jueves, 23 de junio de 2016

Carry on (Moriré besando a Simon Snow), Rainbow Rowell (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Carry on (en castellà li han posat Moriré besando a Simon Snow)
Autor/a: Rainbow Rowell
Altres llibres de l'autor/a: Eleanor & Park, Fangirl
Pàgines: 528
Format original: fanfic fictici en la novel·la anterior de l'autora Fangirl
Any: 2016
Curiositat: en la novel·la Fangirl la protagonista escrivia un fanfic homosexual d'una sèrie de llibres ficticis (amb gran semblança a Harry Potter buscada) que és d'on surt aquesta novel·la, que és el supòsit fanfic que escrivia la protagonista.
Enllaços d'interès: http://www.rainbowrowell.com/

T'agradarà si: et va agradar Fangirl perquè sents simpatia pel món del fanfic també t'agrada aparellar personatges que saps que no es quedaran junts, has llegit Harry Potter (eh, no dic que a tots els que hagin llegit Harry Potter els hi agradi, ni tan sols als que els agrada la saga, però crec que es gaudeix més el llibre si has llegit aquesta saga).
Ni ho intentis si: no tens ganes de llegir una novel·la de fantasia a l'estil de Harry Potter o una basada en la relació amorosa.

Sinopsi
Moriré besando a Simon Snow una història d'amor, profecies, fantasmes i misteri. Té tot el que esperem d'un llibre de Rainbow Rowell... però amb bastants més monstres.
Simon Snow és el mag més poderós del món, té disset anys i és l'escollit, l'únic que pot salvar el seu món.
La veritat: el Simon és el pitjor Escollit que ningú podria haver triat.
Almenys això és el que diu el Baz, el seu gran enemic. I el Baz serà malvat i un vampir i idiota, però en això té raó. Moltes vegades, el Simon ni tan sols pot controlar la seva màgia, i ha de salvar el món? (traduït d'un fragment de la sinopsi d'Alfaguara)

Opinió
He de reconèixer que si he llegit aquest llibre ha estat simplement perquè buscava entreteniment i perquè he de reconèixer que l'autora té una manera d'escriure llibres que és totalment simple i agradable però que quan necessites desconnectar de tot i tens una tarda lliure, si no tens ganes de pensar crec que pot anar bé. En fi, de veritat, aquesta és la tercera novel·la que llegeixo i no tenen res especial per a mi però el que deia, serveixen per distreure i en general tampoc són horribles ni donen ganes de matar ningú (suposo que això només em passa a mi quan llegeixo coses que no m'agraden, tranquils de moment segueixo sense haver-ho fet). En qualsevol cas abans de començar a dir-vos alguna cosa sobre el llibre he de reconèixer que si alguna cosa em cridava poderosament la meva atenció és òbviament la relació homosexual masculina (ho reconec sempre tinc aquesta afició, sóc una mica fujoshi) i que estigués basat en el fanfic que escrivia la protagonista de la novel·la Fangirl sobre una sèrie de novel·les fictícies inspirades en Harry Potter ha estat determinant perquè la llegís ja que encara que mai hauria aparellat al Draco i el Harry (tampoc tenia jo aquest costum d'aparellar a gent que per la història no sembla que es vagin a quedar junts) la veritat és que ara m'han convençut que hauria estat més creïble que la parella amb la qual es queda el Harry, la veritat (d'acord, no és així, però en el meu cap funciona).

Primer de tot he de dir que si no has llegit Harry Potter (o vist les pel·lícules) crec que no es gaudeix tant el llibre. A veure, l'autora diu que és la seva versió del tòpic de l'"escogit" que ha de derrotar el mal i que va a una escola de màgia, però la veritat és que les referències a la saga hi són, amb molts menys personatges però segueix sent molt entretingut comparar aquesta versió amb nous personatges i relacions. En qualsevol cas, la veritat és que la novel·la és una mica difícil de llegir sinó saps d'on ve, perquè només explica el final d'una història de la que se'ns dóna a entendre que han passat moltes coses abans en les què no s'entra. Per això dóna la sensació de forma molt exagerada d'estar llegint només una part, en part també per com va néixer per ser un fanfic fictici d'una sèrie també ficticia. En aquest sentit també crec que pot resultar complicat per a alguns entrar en la història perquè tot i que la relació amorosa és important (i gent com jo doncs li tira més això que res) el principal en teoria en l'inici és situar l'acció i després la lluita contra el mal. No obstant això, també en néixer d'on neix doncs té sentit aquesta sensació de que el més interessant és l'amor però el context de món és necessari per com acaba sent quelcom que et situa en la història fictícia i per la relació amb Harry Potter que diverteix anar comparant, almenys a mi.
Una cosa que em va cridar l'atenció i que m'agradaria comentar aquí és la qüestió del test de Bechdel (que sinó el coneixeu us animo a informar-vos, ja que és força curiós) que s'esmenta en la novel·la de manera que a mi em sembla una mena de paròdia i no sé molt bé de què. Vull dir, no sé si és una referència a discussions sobre el tema que hi ha sobre Harry Potter (almenys jo he vist sobre les pel·lícules, no els llibres) i hi ha gent que diu que sí que són referència a algun dels defectes de la font que neix tot això. Però alhora és interessant també com a reflexió de la pròpia novel·la que podria caure en no passar-lo fàcilment per com els personatges principals són homes i només tenim dues dones sent la Penelope la qual destaca més (de fet l'Agatha és un personatge bastant mal usat en general, no sé, de veritat que sembla que no arribar a ser tot el que hauria). Però en fi és conscient dels seus errors, això està bé. I aquí podeu afegir una reflexió sobre com moltes dones consumim un gènere com les novel·les de relacions homosexuals masculines en què moltes vegades les dones o no apareixen, o ho fan de forma secundària o fins i tot són mal vistes com un impediment per a la parella principal. Fa pensar, sens dubte.
La veritat és que encara que he dit el contrari suposo que si ho llegeixes com a novel·la independent i sense conèixer res del context intenta, cap al final sobretot, tractar algun tema interessant. I he de reconèixer que el que passa amb el Simon al final em sembla molt interessant i que mereixia més paper per com podia arribar a ser un veritable trauma. Tanmateix no crec tampoc que sigui quelcom gaire memorable.

Però en fi, jo he de reconèixer que la història m'ha semblat molt normaleta que només me l'he pres com a entreteniment però la veritat és que hi ha gent que es cansa de dir que el principi els ha costat una mica de llegir (per això de que et contextualitza en el món que transcorre) però la veritat és que jo m'he llegit tot el llibre en un dia pel que us deia, que em sembla que és entreteniment pur. I sí, per culpa d'això i que he deixat passar el temps entre la meva lectura i aquesta ressenya la veritat és que em acord de molt poc del que passava. Sí que és cert i reconec que cal esperar que aparegui el Baz perquè la història d'amor comenci de veritat i que el personatge triga a aparèixer diversos capítols però tot i així no crec que sigui tan horrible com ho pinten en qüestió de ritme.
Una cosa que també he de destacar del llibre, sent una mica més positiva és el sentit de l'humor de l'autora. Com deia abans considero seus llibres com un mer entreteniment però he de dir que dins del que fa crec que no ho fa gens malament, i de veritat si us agrada o us ve de gust llegir literatura juvenil actual jo diria que Rowell no és una mala opció encara que no sigui una passada. No sé, això ja coses de cadascú. Per l'humor que gasta l'autora és prou entretinguda i no cau en ser pretensiosa així que en fi, per quan tingueu fregit el cervell és una bona opció.

Resumint, Carry on no és res de l'altre món però si us va fer gràcia Fangirl per les referències a Harry Potter i al món del fanfiction i a més us agrada la saga del nen mag i heu emparellat a dos homes alguna vegada (tot i que la història no donés gaire indicis d'aquesta relació) crec que podeu gaudir d'aquest llibre. Això sí, sigueu conscients del que us podeu trobar en el llibre (perquè ja us aviso que no és la gran cosa.

El millor: el fanservice (relacions homosexuals, tot el que comparteix amb Harry Potter, què més es pot demanar?), que és entretingut i ràpid de llegir (mata-neuronas, com els dic jo afectuosament, que consti).
El pitjor: fa la sensació de només llegir una part, el món queda molt poc definit, no és gens memorable.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario