual es crea la il·lusió i que en part es crea una mena d'apropiació de els valors de la societat de manera que ajuda a crear aquesta bombolla de la qual el personatge intenta sortir.
Potser és interessant que el final sigui una mica més optimista o prou obert per imaginar-nos el tipus de vida que pugui tenir la Nora en un futur. En aquest sentit que acabi en aquest punt, hi ha una mica d'optimisme que en altres obres posteriors no semblarà tan clar.

En la qüestió dels personatges és interessant sobretot, com ja haureu endevinat, la Nora. Encara que he de reconèixer que com tot es basa en el seu drama i desenvolupament crec que no tinc molt a dir en aquest apartat. Així que, de nou, em repeteixo, tinc poca idea però com ja us dic la Nora comença com un personatge que donen ganes de donar hòsties (d'acord, potser exagero) però amb el pas de l'obra és fàcil empatitzar amb ella. No obstant això, si que és cert que fins a cert punt el marit de la Nora també és víctima de la societat i no és simplement posat com un mer "malvat" o simplement un personatge horrible.

Resumint, estic vaga i les meves ressenyes augmenten i això no tindrà massa interès així que millor que acabi abans que em repeteixi com si fos idiota, crec que la majoria coneixeu aquesta obra i sinó us convido a que la llegiu perquè crec que és interessant pel que fa a temàtica així que serà millor que no us digui més i simplement us dic que la llegiu, que és curta i així coneixeu alguna cosa d'Ibsen.
El millor: és fàcil de llegir, és interessant en el tema de la dona i la confrontació entre l'individu i la societat.
El pitjor: potser no m'hagi resultat tan interessant com altres obres de l'autor.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario