sábado, 16 de abril de 2016

María Estuardo, Friedrich von Schiller (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: María Estuardo
Títol original: Maria Stuart
Autor/a: Friedrich von Schiller
Altres llibres de l'autor/a: Els bandits, La donzella d'Orleans
Pàgines: 158
Narració: teatre
Format original: història real
Any: 1800

T'agradarà si: tens interès en una versió romàntica de la història de Maria Stuart, tens interès en la confrontació de les dues reines i tens ganes de llegir drama.
Ni ho intentis si: com sempre, no t'interessa llegir teatre, no t'agrada l'autor si el coneixes, no tens interès en drames romàntics.

Sinopsi
Maria Stuard es basa en la història real d'aquest personatge i es centra en el final de la seva vida quan va a ser executada. A partir d'aquesta premissa l'autor desenvolupa el conflicte entre ella i Isabel, la reina d'Anglaterra, tocant temes com la culpa o la justícia i presentat tots dos punts de vista plens de matisos arribant al final tràgic que esperàvem des del principi.

Opinió
En aquest cas us vinc a ressenyar una obra que reconec que ara mateix no sé si és el millor moment per parlar-vos d'ella perquè la veritat és que amb totes les ressenyes pendents que tinc se'm van oblidant els continguts de les obres de les que tinc que parlar-vos (si, potser sigui només jo la desmemoriada que se li obliden de seguida els continguts del que llegeixo, no us dic que no). En aquest cas en concret ja acabava de llegir una altra obra de l'autor que fa res vaig escriure al diari al blog la seva ressenya i la veritat és que no sabia molt bé que esperar però almenys m'alegrava que no estigués en anglès (si no ho sabeu vaig patir bastant el llenguatge arcaic en l'altra ocasió). En qualsevol cas també hauria de dir-vos que la meva incultura és prou enorme perquè no tingués gaire idea de qui era el personatge que dóna títol a l'obra encara que em sonava vagament. En fi, gràcies a l'obra ara sé qui és (encara que en una versió una mica lliure però ja se sap com van aquestes coses) i bé té el seu interès. A més de com dic sempre, la història com deia es basa en el conflicte entre les dues reines i a partir de les dues visions en ser teatre es llegeix bastant bé.

La història com deia es basa en el conflicte entre les dues reines i a partir de les dues visions se'ns presenten problemes com què és la justícia, fins quan s'és culpable d'alguna cosa o fins a quin punt pot actuar una reina en contra del que és impopular. Potser és interessant comentar precisament aquesta reflexió sobre la culpa caracteritzada pel personatge de Maria Stuart com la víctima que està condemnada irremeiablement però que alhora desperta el terror tant viva com morta per la seva capacitat de fascinar, pel punt que té de dona fatal capaç de conquerir a tots els homes i que acaba fins i tot per crear una mena de triangle amorós un pel estrany en aquest context, o almenys la pobra ignorant de la que us parla li ha semblat que el personatge masculí apareix una mica del no-res però alhora serveix com per donar una mena d'intensitat al conflicte entre ambdues.
És interessant també com es planteja la confrontació de les dues de manera que des d'un principi Maria està en una posició precària físicament i també de poder, per dir-ho d'alguna manera, però mentalment la presència d'ella s'ha apoderat de tot el món i diverses vegades s'esmenta com independentment del que es faci la faceta de màrtir no serà esborrada tan fàcilment tot i que el poble vulgui la seva mort. Aquesta relació tan dinàmica entre ambdues fa que realment hi hagi un vincle més enllà de la víctima i botxí ja que tots dos rols podrien ser intercanviables fins a cert punt. Sobretot si tenim en compte el final de l'obra (spoilers per als incultes com jo que no coneguin la història d'aquesta dona així que callo).
Des de la meva perfecta ignorància intentaré comentar una mica el context de l'obra, a grans trets. Schiller fa un drama romàntic en una mena de renovació del teatre en el sentit en què vol fer personatges que deixin de ser ideals i basats en la tragèdia grega (personatges elevats i superiors) per fer personatges més complexos psicològicament amb debats morals. Tot i així segueix inspirant-se en part en la tragèdia grega i la veritat és que encara que hi hagi una presència de la col·lectivitat (com deia abans la societat és la que acaba pressionant a la reina perquè executi a l'altra) els personatges protagonistes segueixen sent de classe alta remetent a aquest moment clàssic. També hi ha una idea de destí tràgic però suposo que el més important, o almenys, per a mi, és el xoc de les dues dones que ja no són només personatges sinó també idees, política, però alhora segueixen sent sobretot individus amb les seves problemàtiques subjectives en una posició que sembla no permetre aquesta subjectivitat.

Resumint, no estic inspirada amb aquesta obra, així que acabaré abans del que és normal amb la ressenya. Si alguna cosa em sembla digna de comentar en aquesta peça dramàtica són els dos personatges com es dóna la visió de les dues dones i com col·lisionen en les seves diferències i també en les seves semblances. A més d'haver conegut, encara que sigui molt subjectivitzada, la història real que no coneixia gaire. En qualsevol cas a veure si em centro en pròximes ressenyes...

El millor: el conflicte entre els personatges i com les dues xoquen.
El pitjor: no és una cosa que em pugui impactar massa, la veritat.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario