martes, 17 de mayo de 2016

Panorama des del pont, Arthur Miller (llibre)

Hola! Una nova obra de teatre al bloc. Ja us aviso que em pendre amb calma això de posar-me al dia perquè vénen exàmens a atacar-me... Així que aquest maig/juny us quedareu amb poques entrades (però vaja tampoc crec que ningú es posi a plorar per la meva absència, veritat?) En fi, ignoreu les meves xorrades. Algú amb una màquina del temps per anar al futur i així poder ignorar els meus exàmens?
Títol: Panorama des del pont
Títol original: A view from the Bridge
Autor/a: Arthur Miller
Altres llibres de l'autor/a: Broken Glace, The price
Pàgines: 128
Narració: teatre
Any: 1955
Adaptacions: pel·lícules

T'agradarà si: tens interès en obres de teatre sobre la migració i els prejudicis contra aquesta, vols llegir alguna cosa dramàtica
Ni ho intentis si: no t'interessa massa el teatre o el drama.

Sinopsi
L’any 1955, deu anys després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià, viu obsedit per la passió devastadora que sent per la seva neboda. Una situació insostenible que el superarà i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York. (Sinopsi d'edicions Proa).

Opinió
Una nova obra de teatre, heu d'estar avorrits de veure el meu blog envaït per aquest tipus de ressenyes i la veritat és que jo fins a cert punt també ho estic, però com sóc una boja que li encanta ressenyar tot el que llegeix... En fi, abans de posar-me amb l'obra suposo que he de parlar-vos que he pogut veure l'obra representada la qual cosa sempre ajuda encara que no us parli massa d'això perquè prefereixo no parlar massa de la posada en escena i intentar parlar més del text. En qualsevol cas ja us dic que és una obra que m'ha semblat, com acostuma a passar-me, curiosa en la seva lectura i força interessant encara que de nou, com sol passar-me amb textos teatrals no m'ha omplert del tot. En qualsevol cas intentaré dir alguna cosa d'interès així que som-hi.

En aquest cas ens trobem una obra de teatre que toca temes bastant moderns com la immigració il·legal (encara que en un context molt diferent) i els prejudicis, encara que realment no sigui aquest el central si que és un teló de fons que configura tota l'obra dramàtica. Del que ens parla pròpiament l'obra és de la relació entre pare i filla que han mantingut l'Eddie i la Catherine encara que ella sigui la seva neboda, centrant-se en com ell la veu.
Potser una cosa que em crida l'atenció de l'obra és com l'espectador va adonant-se progressivament del que passa i que se centri principalment en l'Eddie fa que fins a cert punt t'encobreixi certs problemes en alguns moments. Òbviament des d'un principi veiem que hi ha certa intransigència en la manera de ser del personatge, que veiem la figura més tradicional i autoritària de "pare", però alhora fins a cert punt som capaços d'entendre algun dels seus dubtes i crec que fins a cert punt et pots sentir contrariat amb la relació que s'estableix amb aquest personatge, o aquesta és la impressió que m'ha donat a mi.
Potser també sigui interessant comentar el títol per sobre, la veritat és que he de dir que al principi em vaig sentir una mica descol·locada per ell, vull dir sí entenc el que diuen sobre la separació entre les dues parts, també fins a cert punt aquesta visió d'esperança d'una vida millor més enllà, però segueixo pensant que és un títol una mica curiós. A més he llegit en algun lloc que també és la visió d'Alfieri, personatge que faria de pont entre dues cultures però alhora ho faria des d'una distància.
I parlant d'aquest personatge potser una de les coses que em sembla més curiosa és precisament aquest personatge i la seva mena de funció de "cor" grec a la moderna que té en l'obra. És interessant com des d'una distància mitjana (ja que si que es comunica directament almenys amb el protagonista) comenta les coses sense participar, s'anticipa a elles alhora que reflexiona sobre el que passa. És interessant per aquest aire que dóna de tragèdia grega (que de vegades dóna la sensació que el teatre està obsessionat amb no oblidar aquest referent, fins i tot en les coses més estranyes) com per la manera en què l'espectador s'interroga sobre la seva funció i a la vegada fa que mantinguis una mica de distància amb el que passa, encara que segueixi sent una obra amb la qual encara es pot empatitzar amb els personatges.
Un altre punt que em sembla curiós, i que en un primer punt no tenia pensat comentar, és l'homosexualitat. Vull dir, és evident que l'Eddie està obsessionat amb que el Rodolfo ho és, però la veritat és que precisament pel seu comportament tan obcecat sembla a moments que hi podria haver alguna cosa més en aquesta idea. A veure, la qüestió amb això és una mica complexa, perquè encara que llegint l'obra tingués un moment de dubte de pensar si realment l'Eddie no se sentia atret pel Rodolfo o almenys tingués un cert grau d'homosexual, la veritat és que l'obra va d'una altra cosa i que jo mateixa em vaig convèncer que no era així, que no tenia sentit per a l'obra que això fos així. No obstant això, la veritat és que almenys, encara que la idea que l'Eddie simplement insisteixi de forma obsessiva en això sigui més per justificar-se a si mateix en la seva sobreprotecció per la seva neboda, m'ha fet molta gràcia veure que hi ha gent que té teories semblants al que vaig pensar jo en un primer moment. Com tot, és discutible, però no deixa de ser curiós. Encara que també el tema de si Rodolfo és o no homosexual és quelcom bastant qüestionable, vull dir l'obra en cap moment ho diu i tenint en compte quin tipus de personatge és l'Eddie és molt fàcil pensar que tot és una construcció mental seva. No obstant això és cert que el personatge del Rodolfo se'ns presenta amb alguns trets efeminats de forma gairebé tòpica la qual cosa almenys fa pensar que vol dir amb això.

En general em sembla interessant com les relacions entre els personatges tenen un punt d'ambigüitat, vull dir es veu clarament en el cas de l'Eddie i la Catherine que no saps fins quin moment es pot dir que l'amor que ell sent per ella és més que de figura paterna i tampoc ella saps fins a quin punt està sent irresponsable i deixant-se mimar per ell. Tampoc en el cas de la Beatrice quan aconsella a la Catherine no saps fins a quin punt ho fa per amor a ella o per gelosia cap a ella per la relació que té amb el seu marit. El mateix amb l'amor cap a Catherine que té el Rodolfo, que fins a cert punt podem creure'ns però es pot debatre fins a quin punt no hi ha cert interès. Per tot això em semblen molt dinàmiques les relacions entre els diferents personatges.

Resumint, no vull allargar-me més per vagància i acumulació de ressenyes així que bàsicament crec que és una obra de teatre interessant per la qual no ens sentim tan allunyats pel que crec que pot agradar a un públic ampli. En qualsevol cas no ha estat malament.

El millor: personatges i les seves ambigüitats, la realitat que presenta i els conflictes familiars.
El pitjor: suposo que no m'ha arribat del tot.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario