jueves, 21 de abril de 2016

L'avar, Molière (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: L'avar
Títol original: L'Avare
Autor/a: Molière
Altres llibres de l'autor/a: Tartuf, Don Joan o el convidat de pedra
Pàgines: 128
Format original: llibre
Any: 1668

T'agradarà si: tens interès en llegir comèdies de Molière, t'agrada llegir comèdies clàssiques.
Ni ho intentis si: no vols llegir a Molière o simplement no gaudeixes llegint teatre.

Sinopsi
Renovador de l'exhaust gènere de la comèdia a França, Jean-Baptiste Poquelin, Molière (1622-1673), va barrejar la capacitat d'observació, el talent literari i l'impuls crític per donar llum un espectacle nou en què els propis contemporanis subministraven la matèria adequada per a la creació de personatges inoblidables que animen trames perfectament estructurades. (…) En L'avar (1668), el seu protagonista, Harpagon, se'ns mostra consumit per la seva passió pels diners, però ansiós d'amor i de respecte, aproximant-se així, com va assenyalar Goethe, a la tragèdia més que a la comèdia. (Traduït d'un fragment de l'edició d'Alianza Editorial)

Opinió
No sé molt bé que més us diré de Molière perquè ja he fet dues ressenyes d'aquest autor i la veritat és que em repetiré, em veig a venir. En qualsevol cas, en aquesta ocasió he tingut l'oportunitat d'anar a veure l'obra de teatre representada la qual cosa, si més no, ajuda a fer-se una idea de com pot funcionar l'humor, que en un text escrit no acaba de veure's del tot, o almenys no de manera tan clara. En aquest cas ens trobem amb el treball de la figura caricaturitzada de manera molt exagerada de, com diu el títol de l'obra, les persones avares. En aquest sentit crec que, com ja feia en una altra obra que vaig llegir de l'autor, Tartuf, a partir de la figura molt estereotipada és capaç de construir-hi al voltant la línia argumental d'embolics al més pur estil de l'anterior comèdia clàssica i una mica més modernament la commedia dell'arte. En qualsevol cas he de dir que connecto, en general força amb l'humor dels embolics, per molt que sigui a vegades exagerat i obvi així que no tinc problemes en llegir a aquest autor i fins i tot en la representació vaig riure bastant.

Com deia, vaig a començar amb les obvietats del dia i parlar de l'avarícia exagerada d'Harpagon que fa que ignori tot allò que no li pugui generar beneficis econòmics d'algun tipus. La veritat és que per això, imposarà dures condicions de la seva vida als seus fills i no li importarà en absolut els seus sentiments o benestar. A part de no donar-los marge de llibertat, esperar que es compleixi l'autoritat paterna i tornar-se mig paranoic controlant els diners i voler saber on estan en tot moment. La qüestió és que com dic és un personatge sense cap tipus de virtut del que fàcilment es pot un riure de la seva obsessió pels diners. La veritat és que és almenys curiós l'enfocament de riure's de l'avar o almenys a mi em crida l'atenció per com m'ha tocat llegir diverses novel·les on encara que el protagonista pugui estar igual d'exagerat en la seva avarícia s'aprofundeix més en les conseqüències tràgiques del fet. En aquest cas, encara que crec que segueix sent el principal l'humor, és interessant recuperant una cosa que em van explicar com es diu de vegades que la manera de fer les obres, rient-se d'uns vicis, servia per al propòsit moral de corregir-los en la persona que els patís perquè si bé el sermó no ens molesta que es riguin de nosaltres sí que ho fa. No sé fins que punt això té una validesa, però si que és veritat que el teatre del classicisme francès tenia gairebé per obligació, segons tinc entès, tenir algun tipus de discurs moral.
No obstant això, també és cert que a Molière moltes vegades se li reconeix com un autor que feia una mica de crítica social i que per això algunes de les seves obres van ser prohibides almenys durant algun temps. No sé fins a quin punt aquesta obra pugui contenir crítica social, de fet encara a l'autor se li reconegui les intencions crítiques, que en altres obres són més clares, tenint en compte que estava contractat pel rei perquè fes obres no crec que el marge de llibertat que tingués fos molt gran o almenys no en contra de la corona. Suposo que en aquest cas particular podria entendre, potser forçant la interpretació, no us dic que no, en la representació del tirà dèspota que oprimeix sobre els què mana només preocupant-se pel seu benestar econòmic com una representació en un àmbit privat del que pot passar en un àmbit públic.
En referència als embolics amorosos en si he de dir que al final arriba a un punt típic d'aquest tipus d'obres on tothom és família bastant exagerat (em recorda a Golfus de Roma, la veritat) i bastant divertit per ser tan exagerat.

Parlant de l'estil i com s'aconsegueix l'humor he de dir que de nou, usa els malentesos i les ambigüitats de manera que sorgeix del pur joc lingüístic encara que en altres sorgeixi més de la situació. Remarco especialment alguns moments concrets com quan hi ha tot l'engany de l'anell per part del fill al pare, l'escena en què pare i fill s'adonen de certs negocis que encara que sigui molt predictible el que passarà no deixa de ser bastant graciosa o tota la interacció entre les adulacions que fa al pare el pretendent de la filla intentant tenir el favor del pare. Però també el joc dels criats tan comú en aquest tipus d'obres en enganyar o intentar manejar als amos és entretingut i graciós.

Resumint, ara mateix no em veig amb cor d'explicar-vos més coses i com tinc moltes ressenyes pendents per portar al bloc serà millor que no m'allargui tant. Crec que si us agrada Molière ja sabreu, més o menys, que us trobareu, sinó el coneixeu només puc dir-vos que per a mi en el seu humor d'embolics m'agrada bastant l'autor i en tenir l'oportunitat de veure'l representat va ser força interessant (sobre tot, perquè de nou certs detalls que llegint l'obra no te'ls planteges, en veure-la actuada veus de forma més conscient).

El millor: humor, exageració, embolics varis.
El pitjor: no ho sé, que depèn de si encaixa amb tu el seu humor o no.

Fins aquí el meu avorriment.

Hi va haver un moment bastant curiós en la interpretació que vaig veure en que es trencava la quarta paret i l'avar passava a buscar entre els assistents del públic al lladre del seu cofre. Va ser un moment bastant interessant, la veritat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario